Cocido de verano

La recepta de la suegra del cocido de verano, en versió simple per fer a l'olla a pressió. Té la particularitat que l'all s'incorpora al final en un majado que també duu vinagre i que cada comensal es serveix a voluntat. En la versió original el tomàquet anava al majado, però jo l'he traslladat al plat principal.

la meitat d'un tros de carbassa (el típic tros que et venen a la fruiteria)

mongeta tendra, uns 100 g

una pastanaga

un grapat de cigrons cuits per persona 

una mica de xoriço i morcilla

mig tomàquet

mitja cullerada de pebre vermell

aigua o brou (si es fa amb aigua, afegir-hi sal)

Pel majado: all, comí, vinagre

1) Pelem i tallem la carbassa, tallem el tomàquet, les mongetes i els embotits. 

2) Ho posem tot a l'olla a pressió (menys els cigrons) i ho coem uns 10 minuts.

3) Mentrestant fem un majado amb el morter: aixafem una dent d'all pelada, una mica de comí en gra i un raig de vinagre. Hi afegim també uns quants cigrons per ajudar-nos a fer la pasta.

4) Obrim l'olla, barregem els cigrons amb la resta i servim. El majado, el deixem a taula perquè cadascú se l'afegeixi.

És una recepta ideal criatures, de cullera, molt gustosa i MOLT pràctica.

Pimentá

 Un acompanyament típic del sud de la península. Perquè no només es pot viure a base de pescaíto frito.

uns quants pebrots vermells. Per a 6-7 persones, 4 pebrots.

ceba*

un o dos ous durs

un o dos tomàquets

sal, oli, vinagre

1) Escalivem, al forn o a la brasa, uns quants pebrots vermells.

2) Pelem els pebrots, traiem les llavors i els fem a trossets. Fem el mateix amb l'ou.

3) Piquem una mica de ceba tendra.

4) Pelem i piquem els tomàquets.

5) Ho barregem tot i ho amanim al nostre gust.

 *Sobre la ceba, al sur fan servir una que en diuen dolça, perquè no pica, però a les fruiteries de Barcelona no la tenen. Potser als grans supermercats...

Calçots al forn amb salsa romesco

Ahir vam provar un experiment: fer una calçotada a casa, usant el forn (evidentment, no tenim llar de foc). Doncs bé, va quedar tot molt autèntic! La recepta original és treta de l'excel·lent blog Lacuinadesempre, i la salsa romesco és la del Corpus de Cuina Catalana. Apunto aquí els passos i les quantitats per tenir-ho de referència:

Per a 3 - 4 persones:

20-40 calçots depenent de si hi ha més teca o no i si sou de menjar-ne molts o no, i de la mida, també!
4 tomàquets
2 o 3 culleradetes de carn de nyores
mitja culleradeta de pebre vermell
un grapat de crostons de pa torrat
20 g d'ametlles torrades
oli, vinagre, sal, pebre

01) Posem el forn a 250 ºC. Mentrestant, arreglem els calçots: els tallem les arrels i la part verda i els netegem.
02) Posem a escalivar els tomàquets en una font de fang amb un raig d'oli. També posem els calçots el forn, de la següent manera: els calçots, a sobre la graella i, a sota, una safata amb paper de plata per recollir el líquid que desprendran. Els deixem 30-40 minuts (depenent de si ja comencen a estar cremats o no).
03) Quan els tomàquets siguin cuits els traiem del forn i, quan poguem, els pelem amb els dits.
04) Triturem a la batidora tots els ingredients de la salsa. L'oli, el vinagre, la sal i el pebre van a gust.
05) Girem els calçots i els deixem 10 minuts més. Al retirar-los del foc, els servim envoltats de paper de diari perquè es mantinguin calents el màxim de temps.

Cannelloni alla ricotta e spinaci

És a dir, canelons amb ricotta (mató italià) i espinacs. Llargs de preparar pel fet d'haver-los d'omplir i tal, però és un plat força senzill. En aquesta ocasió amb la mescla de ricotta i espinacs no hi vaig posar panses i pinyons, però a la pròxima n'hi posaré.

