Hauria de titular de nou aquest blog. Ara que ja no estic "soltera", m'adono que a les parelles també se les pot ensarronar amb un bon plat! Ara seriosament, un dels menjars preferits de la meva és la lassanya. Entre això i que li encanta fer el mandra, l'hauré de començar a anomenar Garfield! Carinyosament és clar ^^.
Per la pasta, tinc uns fulls de lassanya, els únics que hi havia al súper, que no s'ha de bullir, sinó que es fan directament amb la salsa al forn, molt pràctics ells. Pel farciment, normalment hi poso ceba, pebrot, tomàquet triturat, albergínia i carn picada (barrejada porc i vedella), però no cal dir que això va a gustos. Altres ingredients són els de la beixamel, i formatge ratllat per gratinar, emmental o similar preferntment, encara que l'altre dia hi vaig posar capes de formatge de raclette i va quedar curiós.
Ara, la preparació. La carn, es barregen els dos tipus i es saltpebren. En una paella, una mica d'oli, s'hi posa, a bocinets, la ceba, el pebrot i l'albergínia, tot això tapat. Quan ja li queda poc, s'hi afegeix la carn triturada. No tinc molt clares les tècniques de cocció de carn, no sé si s'ha de destapar o pujar el foc o totes dues coses, però la qüestió és que no quedi com bullida sinó més aviat dauradeta. Finalment hi tirem el tomàquet triturat, i sal i sucre (aquest últim per treure'n l'acidesa; m'han dit que també es pot fer amb llet?
Aquí és quan faig la beixamel, segur que em quedo curta com sempre, i després l'aboco al recipient per anar al forn, més capa de pasta, capa de farciment, capa de pasta, de farciment, etc, es cobreix de la resta de beixamel, el formatge ratllat i al forn! La temperatura i duració? No en tinc ni idea, improvitzo, el meu forn és de lo més cutre que hi ha, així que segurament sigui menys del que jo estic, però és qüestió d'anar-ho controlant i ja està, total, només es que es faci la pasta i que es gratini.
Va, la Roh m'ha ensenyat que amb fotos tot queda més bonic així que aquí va la de la meva primera lassanya, fa un parell de mesos. L'anècdota? Doncs que aquest és el mateix recipient amb el que faig els pastissos, i va resultar que l'amplada de les làmines de pasta eren massa grans, així que va tocar anarles partint i formant les capes com si es tractés d'un puzzle... un embolic!
Per la pasta, tinc uns fulls de lassanya, els únics que hi havia al súper, que no s'ha de bullir, sinó que es fan directament amb la salsa al forn, molt pràctics ells. Pel farciment, normalment hi poso ceba, pebrot, tomàquet triturat, albergínia i carn picada (barrejada porc i vedella), però no cal dir que això va a gustos. Altres ingredients són els de la beixamel, i formatge ratllat per gratinar, emmental o similar preferntment, encara que l'altre dia hi vaig posar capes de formatge de raclette i va quedar curiós.
Ara, la preparació. La carn, es barregen els dos tipus i es saltpebren. En una paella, una mica d'oli, s'hi posa, a bocinets, la ceba, el pebrot i l'albergínia, tot això tapat. Quan ja li queda poc, s'hi afegeix la carn triturada. No tinc molt clares les tècniques de cocció de carn, no sé si s'ha de destapar o pujar el foc o totes dues coses, però la qüestió és que no quedi com bullida sinó més aviat dauradeta. Finalment hi tirem el tomàquet triturat, i sal i sucre (aquest últim per treure'n l'acidesa; m'han dit que també es pot fer amb llet?
Aquí és quan faig la beixamel, segur que em quedo curta com sempre, i després l'aboco al recipient per anar al forn, més capa de pasta, capa de farciment, capa de pasta, de farciment, etc, es cobreix de la resta de beixamel, el formatge ratllat i al forn! La temperatura i duració? No en tinc ni idea, improvitzo, el meu forn és de lo més cutre que hi ha, així que segurament sigui menys del que jo estic, però és qüestió d'anar-ho controlant i ja està, total, només es que es faci la pasta i que es gratini.
Va, la Roh m'ha ensenyat que amb fotos tot queda més bonic així que aquí va la de la meva primera lassanya, fa un parell de mesos. L'anècdota? Doncs que aquest és el mateix recipient amb el que faig els pastissos, i va resultar que l'amplada de les làmines de pasta eren massa grans, així que va tocar anarles partint i formant les capes com si es tractés d'un puzzle... un embolic!
1 comentari:
Avui he cuinat una variant amb patata que no ha quedat gens malament. Tot plegat ha quedat molt dolç, i bé podria passar per pastís de carn. La manera ideal de desempallegar-se d'aquelles patates que ja comencen a estar una mica massa grillades!
Publica un comentari a l'entrada