Cuina't els Solters

Fetge amb all i julivert

2011-11-27T13:06:00.002Z

Apunto aquesta recepta rapidíssima i senzillísima ara que me l'acaba de fer ma mare. De fet no té ni consideració de recepta, són simplement quatre apunts sobre com preparar uns quants filets de fetge de xai:

Salar i enfarinar el fetge. Tallar petitet un allet i una mica de julivert. En una paella amb un bon raig d'oli, tirar-hi l'all i el julivert i quan ja estigui una mica fet, el fetge. Aquest només s'hi ha d'estar uns minuts, que si es fa massa queda ressec.

Fricandó

2011-07-29T13:17:00.002+01:00

Recepta molt nostrada, presenta moltes variacions, des del tipus de carn amb la que es pot fer (corder, vedella, porc) a l'acompanyament (amb o sense bolets de tots tipus).

Carn de vedella de tapa plana, o magra de porc o de corder, tallada ben fina
Bolets (moixernons, trompetes de la mort, camasecs, llanegues, gírgoles)
Farina
Llimona
Canyella
Vi
Brou o aigua
Ceba, pastanaga, tomàquet
Picada: all, pinyons, ametlles, julivert, pa torrat/fregit o una galeta o carquinyoli

Si hi posem bolets i són d'aquells secs, posar-los amb aigua unes hores abans. També llavors s'ha de preparar la carn: es posa en un escorredor i es rega amb suc de llimona i canyella.

Ara toca enfarinar la carn i fregir-la en una cassola. Reservar. Aprofitar l'oli per fer un sofregit, ja sabeu: la ceba, la pastanaga i el tomàquet (sense pell i picat ben petit). Hi afegim la carn, després el raig de vi i finalment el brou o l'aigua, i ho deixem coure una mitja hora o més, a foc lent i tapat. Quan falti poquet per acabar, afegim la picada i els bolets.

Per la picada: els ingredients de dalt ben picats i emulsionats amb l'oli de la torrada. Ma mare hi afegeix aigua quan ja els té picats, i això és el que afegeix a la cassola. A la picada també s'hi pot afegir una nyora, que no tinc molt clar com és i com es tracta culinàriament parlant, i xocolata, que és així com raro, em pregunto com quedarà...

Galtes de porc

2011-07-29T12:29:00.004+01:00

Mmmmmm! Un dels meus plats preferits: gustoses, greixoses, vistoses, barates, què més es pot demanar?

galtes de porc (1 per persona)
mig porro
1 ceba tendra
pastanaga
1 tomàquet madur
raig de vin negre / conyac
herbes de provença / comí
sal i pebre negre
brou (500 ml. aprox)

Fer un tall amb forma d'X o de graella a la part molsuda de les galtes perquè es coguin millor. Salpebrar-les i posar-les en una cassola sense tapar i a foc alt fins que estiguin fetes per fora. Mentre es van cuinant, posar-hi el porro talladet, la ceba tendra i la pastanaga també talladetes, i un tomàquet tallat a quarts. També les herbes i el comí. Just abans de tirar-hi el brou, va bé un raig de vi negre o de conyac. Al tirar-hi el brou ja abaixem el foc i ho tapem i deixem que es cogui mitja hora tres quarts. Com a manera optativa de fer la salsa més fina, al final podem triturar-la i fins i tot colar-la si el porro ha fet fils.

L'avantatge és que aquesta manera de coure la carn va bé amb molts altres plats!

Cóctel de gambes

2011-07-23T23:50:00.006+01:00

Fresquet, ideal per l'estiu, una excusa per menjar enciam i beure whisky.

gambes fresques, rollo 6 per persona
enciam iceberg
alvocat
pistatxos
suc de llimona

maionesa
quètxup
whisky

sal grossa i pebre

variants:
poma

Tallar l'enciam ben petitet amb les tisores i col·locar-lo en el bol de servir. Buidar l'alvocat i reservar-lo en un bol amb el suc de llimona (perquè no s'oxidi). Esmicolar els pistatxos. Barrejar els pistatxos amb l'alvocat i salpebrar-ho. Posar-ho sobre l'enciam. Finalment, passar les gambes per la paella amb la sal grossa i pelar-les, quan estiguin fredes, de manera que només quedi la cua i l'última part de la pell (això ens permetrà presentar-les a la vora del bol i que el consumidor les agafi i se les mengi apretant per allí).

No sé com quedarà (vull dir, a l'haver-hi la llimona) amb la salsa rosa, però en tot cas aprofitaré per posar la recepta, tal com la va fer el Lucas un dia:

Posem una cullerada de maionesa i un bon raig de quètxup en un bol. Hi afegim un raig de whisky i una mica de pebre negre i barregem. Voilà.

Aquesta recepta està inspirada en una del Roger Compte (http://www.ambcompte.net/cuina/), el mèrit de la combinació gamba-alvocat-pistatxo és tot seu.

Sopa de ceba

2011-07-23T23:27:00.002+01:00

M'encanta la ceba! La hi poso a tots els plats si puc, és fàcil de cuinar i tan agraïda... Alguns asseguren que provoca flatulències, però considero que és un mal menor respecte a com millora la mescla. Per això li dedico aquesta recepta típicament francesa.

1 ceba
1 ou
pa dur
mantega (o oli)
formatge
sal i pebre

En una cassola, sofregir la ceba amb la mantega. Tirar-li una mica de pebre. Quan ja estigui rossa afergir-hi aigua i deixar bullir una estona. Afegir-hi sal, etc. fins que ens en agradi el gust. En una bol, posar el pa sec i un ou a sobre i tirar-hi la sopa bullint, cobrir-ho tot amb formatge i al forn a gratinar.

Això que he escrit és la base. Després hi ha moltes coses optatives, algunes les he provat i algunes les vull provar algun dia. Anoteu:

Afegir herbetes: orenga, llaurer, altres (suggeriments!).
Afegir una mica de farina a la ceba al tirar-la a l'olla.
Afegir un raig de vi blanc/oporto/conyac a la ceba quan s'està coent.
Fregir/torrar el pa.
Untar el pa amb all.
Afegir-hi virutes de pernil ibèric.

Gaspacho alentejano

2011-07-17T11:39:00.002+01:00

L'Alentejo és una regió de Portugal situada just a sobre de l'Algarve, per on hem estiuejat aquests dies. Concretament a Santa Luzia, prop de Tavira, vam acabar a un restaurant en busca de sardines (tenia un "antoju", què passa), i és allí on vaig provar aquest plat. La recepta doncs és deduïda, espero no deixar-me'n cap ingredient essencial.

Trossets de pa sec
Tomàquet
Pebrot verd i vermell
Ceba
Glaçons
Oli, sal, vinagre i orenga!
Pernil salat
Cogombre
Ou dur

Tallar ben petitones totes les verdures i l'ou dur, deixar marinar el pa amb oli, sal i el pernil, barrejar-tot en un bol afegint-hi el vinagre i l'orenga i finalment afegir-hi aigua i uns quants glaçons perquè estigui ben fresqueta a l'hora de servir!

Una curiositat: resulta que l'avi extremeny del Jose també preparava el gaspatxo així!

Gazpacho manchego

2011-07-02T17:14:00.003+01:00

El gaspatxo manxec no té res a veure amb la típica sopa refrescant de tomàquet. De fet, diria que és tot el contrari: plat principal d'un àpat, requereix certa elaboració i ingredients específics, especialment la torta de gazpacho, i et deixa ben tip. És un plat del tipus "puchero", per entendre'ns. Però que fos més adequat per l'hivern no ha impedit que el Paco, el dissenyador de l'empresa on faig les pràctiques i que aquests dies m'ha acollit com una filla a casa seva, el cuinés avui per mi. Diu que les meves ganes de provar-lo i les meves alabances al tastar-lo han estat suficients. I jo encantada, és clar.

Doncs bé, el primer que toca és tenir una o més "tortes de gazpacho", que pel que he pogut veure no són res més que pans àzims d'uns dos-tres pams de diàmetre i mig dit de gruix. A Almansa els venen als forns fetes del dia, però potser en una altra zona es pugui trobar alguna variant als comerços àrabs, o fins i tot preparar-la amb farina, aigua i sal, no deu ser difícil, només farregós.

Després els altres ingredients, els mateixos que per fer una paella: pebrot, tomàquet, all, gambes, calamars, daus de tonyina, cloïsses, brou de peix. En el cas de que es vulgui fer de carn, les típiques són el conill de camp, la llebre, el colom o les aus de caça com les guatlles o les perdius. El brou que es faria sevir llavors és el de pollastre.

I la preparació? Doncs es posen les cloïsses en remull amb sal perquè deixin anar la sorra, es netegen els calamars i es trocegen, i tot plegat es passa per la paella: tonyina, calamars, es retiren, gambes, es retiren. Després en el mateix oli s'hi sofregeixen els alls, el pebrot a tires i el tomaquet trocejat. Més tard s'hi afegiran les cloïsses i, finalment, la resta. El brou va al final, i deixarem que tot plegat faci xup-xup durant uns 15 minuts.

Ara toca esmicolar la torta, fragments de la mida d'una ungla aproximadament; l'ideal és que ens quedi un grapat de miquetes de torta per persona més una porció sense esmicolar, també per persona, que és a on abocarem el gaspatxo un cop estigui fet.

Tastem el brou. Quan ens sembli bo, hi afegim les tortas esmicolades. Ara aquestes el xoparan i s'aniran bebent el suc. Uns 10 minuts més de cocció serà suficient per obtenir una textura ni molt líquida ni una pasta espesa.

Servir posant a cada plat un tros de torta i el gaspatxo a sobre.

Amanida de musclos a la vinagreta

2011-04-02T13:34:00.007+01:00

Extremadament fàcil i ràpid de fer, queda molt vistós en un sopar d'aquests de "cadascú que porti alguna cosa!", com el de retrobament que ahir vam fer a casa la Júlia

1 kg de musclos (poden ser de roca, més petits i gustosos) o dels altres (més barats i grans)
1 pebrot verd
1 tomàquet
1 ceba
oli
vinagre
sal
pebre o tabasco (opcional)

Bullir els musclos (es pot tirar un raig de vi blanc a l'aigua perquè quedin més bons), tallar les verdures molt petitetes i posar-les en un bol on les amanirem amb força oli, vinagre i sal (i pebre o tabasco si volem un toc exòtic). Col·locar els musclos en una plata (arrenca'ls-hi una de les tapes) i tirar-hi la vinagreta per sobre de manera que quedin unes quantes verduretes a cada musclo. Deixar a la nevera una estona abans de servir.

Això sí, compte que si us agraden, els musclos són com pipes i pots acabar amb mal de panxa per empatx!

Arròs de bacallà

2011-03-12T12:59:00.003Z

El vaig provar de fer aquests dies que estava de visita a Huelva, i va quedar bo però ja. Diu el Jose que és perquè el vaig fer un dia que estava una mica trista, i això va anar a parar al plat. Més tard parlant amb l'àvia em va dir que hauria d'haver tirat el bacallà just al final, quan faltessin 5 minuts per tenir l'arròs fet, i no al principi amb les verdures. Mentre conversàvem a la seva cuina, també em va donar un altre truc per quan fas arrossos: deixar la paella tapada durant un minut una vegada has apagat el foc.

Arròs rodó
Bacallà
Ceba
Carxofes
Pèsols
Pastanaga
Tomàquet triturat (opcional)
Fumet de peix (opcional)
Julivert (opcional)
All

Dessalar el bacallà (dos dies abans posar-lo amb aigua, i canviar-la el segón dia). Ara, posar a bullir aigua (o el fumet de peix). En una paella, sofregir la ceba, l'all, més tard la pastanaga i les carxofes. Tirar-hi el tomàquet si se n'hi vol posar, és el moment de posar-hi sal i sucre. Quan estigui fet hi tirem l'arròs, un parell de voltes, i l'aigua, que el cobreixi. Quan hagi passat un quart d'hora tirar-hi el bacallà a trossets i els pèsols, i deixar-ho 5 minuts més.

Fideus de verdures i carn amb salsa de soja

2011-03-12T12:42:00.003Z

Toma títol! La veritat és que no sabia com dir-ne, del plat. D'entrada perquè me'l vaig mig inventar, i tampoc va quedar tan fantàstic com esperava (de gust sí, però els fideus, no vaig saber cuinar-los), caldrà modificar-lo, així que no podia ser un títol massa específic ni massa glamurós, no sigui que algú ho provi i no quedi satisfet...

El tema és que tenia un paquet de fideus xinos d'aquests deshidratats, relíquia de quan vivia a París (caduquen, aquestes coses?), i els volia gastar. Així que vaig comprar carn de bistec, pebrots i ceba i cap a la cuina. Primer els fideus, es fan i es reserven (seguir el que digui el paquet per fer-los). Després vaig saltejar les verdures amb poc oli i el foc alt (hi vaig afegir un all primer, també). Al cap d'uns minuts hi vaig tirar la carn a tires (salada), unes ametlles crues, més tard la salsa de soja i també una mica de gingebre en pols. Ho vaig barrejar amb els fideus i llestos!

Coses a modificar, a veure: el pròxim dia provaré de fregir els fideus abans de barrejar-los amb les verdures. I la carn va quedar massa feta, potser amb carn magra?

Pollastre al curri

2011-03-12T11:59:00.003Z

Recepta treta d'internet, he fet una comparació entre moltes pàgines i a part de que les hi ha que diuen de fer la carn primer i reservar o deixar-la a dins i anar afengint les verdures, totes coincideixen a incloure-hi el tomàquet triturat, cosa que sorprèn. O potser és que em falta un amic hindú per familiaritzar-me amb la cuina asiàtica.

Pollastre
Nata
Tomàquet triturat
Ceba
Pebrot verd
Pebre de Caiena
Curri

Salpebrar i fer la carn. Reservar. Fer la ceba, afegir-hi el pebrot o altres verdures que considerem adients. Ara el tomàquet (+ sal i sucre). Ara toca el torn a la nata, jo vaig ser força generosa, perquè com que després ha d'estar fent xup xup mitja hora i no hi afegeixo aigua, no volia que quedés tot sec. De curri, se n'hi tiren dues culleradetes, i també hi vaig posar una guindilla de Caiena, sense triturar-la que em feia por que fos molt picant (no les tinc per la mà). Hi tirem la carn i ho deixem al foc durant mitja hora. Per a l'acompanyament, jo vaig fer unes tallarines, però arròs d'aquell basmati també seria molt indicat.

A l'hindú de sota casa em van posar ja fa temps un plat de pollastre al curri molt suau i amb llet de coco crec que duia. Serà qüestió d'investigar aquesta variant.

Orelletes

2011-01-29T11:21:00.002Z

Recepta de ca la Monja d'El Lloar, poble del Priorat. La tieta Maria Teresa estaria orgullosa!

6 ous
1 cullerada sopera de sucre plena per ou, i una més
1 tasseta de cafè, plena d'oli d'oliva
1/2 tasseta de cafè, plena d'anís
farina
oli de girasol
sucre glaç

Envoltar de farina els altres ingredients i anar barrejant. Es va afegint farina fins que no s'enganxi res als dit, però s'ha d'anar en compte de no passar-se! S'ha de notar oliós però ben lligat.

Fer una bola amb la massa, embolicar-la amb un drap de cuina i posar-la al forn (tancat) durant 8 o 10 hores.

Preparar bastant oli de girasol en una fregidora o cassola. Quan estigui calent, anar tallant amb un ganivet trossets de massa i estirar-la amb un fus o corró. Amb el mateix ganivet, tallar-ne trossos i posar-los a fregir. S'ensorren una mica en l'oli i tornen a pujar ja una mica bufats. Compte que no s'escalfi massa l'oli i es torrin.

Quan estiguin fredes ensucrar-los amb sucre glaç i va bé guardar-los en una caixa de cartró que podeu demanar al forn.

Avís: és una recepta per fer just abans de netejar la cuina, pel merder que es munta al fregir tantes orelletes; en surten per parar un tren!

Spaguetti alla puttanesca

2011-01-23T20:58:00.004Z

Mai havia passat una tarda tan agradable i concorreguda a Igualada com la d'avui, en la que l'Albert i la Clara m'han estat fent companyia. Entre tots hem fet el dinar, i hem estrenat la següent recepta:

2 o 3 alls
una llauneta d'anxoves
tàperes
olives negres sense pinyol
tomàquet
pebre de Caiena
orenga
espaguetis

Per fer la salsa: es posen els alls a sofregir, a foc lent. S'hi afegeixen les anxoves tallades ben petitones; la idea és que s'acabin desfent. Després s'hi afegeixen la resta d'ingredients (olives, tàperes i tomàquet), se'n retoca el gust amb les espècies i que faci una mica de xup xup. I ja es pot servir.

Perquè no en teníem, però el plat demanava a crits un bitxo d'aquells secs que fan les delícies dels qui els agrada el menjar ben picant. I és que la traducció del nom del plat no és altra que "espaguetis putada"...

Migas

2010-10-20T16:50:00.003+01:00

La Nerea és una companya de curs a la que li agrada cuinar tant com a la seva àvia. O almenys això sembla, sempre m'està fent propaganda dels plats que es cruspeix i dels entrepans que prepara... Tanta gana em va donar que al final li vaig demanar la recepta de les migas, és aquesta:

- Pan duro y picarlo menudito.
- Agua caliente y una poca sal (echarlo por lo alto).
- Dejar reposar un rato.
- Poner la sartén con aceite de oliva.
- Extras: morcilla, tocino, pimiento, chorizo (se fríe en la misma sartén y se saca y se pone en un platito).
- 4-6 ajos con piel, partidos por la mitad.
- Antes de que se acaben de freir los ajos, echar el pan con agua y darle vueltas y vueltas y vueltas... hasta que esté hecho (el pan bien doradito).
- Cuando estén apunto de acabar, troceas los extras y los echas.

Las migas se hacen bien en una sartén de las viejas o en un perol.

Tal com va escriure al final: "Mmmmm... ¡me están entrando ganas de comer migas!".

Esqueixada de bacallà

2010-10-12T17:38:00.004+01:00

Amanida informal amb grans contrasts de textures i colors que em porta records de dinars d'estiu:

Bacallà salat
Tomàquets (jo hi vaig posar cherries)
Pebrot verd o pebrot vermell o pebrot vermell del piquillo
Olives
Ceba tendra
patates (opcional)

Dessalar el bacallà dos dies abans, amb aigua, canviant-li aquesta el segon dia. Tallar les verdures i barrejar-les amb les tires de bacallà. Amanir al gust (jo hi vaig posar oli, vinagre de xerèç i anet).

Mare meva, i això és tot?? :P

Brou

2010-10-12T17:18:00.004+01:00

Cada vegada que vull fer un caldo, com que no és gaire sovint, tinc els mateixos dubtes: què posar-hi i com demanar-ho al mercat? (en el cas de la carn, és clar) És per això que m'he fet una llista, espero que us sigui útil:

Els indispensables:

Ala de pollastre (si es demana mig pollastre tallat transversalment, també tindrem una mica de pit i una cuixa per fer a la planxa)
Os de pernil dels que fan el caldo blanc (del codillo)

Quan ja bulli:

Col
Porro
Pastanaga
Xiribia
Nap
Patata

I al cap d'una estona:

La sal

Altres coses a posar:

Api
Os de vedella (del genoll o del "vano")
Tros de conill de vedella
Cigrons, 50 gr. (s'han d'haver remullat abans)
Botifarra negra (es posa al final)

I si és fumet?

Ceba
Porro
Pastanaga

espines i caps que et sobrin de comprar per fer peix en filets (al mercat ja t'ho preparen)

I on aprofitem el brou, apart de per fer sopa? Per fer purés de verdures, pel rostit, pel rissotto, i en el cas del fumet, per fer fideuàs

Tiramisù

2010-09-06T20:07:00.003+01:00

Unes postres elegants amb les que coronar un bon àpat. La recepta és de l'amic de la família Ernest Craus:

Ingredients per 4-6 persones:

- 2 ous
- melindros (secs o durs, he fet amb els Fontaneda o els del Mercadona)
- sucre
- cafè fred amb un rajolí del licor següent: amaretto, marsala o ratafía (la meva preferida)
- cacau pur en pols sense sucre (Valor)
- 1 terrina de mascarpone de 250g.

Preparació:

- Primer la crema: Separar el rovell de la clara, afegir-hi el sucre (1-2 culleres), un rajoli de licor i el masacarpone. Remenar una bona estona fins que es desfaci i quedi líquida, pero no massa, fins que no quedin grumolls.
- Banyar els melindros plans amb el cafè (sense passar-se, meitat del gruix) i col·locar-los amb la part sucada per sota en un recipient de vidre formant una capa d'uns 9-10 melindros. Després es cobreixen amb part de la crema, al damunt s'hi fa una altra capa de melindros sucats de café i un altra capa de crema per sobra, i finalment espolvorejar el cacau amb un colador.

I recorda que necessita un cop acabat, 14-16 hores d'estada a la nevera abans de menjar.

Melitzana

2010-09-06T10:54:00.003+01:00

És albergínia en grec, s'escriu així: μελιτζάνα segons Sant Google. I també és un entrant a l'estil de l'hummus que es menja amb pa de pita...

Posem l'albergínia al microones, l'objectiu és que es faci toveta. Quan rebenti (sic), la buidem, talment com si anéssim a fer albergínies farcides. Ho posem en el recipient on ho batrem juntament amb mig pebrot vermell, un tros de formatge feta i un raig d'oli. Sal al gust.

Aquesta recepta és treta d'una videoconferència d'Skype amb un senyor que al seu torn la va provar per primera vegada a un hindú de Lavapiés. Qualsevol semblança amb la realitat és doncs pura coincidència.

Hummus

2010-08-19T01:35:00.003+01:00

La Rocío va dur a terme una recepta d'hummus doblement deliciosa per com de fàcil era de fer. No teníem tahina, però estava bona igual.

Cigrons (bullits)
Tahina
Oli
Julivert
Llimona
All (si es vol)

Primer rentem els cigrons ja bullits, i els hi treiem la funda, un a un, no és difícil, no us cregueu. Els posem en un pot amb un raig d'oli i el suc d'una llimona, sal, julivert, un all i una mica de tahina (una cullerada, potser, no sé ni quin aspecte té la famosa tahina, així que quan sàpiga la quantitat ja us ho diré). Triturem. Si queda massa espès, hi afegim una micona d'aigua. Ha de quedar un puré molt fi.

Per servir-lo, en un bol amb una mica de pebre vermell dolç i acompanyat de pa de pita!