Per a 3 - 4 persones:

12-14 plaques de canalons (vaig provar què tal la marca Gallo, bé, es couen en 6 minuts)

un bon grapat d'espinacs

una terrina de ricotta (uns 150 g)

nous

nou moscada

salsa de tomàquet o beixamel

parmesà o formatge per gratinar

mantega, sal

01) Posem aigua a bullir i un bol amb aigua i glaçons. Netegem els espinacs i els blanquegem.

02) Escorrem i piquem els espinacs. Els barregem amb la ricotta, un grapat de nous triturades, una mica de nou moscada, parmesà ratllat... una mica al gust.

03) Tornem a posar aigua al foc i també el bol amb glaçons, així com un drap net per assecar els canelons. Coem els canelons tal i com indiquen les instruccions. Nosaltres els hem fet de 6 en 6 i cap problema.

04) Mentrestant untem un motlle pel forn amb mantega

05) Omplim els canelons, els tanquem i els anem col·locant al motlle. En acabar hi tirem salsa de tomàquet o beixamel per sobre, així com el formatge que vulguem.

06) Gratinem els canelons uns minuts.

Frit mallorquí

Imagineu-vos: patata a dauets petits fregida amb molt de pebrot i ceba i acompanyada de freixures de xai i espècies. Oliós, aromàtic, una delícia, d'aquelles d'escurar el plat amb un tros de pa. És un plat mallorquí, que vam provar la primera vegada que vam anar a sopar a Na Mindona i que des de llavors sempre demanem. Indispensable acompanyar el frit amb una bona xapata o pa de coca untada amb tomàquet.

Per a 2 persones:

1 pebrot verd
1 pebrot vermell (o mig, si és molt gran)
2 cebes tendres, part verda inclosa
freixura de xai
1 patata grossa o dues de petites
4 xilis secs "ull d'ocell" (caiena)
una fulla de llorer (opcional)
fulles de fonoll fresc (indispensable, és el que li dóna el sabor tan particular)
oli, sal

01) Pelem i tallem la patata a daus. També tallem a dauets petits els pebrots i la ceba tendra. Ah, i les freixures!
02) Posem una paella al foc amb força oli. Ara, sobre l'ordre de fregir les coses: a vàries receptes que he consultat fregeixen cada ingredient per separat. Jo, com que tampoc volia passar-me d'oli, ho he fet com faig la truita de patates: amb oli moderat i amb la tapa posada i a foc lent-mitjà. D'aquesta manera, he posat primer les patates, després i he afegit els pebrots i finalment la ceba. Ah, i les espècies!
03) Per fregir la freixura, sí que crec que cal retirar les verdures del foc, ja que es veu que deixa anar força aigua. Les aboquem en una cassoleta, afegim oli a la paella i fregim la freixura.
04) Quan sigui llesta la barregem amb la resta de verdures a la paella i ho deixem coure un parell de minuts més. Diuen que reposat unes quantes hores està més bo. Bon profit!

He de dir que en aquesta primera versió meva he fet una mica de trampa, ja que a la carnisseria no tenien freixura ni tan sols fetge, així que al final el vaig fer amb botifarra del perol. Estava bo igual. 

Sopa ràpida de col

I seguim amb la col! Em venia de gust una sopa però no tenia temps de posar-me a fer una escudella, així que vaig decidir que era el moment de provar aquesta recepta de The Kitchn, adaptada al que tenia a la nevera: no hi vaig posar bolets, però hi van anar a parar altres verdures a part de la col, com ara patata i pastanaga. El resultat va ser molt satisfactori, ara bé, he de dir que part de la gràcia és que la meitat del líquid era brou meu descongelat, si l'hagués fet només amb aigua (com normalment es fan les sopes ràpides) no hauria tingut ni la meitat de gust...

Per a 2 persones:

un parell de tassons de brou
4 patates petitones o equivalent
una mica de col
una pastanaga
mitja polsada de gingebre fresc
un bitxo verd (o una mica de bitxo en pols)
una mica de ceba o de porro
un grapat d'arròs
un raig de suc de llimona
un raig de salsa de soja
llavors de sèsam
oli, sal

01) Pelem i tallem a daus les patates, a tires fines la pastanaga, trossegem la col i piquem la ceba, el gingebre i el bitxo.
02) Posem una cassola a foc baix amb un raig d'oli. Hi sofregim la ceba, el bitxo i el gingebre.
03) Hi tirem el brou, la col i les patates. Ho deixem bullir fins que les patates siguin cuites. Una mica abans de que això passi hi tirem l'arròs. Si fa falta hi afegim aigua. 
04) Ajustem el gust amb la llimona i la soja. Hi afegim la pastanaga.
05) Retirem del foc quan l'arròs sigui fet i servim. Ho decorem amb unes quantes llavors de sèsam.

