Una versió diferent del pollastre a la cassola de tota la vida que, si no m'equivoco, crec que va sense tomàquet. A no ser que sigui pollastre amb samfaina. Tot i que a mi, amb samfaina, m'agrada més el conill... Ui, que em desvio de tema...
Ara ve lo bo, que diuen: resulta que se l'ha de deixar reposar un dia sencer perquè estigui més bo! Doncs he de reconèixer que a casa no ens hem pogut aguantar i ens l'hem cruspit tan bon punt ha sortit del foc. La pròxima vegada serà!
Pollastre
Llorer
Branca de canyella
Vi o conyac
Tomàquet triturat (2)
Ceba (o cebetes)
Dàtils (o prunes)
Oli
Sal
1) Salpebrem els talls de pollastre una estona abans.
2) Els enrossim a la cassola en oli ben calent i sense tapar. Reservem.
3) Al mateix oli hi tirem un branquilló de canyella i unes fulles de llorer.
4) També hi tirem ceba triturada (2 o 3 cullerades) i unes quantes cebetes senceres.
5) Ara hi tirem el tomàquet triturat i la sal que faci falta.
6) Ara és el torn d'un got de vi negre (o conyac o el que tinguem).
7) Quan l'alcohol s'hagi evaporat hi tirem el pollastre, aigua fins a mig cobrir-lo i tapem.
8) L'hem d'anar controlar que no es begui tota l'aigua. Quan ja falti poc per estar fet, hi tirem els dàtils.
Ara ve lo bo, que diuen: resulta que se l'ha de deixar reposar un dia sencer perquè estigui més bo! Doncs he de reconèixer que a casa no ens hem pogut aguantar i ens l'hem cruspit tan bon punt ha sortit del foc. La pròxima vegada serà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada