La Nerea és una companya de curs a la que li agrada cuinar tant com a la seva àvia. O almenys això sembla, sempre m'està fent propaganda dels plats que es cruspeix i dels entrepans que prepara... Tanta gana em va donar que al final li vaig demanar la recepta de les migas, és aquesta:
Tal com va escriure al final: "Mmmmm... ¡me están entrando ganas de comer migas!".
- Pan duro y picarlo menudito.
- Agua caliente y una poca sal (echarlo por lo alto).
- Dejar reposar un rato.
- Poner la sartén con aceite de oliva.
- Extras: morcilla, tocino, pimiento, chorizo (se fríe en la misma sartén y se saca y se pone en un platito).
- 4-6 ajos con piel, partidos por la mitad.
- Antes de que se acaben de freir los ajos, echar el pan con agua y darle vueltas y vueltas y vueltas... hasta que esté hecho (el pan bien doradito).
- Cuando estén apunto de acabar, troceas los extras y los echas.
Las migas se hacen bien en una sartén de las viejas o en un perol.
Tal com va escriure al final: "Mmmmm... ¡me están entrando ganas de comer migas!".
3 comentaris:
Asi me gusta, publicando una exkisita comida, jajaja.
bueno....de verdad qe estan muy buenas, cuando las hagas, me dices y voy a comerlas contigo :)
que vaya bien nena, nos vemos mñn!
Jo també les faig així les migas, pperò a l'aigua hi poso un xic de llet. Estan boníssimes!! i més acompanyades amb raïm o figues!
Això del raïm ja ho havia sentit, i també amb meló han de quedar molt bones.
Les vaig provar de fer l'altre dia i va trigar moltíssim a evaporar-se tota l'aigua, i això que només els hi vaig tirar un rajolinet d'aigua una estona abans! Potser les hauria haver deixat reposar més, des del dia abans. Pel que fa a les mides, he llegit per allí que per un quilo de pa, un vas d'oli (aprofitant el que quedi de fregir la cansalada). També he llegit que no cal afegir sal a l'aigua perquè el pa ja en porta.
Publica un comentari a l'entrada