Mai havia passat una tarda tan agradable i concorreguda a Igualada com la d'avui, en la que l'Albert i la Clara m'han estat fent companyia. Entre tots hem fet el dinar, i hem estrenat la següent recepta:
Perquè no en teníem, però el plat demanava a crits un bitxo d'aquells secs que fan les delícies dels qui els agrada el menjar ben picant. I és que la traducció del nom del plat no és altra que "espaguetis putada"...
2 o 3 alls
una llauneta d'anxoves
tàperes
olives negres sense pinyol
tomàquet
pebre de Caiena
orenga
espaguetis
Per fer la salsa: es posen els alls a sofregir, a foc lent. S'hi afegeixen les anxoves tallades ben petitones; la idea és que s'acabin desfent. Després s'hi afegeixen la resta d'ingredients (olives, tàperes i tomàquet), se'n retoca el gust amb les espècies i que faci una mica de xup xup. I ja es pot servir.
Perquè no en teníem, però el plat demanava a crits un bitxo d'aquells secs que fan les delícies dels qui els agrada el menjar ben picant. I és que la traducció del nom del plat no és altra que "espaguetis putada"...
1 comentari:
Diguem que sense bitxo estàven més que bons!
Publica un comentari a l'entrada