Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tau. Mostrar tots els missatges

17 de desembre 2012

Curri d'albergínies

Feliç aniversari, Rocío! Pensant en tu avui per sopar he cuinat aquesta senzilla recepta, molt gustosa i gens picant, com els agrada als jainistes que me l'han ensenyat.

albergínies
ceba
coriandre fresc
cúrcuma en pols (mitja culleradeta)
bitxo en pols (opcional)
llavors de comí
gingebre
alls tendres (opcional)

1) Escalivar les albergínies directament sobre el foc de la cuina. Quan es refredin, pelar-les i triturar-les.
2) Picar els alls, la ceba, el gingebre i el coriandre.
3) Posar una paella al foc amb força oli, i tirar-hi les llavors de comí, més tard els alls tendres, el gingebre i finalment la cúrcuma. 
4) Al cap d'un minut tirar-hi l'albergínia triturada. Deixar que cogui uns 10 minuts. Una mica abans de servir, tirar-hi el coriandre i remenar. Deixar-ho coure uns minuts més.


Es menja acompanyat d'un parell de chapatis.

14 d’octubre 2008

Truita de patata i POMA!


La truita de patates és el primer que es cuina quan un és a l'estranger. Més que menys sempre agrada i no nhi ha dues d'iguals.

Hi ha alguns trucs per aque surti bé. Aquesta, concretament, és una truita de patates passada per terra!

Un consell que he anat sentint ultimament consta de la manera de tallar les patates: Enlloc de tallar-les completament amb un ganivet, s'arrenquen els trossos uns de altres amb les mans per a que es quedin mig trencades i surti el midó, que, en fregir dóna un gust bastant bo.

L'altre consell és que, en cuinar-la, a la truita de patates se li pot afegir gairebé qualsevol cosa. A la Xina vaig veure, en un restaurant Italià, una truita de patates feta amb espaguetis ¬¬'. A bèlgica la vam cuinar amb poma (més o menys com la ceba a parts iguals o fins i tot més) o, evidentment, es pot cuinar amb esbergínia.

A veure qui és el primer llest que s'atreveix a fer una truita de patates dolça, de fruites o alguna cosa així! Segur que ja hi ha hagut algú!

A experientar!!!

17 d’abril 2008

Albergínies Farcides

Després d'uns dies de pensar-hi m'he decidit a preparar unes esbergínies farcides per a mi i per al meu company de pis de polònia. No són difícils de fer però triguen una estoneta.

Ingredients per a dues persones no molt afamades i la majoria de vegades una cuina a ull (i així li va):

- Dues esbergínies mitjanetes o una molt molt gran
- Un grapat d'Arròs
- 125 gr Carn picada (siii he fet menjar amb carn!)
- 3 Cebes petites
- All
- Se li poden afegir altres verdures com pebrot o a la imaginacio de cadascú
- 5 cullerades de Tomàquet fregit
- Julivert (Potser)
- Oli
- Sal i pebre
- Formatge per a gratinar

Elaboació:

1. Obrir les esbergínes a la meitat amb un ganivet. Tallar la carn per dintre en forma de reixeta per que entri l'oli que li posarem per sobre perquè no s'asseguin massa. Ficar-les a forn moderat fins que estiguin toves.
- S'ha de dir que esti pensant per una pròxima vegada escalivar-les en tancat-
2. Bullir arròs i escórrer-lo.
3. Tallar la ceba i l'all saltejar o fregir en oli.
4. Mentrestant, buidar amb una cullera i compte de no cremar-se les mitges esbergínies ja toves i retallar els trossos en trossets més petits i regulars. Si les bases d'esbergínia buides encara són toves retornar-les al seu forn d'on venien, es difícil que quedin massa fetes aquestes verdures liles.
5. Un cop sofregit afegir l'esbergínia a la paella i julivert si el volem. Coure-la fins que sigui molt tova potser com una pasta.
6. Afegir la carn picada salpimentada a la paella i posar-hi les 5 cullerades de tomàquet fregit i remenar per a que es cogui ràpid i uniforme.
7. Afegir-hi l'arròs, colat, que ens sembli que necessita la barreja.
7. Hi podria haver posar vi si en tingués, :D
8. Apagar el foc abans de cremar la casa i treure les bases del forn per a omplir-les amb la barreja de la paella, una a una.
9. Cobrir-les al gust amb formatge i gratinar al forn entre 5 i 10 minuts.

I a menjar!!!!

Bé, de gust no han quedat perfectes perquè costa molt que les bases siguin ben ben toves.
Donen molta feina com per a fer-so per un mateix. Per a 1 persona n'hi h'ha d'altres de receptes d'esbergínia!

Fins aviat