Més acolorida que la de patates, n'estic perfeccionant la recepta per presentar-la al concurs de truites dels CAD. A més les truites sempre proporcionen impagables moments hilarants a l'hora de girar-les.
1 pastanaga
2 patates
1 ceba
un grapat de pèsols (o mongeta tendra)
4 ous
oli i sal
Poseu força oli en una paella. Després peleu i talleu a trossets les verdures, i les tireu a la paella, deixant la ceba i els pèsols per l'últim perquè es fan més ràpid. Tapeu-ho i deixeu que es coguin, anant-ho controlant de tan en tan perquè no es cremin.
Per separat, batre els 4 ous en un plat. Un cop cuites (ho sabreu comprovant que la pastanaga no estigui dura), aboqueu-les al plat i barregeu-les amb l'ou. Poseu-hi sal a gust.
Torneu a abocar el contingut del plat a la paella (si cal, afegir-hi una mica d'oli perquè no s'enganxi). Deixeu-ho coure uns minuts.
Ara ve lo divertit: per girar-ho, tapeu la paella amb un plat i, amb rapidesa i energia, doneu-hi la volta. Si se'n té, recomano fer servir una tapa perquè podeu agafar-la per la nansa i així no cremar-vos. Aboqueu de nou la truita a la paella, i deixeu-la-hi fins que estigui cuita (això va a gustos, a mi m'agrada poc feta, que la tallis i caigui el moquet ^^).
Uauu, escriure una recepta és el millor exercici per practicar la pronominalització...
Altres suggerències són la truita de carbassó, la d'espinacs, la de patates, la de formatge... Quina és la vostra?
3 comentaris:
Xiquetaaaa!! No posis el secret de la truita que algu del concurs et copiaraaa!!! Aiiiii
;)
La meva suggerència es la truita desbergínia (a aquest pas forraré les parets amb esberginia :)
En Nicoló, company de feina a LocalSoft, m'ha donat un truc per aquelles ocasions en les que volem fer una truita i no hi ha cap paella en condicions per evitar que s'enganxi: escalfar molt la paella, i cobrir-la de sal. Després, netejar la sal amb un paper de cuina, i fer la truita amb normalitat. Es veu que és infal·lible!
Publica un comentari a l'entrada