Cloïsses a la Bulhão Pato

2010-08-19T01:11:00.006+01:00

En portuguès, amêijoas à Bulhão Pato. La recepta és la preferida del Manuel, o Manolo depenent de si el crides pel seu sobrenom tunero. La vam decidir fer un dimecres que estàvem avorrits a la residència, però no va acabar de sortir bé: la cosa és que segons sa mare les cloïsses han d'estar un mínim de dues hores amb aigua i sal perque així s'obrin i quedin netes de sorra, etc. Però no es van obrir, sospitem que perquè el Manolo les va posar en remull en aigua massa calenta i les va matar. O potser és que no eren gaire fresques. En tot cas, aquests són els passos a seguir:

Cloïsses
Coriandre
all
vi blanc
pebre negre

Posar les cloïsses unes dues hores en remull en aigua fresca i sal. L'objectiu: que s'obrin. L'aigua es pot canviar de tant en tant. Un cop apunt, passar per la paella uns quants alls talladets a rodanxes. Tirar-hi les cloïsses, un raig de vi, sal i pebre i deixar-ho coure uns 15 minuts a foc lent (he trobat receptes que deien just el contrari, 5 minuts a foc alt, qui sap...). Uns minuts abans de retirar-ho, tirar-hi el coriandre tallat.

Per si us ho pregunteu, Bulhão Pato és ni més ni menys que un poeta portuguès, suposo que debia ser molt fan del plat en qüestió. Amb el seu permís, jo la pròxima vegada que el cuini el faré amb espaguetis, que ha de quedar impressionant. Més que res perquè les cloïsses d'aquí no són ni la mitat de grosses que les de Portugal, es veu...

Seitó a la vinagreta

2010-07-26T21:15:00.003+01:00

Una de les tapes més típiques que hi ha per aquí a Màlaga són els "boquerones fritos". A mí, però, m'agraden més en vinagre...

uns quants seitons (250 grams per exemple)
vinagre (jo ho faig amb vinagre de xerès)
oli
all
ceba
farina
llorer (potser alguna altra espècia?)
pebre vermell

Primer de tot, netejar el peix; amb les estisores és un moment. Després enfarinar-lo i passar-lo per la paella perquè es faci una mica. El retirem. A la mateixa paella, hi coem un all i una ceba tallada a llunes. Mica en mica anem afegim oli i vinagre i les espècies i deixem que tot plegat faci xup xup uns minuts. Quan és del nostre gust, ho aboquem al mateix recipient on tenim els seitons. Ho deixem reposar durant un dia, que agafi gust.

Ara no ho recordo, però dic jo que serà la mateixa recepta per fer sardines a la vinagreta, no?

Rissotto de verdures

2010-07-11T13:24:00.003+01:00

Mai havia fet un rissotto. Sé que és complicat, i donat que aquí a Màlaga, al pis de la residència, compto amb quatre estris de cuina comptats, no sé si aquesta recepta es pot considerar com a tal. He hagut de fer meravelles amb el que tenia! I ha quedat prou bo.

Ingredients:

Espàrrecs verds
Pastanaga
Bolets
Arroç rodó
Parmesà
Caldo

Netejar i pelar les puntes dels espàrrecs (treure les parts més dures). En una paella, posar-los a fregir juntament amb els bolets tallats a trossos. Mentres, en una altra paella, posar a sofregir una ceba, un all i la pastanaga tallada a trossets. Posar el caldo a bullir, en la proporció necessària per fer un arròs (que el líquid el cobreixi un cop posat a la paella). Quan el sofregit estigui fet, tirar-hi la quantitat d'arròs desitjada, donar un parell de voltes, i tirar-hi el brou. Deixar-ho coure. Quan falti poquet per estar fet, tirar-hi els espàrrecs i els bolets, ja fets, i finalment el parmesà. Remenar i servir.

Recordo que la Nuri en va fer un quan vaig sopar amb ella i el Marc a Dublín, i recordo que no parava de remenar, que va quedar espès, però sobretot, que estava molt bo. Quina recepta seria? Idees?

Cookies

2010-06-30T13:09:00.008+01:00

La Clara, la meva millor amiga, ha fet 25 anys. El regal: 25 cookies!

Ingredients:

250 gr de mantega
400 gr de farina
150 gr de xocolata
2 ous
250 gr de sucre morè
150 gr de sucre blanc
1 sobre d'essència de vainilla
1 sobre de llevat
1 cullerada de bicarbonat
1 cullerada de sal

Preparació:

La preparació comença unes hores abans, quan ens hem d'enrecordar de treure la mantega de la nevera perquè estigui toveta i sigui fàcil de barrejar. Ara, arriba el moment de fer la massa: barregem la mantega amb els sucres, hi afegim l'essència de vainilla, els ous i, finalment, la farina juntament amb el llevat, el bicarbonat i la sal. Ja us aviso que la massa acaba sent molt espesa, ànims amb la cullera! Després hi tirem les boletes de xocolata. Jo el que he fet és partir una tableta amb el ganivet, però és una mica conyàs i el xocolata acaba un pèl desfet, millor comprar les boletes ja fetes si les trobeu.

Ara toca fer pilotetes, que al forn agafaran forma de galeta. Després d'aquesta primera (de fet, segona) experiència, us recomano que poseu la massa mitja horeta a la nevera, si no se us enganxarà als dits. I per fer les pilotetes, no us deixeu enganyar pel tamany! La primera fornada semblava una col·lecció de rodes de camió i tot per què em va donar la impressió que sortirien unes cookies massa petites. Al final, la mida que em va agradar era la d'una falange del meu dit gros, perque us en feu la idea. I res, aneu fent pilotetes i les col·loqueu, important! a certa distància les unes de les altres, en una safata untada amb mantega. És molt important que sigui antiadherent i no qualsevol safata d'anar al forn, perquè aquest va ser el principal problema que tenia, al principi: les galetes s'enganxaven i semblava que no quedaven ben fetes per dins. Va ser canviar de safata i pam! genial. I el forn? Doncs jo vaig trobar el punt als 140 graus, 15 minuts, més 5-10 minuts més fora del forn però a la safata, per esperar que s'acabin de fer i es refredin una mica.

Ah!, no us oblidéssiu d'anar guardant les cookies en un tupper o similar a mida que les aneu fent, que la primera vegada que envaig fer, per allà el 2008 al piset de París, quan vaig acabar, a les tantes de la matinada, va resultar que les primeres que havien sortit del forn feia unes hores estaven més seques que un bloc de ciment, ni amb llet es podien partir...

Kouign Amann de Douarnenez

2010-05-25T11:08:00.003+01:00

Fent maletes he trobat un paper amb unes anotacions curioses i el títol "Patapan"... Sabeu què eren? Les notes que vaig prendre durant el viatge a Lorient (Bretanya) amb el David fa dos estius, una tarda que passejàvem entre les paradetes del mercat i vam parar-nos davant d'un pastisser que estava fent un kouign amann en directe. I què és, un kouign amann? Doncs un pastís de mantega boníssim típic de la regió. Imagineu-vos, una pasta en la que la mantega és l'ingredient estrella! Mai no l'he provat de fer, a veure si algú s'atreveix...

750 g. d'aigua

1 kg. de farina

20 g. de sucre

20 g. de llevat

Aquests són els ingredients de la massa. S'han de barrejar i fins a tenir una massa homogènia. Després, el señor pastisser la va partir en 6 parts, per fer-ne 6 pastissos. Va agafar una part i l'aplanà amb el corró, i al mig hi posà 150 g. de mantega i 150 g. de sucre. Va tancar el pastís, el posà en un motlle rodó i cap al forn, 30 minuts a 200 graus.

Us recomano que contrasteu la recepta amb d'altres que pogueu trobar per internet. No semblava molt complicat, la veritat, però potser em vaig deixar algun tros per apuntar, per exmple, com tancar el pastís per donar-li la forma tradicional.

Pa de pessic de xocolata

2010-05-24T10:40:00.006+01:00

Copio aquí la recepta més antiga que recordo que feia, a casa, alguna tarda d'avorriment, per tenir-lo apunt per l'endemà esmorzar: un pa de pessic de xocolata amb nous i panses tret d'un llibre de receptes de la Nestlé. Consistent i sobri, gaudiu-lo:

1 tauleta de 150 g. de xocolata negra de pastisseria

150 g. de farina

125 g. de mantega

un grapat de nous i un de panses

3 cullerades de sucre

3 ous

1 culleradeta de llevat en pols

Fondre la xocolata al bany maria amb tres cullerades d'aigua. En un bol, treballar la mantega amb el sucre. Afegir-hi la xocolata fosa i els ous, i finalment i poc a poc, la farina i el llevat, fins que quedi una massa homogènia on hi barrejarem les nous i les panses. Untar un motlle allargat amb mantega i abocar-hi la massa. S'ha de coure a 180º durant 35 minuts aproximadament.

Fideus a la cassola

2010-05-14T14:03:00.002+01:00

Feia ja molts dies que m'alimentava de restes de la nevera, així que avui em venia de gust cuinar. I com que el meu receptari particular (la mama) no contestava el telèfon, m'he inventat una recepta de fideus a la cassola amb els ingredients que he trobat per casa, vet-ho aquí:

Ingredients:

peix (en el meu cas, rap congelat heredat de la ex-companya de pis)
una ceba
dos tomàquets
Fumet de peix
vi blanc
ametlles, julivert, all i pinyons per la picada

He començat sofregint la ceba i els tomàquets pelats i tallats mentres descongelava el peix. Després, he passat el peix, tallat a daus, per la paella, no sé si això era necessari o què ja que després igualment s'afegirà a la mescla, però no estava segura de si quedaria ben fet, i com que lo de passar per la paella es fa amb la carn, ho he adaptat. Més tard l'he afegit al sofregit juntament amb una fulla de llaurer i un raig de vi blanc. Ho he deixat coure. Mentres, he barrejat aigua amb el fumet (deshidratat d'aquells de la casa Magi, no us penséssiu, no ho havia utilitzat mai, a veure què tal) i l'he posat a bullir. Després, tocaven els fideus, els he abocat a la paella, remeno un parell de voltes i hi he tirat el caldo de peix en ebullició. I a que es faci!

Mentrestant, és el moment de la picada: en una mà de morter, s'hi aixafa un all amb el julivert, les ametlles i els pinyons. Després, he trobat per internet que el que es fa normalment és deixatar-ho (atenció amb el verb, què bonic) amb un líquid, per exemple caldo de peix. Quan ja l'he tingut lligada, he afegit la picada a la paella, i ho he remenat fins que els fideus eren cuits.

Mmm, fa bona olor! Estic per intentar un allioli per acompanyar, només pateixo pel meu company, que és al·lèrgic però m'ha comentat que li encanta!

Ous a la flamenca

2010-05-12T11:48:00.004+01:00

De tant en tant fem brainstormings falsos, és a dir, quedem per pensar i discutir coses creatives a fer, però al final ens passem la vetllada fent-la petar, i el més creatiu acaba sent el sopar. Aquesta vegada vaig fer ous a la flamenca, vet-ho aquí la recepta:

Fer un sofregit amb dauets de patata, ceba, trossets de xoriço. Tirar-hi el tomàquet triturat i deixar-ho coure. Al final, tirar-hi els pèsols. Mentrestant, anar escalfant el forn. Un cop tenim la salsa, omplim les cassoletes de fang individuals amb ella. A sobre, hi posem una capa de pernil serrà, si volem, una de formatge, i finalment un ou, que es courà al forn, a on van les cassoletes.

I sobretot, SOBRETOT, no us oblidessiu el pa!

Llom a la sal amb salsa tot terreny

2010-05-04T13:41:00.005+01:00

Aquesta recepta, no l'he provat, però em va sonar tan curiós això de coure el llomillo al forn que l'apunto aquí per no oblidar-me'n. És, com ja va sent habitual, del Jose.

Llomillo, a poder ser de dos colors
Sal grossa
pastanaga
comí
clau (2 o 3)

Untar el llomillo amb oli i posar a escalfar el forn. Cobrir una safata de forn amb sal grossa. Quan el forn estigui calent, a posar el llomillo sobre la sal, i cap dins. Mentrestant, la salsa: tallar la pastanaga i posar-la en una olla amb una mica d'oli, aigua i les espècies i deixar que es cogui. Quan ja estigui cuita la pastanaga, triturar-ho tot i llestos.

