Noodles a l'estil de Malàisia

Ara sí, la recepta de noodles de la qual us havia parlat. Boníssima, i això que he variat la meitat dels ingredients: en comptes de col xinesa, hi vaig posar ceba tendra i pebrot, en comptes d'udon japonesos vaig posar fideus de blat coreans, no duu all perquè el Jose no en pot menjar i no vam fer servir ni llard ni porc. No em puc imaginar quina delícia ha de ser la original, com diu l'autora, amb extra "porkness".

pebrot vermell i verd
3 o 4 cebes tendres
200-300 g de gambes
1 o 2 sípies
fídeus coreans o similars (d'aquests que es couen en pocs minuts)
un parell de xilis secs tipus "ull d'ocell" (opcional)
brou (idealment de porc, jo ho he fet amb brou de pollastre)
salsa de soja
salsa de soja dolça (és una salsa típica de la cuina de Malàisia i Indonèsia)
sal, oli

01) Pelem les gambes. Posem una olla al foc amb oli i hi sofregim les peles de les gambes. Ho deixem uns minuts, hi aboquem 3 cullerots de brou i ho deixem fer xup-xup una estona.
02) Tallem els pebrots i les cebes. Netegem i tallem la sípia.
03) En una cassola (idealment un wok) hi posem oli, hi tirem els xilis i hi sofregim a foc alt la part blanca de les cebes i el pebrot. 
04) Ara hi tirem el brou de gambes colat, les dues salses i ho portem al punt d'ebullició. Hi tirem els fideus i remenem.
05) És el moment del tall: hi tirem les gambes i la sípia. Una mica més tard hi tirem la part verda de la ceba tendra. També seria el moment d'afegir-hi una mica de col. 
06) Deixem que la salsa redueixi fins al punt desitjat, idealment ha de quedar bastant espès.

Noodles amb sípia i bolets

Tenia dues sípies formoses que anava a fer amb arròs, però a l'últim moment vaig decidir tirar-hi uns noodles. I uns bolets. I salsa de soja. Visca els experiments!

Per a 2-3 persones:

2 cebes tendres
una mica de pebrot vermell
un tomàquet madur
140 g de noodles
2 sípies
salsa de soja
bolets (jo hi vaig posar cama-secs però la pròxima vegada buscaré uns bons xiitake)
oli, sal, pebre negre

01) Tallem les verdures ben petitetes i la sípia a daus. També els bolets, si cal. Ratllem el tomàquet.
02) Mentrestant, posem aigua a bullir per coure els noodles (o seguim les instruccions que ens indiqui el paquet).
03) Posem oli a la paella i fem un sofregit ben concentrat amb les verdures. Hi afegim la sípia i una mica més tard, els bolets.
04) Quan la sípia sigui cuita coem els noodles (els nostres eren 3 minuts) i els afegim a la paella. Remenem i hi afegim salsa de soja i pebre negre al gust.

Estava molt bo, és el que tenen els sofregits ben fets. Ara la pròxima vegada potser provaré de fer-los seguint aquesta recepta de, crec, Malàisia, que cou els noodles directament a la salsa de soja a més de fer-ne servir una que tinc pendent de provar, la salsa de caramel:

http://www.curiousnut.com/hokkien-noodles-kl-style/

Cannelloni alla ricotta e spinaci

És a dir, canelons amb ricotta (mató italià) i espinacs. Llargs de preparar pel fet d'haver-los d'omplir i tal, però és un plat força senzill. En aquesta ocasió amb la mescla de ricotta i espinacs no hi vaig posar panses i pinyons, però a la pròxima n'hi posaré.

Per a 3 - 4 persones:

12-14 plaques de canalons (vaig provar què tal la marca Gallo, bé, es couen en 6 minuts)

un bon grapat d'espinacs

una terrina de ricotta (uns 150 g)

nous

nou moscada

salsa de tomàquet o beixamel

parmesà o formatge per gratinar

mantega, sal

01) Posem aigua a bullir i un bol amb aigua i glaçons. Netegem els espinacs i els blanquegem.

02) Escorrem i piquem els espinacs. Els barregem amb la ricotta, un grapat de nous triturades, una mica de nou moscada, parmesà ratllat... una mica al gust.

03) Tornem a posar aigua al foc i també el bol amb glaçons, així com un drap net per assecar els canelons. Coem els canelons tal i com indiquen les instruccions. Nosaltres els hem fet de 6 en 6 i cap problema.

04) Mentrestant untem un motlle pel forn amb mantega

05) Omplim els canelons, els tanquem i els anem col·locant al motlle. En acabar hi tirem salsa de tomàquet o beixamel per sobre, així com el formatge que vulguem.

