Orada al forn

No sé què passa amb aquesta recepta que, mira que és senzilla, cada vegada que la vull fer haig de trucar a casa per assegurar-me dels temps de cocció, l'ordre, etc. Així que al final he decidit pujar-la, també, aprofitant que el dissabte la vam fer amb el Jose, però amb truite de mer (truita de mar? Això existeix?) perquè era l'únic que quedava al mercat de Viroflay a quarts d'una del migdia.

Primer de tot i obvi, netejar el peix; es pot demanar al peixater que ho faci. Després tallar unes quantes patates a rodanxes i també una ceba a llunes i posar-ho al forn, ben saltpebrat i amb un raig d'oli, a uns 180 graus, durant uns 15 minuts. Mentres, preparar el peix, que no és res més que fer-li uns talls transversals per que es cogui millor, i, ja mig en plan decoratiu, introduir, als talls, mitges llimones, que li donaran bon gust. Abans de posar-ho al forn, sobre el llit de patates, podem adobar-lo amb sal grossa, o amb anet, a l'estil escandinau, i sobretot un bon raig d'oli. Un tomàquet a quarts donará bon gust al plat, també. Ah, i si voleu les patates més aviat bullides que no pas cruixents, tireu-hi un raig d'aigua.

En teoria, aquesta recepta és aplicable a tot tipus de peix; de fet, l'hauria d'anomenar "[Introduir peix aleatori aquí] al forn", però bé... Sigui com sigui, aprofitaré aquesta recepta per llistar aquí els peixos al forn que m'agraden més i els que no.

Dorada - deliciosa
Truita de mar (assalmonada, era enooorme!) - pse, no gaire espectacular

El pròxim, el verat! (maquereau en francès, és un peix que els agrada molt perquè està baratet i n'hi ha a patades!).

També ho vull provar amb la corbina o reig, una espècie de truita de l'Atlàntic que vaig provar a la planxa a casa dels pares del Jose i que estava boníssima!

A l'Índia tenen un peix que anomenen rawa que ha de quedar espectacular al forn (o tandori, que diuen ells). Llàstima que no tinc forn!