La salsa aquesta és molt "socorrida", que es diu, serveix per amorosir tots aquells plats de carn una mica eixuts.

Cuscús

2010-05-04T13:16:00.004+01:00

Quina marxa l'hi estic donant a aquest bloc gràcies a que tant al Jose com a mi ens encanta menjar! La recepta d'avui és.... cuscús!

Ingredients:

Sèmola
1 pastanaga
1 carbassó
cigrons
una mica de carbassa
450 grams de carn de vedella o de xai
clau (espècia)

Preparació:

En una olla gran, coure les verdures juntament amb el clau (molt poquet) a foc molt lent, uns 40 minuts (en una olla exprés, e 10 ho tens llest). Salar la carn i tirar-la també a l'olla. Metrestant, posar damunt l'olla un recipient especial per fer cuscús que consisteix en una espècie d'escorredor resistent al calor, de manera que amb els vapors de la cocció es fa la sèmola. Així doncs, hem d'abocar una tassa de cafè de sèmola a l'escorredor aquest i anar removent fins que creixi i es faci tova. Per servir-ho, la manera tradicional és: es col·loca la sèmola fent un cercle en el plat, i es deixa una zona al mig per posar-hi les verdures i la carn.

Llàstima que jo tenia classe i no teniem temps de recrear-nos-hi, la pròxima vegada sortirà més bo. Ah, i una recomenació: no ho feu per sopar, que és un plat de digestió pesada!

Vinagreta

2010-04-16T20:00:00.004+01:00

Tothom sap que a França les vinagretes estan a l'ordre del dia. El que no tothom sap és que la de la cantina de la meva empresa, a Vélizy, està tan bona que me la menjaria a cullerades. I la fa la mateixa caixera! L'altre dia la hi vaig elogiar, i avui m'ha donat la recepta manuscrita, un tresor! La copio aquí per a que tots en pogueu gaudir:

Huile (n'importe quelle huile) d'assaisonnement
Vinagre balsamique
Echalotte ou oignons rouges
ail
(si on veut) ciboulette [cebeta], basilisc, etc...
moutarde

Mettre 3 cuillères à soupe de moutarde dans un saladier. Mettre 1 petit verre de vinagre bien melanger jusqu'a ça devienne homogene. Incorporer l'huile petit a petit bien melanger a chaque fois pour ne pas que sa tourne, il faut que la sauce soit épaisse comme de la mayonnaise legere. Ensuite s'ajouter du vinagre jusqu'a ce que le gout vous convienne. Incorpore l'oignon ou l'echalotte plus l'ail plus eventuallement basilisc ou ciboulette. Bien havher finement l'oignon et l'ail.

Per cert, la caixera es diu Natasha i ens tracta molt bé, de fet, l'hem acabat invitant a la barbacoa que organitza l'empresa l'u de maig!

Moussaka

2010-04-14T19:03:00.002+01:00

Crec que tothom sap com es prepara la moussaka, però és que necessitava una excusa per explicar el truc que m'han ensenyat per que l'albergínia no quedi amarga.

Tallar l'albergínia en rodanxetes ben fines, i posar-les sense demora en un recipient amb aigua, sal i un raig de vinagre. Deixar-ho reposar almenys una hora.

Preparar la salsa: tallar ceba i passar-la per la paella, després hi afegim la carn i més tard el tomàquet triturat. Deixar que es cogui una mitja horeta, afegit-hi aigua si és necessari.

Mentres, fregir les rodanxes d'albergínia: es necessita que l'oli estigui molt calent, i només s'han de posar a la paella un moment, lo just per a que quedin daurades.

Després farem la beixamel.

I per acabar, toca muntar-ho tot! L'ordre seria, en un recipient per anar a forn: capa de rodanxes d'albergínia, capa de salsa, capa de rodanxes... i rematar-ho amb la beixamel i potser formatge per gratinar. I cap al forn que hi ha gana!

Per què em costa tant que em quedin bé les albergínies? No estava dolent, però li faltava alguna cosa, crec que sal, alguna cosa que donés més gust... Serà qüestió de tornar-ho a provar, en conec un que no tindrà inconvenient a ser el conillet d'índies...

Dorada al forn

2010-03-29T16:20:00.005+01:00

No sé què passa amb aquesta recepta que, mira que és senzilla, cada vegada que la vull fer haig de trucar a casa per assegurar-me dels temps de cocció, l'ordre, etc. Així que al final he decidit pujar-la, també, aprofitant que el dissabte la vam fer amb el Jose, però amb truite de mer (truita de mar? Això existeix?) perquè era l'únic que quedava al mercat de Viroflay a quarts d'una del migdia.

Primer de tot i obvi, netejar el peix; es pot demanar al peixater que ho faci. Després tallar unes quantes patates a rodanxes i també una ceba a llunes i posar-ho al forn, ben saltpebrat i amb un raig d'oli, a uns 180 graus, durant uns 15 minuts. Mentres, preparar el peix, que no és res més que fer-li uns talls transversals per que es cogui millor, i, ja mig en plan decoratiu, introduir, als talls, mitges llimones, que li donaran bon gust. Abans de posar-ho al forn, sobre el llit de patates, podem adobar-lo amb sal grossa, o amb anet, a l'estil escandinau, i sobretot un bon raig d'oli. Un tomàquet a quarts donará bon gust al plat, també. Ah, i si voleu les patates més aviat bullides que no pas cruixents, tireu-hi un raig d'aigua.

En teoria, aquesta recepta és aplicable a tot tipus de peix; de fet, l'hauria d'anomenar "[Introduir peix aleatori aquí] al forn", però bé... Sigui com sigui, aprofitaré aquesta recepta per llistar aquí els peixos al forn que m'agraden més i els que no.

Dorada - deliciosa
Truita de mar (assalmonada, era enooorme!) - pse, no gaire espectacular

El pròxim, el verat! (maquereau en francès, és un peix que els agrada molt perquè està baratet i n'hi ha a patades!).

Arròs negre

2010-03-20T09:37:00.004Z

No és dijous però em permetreu que avui intenti fer una paella negra si aconsegueixo arribar a bona hora al mercat.

per a 3 persones:

225 gr. d’arròs aprox. – ½ litre d’aigua o de brou
1 ceba mitjana
pebrot vermell
2 grans d’all
tomàquet madur
1 sípia mitjaneta (fresca, millor) o bé 2 calamars no massa grossos (frescos)
oli i sal

En una cassola s’hi posa oli i s’hi sofregeix la ceba picada i el pebrot talladet a trocets. Quan estigui una mica daurat s’hi afegeixen la sípia o els calamars a trocets (si la sípia te la netegen i et poden guardar la tinta, bé). Hi ha com dues tintes la negra -que jo normalment no aprofito- i una altra de marró, que aquesta sí la faig servir i tot l’arròs queda com més daurat. Si el fas amb calamars també queda molt bé i si son petits millor. Els calamars o la sípia deixen anar aigua i quan són a la cassola peten molt. Millor tapar-ho i quan s’ha de remenar apartar-ho del foc.

Tot junt s’ha d’anar coent i enrossint. Després, quan ja sigui tot ben ros, s'hi han d'afegir els dos allets a trocets petits i tomàquet madur (dos o tres pelats i a trocets o bé salsa de tomàquet ja triturada). Es remena tot i seguidament s’hi afegeix l’arròs, remenar de nou i ara l'aigua o el brou ja calent i que vagi bullint de 15 a 20 min. S’ha d’anar remenant per evitar que s’enganxi. Jo moltes vegades no tiro l’aigua de cop, sinó que la vaig afegint segons la va absorvint l’arròs, però per fer això s’ha d’estar tota l’estona controlant la cassola. Quan s’hagi tirat l’aligua s’ha de provar i posar-hi la sal.

Ara és quan al mercat de Versailles no tenen sípia ni calamars ni res que dugui tinta...

Sangria

2010-03-17T19:28:00.005Z

La recepta del Jose! Bé, no, no és exactament la seva perquè no és temporada de préssecs, però amb el mango estava bona igual.

Els ingredients:

Vi negre, a poder ser el més tirat que tinguin al súper, el de tetra-brik és ideal.
Fanta de taronja o de llimona
Sucre, molt de sucre
Uns quants préssecs (o un mango, que experimentar és bo!)
Un raig de vodka amb gust de fruits del bosc (o algún licor equivalent per donar-hi gust i graus)
Una branqueta de canyella
Gel

Les proporcions:

Per un litre de vi...
un litre, litre i mig de fanta
5 cullerades de sucre
2-3 raigs generosos del licor

Vale, sí, la recepta és una mica imprecisa, però el que es tracta és que es vagi provant i ajustant fins que sigui del gust del sobri consumidor.

Pastís de carbassó

2010-02-17T12:34:00.001Z

Bàsicament és com una sopa de carbassó però tipo pudding, que es pot menjar amb forquilla i ganivet.

2 ous
3 formatgets
2 carbassons
dos o tres cebes
sal i pebre

En una cassola o pot posar-hi una mica d'oli i quan estigui una mica calent tirar-hi la ceba tallada una mica fineta i sofregir-ho, després afegir el carbassó tallat con per a fer truita. Tot junt qye es vagi fent anant-ho remanat fins que estigui ben tou (mínim 10 minuts).
Quan ja està tovet i fora del foc, afegir-hi els dos ous batuts, sal, pebre i els formatgets. Triturar-ho tot i posar-ho en un motlle de vidre que pugui anar al microones. Posar-ho 10-12 minuts a 600W (no a la màxima potència).
Es pot menjar tebi o fred.

Crema de carbassa

2009-11-23T12:54:00.003Z

La vaig menjar per primera vegada a casa del Jordi Fossas, i em vaig quedar curta d'elogis: què bona estava! A més, amb el detall de les virutes de boniato, o de pernil salat per sobre, era un primer plat excel·lent per un àpat de categoría.

Posar a bullir la carbassa a trossos juntament amb una ceba i un parell de patates. Si en comptes d'aigua, pot ser brou, millor (també s'hi pot dissoldre una pastilla d'aquelles de caldo). Quan la carbassa sigui tova, retirar del foc i triturar els trossos amb la batidora amb una mica de líquid (compte, si l'hi poseu tot serà una sopa molt líquida en comptes d'una crema!). Afegir-hi nata líquida i, per retocar el gust, una mica de sal i pebre.

Es pot acompanyar, com he dit, d'unes virutes de boniato: simplement tallar el boniato i posar-lo a fregir, com si fossin patates fregides! Ultra senzill!

Amanida de patata

2009-11-23T12:44:00.004Z

Per aquells a qui no els agrada molt el verd (léase: enciam):

Bullir unes quantes patates amb la pell. Quan ja estiguin fetes (clavar un ganivet per saber-ho, i si la patata es desprèn amb facilitat és que està ben bullida), pelar-les amb els dits i tallar-les a rodanxetes. Després, tallar a dauets un cogombre, un pebrot vermell, uns quants tomàquets i una ceba. Per servir-ho, queda bé posar-ho per capes d'ingredients, capes de diferents colors, amb les patates com a base. Ara la salsa: poseu a bullir un o dos ous fins que siguin durs. Posar-los en un reipient amb oli i vinagre i tritureu-ho fins a fer una salseta, ideal per amanir molts altres plats.

Aquesta amanida ja s'ha convertit en l'amanida habitual que acompanya les mariscades a Los Mil Demonios, sempre me l'ha demanen, i jo, contentíssima de fer-la.

