20 de març 2010

Arròs negre

No és dijous però em permetreu que avui intenti fer una paella negra si aconsegueixo arribar a bona hora al mercat.


per a 3 persones:

225 gr. d’arròs aprox. – ½ litre d’aigua o de brou
1 ceba mitjana
pebrot vermell
2 grans d’all
tomàquet madur
1 sípia mitjaneta (fresca, millor) o bé 2 calamars no massa grossos (frescos)
oli i sal

En una cassola s’hi posa oli i s’hi sofregeix la ceba picada i el pebrot talladet a trocets. Quan estigui una mica daurat s’hi afegeixen la sípia o els calamars a trocets (si la sípia te la netegen i et poden guardar la tinta, bé). Hi ha com dues tintes la negra -que jo normalment no aprofito- i una altra de marró, que aquesta sí la faig servir i tot l’arròs queda com més daurat. Si el fas amb calamars també queda molt bé i si son petits millor. Els calamars o la sípia deixen anar aigua i quan són a la cassola peten molt. Millor tapar-ho i quan s’ha de remenar apartar-ho del foc.

Tot junt s’ha d’anar coent i enrossint. Després, quan ja sigui tot ben ros, s'hi han d'afegir els dos allets a trocets petits i tomàquet madur (dos o tres pelats i a trocets o bé salsa de tomàquet ja triturada). Es remena tot i seguidament s’hi afegeix l’arròs, remenar de nou i ara l'aigua o el brou ja calent i que vagi bullint de 15 a 20 min. S’ha d’anar remenant per evitar que s’enganxi. Jo moltes vegades no tiro l’aigua de cop, sinó que la vaig afegint segons la va absorvint l’arròs, però per fer això s’ha d’estar tota l’estona controlant la cassola. Quan s’hagi tirat l’aligua s’ha de provar i posar-hi la sal.


Ara és quan al mercat de Versailles no tenen sípia ni calamars ni res que dugui tinta...

1 comentari:

Na Galaena ha dit...

Quin arròs negre més FAIL que al final va sortir, com diriem en blizzarita. Resulta que a la peixateria em van tangar, les sípies que vaig comprar tenien la bossa de tinta buida, ara entenc perquè el peixater em va dir que si me les netejava ell la tinta es pedria, que millor que ho fes a casa...

Però bé, l'arròs en sí, encara que poc negre (malgrat el xorro de salsa de soja que ho vam tirar), estava bo. I ja sé netejar un cefal·lòpode!