Pimentá

 Un acompanyament típic del sud de la península. Perquè no només es pot viure a base de pescaíto frito.

uns quants pebrots vermells. Per a 6-7 persones, 4 pebrots.

ceba*

un o dos ous durs

un o dos tomàquets

sal, oli, vinagre

1) Escalivem, al forn o a la brasa, uns quants pebrots vermells.

2) Pelem els pebrots, traiem les llavors i els fem a trossets. Fem el mateix amb l'ou.

3) Piquem una mica de ceba tendra.

4) Pelem i piquem els tomàquets.

5) Ho barregem tot i ho amanim al nostre gust.

 *Sobre la ceba, al sur fan servir una que en diuen dolça, perquè no pica, però a les fruiteries de Barcelona no la tenen. Potser als grans supermercats...

Poha amb pèsols i llavors de magrana

Aquesta és una recepta curiosa treta del llibre de receptes índies de la Meera Sodha. Va quedar molt bona, però investigant una estona he vist que la vaig fer amb l'ingredient que no tocava: per un cantó hi ha l'arròs inflat (puffed rice), que es fa servir per fer snacks, i per un altre hi ha el flattened rice o arròs aixafat, que també és arròs ja cuit però que després s'ha aixafat fins a quedar pla. És típic de la zona del Gujarat, on en diuen "pawa". Jo he fet la recepta amb el primer, però ha quedat bona igual. Al cap i a la fi tots dos arrossos estan ja cuits!

Aquesta versió duu pèsols, però també he vist que aquest plat es pot fer amb altres verdures, com la patata o l'albergínia albergínia, amb o sense sofregit de ceba (recordem que els jainistes, principal religió del Gujarat, no mengen ceba). Però jo trobo que hi queda molt bé el puntet dolç de la ceba caramelitzada. L'altre imprescindible son les fulles de coriandre i les llavors de magrana, no només pel gust que donen al plat sinó també per l'atractiu visual que hi aporten. Altres coses que s'hi poden posar son "sev", fideus fins de cigrons, uns fideus cruixents que es posen a les barreges per picar com qui menja cacahuets. De fet uns quants cacahuets també queden molt bé en aquest plat.

Per a 4 persones:

150 g de poha
una culleradeta de llavors de fonoll
una culleradeta de cúrcuma en pols
una culleradeta de llavors de mostassa
1 ceba de Figueres
un grapat de pèsols cuits
un raig de suc de llimona
un grapat de llavors de magrana
un bon grapat de fulles de coriandre
sev o cacahuets (opcional)
oli, sal 

1) Tallem la ceba a llunes i la sofregim amb les espècies senceres fins que comenci a caramelitzar-se (uns 15 minuts).

2) Mentrestant netegem l'arròs en un bol amb aigua, el deixem uns minuts després i el deixem escórrer.
3) Ara afegim la cúrcuma, la sal, els pèsols i l'arròs a la cassola, tapem i ho deixem coure 5 minuts.
4) Ho traiem del foc i ho decorem amb les llavors de magrana,  les fulles de coriandre picades, el sev o els fruits secs i un raig de llimona. Ho servim immediatament.

Morcilla del campo

Ja és la segona recepta "campestre" que escolto allà al sud. Si primer van ser els "calamares del campo" (pròximament!), avui us porto la recepta de la "morcilla del campo". De puño y letra de la mare del Jose:

La morcilla del campo és lo de la dreta, per si no queda clar.

Ingredientes: una berenjena, una cebolla, dos cucharadas de piñones y orégano al gusto y aceite suficiente para cubrir las cebollas.

Preparación: 
Se pelan y parten en trocitos pequeños las berenjenas y se dejan en remojo en agua con sal para quitar el amargor (aproximadamente media hora).
En una sartén se fríen los piñones u se reservan. Se refríe la cebolla cortada en trocitos y cuando se empiece a poner blanda, se añaden las berenjenas muy escurridas y se dejan hacer a fuego lento, dándoles vueltas de vez en cuando.
Cuando las berenjenas estén sirenas, se le añaden los piñones y el orégano. Si le queda mucho aceite, se le escurre un poco (se puede aprovechar para hacer tortillas o refreír verduras).
Esta morcilla se puede comer untada en tostadas, como plato de verduras, echándole un huevo y haciendo un revuelto o como guarnición de pollo o carne a la plancha.

M'intriga això de "cuando las berenjenas estén sirenas". Es una expressió local? Una mala passada del corrector? S'accepten hipòtesis!

Curri d'albergínies

Feliç aniversari, Rocío! Pensant en tu avui per sopar he cuinat aquesta senzilla recepta, molt gustosa i gens picant, com els agrada als jainistes que me l'han ensenyat.

albergínies
ceba
coriandre fresc
cúrcuma en pols (mitja culleradeta)
bitxo en pols (opcional)
llavors de comí
gingebre
alls tendres (opcional)

1) Escalivar les albergínies directament sobre el foc de la cuina. Quan es refredin, pelar-les i triturar-les.
2) Picar els alls, la ceba, el gingebre i el coriandre.
3) Posar una paella al foc amb força oli, i tirar-hi les llavors de comí, més tard els alls tendres, el gingebre i finalment la cúrcuma. 
4) Al cap d'un minut tirar-hi l'albergínia triturada. Deixar que cogui uns 10 minuts. Una mica abans de servir, tirar-hi el coriandre i remenar. Deixar-ho coure uns minuts més.