Patates amb beixamel

2009-11-23T12:24:00.003Z

Recepta de l'àvia del Diego, el Quique ha decidit batejar-les "Patates Matilde" en honor a ella:

Tallar a rodanxes i fregir (o bullir? què us sembla?) les patates però sense que quedin cruixents. Untar-les amb mantega i posar-les en un recipient per anar al forn. Fer la beixamel i cobrir-les. Després extendre un ou batut per sobre per donar-li la capa cruixent. I cap al forn, uns 180º, el temps, doooncs just abans que es cremi, oi?

La recepta és una mica vaga, però és que me la va dir de veu la Marisa tot degustant les patates, i és el que recordo. A més, no l'he provat encara! Ja us diré què tal surt. Ah, he trobat per internet una manera de fer la beixamel amb ceba! Heus-la aquí:

Posem la llet a escalfar en un cassó (no ha de bullir).
En una paella a foc mitjà-baix posem a fondre la mantega.
Tallem una ceba tendra a la juliana i l’afegim a la paella perquè es vagi coent en la mantega.
Afegim la farina i remanem perquè se’ns cogui de manera uniforme.
Afegim poc a poc la llet calenta, tot remenant amb un batedor de mà, perquè es vagi incorporant i fent una mescla homogènia.
Afegirem la nou moscada, el pebre negre, la sal i remanem.
Ho deixarem coure a foc lent, remenant-ho sovint, durant uns 20 minuts perquè se’ns cogui bé. Si espesseix molt hi afegirem llet.

Gràcies a la Nuni del bloc http://cuinetes.bloks.cat/ :)

Paella de marisc i conill

2009-11-19T22:35:00.004Z

No hi ha res que ens agradi més a la Leti i a mi que anar els dissabtes al mercat de Versailles a xafardejar a les paradetes de la plaça i a comprar marisc i delicatessen vàries al mercat de Versailles. L'altre dia ens vam deixar mig sou en marisc... I paella s'ha dit!

Posar una cassola baixa o bé una paella grossa al foc amb oli i sobregir el conill a trocets fins que estigui força ros. Fer-ho amb el foc no molt fort però sense tapar (atenció però que esquitxa). Quan el conill ja s'estigui fregint afegir-hi, si en teniu la sípia o un calamar a trocets, després de rentar-ho bé. Això també esquitxa molt. En tot cas tapa la cassola i afegeix oli si cal, anar remenant perquè no s'enganxi. després d'això afegir el pebrot i 2 granets d'all a trocets petits i seguidament una ceba mitjaneta picada. un cop tot això estigui ja al foc i es bagi coent, haureu de tenir a punt una olla amb aigua bullint.
Si hi poseu també musclos. Primer els renteu i els poseu amb un pot al foc amb tres dits d'aigua i esperar que bulli perquè els musclos s'obrin. Podeu reservar laigua de bullir els musclos i afegir-la després a la del arròs, tot colant-la.
Finalment quant tot estigui cuit afegiu el tomàquet. Si en tens de pot unes 4 o 5 cullerades o bé afegiu un tomàquet grosset o dos de petits, madurs sense la pell i a trocets petits (per treure la pell podeu escaldar-los amb aigua calenta i la pell sur molt fàcil.
Un cop afegit el tomàquet posa sal i pebre i afegeix l'arròs (de 80 a100 gr. per persona). Si no tens balança pensa que una cullerada sopera plena són 20 gr. Has de tenir a punt l'aigua perque després de remanar-ho tot amb l'arròs s'ha d'anar afegint aigua amb el cullerot i que quedi cobrer la cassola i vagi bullint (de 15 a 20 min). Seguidament ja s'hi poden afegir els musclos, si vols sense la closca o amb mitja i uns quants pèsols. S'ha de vigilar i anar afegint aigua ja que l'arròs l'anirà xupant. Haureu de tenir bullint el doble d'aigua que d'arròs.
Proveu l'arròs per veure si ja es cuit i deixeu-lo reposar uns 5 min. abans de servir.
Al sofregit de pebrot i pots posar una pastanaga tallada petita també.
Aquest arròs es pot fer igual nomès amb la sípia o calamar els musclos i unes dues gambes i dos escamarlans per cap.

Ah, nosaltres hi vam posar també berberechos, es veu que no es cuinen com els musclos sinó que es fan sense aigua, en una paella tapats, i es couen amb el propi suc que deixen anar.

Vichyssoise

2009-09-25T23:37:00.002+01:00

Aquest setembre he tornat a casa de vacances després de més de tres mesos sense visitar la família i els amics a Barcelona. La mare, evidentment, va cuinar per a mi en un intent ocult d'engreixar-me. Va fer vichyssoise. I renoi, no sé si era perquè era una sopa "de la mama" o què, però és del més deliciós que he menjat mai.

per a unes 3-4 persones:

250 0 300 grams de porros, és a dir, 4 porros normalets
250 gr. de papates (2 patates no gaire grosses o bé una de grosseta).
1 cullarada de farina
200 ml. de crema de llet (o el que és el mateix: nata líquida)
1/2 litre de brou de pollastre (va molt bé si tens un brie d'aquets ja preparats)
sal, pebre, nou moscada.

Es renten bé els porros i es tallen a rodanxes no molt grosses, sense aprofitar la part verda. Aleshores en una cassola
o pot s'hi posa una mica d'oli (pots posar-hi oli i una mica de mantega, si vols)i s'hi passen els porros tot remenant sense que es facin rossos i tot seguit s'hi afegeix una cullarada de farina i es remena tot. S'hi tira el brou i es torna a remanar tot.
S'hi afegeix la patata tallada com si fos per truita i es deixa bullir tot junt (uns 20 min.) fins que vegis que està tou (mira-ho punxant amb la punta d'un ganivet les patates). S'hi afegeix una mica de sal, pebre i si vols nou moscada i es tritura tot amb
el mini-pimer. Per anar bé un cop tot triturat s'hauria de colar perquè els porros fan fils i podria ser que es notessin al menjar-ho. Després de colat es deixa refredar posan-t'ho a lanevera i abans de servir s'hi afegeix la crema de llet ben remenada. És bo menjar-ho fred però no acabat de treure de la nevera.

Si vols fer tot un litre de brou aleshores posa 500 gr. de porros i patates i dues cullarades de farina. Tota la resta igual.
Tampoc cal que ho pesis. Si no tens brou pots fer-ho amb aigua però estaria bé afegir a l'aigua una pastilla de brou concentrat i desfer-la, per ejemple.
Aquesta crema pots guardar-la dos o tres dies a la nevera si t'en sobra.

Ja veus, tan senzill i tan encertat. Oh, i sabeu com ha de quedar molt bé, també? Amb virutes de pernil salat!

Empanada de tonyina

2009-09-01T21:33:00.003+01:00

Recepta de la Conxi, traductora de World of Warcraft i gallega a les seves hores lliures ^^

En una paella, i posem, ben talladets, dos pebrots, dues cebes, i deixem que es cogui amb força oli i tapat. Al cap d'una estona ho salpebrem i també hi afegim paprika. També posem a bullir un ou dur. Finalment, barrejarem la verdura amb l'ou a trossets i la tonyina.

Mentrestant, toca fer la masa, malgrat que els ingredients no són res de l'altre món, serà entretingut, i necesitareu espai al final per passar el corró. Bàsicament, es posa en un bol mig quilo de farina, s'hi fa un cràter al centre, i s'hi va barrejant aigua i oli amb una mà de morter o amb les mans. Les quantitats són, aprox., 20 cl d'aigua i 12 cullerades soperes d'oli. No sé s'hi d'oliva o de quin, per internet he trobat que millor de girasol per a que no domini tant, ja direu... Al final, heu d'obtenir una boleta de massa lligada, que no es trenqui. Ah, i aquesta no cal que reposi.

Ara, partiu en dues parts, una un pèl més gran que l'altra, perquè serà la base. Exteneu-les amb el corró fent dos rectangles (o quadrats, o el que us plagui), un més gros, que posareu en un motlle prèviament untat amb oli. Tireu-hi la pasta de tonyina a dins, i tapeu-ho amb el segón quadrat, tot unint-ne les vores amb forma d'espiral. Important: cal fer un forat al centre. I cap al forn, jo diria que més aviat baixet i força estona perquè la massa s'empapi bé i sense cremar-se. Ah, si li voleu donar aquell to daurat, abans de posar-ho al forn pinteu l'empanada amb un rovell d'ou.

I amb la massa que sobra, encara ho haig de provar, però tinc la intenció de fer miniempanadilles de tonyina, tomàquet i ou ben fregides i olioses!

Vieires al forn

2009-09-01T20:49:00.003+01:00

Aka "El horror de Leti", per haver sigut ella la qui m'ha ensenyat aquesta recepta que, pel que he llegit, és d'origen gallec (com el nom "vieira"). Ella, això sí, la fa "a la basca".

Netejar i salar les vieires. Posar una paella al foc i coure-hi una ceba fins que estigui transparent, afegir-hi llavors una mica de paprika, i, si es vol, trossets de pernil. Després i afegirem farina de galeta, MOLTA farina de galeta, fins a tenir una pasta cruixent que farem servir per, en un recipient per anar al forn, cobrir les vieires. Tot seguit cap al forn, a altes temperatures uns 15-20 minuts.

Es veu que aquest plat és un entrant... si no fas com nosaltres i hi poses un poquetes vieires, que atipen molt. Per decorar-lo, si les vieires anaven amb closca, es pot posar la barreja dintre d'aquesta, amb un tall de llimona al costat pel amanir-ho.

Tigres

2009-07-11T13:44:00.002+01:00

També anomenats "chichis" a Gasteiz segons la Leti, són bàsicament aquella tapa tan deliciosa que consisteix en musclos barrejats amb beixamel i arrebossats dins de la seva closca. Jo els he provat a Madrid, i els trobava tant a faltar, bé, tots els Spanish de Blizz els trobàvem tant a faltar, que vam decidir que fossin els protagonistes de l'últim sopar d'entre setmana, dedicat a les tapes. Va ser tot un èxit!!

Posar a bullir 2 kilos de musclos dins d'una olla tapada amb un dit d'aigua. Un cop fets, arrancarlos de les closques i tallarlos a trocets amb unes tisores. Guardar, sobretot, les closques!

Ara, la beixamel. La beixamenl es fa en una cassola, amb una mica de mantega barrejada amb farina a la que s'hi va afegint llet poc a poc i sense deixar de remenar fins que queda una pasta homogènia que just abans de que arrenqui a bullir es fa més espesa (quan comença a bullir ja està feta i s'ha de retirar del foc). També s'hi pot afegir una mica de pebre o de nou moscada durant la cocció. Doncs bé, jo sempre faig curt de beixamel, i no les tenia totes amb les mesures que es necessitaven per a tal quantitat de musclos, així que per una vegada vaig preferir tirar sobre segur i comprar la beixamel aquesta ja preparada de casa Maizena que només has de tirar dins de la llet bullint i remenar durant dos minuts. I no estava gens malament, no.

Ara toca muntar els tigres. S'agafa una mitat de closca i s'omple amb la barreja de la beixamel i els musclos trocejats. S'arreboça amb farina de galeta i ou... i a fregir-los a la paella! Compte que esquitxen molt, davantal obligatori.

I vosaltres... de quina manera els anomeneu a la vostra terra?

Sushi

2009-06-14T19:15:00.006+01:00

Com a bon amant de la cultura japonesa que és, l'Hernán sap preparar un sushi en condicions inclús quan no disposa de la meitat dels ingredients i utensilis.

