Gazpacho manchego

El gaspatxo manxec no té res a veure amb la típica sopa refrescant de tomàquet. De fet, diria que és tot el contrari: plat principal d'un àpat, requereix certa elaboració i ingredients específics, especialment la torta de gazpacho, i et deixa ben tip. És un plat del tipus "puchero", per entendre'ns. Però que fos més adequat per l'hivern no ha impedit que el Paco, el dissenyador de l'empresa on faig les pràctiques i que aquests dies m'ha acollit com una filla a casa seva, el cuinés avui per mi. Diu que les meves ganes de provar-lo i les meves alabances al tastar-lo han estat suficients. I jo encantada, és clar.

Doncs bé, el primer que toca és tenir una o més "tortes de gazpacho", que pel que he pogut veure no són res més que pans àzims d'uns dos-tres pams de diàmetre i mig dit de gruix. A Almansa els venen als forns fetes del dia, però potser en una altra zona es pugui trobar alguna variant als comerços àrabs, o fins i tot preparar-la amb farina, aigua i sal, no deu ser difícil, només farregós.

Després els altres ingredients, els mateixos que per fer una paella: pebrot, tomàquet, all, gambes, calamars, daus de tonyina, cloïsses, brou de peix. En el cas de que es vulgui fer de carn, les típiques són el conill de camp, la llebre, el colom o les aus de caça com les guatlles o les perdius. El brou que es faria sevir llavors és el de pollastre.

I la preparació? Doncs es posen les cloïsses en remull amb sal perquè deixin anar la sorra, es netegen els calamars i es trocegen, i tot plegat es passa per la paella: tonyina, calamars, es retiren, gambes, es retiren. Després en el mateix oli s'hi sofregeixen els alls, el pebrot a tires i el tomaquet trocejat. Més tard s'hi afegiran les cloïsses i, finalment, la resta. El brou va al final, i deixarem que tot plegat faci xup-xup durant uns 15 minuts.

Ara toca esmicolar la torta, fragments de la mida d'una ungla aproximadament; l'ideal és que ens quedi un grapat de miquetes de torta per persona més una porció sense esmicolar, també per persona, que és a on abocarem el gaspatxo un cop estigui fet.

Tastem el brou. Quan ens sembli bo, hi afegim les tortas esmicolades. Ara aquestes el xoparan i s'aniran bebent el suc. Uns 10 minuts més de cocció serà suficient per obtenir una textura ni molt líquida ni una pasta espesa.

Servir posant a cada plat un tros de torta i el gaspatxo a sobre.