Farciment d'empanadilles: carbassa i brie

Avui ha vingut la Gina a dinar i per celebrar-ho he fet empanadilles. Però no les volia massa consistents sinó lleugeres i hippies, així que se m'ha acudit fer-les de carbassa i brie. El blog "Cuina per a llaminers" m'ha donat la solució per coure la carbassa: a la papillote!

mitja carbassa tipus "butternut" (Curcubita moschata)
oli
sal
formatge brie
nou moscada

Tallem la carbassa, hi tirem un raig d'oli i sal i l'emboliquem amb paper de plata de manera que formi com una bossa. Precalentem el forn a uns 180 graus. Quan ja estigui calent, hi fiquem la carbassa i ho deixem una horeta aprox. Per saber si està cuita podem pressionar amb una cullera de fusta: si s'enfonsa és que sí. Llavors la treiem amb compte de no cremar-nos, i quan estigui més freda buidem la pell amb una cullera i triturem la pasta amb una forquilla, tot afegint-hi una mica de nou moscada.

A l'hora d'omplir les empanadilles, posem una boleta de carbassa i un trosset de brie a sobre.

Com a variació, es pot fer amb formatge de cabra o amb mozzarella, i afegir-hi alguna espècie o herba, per exemple orenga o alfàbrega o potser llavors de coriandre. Tot és provar-ho!

Calamars farcits

La recepta és adaptada del bloc La cuina de sempre, que crec que al seu torn les extreu del Corpus Culinari Català. Sigui com sigui, una recepta tradicional de cap a peus i a més, gens difícil de fer, només vol temps!

fumet
250 grams de carn picada de vedella
200 grams de carn picada de porc
1 quilo de calamars (en surten uns 11 si són petitots)
julivert (jo hi vaig posar coriandre)
una picada (crostó de pa, avellanes, all)
2 ous
3 tomàquets triturats
ceba
un raig de vi blanc o conyac
pebre negre
sal
oli
escuradents!

1) Arreglem els calamars si no ens ho han fet a la peixateria. Els buidem i els tallem potes i aletes.
2) Salpebrem la carn picada i la barregem en un bol amb el julivert picat finet, un ou cru i un ou dur tallat a trossos.
3) Passem molt breument la barreja per la paella per a què agafi color.
4) Omplim els calamars i els tanquem amb un escuradents.
5) El fregim una mica i els reservem
6) En una olla, sofregim la ceba talladeta i més tard el tomàquet, tapat. Hi afegim el vi i la sal.
7) Ara hi afegim els calamars, ben distribuïts, i el fumet fins que els cobreixin. Ho deixem coure mitja horeta sense tapar, que faci xup xup.
8) Un acompanyament molt vistós que ens suggereix l'autor del bloc és acompanyar el plat amb cloïsses. Ara seria el moment d'afegir-les (enrecordeu-vos de tapar tot seguit per a què es vagin obrint).
9) Finalment afegim la picada, remenem, que acabi de coure's uns minuts més i llestos!

Et voilà. No m'agrada gaire dir-ho (perquè jo sóc la primera a no complir-ho) però és d'aquells plats que reposats són més bons. Això sí, sobretot, sobretot, no us oblideu el pa, que la salseta està per sucar-n'hi!

Cebolles rellenes

El Jose em va parlar d'aquesta festa que fan al poble d'El Entrego, a Asturies, i de les delicioses cebes farcides que s'hi mengen. Com que la ceba és un dels meus ingredients preferits i la tonyina de llauna, un dels pilars alimentaris del Jose, aquesta recepta no podia faltar. Que consti que, tot i que no les he provat mai, m'he informat bé per internet. El resultat: una delícia. Això sí, no us passeu amb el bitxo si no voleu matar el dolç...

2 cebes grans per persona, o 3/4 de mitjanes
una llauna gran de tonyina
un ou dur
pebrot del piquillo
un parell de tomàquets madurs (triturats)
vi negre
farina (opcional)
bitxo en pols (opcional)
llorer
oli
sal

1) Buideu les cebes. Jo ho he fet amb un ganivet i he trigat una barbaritat, suposo que hi ha estris més adequats o simplement l'experiència. La ceba que sobra la tritureu (guardeu però, uns quants trossets per fer de tapa, tants com cebes).
2) Barregeu l'ou dur amb la tonyina i un o dos pebrots del piquillo. Ompliu les cebes amb la barreja i tapeu-les.
3) En una cassola poseu a escalfar força oli. Quan estigui calent hi poseu les cebes i que s'enrosseixin una mica (tireu-les-hi oli per sobre amb una cullera). Retireu-les del foc i reserveu-les.
4) A la mateixa cassola, hi tireu les fulles de llorer, unes quantes cullerades de ceba triturada, una de farina per espessir, els tomàquets, bitxo i sal al gust i un raig de vi negre.
5) Afegiu-hi les cebes i aigua fins que les quasi les cobreixin. Ara només cal deixar-les que facin xup xup un parell d'hores, vigilant que no es beguin tota l'aigua. Estaran fetes quan estiguin toves i marronetes.