L'arroç

El primer, i molt important per a que després l'arroç no s'enganxi, es rentar-lo per treure-li el midó (es posa l'arroç sota l'aixeta fins que l'aigua és el menys blanquinosa possible; per a que us feu una idea, els japonesos el renten durant hores). Després, es posa al foc amb l'aigua que el cobreixi, sense sal i sense tapar. Tot i que al principi el podem remoure perquè no s'enganxi, després és just el contrari, l'hem de deixar perquè quan l'aigua hagi desaparegut i l'arroç comenci a "xiular", voldrà dir que ja està fet.

Però anem per parts. Quan ja estigui bullint, veurem que deixa anar més midó (l'espuma aquella blanca). És una bona ocasió per retirar-lo de l'olla. També, hem d'afegir una mica de vinagre. Els japonesos ho fan amb vinagre d'arroç, però si no en tenim, vinagre de poma és un bon substitut, i si no qualsevol vinagre de vi; el que hem de fer és posar una mica de sucre en una cullera i dissoldre'l en vinagre. Després el tirem a l'olla, recordeu: no remenar.

Quan ja el sentim xiular, és el moment de, amb una cullera, i anant amb compte de no agafar els grans cremats del fons, treure'l de l'olla. El posem posar en una font, per exemple, o qualsevol altre recipient que ens permeti tornar-lo a rentar.

El peix cru

S'ha de congelar durant 48 hores per eliminar el risc d'anisaki. Per macerar-lo un cop descongelat, una mica de llimona i embolicar-lo amb paper de celofan és tot el que falta.

Per servir-ho, podem fer els típics canapés d'arroç amb el peix damunt (sushi) o posar l'arroç en un bol i el peix cru damunt en làmines (sashimi). Finalment, és aconsellable disposar de salsa de soja salada (pel peix), salsa de soja ensucrada (per l'arroç) i wasabi (la pasta aquella verda picant).

Itadakimasu!

Pastís de poma

2009-06-13T12:26:00.005+01:00

Heus aquí la versió 2.0 del meu pastís de poma, la bona, millorada després de llegir recepta rere recepta a internet (la de supervivència, la 1.0, me la va donar la mare del Ricardo un vespre que vaig sopar amb ells, i, sí, estava bona de gust, però no lluïa, i el menjar també ha d'entrar per la vista... Tot i que espero que la meva sogra no ho tingués en compte la primera vegada que ens vam conèixer, perquè no només el pastís m'havia quedat una mica cremat, sinó que el Charlie i jo ens n'haviem menjat un tros aquella matinada mentre esperàvem que sortís l'avió a l'aeroport d'Orly. Teníem gana, què voleu que us digui!).

Per fer la pasta brisa dolça (la salada no porta sucre, porta tan sols una mica de sal, i no tinc molt clar si ha de portar ou o si aquest es substitueix per aigua molt freda que es va tirant de mica en mica):

Es barregen uns 200 gr. de farina amb 100 de mantega a temperatura ambient fins que s'obté una textura sorrenca. S'hi afegeix el sucre, uns 50 gr., i un polsim de sal, i després es barreja amb un ou (o aigua) fins que queda una massa de textura homogènia. Es fa una bola i es deixa a la nevera durant una horeta.

Ara el contingut, el pastís de poma en sí, que, de fet, es podria fer sense massa:

Batem tres ous i hi barregem 200 grams de sucre, mig sobre de llevat en pols i 100 de farina, aprox., sempre aprox. També hi podem afegir una pell de llimona ratllada i un raig de licor, preferentment conyac. Mentres deixem reposar la pasta, exprimim una llimona, i tallem a daus dues pomes. El líquid de la llimona ens servirà perquè aquests no s'oxidin mentrestant.

Ara, traiem la massa brisa de la nevera i l'extenem amb un corró fins que cobreixi el motlle que volem utilitzar, prèviament untat amb mantega. La coloquem al motlle, retallant la part sobrera, barregem les pomes amb la pasta, i aboquem aquesta darrera al motlle. Finalment, tallem una tercera poma a làmines i cobrim el pastís amb ella.

I cap al forn, 180 ºC, uns 40 minuts.

"Mira mama, he fet un pastís!!!" :D

Pasta amb verdures pseudoconfitades

2009-06-06T10:11:00.004+01:00

Aquesta recepta la hi vaig veure per primera vegada al Pedro, un company GM de Blizzard, un dia que vam organitzar un sopar improvitzat al seu pis de 20 m2.

Tallem a rondanxes una pastanaga i un carbassó, i a llunes una ceba. Posem una olla al foc amb un bon raig d'oli i hi tirem les verdures. S'ha de deixar tapat que es vagi fent a foc molt lent. La idea no es que es fregeixin, si veiem que passa això hi afegim oli. Mentrestant fem la pasta, a mi m'agrada que sigui farcida, raviolis farcits de pernil salat, per exemple. Si no es farcida sempre podem afegir unes quantes làmines de pernil després, per decorar i donar gust. Quan les verdures estiguin quasi fetes, hi afegim panses i pinyons. Després la pasta escorreguda, ho remenem tot i ho retirem del foc. A l'hora de servir, s'hi tira un raig d'oliva verge, i potser tomàquets cherry o el pernil salat, segur que no hi sobren pas.

Llegint el bloc de Buenas Migas, m'he adonat que és una manera ràpida de confitar les verdures! Perquè sí, queden més aviat dolces. La próxima vegada confitades íntegrament!

Pomes al forn

2009-06-06T09:19:00.004+01:00

Vaig comprar unes pomes. L'etiqueta resava: "Royal Gala". Sí, sí. Eren més farinoses...! I sense cap gust, semblava que mengessis fusta. Així que vaig decidir aplica'ls-hi aquest tractament d'emergència:

Forn. A 170 º. Poma. Amb un ganivet fem un tall rodejant el pecíol i el treiem com si d'un barret es tractés. Omplim l'orifici de sucre (25 gr. aprox). Si en tenim, hi tirem un raig de licor, per exemple coñac (jo ho vaig fer amb kirch i va quedar bo igual). Tapem. Safata. Raig d'aigua, mig dit. Hi posem les pomes. Cap al forn. 20 min aprox. Quant estiguin tovetes i el sucre haig supurat, están fetes.

Missió acomplerta!

Nyoquis de patata

2009-04-11T14:58:00.005+01:00

Veure el Peter, el nòvio de la Gina, fent nyoquis a la taula de la cuina amb quatre coses que tenia a mà per "improvitzar" un sopar em va obrir la ment a que, al cap i a la fi, podem fer a casa la gran majoria del que mengem! Ja tenia en ment començar a provar de fer pa, cookies, muffins, etc, però em sembla que començaré per la pasta i variants ;)

El Peter bull unes quantes patates, i quan ja estan, les pela. Agafa un tupper i amb una forquilla les tritura amb mantega i sal. Buida la taula del menjador, hi pasa un drap, i acte seguit l'empastifa de farina. El Peter agafa la pasta de patata i la comença a amassar amb farina, a les seves mans sembla molt fàcil però em fa pensar que és una bona manera de fer músculs en comptes d'anar al ginmàs. No sé quanta farina hi posa, però li queda una boleta molt mona, que parteix en varies parts amb un ganivet i de cada part en fa un xurro molt llarg i prim com els que feiem al cole amb plastelina, que talla en fragmente de la mida i forma d'una falange del meu dit petit. El Peter agafa tots els nyoquis i els enfarina perquè no s'enganxin, i mentrestant posa aigua al foc. Quant aquesta ja està bullint, hi tira els nyoquis. Només queda escórre'ls i cruspirse'ls amb la salsa que es vulgui. Compte que atipen molt!

Em pregunto si deu ser gaire difícil fer nyoquis de gustos, per exemple nyoquis de pastanaga, de moniato...

Guacamole

2009-04-11T14:22:00.004+01:00

Pensava l'altre dia, perquè haig d'esperar-me a que sorgeixi l'ocasió d'anar a un restaurant llatinoamericà per menjar guacamole? De cap a internet! Vaig estar comparant receptes i n'hi ha un munt! De totes, aquesta convinació d'ingredients és la que em va semblar menys arriscada gustosament parlant, a més que excepte el coriandre (cilantro en castellà, algú em pot comprovar que es digui així en català? No tinc diccionari aquí dalt u.u) i l'advocat, tenia la resta d'ingredients a casa.

Bàsicament, es tracta d'agafar, buidar un o dos alvocats madurs (han de ser quasi negres) en un recipient i barrejar-hi, tallat ben petit, una ceba, un o dos tomàquets pelats, el suc d'una llimona, salt, pebre i coriandre. Compte amb aquest darrer! Jo almenys no estic molt acostumada al seu gust, em pensava que seria suau com el julivert, però què va, total, que n'hi vaig posar un munt, o potser no hi hauria d'haver posat els troncs també, i em va semblar que dominava massa. Altres variacions són posar-hi pebrot tipo chile, o unes gotes de tabasco a més o en comptes de pebre, o potser substituir la llimona per una llima, etcetcetc.

I com es menja? Doncs amb pa a lo pintxo, amb totopos (doritos, per entendre'ns), a dins de casoletes de formatge fos, amb patates al forn... Ah! Un últim apunt, no sé si és cosa meva o què, però menjat unes quantes hores després l'he trobat molt més bo que acabat de preparar.

Lassanya

2009-04-11T13:54:00.005+01:00

Hauria de titular de nou aquest blog. Ara que ja no estic "soltera", m'adono que a les parelles també se les pot ensarronar amb un bon plat! Ara seriosament, un dels menjars preferits de la meva és la lassanya. Entre això i que li encanta fer el mandra, l'hauré de començar a anomenar Garfield! Carinyosament és clar ^^.

Per la pasta, tinc uns fulls de lassanya, els únics que hi havia al súper, que no s'ha de bullir, sinó que es fan directament amb la salsa al forn, molt pràctics ells. Pel farciment, normalment hi poso ceba, pebrot, tomàquet triturat, albergínia i carn picada (barrejada porc i vedella), però no cal dir que això va a gustos. Altres ingredients són els de la beixamel, i formatge ratllat per gratinar, emmental o similar preferntment, encara que l'altre dia hi vaig posar capes de formatge de raclette i va quedar curiós.

Ara, la preparació. La carn, es barregen els dos tipus i es saltpebren. En una paella, una mica d'oli, s'hi posa, a bocinets, la ceba, el pebrot i l'albergínia, tot això tapat. Quan ja li queda poc, s'hi afegeix la carn triturada. No tinc molt clares les tècniques de cocció de carn, no sé si s'ha de destapar o pujar el foc o totes dues coses, però la qüestió és que no quedi com bullida sinó més aviat dauradeta. Finalment hi tirem el tomàquet triturat, i sal i sucre (aquest últim per treure'n l'acidesa; m'han dit que també es pot fer amb llet?

Aquí és quan faig la beixamel, segur que em quedo curta com sempre, i després l'aboco al recipient per anar al forn, més capa de pasta, capa de farciment, capa de pasta, de farciment, etc, es cobreix de la resta de beixamel, el formatge ratllat i al forn! La temperatura i duració? No en tinc ni idea, improvitzo, el meu forn és de lo més cutre que hi ha, així que segurament sigui menys del que jo estic, però és qüestió d'anar-ho controlant i ja està, total, només es que es faci la pasta i que es gratini.

Va, la Roh m'ha ensenyat que amb fotos tot queda més bonic així que aquí va la de la meva primera lassanya, fa un parell de mesos. L'anècdota? Doncs que aquest és el mateix recipient amb el que faig els pastissos, i va resultar que l'amplada de les làmines de pasta eren massa grans, així que va tocar anarles partint i formant les capes com si es tractés d'un puzzle... un embolic!

