11 d’abril 2009

Guacamole


Pensava l'altre dia, perquè haig d'esperar-me a que sorgeixi l'ocasió d'anar a un restaurant llatinoamericà per menjar guacamole? De cap a internet! Vaig estar comparant receptes i n'hi ha un munt! De totes, aquesta convinació d'ingredients és la que em va semblar menys arriscada gustosament parlant, a més que excepte el coriandre (cilantro en castellà, algú em pot comprovar que es digui així en català? No tinc diccionari aquí dalt u.u) i l'advocat, tenia la resta d'ingredients a casa.

Bàsicament, es tracta d'agafar, buidar un o dos alvocats madurs (han de ser quasi negres) en un recipient i barrejar-hi, tallat ben petit, una ceba, un o dos tomàquets pelats, el suc d'una llimona, salt, pebre i coriandre. Compte amb aquest darrer! Jo almenys no estic molt acostumada al seu gust, em pensava que seria suau com el julivert, però què va, total, que n'hi vaig posar un munt, o potser no hi hauria d'haver posat els troncs també, i em va semblar que dominava massa. Altres variacions són posar-hi pebrot tipo chile, o unes gotes de tabasco a més o en comptes de pebre, o potser substituir la llimona per una llima, etcetcetc.

I com es menja? Doncs amb pa a lo pintxo, amb totopos (doritos, per entendre'ns), a dins de casoletes de formatge fos, amb patates al forn... Ah! Un últim apunt, no sé si és cosa meva o què, però menjat unes quantes hores després l'he trobat molt més bo que acabat de preparar.

2 comentaris:

Na Galaena ha dit...

Aquest dissabte vam anar al suramericà que hi ha a la rue St. Jacques, i, evidentment, vam demanar guacamole. Sabeu com el serveixen, allí? El tomàquet el posen més tard i separat, a sobre del guacamole en sí. I també hi posaven una mica de crème fraîche pel damunt. Idees, idees...!

Na Galaena ha dit...

Un consell: a l'hora d'afegir, si es vol, un pebrot chile d'aquells tan picants és important treure-li les llavors abans d'esmicolar-lo ben finet.