Macarrons amb bledes

Avui tenia un "antoju" de bledes (inexplicable) i mentre valorava combinacions (que si amb llegum, que si amb patata...) m'he creuat amb dues receptes diferents que l'acompanyaven amb pasta. Vet-les aquí!

Ingredients i passos comuns:

Bledes
Macarrons

01) Rentem les bledes i en tallem la part verda a tires. (Les penques les podem guardar per fer arrebossades, per exemple.)
02) Posem aigua al foc a bullir amb sal i hi coem la pasta.

Versió 1, inspirada pel blog El bloc de la mami:

crema de llet
nou moscada/pebre negre
oli, sal

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi coem les bledes, tapades.
04) Quan siguin cuites hi tirem una mica de crema de llet, sal i les espècies.
05) Al cap de pocs minuts hi barregem els macarrons.

Versió 2 inspirada pel blog La pasta pels catalans:

olivada
pa fregit esmicolat / fruits secs
anxoves
all
oli

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi sofregim un all i una anxova talladeta ben petita.
04) Hi tirem les bledes i deixem que es coguin.
05) Quan siguin cuites hi barregem els macarrons i una mica d'olivada.
06) Decorem amb unes nous o amb un grapat de pa fregit esmicolat.

Crema d'espigalls

La Cristina i el David venen verdures ecològiques i de temporada i ja fa unes setmanes que tenen espigalls (els brots tendres d'una varietat de col). Ahir per fi em vaig atrevir a comprar-ne i en vaig fer una crema boníssima i d'un preciós verd intens.

1 patata mitjana
un grapat d'espigalls
1 porro mitjà
1 nap (en aquest cas era un nap que va sobrar de fer el brou)
brou (optatiu)
sal, oli

1. Posem a bullir aigua amb una mica de sal o brou.
2. Pelem i tallem la patata, trossegem el porro i rentem i arreglem els espigalls (bàsicament els vaig treure la part de sota, més dura).
3. Sofregim, en aquest ordre, el porro, les patates i els espigalls.
4. Hi tirem brou i deixem que es coguin les verdures.
5. Ho triturem.

Per servir-o ho podem amanir amb un raig d'oli d'oliva i també amb unes llavors de sèsam.

Morcilla del campo

Ja és la segona recepta "campestre" que escolto allà al sud. Si primer van ser els "calamares del campo" (pròximament!), avui us porto la recepta de la "morcilla del campo". De puño y letra de la mare del Jose:

La morcilla del campo és lo de la dreta, per si no queda clar.

Ingredientes: una berenjena, una cebolla, dos cucharadas de piñones y orégano al gusto y aceite suficiente para cubrir las cebollas.

Preparación: 
Se pelan y parten en trocitos pequeños las berenjenas y se dejan en remojo en agua con sal para quitar el amargor (aproximadamente media hora).
En una sartén se fríen los piñones u se reservan. Se refríe la cebolla cortada en trocitos y cuando se empiece a poner blanda, se añaden las berenjenas muy escurridas y se dejan hacer a fuego lento, dándoles vueltas de vez en cuando.
Cuando las berenjenas estén sirenas, se le añaden los piñones y el orégano. Si le queda mucho aceite, se le escurre un poco (se puede aprovechar para hacer tortillas o refreír verduras).
Esta morcilla se puede comer untada en tostadas, como plato de verduras, echándole un huevo y haciendo un revuelto o como guarnición de pollo o carne a la plancha.

M'intriga això de "cuando las berenjenas estén sirenas". Es una expressió local? Una mala passada del corrector? S'accepten hipòtesis!