06) Gratinem els canelons uns minuts.

Macarrons amb bledes

Avui tenia un "antoju" de bledes (inexplicable) i mentre valorava combinacions (que si amb llegum, que si amb patata...) m'he creuat amb dues receptes diferents que l'acompanyaven amb pasta. Vet-les aquí!

Ingredients i passos comuns:

Bledes
Macarrons

01) Rentem les bledes i en tallem la part verda a tires. (Les penques les podem guardar per fer arrebossades, per exemple.)
02) Posem aigua al foc a bullir amb sal i hi coem la pasta.

Versió 1, inspirada pel blog El bloc de la mami:

crema de llet
nou moscada/pebre negre
oli, sal

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi coem les bledes, tapades.
04) Quan siguin cuites hi tirem una mica de crema de llet, sal i les espècies.
05) Al cap de pocs minuts hi barregem els macarrons.

Versió 2 inspirada pel blog La pasta pels catalans:

olivada
pa fregit esmicolat / fruits secs
anxoves
all
oli

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi sofregim un all i una anxova talladeta ben petita.
04) Hi tirem les bledes i deixem que es coguin.
05) Quan siguin cuites hi barregem els macarrons i una mica d'olivada.
06) Decorem amb unes nous o amb un grapat de pa fregit esmicolat.

Raviolis amb salsa de carbassa

Això és un experiment que vaig fer fa un parell de dies per gasta una mica de puré de carbassa que tenia a la nevera. En realitat és una variació de la salsa carbonara tal com es fa a la península (amb crema de llet). Va quedar prou bona i per això l'apunto:

pasta (farcida crec que hi queda millor)
bacon
ceba
porro
dues o tres cullerades de puré de carbassa
crema de llet
pebre negre
sal
oli

1) Posem una paella amb oli al foc. Tallem el bacon a trossets i l'hi tirem. Quan estigui cruixent el retirem.
2)  Mentrestant hem picat la ceba ben menuda i també la tirem a la paella.
3) Netegem i tallem el porro a rondaxes i també cap a la paella.
4) Més tard hi tirem la carbassa, remenem fins que perdi l'aigua i es faci una pasta.
5) Ara hi tirem un raig de crema de llet. Ho salem i hi tirem pebre acabat de moldre al gust.
6) Un deixem uns minuts més i ja ho podem servir sobre la pasta, amb una mica de bacon per sobre.

Com a variació, avui m'he creuat amb una recepta del blog La pasta per als catalans que hi incorpora bolets, concretament ceps, convertint-la en un plat plenament tardorenc.

Pesto

La coneguda salsa italiana per a pasta, adaptada del llibre de receptes del Ferran Adrià (o millor dit, adaptada d'una nota que ma mare tenia dins del llibre). Aquí, el que interessa, sobretot, són les quantitats:

Per a dues persones que mengin un bon plat de pasta cada una:

40-50 gr d'alfàbrega
1 all
10 gr de pinyons (un grapat, vaja)
20 gr de parmesà
50 ml d'oli

El senyor Adrià ens diu que escaldem les fulles d'alfàbrega 5 segons per evitar que s'oxidin, i també que blanquegem els alls perquè no se'ns repeteixin. Així que el que jo vaig fer va ser: posar a bullir aigua amb l'all a dins, quan aquesta va començar a bullir vaig treure l'all i hi vaig anar afegint l'alfàbrega, que al treure-la amb l'escorredor abocava en un bol d'aigua amb glaçons. Més tard la vaig escórrer i deixar eixugar entre dos papers de cuina, la vaig posar en un bol amb els pinyons i l'oli i ho vaig triturar amb el minipímer. Després hi vaig anar afegint parmesà, ratllat prèviament, fins que em va semblar prou espès.

Noodles a mig camí de Manxúria

M’agraden molt els noodles. Són les salsetes: picantones, a vegades dolces, a vegades salades... i tan allunyades de la nostra cuina que no tinc ni idea de per on començar a fer-les. I clar, si primer t’has d’aprovisionar amb tots els ingredients que llisten les receptes d’internet, no acabaríem ni l’any que ve! I jo que només vull intentar-ho... Així que he fet el que faig sempre: una adaptació.