Patates a la riojana

2008-10-26T10:20:00.002Z

"I ja menges?", "Ja has dinat?", "Ja menges patates? I fruita?". Aquestes són frases que es repeteixen de manera més o menys habitual en les converses telefòniques mare-filla quan la segona resulta que viu feliçment independitzada i la primera amb prou feines s'ho creu. Per evitar-les, us proposo una recepta fàcil i d'allò més calòrica a mode de contraatac.

Fer un sofregit amb ceba i all, afegir-hi més tard uns quants tacos de xoriço i finalment una mica de tomàquet triturat. Es pelen i s'hi afegeixen un parell de patates trossejades i aigua que amb prou feines les cobreixi, es tapa i es deixa fent xup-xup una estoneta fins que les patates estiguin bullides. A part, es pot cuinar un ou poché per acabar de rematar el plat, i també es pot aprofitar per desfer-hi unes tires de formatge, com més pudent millor :P

Truita de patata i POMA!

2008-10-14T16:35:00.002+01:00

La truita de patates és el primer que es cuina quan un és a l'estranger. Més que menys sempre agrada i no nhi ha dues d'iguals.

Hi ha alguns trucs per aque surti bé. Aquesta, concretament, és una truita de patates passada per terra!

Un consell que he anat sentint ultimament consta de la manera de tallar les patates: Enlloc de tallar-les completament amb un ganivet, s'arrenquen els trossos uns de altres amb les mans per a que es quedin mig trencades i surti el midó, que, en fregir dóna un gust bastant bo.

L'altre consell és que, en cuinar-la, a la truita de patates se li pot afegir gairebé qualsevol cosa. A la Xina vaig veure, en un restaurant Italià, una truita de patates feta amb espaguetis ¬¬'. A bèlgica la vam cuinar amb poma (més o menys com la ceba a parts iguals o fins i tot més) o, evidentment, es pot cuinar amb esbergínia.

A veure qui és el primer llest que s'atreveix a fer una truita de patates dolça, de fruites o alguna cosa així! Segur que ja hi ha hagut algú!

A experientar!!!

Albergínies Farcides

2008-04-17T23:24:00.002+01:00

Després d'uns dies de pensar-hi m'he decidit a preparar unes esbergínies farcides per a mi i per al meu company de pis de polònia. No són difícils de fer però triguen una estoneta.

Ingredients per a dues persones no molt afamades i la majoria de vegades una cuina a ull (i així li va):

- Dues esbergínies mitjanetes o una molt molt gran
- Un grapat d'Arròs
- 125 gr Carn picada (siii he fet menjar amb carn!)
- 3 Cebes petites
- All
- Se li poden afegir altres verdures com pebrot o a la imaginacio de cadascú
- 5 cullerades de Tomàquet fregit
- Julivert (Potser)
- Oli
- Sal i pebre
- Formatge per a gratinar

Elaboació:

1. Obrir les esbergínes a la meitat amb un ganivet. Tallar la carn per dintre en forma de reixeta per que entri l'oli que li posarem per sobre perquè no s'asseguin massa. Ficar-les a forn moderat fins que estiguin toves.
- S'ha de dir que esti pensant per una pròxima vegada escalivar-les en tancat-
2. Bullir arròs i escórrer-lo.
3. Tallar la ceba i l'all saltejar o fregir en oli.
4. Mentrestant, buidar amb una cullera i compte de no cremar-se les mitges esbergínies ja toves i retallar els trossos en trossets més petits i regulars. Si les bases d'esbergínia buides encara són toves retornar-les al seu forn d'on venien, es difícil que quedin massa fetes aquestes verdures liles.
5. Un cop sofregit afegir l'esbergínia a la paella i julivert si el volem. Coure-la fins que sigui molt tova potser com una pasta.
6. Afegir la carn picada salpimentada a la paella i posar-hi les 5 cullerades de tomàquet fregit i remenar per a que es cogui ràpid i uniforme.
7. Afegir-hi l'arròs, colat, que ens sembli que necessita la barreja.
7. Hi podria haver posar vi si en tingués, :D
8. Apagar el foc abans de cremar la casa i treure les bases del forn per a omplir-les amb la barreja de la paella, una a una.
9. Cobrir-les al gust amb formatge i gratinar al forn entre 5 i 10 minuts.

I a menjar!!!!

Bé, de gust no han quedat perfectes perquè costa molt que les bases siguin ben ben toves.
Donen molta feina com per a fer-so per un mateix. Per a 1 persona n'hi h'ha d'altres de receptes d'esbergínia!

Fins aviat

Llet merengada

2008-04-16T21:24:00.003+01:00

Googlejant vaig creuar-me amb aquesta recepta...

Bullir un litre de llet amb un pal de canyella, 6 cullerades de sucre i una pell de llimona, retireu del foc quan comenci a bullir i deixar refredar. Treure la pell de llimona i el pal de canyella i posar-ho al congelador fins que estigui força gelat. Quan s'hagi de servir, batre fort per trencar els cristalls i barrejar-ho amb tres clares batides a punt de neu amb sucre. Repartir-ho en gots i espolvorejar amb canyella.

Mmmm, ja som primavera!

Samfaina

2008-04-13T15:33:00.003+01:00

Genial acompanyament de conill, mandonguilles i altres carns, jo avui l'he emprat de salsa pels macarrons.

Una paella i força oli, que s'anirà afegint si hom veu que el tema està molt sec. es posa la ceba, després el pebrot vermell, després el carbassó i finalment l'esbergínia, i es va remenant. Jo n'he posat mig de cada, i n'han sortit 2-3 generoses racions. També s'hi tira sal, a l'inici, i, sobretot, tenir-ho tapat tota l'estona perquè es vagi fent tovet. Al cap d'una mitja hora, s'hi tira el tomàquet, ja sigui triturat o ben madur, a trossets com la resta. També una mica de pebre negre per adobar-ho, i ja fora del foc, un raig d'oli d'oliva verge, que li donarà un toc exquisit.

Pebrots farcits

2008-02-19T09:41:00.005Z

Com que som bons catalans i el bacallà va car, ma mare proposa farcir els pimientos del piquillo amb carn:

Pots bullir uns 100 o 150 grams d'arròs i escorre'l. Després passes per la paella trocets de saltsitxes petites o millor carn picada de porc (100 gr.) o de vadella i quan sigui rosset i afegeixes ceba picadeta i una mica de tomàquet, si vols, però crec que no hi cal.
És com si fessis un "picadillo" per omplir les esbarginyes. Quan tinguis fet el picadillo i afegeixes l'arròs. No hi posis molt arròs, sino que aquest et serveixi per lligar amb la picada de carn i et quedi con una mena de pasta. mb això ja pots omplir els pebrots i després fàs una salseta de tomàquet, amb ceba i una mica d'all, si vols, i ja està.

Si els voleu farcir, com és tradicional, amb bacallà, heus aquí la recepta: brandada de bacallà

Brandada de bacallà

2008-02-19T09:23:00.003Z

Un dels meus plats preferits...

Per fer la brandada (que també en venen de feta suposo) necessitaries:
Bacallà: pots comprar bacallà sec i posar-lo en remull quan vulguis fer la brandada (dos dies abans) però potser millor comprar bacallà ja remullat (al punt de sal) pots comprar 2 trocets que no tinguin espina (uns 150 gr. de pes).
Fes bullir una patata no massa grossa tallada a trocets. En una paella sobregeix un all o dos tallat finet i afegeix el bacallà. Quan tinguis les dues coses barreja en el post del mini-pimer la patata i el bacallà (desfes-lo amb els dits perquè no hi hagi cap espina)
i afegeix crema de llet o nata líquida (d'aquella que és "especial cocina" no nata per montar). Mira al triturar que et quedi una pasta no massa líquida, mes viat consisten, com un puré de patata (no cal que hi possis tota la crema de llet)
Si t'ho vols menjar com a brandada es posa en una recipient que pugui anar al forn i s'hi posa brie per damunt i es gratina abans de servir.

Si poses tu el bacallà en remull s'ha de deixar dos dies cober d'aigua en un recipient a la never i canviar-li l'aigua el segon dia dos o tres vegades. Tastar-lo per veure com està de dessalat. Aleshores el fa bullir una patata a trocets i quan quiasi està feta s'hi afegeix el bacallà i una fulla de llorer (si en tens) i que bulli 5 min. tot junt. Es treu del foc i tot segui com abans, és a dir triturar-ho amb la crema de llet i un parell d'allets sobregits abans en una paella.

També es pot aprofitar per omplir els pimientos del piquillo, nyam!

Croquetes

2008-01-12T16:54:00.000Z

Què fer amb el pollastre del caldo un cop bullit? Doncs croquetes!! Un dels meus menjars preferits, em porten records d'excursions infantils a la muntanya.

Tritura el pollastre i aprofitant la trituradora, treu el pollastre i posa-hi una ceba o dues (no tota serà per les croquetes però pots guardar la que et sobri a la nevera uns dies, però en un pot de vidre tapat i no molts dies).
Un cop tinguis les dues coses triturades prepara una paella amb oli i sofregeix una mica la ceba (dues cullerades soperes per ejemple, tot segons la quantitat de pollastre que tinguis) després hi tires el pollastre i una mica de sal si està soso, i ho remenes. A continuació una raig de llet y també dues cullerades soperes de farina blanca i ho vas remenant tot. La pasta ha de quedar lligada i ho treus del foc després que haig fet "xup-xup" una mica i ves remenant que no s'enganxi (produra tenir el foc més aviat baixet i no marxar de devant de la paella).

Oh-oh, m'acabo d'adonar que no tinc minipímer, quina frustació. Però bueno, al segle passat tampoc en tenien i bé que feien croquetes no? A veure, que la recepta no està acabada. Un cop es té la pasta, el saber popular diu que es millor deixar-la reposar i fer les croquetes l'endemà. I per fer-les... doncs feu la forma amb les mans, i les arrebosseu amb farina de galeta i a la paella.

Escudella barrejada

2008-01-12T16:30:00.000Z

La recepta del caldo de la mama, amb un extra sobre com fer la pilota:

Jo poso:
1 pit de pollastre i el coll, el pedrer, a vegades una altre ala i també la carcanada si l'he feta separar quan he comprat el pollastre sencer per a rostir a trocets, per ejemple.
També pots posar-hi una carcasa (e vegades en venen ja soles), unes ales, etc.
Ho dic perquè no hi poso només pollastre. Bé apart del pollastre que hi vulguis posar també hi poso un os de pernil, però d'uns que són com blanquinosos i con recoberts de salt (quesón de la part del genoll crec i fan el caldo blanc, que diuent). També normalment compro alguna cosa de carn de vadella. Si la vols menjar després i poso un trocet (aquí en diuent del "conill") o bé un trocet de "costella".
En resum: pollastre, gallina, si vols, un os de pernil i alguna cosa de carn.
Tot aixó es posa al foc en una olla amb aigua (crec que uns 3 litres) i en fred. Abans que bulli l'aigua ja veuras que es fa una espècie d'escuma (no tapis l'olla sino el vessarà), donc abans de que bulli treu aquesta escuma amb una cullera, sinó es barrejarà amb l'aigua quan bulli i ja no ho podras fer. Per aixó cal estar al costat de l'olla durant aquest temps.
Quan ja bulli tira-hi: 50 gr. de sigrons i montgetes remullats (els pots posar en remull amb aigua i bicarbonat el dia abans). Si només tens sigrons es igual. També els pots posar més endavant de la cocció si els tens ja cuits. I seguidament tira-hi les verdures: és a dir: dues pastanagues, un trocet de porro, una fulla d'api, una o dues fulles de col. També hi pots posar a més a més o en comptes de, una ceba petita, un trocet de carbassa i si en tens nap i xirivia (un troç que a vegades són grossos).
Quan tot això ja vagi bullint que com a mínim han de ser dues hores sense deixar de bullir una mica generosament, pots fer una pilota, si t'agrada i afegir-la i també un trocet de butifarra negra i/o blanca (morcilla que diuent crec aquí) i afegir també una patata no massa grossa pelada i a trocets.
La pilota és fàcil: carn picada o bé una butifarra crua o dues saltxitxes desfetes, a la carn i afegeixes un ou una mica de sal, pebre blac, all i julivert picat i una molla de pa sucada amb llet (como si fessis mandonguilles) i després de remenar fes una o dues boles, que quedin consistents (pots lligar-les amb una mica de farina blanca per fora) i ... al dins l'olla.
Ja veuras que el líquit es fan fen menys transparent i més consistent. No oblidis de posar-hi sal però no cal que sigui al començament de bullir sinó més endavant.
Un cop fet el brou cal colar-ho tot, aprofitant tot allò que t'agradi per a menjar i llença els ossos, les herbes, etc. i aprofita si vols el pollastre per fer unes croquetes. Guarda el brou que sobri a la nevera, però si no l'has de fer servir aviat. millor que el congelis, queda molt bé i el tens per quan vulguis i això és molt fàcil de descongelar al microones si no penses treure'l abans.
Ja hem diras el què.