Estic orgullosa del resultat perquè és de les poques vegades que he aconseguit una salsa potent, consistent i en quantitat. Una salsa que, a més, crec que quedaria molt bé amb plats de menuts...

Empanadilles

A casa ma mare mai ha estat massa ni de fregits ni de coses amb massa (pans, pastissos, etc.), així que es pot dir que aquestes són les meves primeres empanadilles (o crestes) casolanes. No sabia molt bé com fer-les un cop tenia la massa llesta, però es veu que a casa el Jose sí que en feien, d'aquestes menges, i m'ha ajudat molt a l'hora de muntar-les i fregir-les. Estaven boníssimes! La recepta de la massa és treta del bloc Recetas de rechupete de d'Alfonso López, un bloc que no coneixia i que té molt bona pinta.

500 g de farina (jo he fet servir farina integral)

2 ous

llet

mantega

oli d'oliva

oli de fregir

sal

aigua tèbia

farciment

1) En un bol, posem la farina formant un volcà. En deixem una mica a part per després treballar la massa sobre la taula.

2) Barregem l'ou amb la farina amb una cullera.

3) Hi afegim dues cullerades d'oli d'oliva i dues de llet i seguim barrejant.

4) Barregem la sal (dos polsims) amb l'aigua i l'anem afegint a la massa. Aquesta la treballem dins del bol fins que quedi elàstica.

5) Ara toca amassar-la a la taula. Fem servir la farina restant perquè no se'ns enganxi. La treballem uns deu minuts.

6) Quan ja estigui la tapem amb un drap i a la nevera una estona. També cal posar el farciment a la nevera si no ho està perquè no estigui massa calent a l'hora de muntar les crestes.

7) Quan ja s'hagi refredat l’estenem amb el corró fins a aconseguir un gruix d'uns quants mil·límetres, i amb un objecte circular (per exemple el pot de la batedora) anem fent forats. La massa que sobri simplement es torna a amassar i a estendre i es repeteix l'operació.

8) Posem una boleta de farciment a cadascun dels cercles de massa.

9) Batem un ou i pintem es marges per ajudar a tancar-los. Amb una forquilla fem un trenat a cantó i cantó.

10) Escalfem força oli en una paella i quan estigui ben calent, cap al foc!

El farciment pot ser literalment el que es vulgui. Per que us en feu una idea, ahir les vam fer de restes: paneer masala i cigrons estofats!

Farcellets de col farcits de cigrons

Aquesta és l'adaptació de vàries receptes d'internet als ingredients i utensilis que hi ha actualment a la casa de Mumbai. Respon a la pregunta que tots ens hem hagut de fer alguna vegada: "I ara què faig amb la col que sobra?".

unes quantes fulles de col

ceba

una espècie de xoriço picant típic de Goa que hem batejat com a "morcilla de Goa"

un grapat de cigrons cuits (veure cigrons estofats)

Opcional o en comptes dels cigrons: una mica de pa sec remullat amb llet

pastanaga

mig pebrot vermell i mig de verd

oli d'oliva i de fregir

sal i espècies: orenga, comí, farigola, romaní, herbes de Provença... el que es vulgui!

1) Netejar i bullir unes quantes fulles de col evitant que no es trenquin. Reservar.

2) Sofregir la ceba, el pebrot, la pastanaga, el xoriço. Afegir-hi les espècies.

3) Triturar els cigrons juntament amb les verdures.

4) Fer farcellets amb la massa i les fulles de col. Aquí és on la meva recepta es va començar a torçar, bàsicament perquè les fulles eren molt petites i no s'aguantaven i la massa estava massa calenta. El que va passar és que es van desfer una mica massa al fregir-les. Així que aquestes són les propostes de cara a la versió 2.0: guardar la massa una estona a la nevera, fer servir més d'una fulla per cada farcellet o un escuradents per aguantar-los.

5) Arrebossar amb ou i farina de galeta (nosaltres vam fer servir farina de llenties perquè de l'altra no n'hi ha).

6) Fregir a la paella.

Tot i que falta millorar-la, la massa de gust estava molt bona. Crec que quedaria molt bé com a farciment d'empanadilles...

Moussaka

Crec que tothom sap com es prepara la moussaka, però és que necessitava una excusa per explicar el truc que m'han ensenyat per que l'albergínia no quedi amarga.

Tallar l'albergínia en rodanxetes ben fines, i posar-les sense demora en un recipient amb aigua, sal i un raig de vinagre. Deixar-ho reposar almenys una hora.

Preparar la salsa: tallar ceba i passar-la per la paella, després hi afegim la carn i més tard el tomàquet triturat. Deixar que es cogui una mitja horeta, afegit-hi aigua si és necessari.

Mentres, fregir les rodanxes d'albergínia: es necessita que l'oli estigui molt calent, i només s'han de posar a la paella un moment, lo just per a que quedin daurades.

Després farem la beixamel.

I per acabar, toca muntar-ho tot! L'ordre seria, en un recipient per anar a forn: capa de rodanxes d'albergínia, capa de salsa, capa de rodanxes... i rematar-ho amb la beixamel i potser formatge per gratinar. I cap al forn que hi ha gana!

Per què em costa tant que em quedin bé les albergínies? No estava dolent, però li faltava alguna cosa, crec que sal, alguna cosa que donés més gust... Serà qüestió de tornar-ho a provar, en conec un que no tindrà inconvenient a ser el conillet d'índies...

Empanada de tonyina

Recepta de la Conxi, traductora de World of Warcraft i gallega a les seves hores lliures ^^

En una paella, i posem, ben talladets, dos pebrots, dues cebes, i deixem que es cogui amb força oli i tapat. Al cap d'una estona ho salpebrem i també hi afegim paprika. També posem a bullir un ou dur. Finalment, barrejarem la verdura amb l'ou a trossets i la tonyina.

Mentrestant, toca fer la masa, malgrat que els ingredients no són res de l'altre món, serà entretingut, i necesitareu espai al final per passar el corró. Bàsicament, es posa en un bol mig quilo de farina, s'hi fa un cràter al centre, i s'hi va barrejant aigua i oli amb una mà de morter o amb les mans. Les quantitats són, aprox., 20 cl d'aigua i 12 cullerades soperes d'oli. No sé s'hi d'oliva o de quin, per internet he trobat que millor de girasol per a que no domini tant, ja direu... Al final, heu d'obtenir una boleta de massa lligada, que no es trenqui. Ah, i aquesta no cal que reposi.

Ara, partiu en dues parts, una un pèl més gran que l'altra, perquè serà la base. Exteneu-les amb el corró fent dos rectangles (o quadrats, o el que us plagui), un més gros, que posareu en un motlle prèviament untat amb oli. Tireu-hi la pasta de tonyina a dins, i tapeu-ho amb el segón quadrat, tot unint-ne les vores amb forma d'espiral. Important: cal fer un forat al centre. I cap al forn, jo diria que més aviat baixet i força estona perquè la massa s'empapi bé i sense cremar-se. Ah, si li voleu donar aquell to daurat, abans de posar-ho al forn pinteu l'empanada amb un rovell d'ou.

I amb la massa que sobra, encara ho haig de provar, però tinc la intenció de fer miniempanadilles de tonyina, tomàquet i ou ben fregides i olioses!

Lassanya

Hauria de titular de nou aquest blog. Ara que ja no estic "soltera", m'adono que a les parelles també se les pot ensarronar amb un bon plat! Ara seriosament, un dels menjars preferits de la meva és la lassanya. Entre això i que li encanta fer el mandra, l'hauré de començar a anomenar Garfield! Carinyosament és clar ^^.

Per la pasta, tinc uns fulls de lassanya, els únics que hi havia al súper, que no s'ha de bullir, sinó que es fan directament amb la salsa al forn, molt pràctics ells. Pel farciment, normalment hi poso ceba, pebrot, tomàquet triturat, albergínia i carn picada (barrejada porc i vedella), però no cal dir que això va a gustos. Altres ingredients són els de la beixamel, i formatge ratllat per gratinar, emmental o similar preferntment, encara que l'altre dia hi vaig posar capes de formatge de raclette i va quedar curiós.

Ara, la preparació. La carn, es barregen els dos tipus i es saltpebren. En una paella, una mica d'oli, s'hi posa, a bocinets, la ceba, el pebrot i l'albergínia, tot això tapat. Quan ja li queda poc, s'hi afegeix la carn triturada. No tinc molt clares les tècniques de cocció de carn, no sé si s'ha de destapar o pujar el foc o totes dues coses, però la qüestió és que no quedi com bullida sinó més aviat dauradeta. Finalment hi tirem el tomàquet triturat, i sal i sucre (aquest últim per treure'n l'acidesa; m'han dit que també es pot fer amb llet?

Aquí és quan faig la beixamel, segur que em quedo curta com sempre, i després l'aboco al recipient per anar al forn, més capa de pasta, capa de farciment, capa de pasta, de farciment, etc, es cobreix de la resta de beixamel, el formatge ratllat i al forn! La temperatura i duració? No en tinc ni idea, improvitzo, el meu forn és de lo més cutre que hi ha, així que segurament sigui menys del que jo estic, però és qüestió d'anar-ho controlant i ja està, total, només es que es faci la pasta i que es gratini.

Va, la Roh m'ha ensenyat que amb fotos tot queda més bonic així que aquí va la de la meva primera lassanya, fa un parell de mesos. L'anècdota? Doncs que aquest és el mateix recipient amb el que faig els pastissos, i va resultar que l'amplada de les làmines de pasta eren massa grans, així que va tocar anarles partint i formant les capes com si es tractés d'un puzzle... un embolic!

Albergínies Farcides

Després d'uns dies de pensar-hi m'he decidit a preparar unes esbergínies farcides per a mi i per al meu company de pis de polònia. No són difícils de fer però triguen una estoneta.

Ingredients per a dues persones no molt afamades i la majoria de vegades una cuina a ull (i així li va):

- Dues esbergínies mitjanetes o una molt molt gran
- Un grapat d'Arròs
- 125 gr Carn picada (siii he fet menjar amb carn!)
- 3 Cebes petites
- All
- Se li poden afegir altres verdures com pebrot o a la imaginacio de cadascú
- 5 cullerades de Tomàquet fregit
- Julivert (Potser)
- Oli
- Sal i pebre
- Formatge per a gratinar

Elaboació:

1. Obrir les esbergínes a la meitat amb un ganivet. Tallar la carn per dintre en forma de reixeta per que entri l'oli que li posarem per sobre perquè no s'asseguin massa. Ficar-les a forn moderat fins que estiguin toves.
- S'ha de dir que esti pensant per una pròxima vegada escalivar-les en tancat-
2. Bullir arròs i escórrer-lo.
3. Tallar la ceba i l'all saltejar o fregir en oli.
4. Mentrestant, buidar amb una cullera i compte de no cremar-se les mitges esbergínies ja toves i retallar els trossos en trossets més petits i regulars. Si les bases d'esbergínia buides encara són toves retornar-les al seu forn d'on venien, es difícil que quedin massa fetes aquestes verdures liles.
5. Un cop sofregit afegir l'esbergínia a la paella i julivert si el volem. Coure-la fins que sigui molt tova potser com una pasta.
6. Afegir la carn picada salpimentada a la paella i posar-hi les 5 cullerades de tomàquet fregit i remenar per a que es cogui ràpid i uniforme.
7. Afegir-hi l'arròs, colat, que ens sembli que necessita la barreja.
7. Hi podria haver posar vi si en tingués, :D
8. Apagar el foc abans de cremar la casa i treure les bases del forn per a omplir-les amb la barreja de la paella, una a una.
9. Cobrir-les al gust amb formatge i gratinar al forn entre 5 i 10 minuts.

I a menjar!!!!

Bé, de gust no han quedat perfectes perquè costa molt que les bases siguin ben ben toves.
Donen molta feina com per a fer-so per un mateix. Per a 1 persona n'hi h'ha d'altres de receptes d'esbergínia!

Fins aviat

Pebrots farcits

Com que som bons catalans i el bacallà va car, ma mare proposa farcir els pimientos del piquillo amb carn:

Pots bullir uns 100 o 150 grams d'arròs i escorre'l. Després passes per la paella trocets de saltsitxes petites o millor carn picada de porc (100 gr.) o de vadella i quan sigui rosset i afegeixes ceba picadeta i una mica de tomàquet, si vols, però crec que no hi cal.
És com si fessis un "picadillo" per omplir les esbarginyes. Quan tinguis fet el picadillo i afegeixes l'arròs. No hi posis molt arròs, sino que aquest et serveixi per lligar amb la picada de carn i et quedi con una mena de pasta. mb això ja pots omplir els pebrots i després fàs una salseta de tomàquet, amb ceba i una mica d'all, si vols, i ja està.

Si els voleu farcir, com és tradicional, amb bacallà, heus aquí la recepta: brandada de bacallà