Noodles
Albergínia
Gingebre
Pebrot
Bitxo verd
Tomàquet triturat
Ceba tendra
Vinagre
Salsa de soja
“chilli sauce”
Suc de llimona
Herba llimona (opcional)
Farina (opcional)
Sal
Sucre
Oli

1) Tallem l’albergínia a daus i la posem a marinar amb aigua, suc de llimona i sal.
2) Ara hi ha l’opció d’arrebossar-la amb farina i fregir-la, i afegir-la més tard cap al final de l’elaboració del plat. Avui, però, em saltaré aquest pas.
3) En una paella amb oli, sofregir-hi la ceba tendra talladeta (la part blanca), més el gingebre tallat a tires, un parell de bitxos tallats a trossos grans.
4) Ara hi afegim l’albergínia i que es cogui fins que estigui toveta. Més tard i afegirem el pebrot talat a trossos grans.
5) Mentrestant podem anar preparant els noodles tal i com indiqui l’embolcall.
6) Ara és el torn de les salses. Hi afegim el tomàquet triturat i, respecte a aquest, la meitat de salsa de soja, la meitat de chilli sauce i la meitat de vinagre. També una mica de sucre i sal.
7) Ara seria el moment d’afegir-hi les albergínies si ja estaven fregides. I els noodles! Finalment, just abans de treure del foc hi tirem la part verda de la ceba tendra tallada a trossets o potser una mica d’herba llimona.

La recepta és inspirada en una del bloc Akila’s kitchen, i l’he titulada en honor a aquesta.

Spaguetti alla puttanesca

Mai havia passat una tarda tan agradable i concorreguda a Igualada com la d'avui, en la que l'Albert i la Clara m'han estat fent companyia. Entre tots hem fet el dinar, i hem estrenat la següent recepta:

2 o 3 alls

una llauneta d'anxoves
tàperes
olives negres sense pinyol
tomàquet
pebre de Caiena
orenga
espaguetis

Per fer la salsa: es posen els alls a sofregir, a foc lent. S'hi afegeixen les anxoves tallades ben petitones; la idea és que s'acabin desfent. Després s'hi afegeixen la resta d'ingredients (olives, tàperes i tomàquet), se'n retoca el gust amb les espècies i que faci una mica de xup xup. I ja es pot servir.

Perquè no en teníem, però el plat demanava a crits un bitxo d'aquells secs que fan les delícies dels qui els agrada el menjar ben picant. I és que la traducció del nom del plat no és altra que "espaguetis putada"...

Cloïsses a la Bulhão Pato

En portuguès, amêijoas à Bulhão Pato. La recepta és la preferida del Manuel, o Manolo depenent de si el crides pel seu sobrenom tunero. La vam decidir fer un dimecres que estàvem avorrits a la residència, però no va acabar de sortir bé: la cosa és que segons sa mare les cloïsses han d'estar un mínim de dues hores amb aigua i sal perque així s'obrin i quedin netes de sorra, etc. Però no es van obrir, sospitem que perquè el Manolo les va posar en remull en aigua massa calenta i les va matar. O potser és que no eren gaire fresques. En tot cas, aquests són els passos a seguir:

Cloïsses
Coriandre
all
vi blanc
pebre negre

Posar les cloïsses unes dues hores en remull en aigua fresca i sal. L'objectiu: que s'obrin. L'aigua es pot canviar de tant en tant. Un cop apunt, passar per la paella uns quants alls talladets a rodanxes. Tirar-hi les cloïsses, un raig de vi, sal i pebre i deixar-ho coure uns 15 minuts a foc lent (he trobat receptes que deien just el contrari, 5 minuts a foc alt, qui sap...). Uns minuts abans de retirar-ho, tirar-hi el coriandre tallat.

Per si us ho pregunteu, Bulhão Pato és ni més ni menys que un poeta portuguès, suposo que debia ser molt fan del plat en qüestió. Amb el seu permís, jo la pròxima vegada que el cuini el faré amb espaguetis, que ha de quedar impressionant. Més que res perquè les cloïsses d'aquí no són ni la mitat de grosses que les de Portugal, es veu...

Fideus a la cassola

Feia ja molts dies que m'alimentava de restes de la nevera, així que avui em venia de gust cuinar. I com que el meu receptari particular (la mama) no contestava el telèfon, m'he inventat una recepta de fideus a la cassola amb els ingredients que he trobat per casa, vet-ho aquí:

Ingredients:

peix (en el meu cas, rap congelat heredat de la ex-companya de pis)
una ceba
dos tomàquets
Fumet de peix
vi blanc
ametlles, julivert, all i pinyons per la picada

He començat sofregint la ceba i els tomàquets pelats i tallats mentres descongelava el peix. Després, he passat el peix, tallat a daus, per la paella, no sé si això era necessari o què ja que després igualment s'afegirà a la mescla, però no estava segura de si quedaria ben fet, i com que lo de passar per la paella es fa amb la carn, ho he adaptat. Més tard l'he afegit al sofregit juntament amb una fulla de llaurer i un raig de vi blanc. Ho he deixat coure. Mentres, he barrejat aigua amb el fumet (deshidratat d'aquells de la casa Magi, no us penséssiu, no ho havia utilitzat mai, a veure què tal) i l'he posat a bullir. Després, tocaven els fideus, els he abocat a la paella, remeno un parell de voltes i hi he tirat el caldo de peix en ebullició. I a que es faci!