Es menja acompanyat d'un parell de chapatis.

Llenties amb asafètida

Sí, el nom és lleig, ho reconec. Potser en hindi queda millor, per allò que no sabem què vol dir: Hing dal. Es tracta d'una recepta senzilla per donar gust a un plat de llenties amb quatre ingredients. D'aquests, el que destaca és l'asafètida, una resina amb una olor particular que s'usa molt a l'orient.

Moong dal (llenties grogues)
ghee o oli
llavors de comí (mitja culleradeta)
un pessic d'asafètida
cúrcuma en pols (1/4 de culleradeta)
bitxo en pols, opcional (mitja culleradeta)
sal

1) Es couen les llenties a l'olla a pressió.
2) S'escalfa oli o ghee en una paella i s'hi tira el comí i l'asafètida.
3) Ara s'hi tiren les llenties i la resta d'ingredients. Uns minuts fent xup xup i llestos!

Servir acompanyat de chapatis o com a acompanyament.

Pav bhaji

És un plat típic dels carrers de Mumbai. Nutritiu, gustós i molt fàcil de fer. Consisteix en un curri de verdures (bhaji) que s'acompanya amb un panet de la mida d'un puny anomenat "pau" (pav) ben calentó i untat amb mantega.

Patata (1 de grossa o dues de mitjanes)
Tomàquet (3 o 4)
Altres verdures: pastanaga, pebrot vermell, pèsols, coliflor...
Mantega
El suc d'una llimona
Ceba
Gingebre
Coriandre fresc (un bon grapat de fulles)
Bitxo verd (2)
Bitxo vermell en pols (mitja culleradeta)
Cñurcuma en pols (1/4 de culleradeta)
oli
sal i sucre
1 o 2 pavs per persona
Espècies suggerides: llavors de coriandre, llavors de fenigrec, llavors de comí, cardamom negre, clau, canyella...

Estris especials: una eina per xafar (masher)

1) Es couen les verdures apart (excepte el pebrot vermell) i es reserven.
2) En una paella hi tirem les espècies suggerides que volguem utilitzar i, un minut després, la ceba, el gingebre i els bitxos tot ben picat.
3) Piquem el tomàquet i també l'incorporem, juntament amb la sal, les espècies en pols i potser una mica de sucre.
4) Ara és el torn de les verdures, que incorporem a trossets juntament amb una bona cullerada de mantega. Tot plegat ho remenem i ho aixafem amb l'eina corresponent.
5) Just abans de servir, hi tirem el suc de llimona i les fulles de coriandre i donem un parell de voltes mentre acabem d'ajustar el gust. A l'hora de servir, el puré es decora amb ceba picada i una mica de mantega.

En aquesta recepta del bhaji hi he posat els ingredients bàsics i ha quedat bo. Si a més busqueu per internet trobareu un munt de suggerències sobre les espècies que es poden afegir, així com altres verdures.

Patates a la crema

Recepta de la mama, resulta un bon primer plat o un acompanyament.

En una cassola hi poses una mica d'oli o mantega i quan estigui calent hi tires una cullerada sopera de farina hi ho remenes de seguida. De seguida es fa rossa i aleshores hi tires les patates tallades com si fossin per a fer truita i ho remenes bé. Tot seguit hi afegeixes aigua just fins que cobreixi les patates ho tapes i que vagi coent, crec que una mitja hora. S'ha d'anar remenat de tant en tant i veure que no es quedés sense aigua. Un cop hagis tirat l'aigua s'hi posa, si vols, un all i julivert picadet ben petit. Quan ja estiguin fetes i fora del foc s'hi afegeix un ou batut. Evidentment també hi has de posar-hi sal quan tiris l'aigua. Pels dos, crec que amb un parell de patates grossetes n'hi ha prou.
NOTA: dues patates grosses o tres de mitjanes per persona!

L'he fet avui per primer cop i ha quedat bona, tot i que no s'assemblava a la que fa ma mare. És més, recordo que la seva tenia un gust àcid, com a llimona, però aquesta no figura entre els ingredients. Ja ho preguntaré...

Escalivada

Avui hi ha sessió de jocs de taula a casa i he decidit preparar un sopar a base de plats tradicionals espanyols i catalans. Com que alguns dels convidats indis m'han demanat plats vegetarians i sense ou, m'ha semblat que, juntament amb el salmorejo, la truita a la paisana i les croquetes de fetge de pollastre, una escalivada seria un bon acompanyament pels chapatis, talment com si fossin coques de recapte. Gràcies al bloc La cuina de sempre per la idea d'escalivar les verdures directament sobre els fogons!