Raviolis amb salsa de carbassa

Això és un experiment que vaig fer fa un parell de dies per gasta una mica de puré de carbassa que tenia a la nevera. En realitat és una variació de la salsa carbonara tal com es fa a la península (amb crema de llet). Va quedar prou bona i per això l'apunto:

pasta (farcida crec que hi queda millor)
bacon
ceba
porro
dues o tres cullerades de puré de carbassa
crema de llet
pebre negre
sal
oli

1) Posem una paella amb oli al foc. Tallem el bacon a trossets i l'hi tirem. Quan estigui cruixent el retirem.
2)  Mentrestant hem picat la ceba ben menuda i també la tirem a la paella.
3) Netegem i tallem el porro a rondaxes i també cap a la paella.
4) Més tard hi tirem la carbassa, remenem fins que perdi l'aigua i es faci una pasta.
5) Ara hi tirem un raig de crema de llet. Ho salem i hi tirem pebre acabat de moldre al gust.
6) Un deixem uns minuts més i ja ho podem servir sobre la pasta, amb una mica de bacon per sobre.

Com a variació, avui m'he creuat amb una recepta del blog La pasta per als catalans que hi incorpora bolets, concretament ceps, convertint-la en un plat plenament tardorenc.

Farciment d'empanadilles: carbassa i brie

Avui ha vingut la Gina a dinar i per celebrar-ho he fet empanadilles. Però no les volia massa consistents sinó lleugeres i hippies, així que se m'ha acudit fer-les de carbassa i brie. El blog "Cuina per a llaminers" m'ha donat la solució per coure la carbassa: a la papillote!

mitja carbassa tipus "butternut" (Curcubita moschata)
oli
sal
formatge brie
nou moscada

Tallem la carbassa, hi tirem un raig d'oli i sal i l'emboliquem amb paper de plata de manera que formi com una bossa. Precalentem el forn a uns 180 graus. Quan ja estigui calent, hi fiquem la carbassa i ho deixem una horeta aprox. Per saber si està cuita podem pressionar amb una cullera de fusta: si s'enfonsa és que sí. Llavors la treiem amb compte de no cremar-nos, i quan estigui més freda buidem la pell amb una cullera i triturem la pasta amb una forquilla, tot afegint-hi una mica de nou moscada.

A l'hora d'omplir les empanadilles, posem una boleta de carbassa i un trosset de brie a sobre.

Com a variació, es pot fer amb formatge de cabra o amb mozzarella, i afegir-hi alguna espècie o herba, per exemple orenga o alfàbrega o potser llavors de coriandre. Tot és provar-ho!

Curri d'albergínies

Feliç aniversari, Rocío! Pensant en tu avui per sopar he cuinat aquesta senzilla recepta, molt gustosa i gens picant, com els agrada als jainistes que me l'han ensenyat.

albergínies
ceba
coriandre fresc
cúrcuma en pols (mitja culleradeta)
bitxo en pols (opcional)
llavors de comí
gingebre
alls tendres (opcional)

1) Escalivar les albergínies directament sobre el foc de la cuina. Quan es refredin, pelar-les i triturar-les.
2) Picar els alls, la ceba, el gingebre i el coriandre.
3) Posar una paella al foc amb força oli, i tirar-hi les llavors de comí, més tard els alls tendres, el gingebre i finalment la cúrcuma. 
4) Al cap d'un minut tirar-hi l'albergínia triturada. Deixar que cogui uns 10 minuts. Una mica abans de servir, tirar-hi el coriandre i remenar. Deixar-ho coure uns minuts més.

Es menja acompanyat d'un parell de chapatis.

Pav bhaji

És un plat típic dels carrers de Mumbai. Nutritiu, gustós i molt fàcil de fer. Consisteix en un curri de verdures (bhaji) que s'acompanya amb un panet de la mida d'un puny anomenat "pau" (pav) ben calentó i untat amb mantega.

Patata (1 de grossa o dues de mitjanes)
Tomàquet (3 o 4)
Altres verdures: pastanaga, pebrot vermell, pèsols, coliflor...
Mantega
El suc d'una llimona
Ceba
Gingebre
Coriandre fresc (un bon grapat de fulles)
Bitxo verd (2)
Bitxo vermell en pols (mitja culleradeta)
Cñurcuma en pols (1/4 de culleradeta)
oli
sal i sucre
1 o 2 pavs per persona
Espècies suggerides: llavors de coriandre, llavors de fenigrec, llavors de comí, cardamom negre, clau, canyella...