Mentrestant, és el moment de la picada: en una mà de morter, s'hi aixafa un all amb el julivert, les ametlles i els pinyons. Després, he trobat per internet que el que es fa normalment és deixatar-ho (atenció amb el verb, què bonic) amb un líquid, per exemple caldo de peix. Quan ja l'he tingut lligada, he afegit la picada a la paella, i ho he remenat fins que els fideus eren cuits.

Mmm, fa bona olor! Estic per intentar un allioli per acompanyar, només pateixo pel meu company, que és al·lèrgic però m'ha comentat que li encanta!

Pasta amb verdures pseudoconfitades

Aquesta recepta la hi vaig veure per primera vegada al Pedro, un company GM de Blizzard, un dia que vam organitzar un sopar improvitzat al seu pis de 20 m2.

Tallem a rondanxes una pastanaga i un carbassó, i a llunes una ceba. Posem una olla al foc amb un bon raig d'oli i hi tirem les verdures. S'ha de deixar tapat que es vagi fent a foc molt lent. La idea no es que es fregeixin, si veiem que passa això hi afegim oli. Mentrestant fem la pasta, a mi m'agrada que sigui farcida, raviolis farcits de pernil salat, per exemple. Si no es farcida sempre podem afegir unes quantes làmines de pernil després, per decorar i donar gust. Quan les verdures estiguin quasi fetes, hi afegim panses i pinyons. Després la pasta escorreguda, ho remenem tot i ho retirem del foc. A l'hora de servir, s'hi tira un raig d'oliva verge, i potser tomàquets cherry o el pernil salat, segur que no hi sobren pas.

Llegint el bloc de Buenas Migas, m'he adonat que és una manera ràpida de confitar les verdures! Perquè sí, queden més aviat dolces. La próxima vegada confitades íntegrament!

Nyoquis de patata

Veure el Peter, el nòvio de la Gina, fent nyoquis a la taula de la cuina amb quatre coses que tenia a mà per "improvitzar" un sopar em va obrir la ment a que, al cap i a la fi, podem fer a casa la gran majoria del que mengem! Ja tenia en ment començar a provar de fer pa, cookies, muffins, etc, però em sembla que començaré per la pasta i variants ;)

El Peter bull unes quantes patates, i quan ja estan, les pela. Agafa un tupper i amb una forquilla les tritura amb mantega i sal. Buida la taula del menjador, hi pasa un drap, i acte seguit l'empastifa de farina. El Peter agafa la pasta de patata i la comença a amassar amb farina, a les seves mans sembla molt fàcil però em fa pensar que és una bona manera de fer músculs en comptes d'anar al ginmàs. No sé quanta farina hi posa, però li queda una boleta molt mona, que parteix en varies parts amb un ganivet i de cada part en fa un xurro molt llarg i prim com els que feiem al cole amb plastelina, que talla en fragmente de la mida i forma d'una falange del meu dit petit. El Peter agafa tots els nyoquis i els enfarina perquè no s'enganxin, i mentrestant posa aigua al foc. Quant aquesta ja està bullint, hi tira els nyoquis. Només queda escórre'ls i cruspirse'ls amb la salsa que es vulgui. Compte que atipen molt!

Em pregunto si deu ser gaire difícil fer nyoquis de gustos, per exemple nyoquis de pastanaga, de moniato...

Lassanya

Hauria de titular de nou aquest blog. Ara que ja no estic "soltera", m'adono que a les parelles també se les pot ensarronar amb un bon plat! Ara seriosament, un dels menjars preferits de la meva és la lassanya. Entre això i que li encanta fer el mandra, l'hauré de començar a anomenar Garfield! Carinyosament és clar ^^.

Per la pasta, tinc uns fulls de lassanya, els únics que hi havia al súper, que no s'ha de bullir, sinó que es fan directament amb la salsa al forn, molt pràctics ells. Pel farciment, normalment hi poso ceba, pebrot, tomàquet triturat, albergínia i carn picada (barrejada porc i vedella), però no cal dir que això va a gustos. Altres ingredients són els de la beixamel, i formatge ratllat per gratinar, emmental o similar preferntment, encara que l'altre dia hi vaig posar capes de formatge de raclette i va quedar curiós.