Pebrot vermell
Albergínia
Altres: ceba, tomàquet, carbassó...
Oli
Sal

S'encén el foc i es col·loca la verdura a sobre de la típica reixeta que tenen alguns fogons per què les olles de cul més estret no ballin. Amb unes pinces se la va girant. L'objectiu és que la pell de la verdura quedi completament cremada, de color negre i apergaminada. Llavors es retira del foc i es deixa refredar. Més tard es pela amb els dits amb compte (la pell surt fàcilment) i es talla a tires. Al pebrot també se li treuen les llavors. Finalment es posa en un recipient a marinar amb sal i oli d'oliva.

L'escalivada es menja a temperatura ambient acompanyada de pa amb tomàquet i potser anxoves o arengades. És un acompanyament ideal per a carns a la brasa.

Puré de patates

És el típic plat d'acompanyament del Dia d'acció de gràcies americà. Jo que no sóc gaire amant de les patates braves o fregides, el vaig provar en un restaurant i quedava impressionant al costat del tall de carn. I em vaig decidir a estudiar les receptes d'internet en busca del puré de patates perfecte...

3 o 4 patates mitjanes (per a dues persones)
mitja tassa de llet
sal
mantega (uns 30 g)
pebre negre

1) Pelar, tallar les patates no massa petites i posar-les a bullir amb una mica de sal durant uns 15 minuts.
2) Retirar-les de l'aigua amb un colador i passar-les per la cassola a baixa temperatura un parell de minuts (l'objectiu és que se'ls evapori l'aigua restant).
3) Posar a escalfar la llet (sense que bulli) i la mantega.
4) Triturar les patates amb una forquilla o similar.
5) Barrejar-les amb la llet, la mantega, una mica de sal i una mica de pebre fins a obtenir la textura desitjada.

Variacions: s'hi pot afegir all, cebeta tallada, formatge... I per servir, és típic posar-hi una mica de mantega a sobre i deixar que es desfaci, mmmm!

Jeera aloo

És a dir, patates al comí. Es tracta d'una manera molt senzilla de preparar unes patates que poden servir d'acompanyament o de farciment de parathas.

2 o 3 patates
ceba
1 o 2 bitxos verds
una mica de gingebre triturat
llavors de comí
cardamom
una branca de canyella
un clau
bitxo en pols (1 culleradeta)
coriandre en pols (1/2 culleradeta)
cúrcuma en pols (1/4 de culleradeta)
sal
oli
coriandre fresc

Tallar a trossos les patates i bullir-les una mica (com si anéssim a fer patates braves). Després, posar oli en una paella i tirar-hi un polsim de cardamom, la canyella i el clau. Més tard, tirar-hi les llavors de comí, la ceba i el bitxo picadet. Ara toca tirar-hi el gingebre i la resta d'espècies més la sal. Finalment hi tirem les patates i ho deixem coure uns minuts. Just abans de retirar del foc és quan hi afegim el coriandre.

Jeera rice

A casa moltes vegades es fa arròs basmati passat per la paella amb ceba, cansalada i panses per acompanyar els plats de carn. Doncs bé, es veu que el jeera rice (arròs amb comí) n'és la versió índia. Clar, aquesta no conté bacon, ni panses... però la cuina és a gust de cadascú així que jo us poso aquí la meva versió tal com l'he cuinat avui.

He posat en remull l'arròs (un arròs basmati d'aquells tan llargs) una estona abans i ara l'he posat a bullir a l'olla amb sal i una fulla de llorer indi. Mentrestant en una paella escalfem oli de cacauet (o del que sigui!) i hi tirem un bon grapat de llavors de comí (també es pot posar la fulla de llorer a l'oli en comptes de a l'olla). Després hi tirem un o dos bitxos secs tallats a trossos, ceba tendra i gingebre ben trossejats (els indis fan una pasta amb all i gingebre que afegeixen a tots els plats talment com nosaltres fem el sofregit amb ceba, però com que el Jose és intolerant a l'all aquest mai el menciono...). Ara toca tirar-hi una mica de cansalada (variació), potser unes panses (variació) o uns anacards També unes fulles de coriandre trossejades, o potser de menta, o de curri. Siguem creatius! A aquestes altures l'arròs ja hauria d'estar a punt, perquè quan es tiren les espècies no es poden deixar molta estona (no més d'un minut) perquè es torren. Dit això, hi tirem una culleradeta de comí en pols. També hi podem afegir una mica de cúrcuma (tumeric), pebre i sal (si no hi hem posat cansalada), canyella... I per fi l'arròs! Remenem bé perquè s'impregni amb totes les olors i ja es pot servir, ben calentó i acompanyat d'una raita o de curd per rebaixar el picant.

Investigant per internet es veu que el plat també es pot dir jeera pulao/pilaf, però no seria ben bé el mateix perquè l'arròs del pilaf es cuina a la paella, ben tapada i amb aigua (talment una paella).