Oh i tant! Ho provaré aquesta tarda mateix. Tot i que serà un caldo light... Llegint-ho m'he adonat que no tinc ni la meitat dels ingredients. Ah, i falta dir que un cop tens el caldo bullint i ja falti poc perquè estigui fet, s'hi ha de tirar la pasta, fideus per exemple.

Trinxat de la Cerdanya

2007-10-05T12:42:00.000+01:00

A la meva versió no hi poso alls i hi ha black pudding (botifarra negra) enlloc de cansalada, però fet i fet té el mateix regust casolà.

col
patates (3 o 4)
1 ceba
1 tros de black pudding
oli i sal
Renteu i poseu a bullir en aigua amb sal unes quantes fulles
de col, la quantitat dependrà de la gana que tingueu, nombre de persones, mida
de la col, etc. Jo era la primera vegada que m'enfrontava a un d'aquests
vegetals, i hi vaig posar també les fulles exteriors, més fosques
i dures, tot i que no sé si en teoria s´han de llençar o què (en tot cas va
quedar bo, sempre que es deixir bullir prou temps). Peleu i talleu a
trossos les patates, i també cap a l'olla. Ha d'estar bullint 3 quarts d'hora/1
hora.
Després, talleu la ceba a trossets i tireu-la en una paella
amb oli. Feu el mateix amb la botifarra. Finalment, escorreu la verdura i la
passeu també per la paella, barrejant-ho tot ben barrejat.

Truita a la paisana

2007-09-18T14:20:00.001+01:00

Més acolorida que la de patates, n'estic perfeccionant la recepta per presentar-la al concurs de truites dels CAD. A més les truites sempre proporcionen impagables moments hilarants a l'hora de girar-les.

1 pastanaga
2 patates
1 ceba
un grapat de pèsols (o mongeta tendra)
4 ous
oli i sal

Poseu força oli en una paella. Després peleu i talleu a trossets les verdures, i les tireu a la paella, deixant la ceba i els pèsols per l'últim perquè es fan més ràpid. Tapeu-ho i deixeu que es coguin, anant-ho controlant de tan en tan perquè no es cremin.
Per separat, batre els 4 ous en un plat. Un cop cuites (ho sabreu comprovant que la pastanaga no estigui dura), aboqueu-les al plat i barregeu-les amb l'ou. Poseu-hi sal a gust.
Torneu a abocar el contingut del plat a la paella (si cal, afegir-hi una mica d'oli perquè no s'enganxi). Deixeu-ho coure uns minuts.
Ara ve lo divertit: per girar-ho, tapeu la paella amb un plat i, amb rapidesa i energia, doneu-hi la volta. Si se'n té, recomano fer servir una tapa perquè podeu agafar-la per la nansa i així no cremar-vos. Aboqueu de nou la truita a la paella, i deixeu-la-hi fins que estigui cuita (això va a gustos, a mi m'agrada poc feta, que la tallis i caigui el moquet ^^).

Uauu, escriure una recepta és el millor exercici per practicar la pronominalització...

Altres suggerències són la truita de carbassó, la d'espinacs, la de patates, la de formatge... Quina és la vostra?

Gaspatxo

2007-09-15T14:16:00.000+01:00

Recepta de l'àvia Rosa. Cosa fina...!

1 pebrot no massa gros (vermell o verd)
1 ceba també mitjaneta
1 cogombre
2 o 3 tomàquets madurs
50 gr. d'ametlles torrades
1 crostó de pa
1 cullerada sopera de vinagre
3 cullerades soperes d'oli
una mica de sal
1 ou dur.

Fas a troços el pebrot (rentat i sense les llavors) la ceba (pelada) el cogombre (també pelat) i els tomàquets (sense la pell) i ho tritures tot juntament amb les ametlles, el pa, l'oli i el vinagre,una mica de sal i l'ou dur. després de triturat s'hi afegeix una mica d'aigua perquè segurament et quedarà bastant espès i ho guardes a la nevera.
Pots reservar una mica de cogobre i pebrot talladet ben petit per afegir-ho a l'hora de menjar i també fer trocets de pa fregit.

Espaguetis a la carbonara

2007-09-15T12:19:00.000+01:00

Aquella visita al pis de la Gina va ser memorable per moltes coses. Entre d'altres, la teca:

Hi ha dos maneres de fer-la: amb base de crema de llet o base de beixamel. Crec que amb vosaltres va ser amb beixamel.

Fer la beixamel:

Agafa una ceba i tallala a taquets (fes mitges llune si talla els daus de 5mm, peruquè et facis una idea). Posa oli en una paella, ni per fer un ou ferrat ni per fer una truita, al mig, i quan sigui calent li tires la ceba i la remenes bé. Ho tapes amb i ho deixes coure amb l'oli i el seu propi vapor. Ho mescles de tant en tant fins que estigui daurada i ja gens dura. A foc lent tot.

Posa una culleradeta de mantega en una paella fins que es desfaci i llavors afegeix-hi com una cullerada sopera de farina i fes una pasta amb una cullera de fusta o normal. Quan tot sigui una pasta llavors li has d'anar tirant xorrets de llet (sencera a poguer ser) i remenant la mescla com aixafant la massa. La idea és que la massa vagi absorvint la llet i tot esdevingui una crema fina. A partir d'aquí li tires més o menys llet segons t'agradi més o més fina (pensa que es torna un xic més espessa quan es refreda). També li posta fegir farina si en vols més quantitat però és millor que aquesta la posis al principi. Ja aniràs trobant les mides. Quan tinguis la crema la sales, li tires un poslim de pebre i hi ralles nou moscada al teu gust. Suposo que hauràs de comprar l'espècie, però val la pena perquè li dóna un toc exquisit. Al final li tires la ceba fregida, si pot ser amb l'oli colat perquè el bacon ja esrà molt oliós, o com vulguis. També hi ha qui li tira al principi de fer la pasteta, però es poden fer grumolls i més val que primer ho facis així.

A part, has de fregir el bacó i salar-lo.

Quan tinguis les dues coses ho barreges per fer la salsa.

Els espaguetis també els fas, és clar, i fins i tot pots tirar-hi una miqueta de mantega quan estiguin fets perquè es tornin més melosos i no es quedin compactes, però super calòrics!

Llavors ho barreges tot en una olla o paella deixant-ho uns minuts a foc lent o bé poses la salsa sobre els espaguettis al plat. Agafes un ou i el trenques com per anar a fer una truita, però vigiles de posar la closca com a recipient per contenir el rovell. Vas passant-lo d'una closca a l'altra mentre va queient la clara per sota. Guardes la clara per fer una truita o el que siguui i li poses el rovell sencer sobre els espaguettis. Potser també pot funcionar amb l'ou sencer, però pot ser fastigós i més pastós.

Si ho prefereixes fer amb crema de llet doncs la barreges amb el bacon i la deixes coure uns minuts perquè no es menja crua. Despés la barreges amb els espaguettis i ho deiexs coure tot una mica més.

També pots fer la beishamen amb margarina o fins i tot amb oli, pero això deixa-ho per emergències.
QUINA GANA QUE TINC!

Mandonguilles

2007-09-15T12:08:00.000+01:00

La mama diu:

Uns 400 gr. de carn picada. Jo barrejo carn de vedella i de porc, però es pot fer amb la carn picada que vulguis. Si la pots comprar en un tall i que la piquin davant teu, millor. Demana sempre que sigui ben tendra encara que es piqui després.

Per fer la massa barreja la carn, que primer has de salar i posar-hi pebre, amb un ou, all i julivert picat i
una llesca de pa mullat amb llet (la molla solament i escorreguda). Amb tot això queda una massa amb la que vas fent boletes que abans de fregir amb una paella amb oli les passes per farina blanca.

Quan tinguis les mandonguilles fregides i si vols amb la mateixa paella de fregir-les afegeix ceba picadeta i tomàquet per fer-li una salsa i després posa-hi les mandonguilles i amb poc foc perquè es vagin fent més toves i vigilant que no s'enganxin i xupin el sur, cal afegir-hi una mica d'aigua o brou.

Les pots fer també amb sanfaina o amb la ceba i poc tomàquet i afegir una picada per fer el suc.

Qui ho diu que amb el menjar no s'hi juga? Si és com fer pastetes...!

Crêpes

2007-09-12T18:17:00.001+01:00

Coses a fer amb la parella una tarda d'estiu...

Ithil · says:
bueno, nosaltres ho vam fer a ojo
però crec q vam posar uns 130-150 de farina
2-3 ous
i un got de llet
(ahm, una altra cosa q em van dir es q si en lloc de llet hi poses una micoooona d'aigua no queden tan empalagoses... xo amb llet estan bones tb ^^)
llavors ho fiques tot a turmix i li dones un meneo
si no tens turmix, pues a mà
Anna says:
tinc turmix
· Ithil · says:
no t'ha de quedar massa espés
si et queda molt espés, més llet o una mica d'aigua
i aleshores poses mantega en una paella
amb el foc aixi viu
i aboques la massa... si l'aboques a la paella i no es mou del lloc està massa espesa xD
Anna says:
XDDD
i si fa un bot i marxa corrent...?
· Ithil · says:
aboques una mica i mous la paella un xic xq la massa ocupi tota la paella
si fa un bot i marxa corrent persegueixa amb l'escombra
i esperes una miqueta i li fas la volta
Anna says:
i muda't del costat de la planta radioactiva
· Ithil · says:
i dp la treus i la farceixes nyam nyam

Coc ràpid

2007-09-12T17:35:00.001+01:00

En Joan a les seves hores de feina matava marcianos, i a les lliures feia cocs ràpids. Si és que a Tarragona sí que en saben...

Aqui va la receta de mi coc rapid!!!!

• 2 iogures (naturales o de limon, yo en este le he puesto de fresa pero bueno).

• y con la mesura del iogurt le pones: 6 de harina, 4 de azucar, uno de aceite de oliva.

• 6 huevos batidos

• 2 sobres de los polvos esos para subir el pastel (creo q cada sobre es de 12 gr? no estoy seguro)

• si quieres la piel de limon rayada

Suposo que llavors va tot al forn i llestos...

Per cert, la recepta està en castellà perquè el coc va agradar tan a la petita comunitat internacional de la feina que tothom la hi demanava...