Ara, la preparació. La carn, es barregen els dos tipus i es saltpebren. En una paella, una mica d'oli, s'hi posa, a bocinets, la ceba, el pebrot i l'albergínia, tot això tapat. Quan ja li queda poc, s'hi afegeix la carn triturada. No tinc molt clares les tècniques de cocció de carn, no sé si s'ha de destapar o pujar el foc o totes dues coses, però la qüestió és que no quedi com bullida sinó més aviat dauradeta. Finalment hi tirem el tomàquet triturat, i sal i sucre (aquest últim per treure'n l'acidesa; m'han dit que també es pot fer amb llet?

Aquí és quan faig la beixamel, segur que em quedo curta com sempre, i després l'aboco al recipient per anar al forn, més capa de pasta, capa de farciment, capa de pasta, de farciment, etc, es cobreix de la resta de beixamel, el formatge ratllat i al forn! La temperatura i duració? No en tinc ni idea, improvitzo, el meu forn és de lo més cutre que hi ha, així que segurament sigui menys del que jo estic, però és qüestió d'anar-ho controlant i ja està, total, només es que es faci la pasta i que es gratini.

Va, la Roh m'ha ensenyat que amb fotos tot queda més bonic així que aquí va la de la meva primera lassanya, fa un parell de mesos. L'anècdota? Doncs que aquest és el mateix recipient amb el que faig els pastissos, i va resultar que l'amplada de les làmines de pasta eren massa grans, així que va tocar anarles partint i formant les capes com si es tractés d'un puzzle... un embolic!

Espaguetis a la carbonara

Aquella visita al pis de la Gina va ser memorable per moltes coses. Entre d'altres, la teca:

Hi ha dos maneres de fer-la: amb base de crema de llet o base de beixamel. Crec que amb vosaltres va ser amb beixamel.

Fer la beixamel:

Agafa una ceba i tallala a taquets (fes mitges llune si talla els daus de 5mm, peruquè et facis una idea). Posa oli en una paella, ni per fer un ou ferrat ni per fer una truita, al mig, i quan sigui calent li tires la ceba i la remenes bé. Ho tapes amb i ho deixes coure amb l'oli i el seu propi vapor. Ho mescles de tant en tant fins que estigui daurada i ja gens dura. A foc lent tot.

Posa una culleradeta de mantega en una paella fins que es desfaci i llavors afegeix-hi com una cullerada sopera de farina i fes una pasta amb una cullera de fusta o normal. Quan tot sigui una pasta llavors li has d'anar tirant xorrets de llet (sencera a poguer ser) i remenant la mescla com aixafant la massa. La idea és que la massa vagi absorvint la llet i tot esdevingui una crema fina. A partir d'aquí li tires més o menys llet segons t'agradi més o més fina (pensa que es torna un xic més espessa quan es refreda). També li posta fegir farina si en vols més quantitat però és millor que aquesta la posis al principi. Ja aniràs trobant les mides. Quan tinguis la crema la sales, li tires un poslim de pebre i hi ralles nou moscada al teu gust. Suposo que hauràs de comprar l'espècie, però val la pena perquè li dóna un toc exquisit. Al final li tires la ceba fregida, si pot ser amb l'oli colat perquè el bacon ja esrà molt oliós, o com vulguis. També hi ha qui li tira al principi de fer la pasteta, però es poden fer grumolls i més val que primer ho facis així.

A part, has de fregir el bacó i salar-lo.

Quan tinguis les dues coses ho barreges per fer la salsa.

Els espaguetis també els fas, és clar, i fins i tot pots tirar-hi una miqueta de mantega quan estiguin fets perquè es tornin més melosos i no es quedin compactes, però super calòrics!

Llavors ho barreges tot en una olla o paella deixant-ho uns minuts a foc lent o bé poses la salsa sobre els espaguettis al plat. Agafes un ou i el trenques com per anar a fer una truita, però vigiles de posar la closca com a recipient per contenir el rovell. Vas passant-lo d'una closca a l'altra mentre va queient la clara per sota. Guardes la clara per fer una truita o el que siguui i li poses el rovell sencer sobre els espaguettis. Potser també pot funcionar amb l'ou sencer, però pot ser fastigós i més pastós.

Si ho prefereixes fer amb crema de llet doncs la barreges amb el bacon i la deixes coure uns minuts perquè no es menja crua. Despés la barreges amb els espaguettis i ho deiexs coure tot una mica més.

També pots fer la beishamen amb margarina o fins i tot amb oli, pero això deixa-ho per emergències.

QUINA GANA QUE TINC!