Estris especials: una eina per xafar (masher)

1) Es couen les verdures apart (excepte el pebrot vermell) i es reserven.
2) En una paella hi tirem les espècies suggerides que volguem utilitzar i, un minut després, la ceba, el gingebre i els bitxos tot ben picat.
3) Piquem el tomàquet i també l'incorporem, juntament amb la sal, les espècies en pols i potser una mica de sucre.
4) Ara és el torn de les verdures, que incorporem a trossets juntament amb una bona cullerada de mantega. Tot plegat ho remenem i ho aixafem amb l'eina corresponent.
5) Just abans de servir, hi tirem el suc de llimona i les fulles de coriandre i donem un parell de voltes mentre acabem d'ajustar el gust. A l'hora de servir, el puré es decora amb ceba picada i una mica de mantega.

En aquesta recepta del bhaji hi he posat els ingredients bàsics i ha quedat bo. Si a més busqueu per internet trobareu un munt de suggerències sobre les espècies que es poden afegir, així com altres verdures.

Pakoda

Es tracta d'un chaat o entremès indi molt conegut, el trobareu a totes les paradetes de carrer del país. I què és? Doncs el podríem definir com "un bunyol de verdures". Ara, que dit així queda poc exòtic...

3 o 4 pebrots verds tendres (dels allargats)
1 ceba
1 patata o 2
un quart de coliflor
150 - 200 grams de farina de cigrons
oli de fregir
sal
mitja culleradeta de bitxo en pols
un polsim de llevat en pols (opcional)
unes quantes llavors de comí o ajwain (no sé com es tradueix)

Tallem les verdures a trossos mitjans i posem a bullir les patates amb pell. Quan estiguin fetes, les pelem i trossegem. Ara en un bol barregem la farina, les espècies i el llevat amb una mica d'aigua. Ha de quedar una massa molt espessa. Seguidament hi tirem les verdures a trossets i remenem de nou, fins i tot aixafant les patates perquè la barreja quedi més espessa. Després posem a escalfar l'oli i amb una cullera tirem boletes de la barreja a la cassola. Compte que no s'enganxin entre elles. Quan estiguin torradetes estan fetes, les traiem i les posem a escórrer sobre de paper de cuina.

Es menja acompanyat de chutneys. I es pronuncia "pakora"!

Noodles a mig camí de Manxúria

M’agraden molt els noodles. Són les salsetes: picantones, a vegades dolces, a vegades salades... i tan allunyades de la nostra cuina que no tinc ni idea de per on començar a fer-les. I clar, si primer t’has d’aprovisionar amb tots els ingredients que llisten les receptes d’internet, no acabaríem ni l’any que ve! I jo que només vull intentar-ho... Així que he fet el que faig sempre: una adaptació.

Noodles
Albergínia
Gingebre
Pebrot
Bitxo verd
Tomàquet triturat
Ceba tendra
Vinagre
Salsa de soja
“chilli sauce”
Suc de llimona
Herba llimona (opcional)
Farina (opcional)
Sal
Sucre
Oli

1) Tallem l’albergínia a daus i la posem a marinar amb aigua, suc de llimona i sal.
2) Ara hi ha l’opció d’arrebossar-la amb farina i fregir-la, i afegir-la més tard cap al final de l’elaboració del plat. Avui, però, em saltaré aquest pas.
3) En una paella amb oli, sofregir-hi la ceba tendra talladeta (la part blanca), més el gingebre tallat a tires, un parell de bitxos tallats a trossos grans.
4) Ara hi afegim l’albergínia i que es cogui fins que estigui toveta. Més tard i afegirem el pebrot talat a trossos grans.
5) Mentrestant podem anar preparant els noodles tal i com indiqui l’embolcall.
6) Ara és el torn de les salses. Hi afegim el tomàquet triturat i, respecte a aquest, la meitat de salsa de soja, la meitat de chilli sauce i la meitat de vinagre. També una mica de sucre i sal.
7) Ara seria el moment d’afegir-hi les albergínies si ja estaven fregides. I els noodles! Finalment, just abans de treure del foc hi tirem la part verda de la ceba tendra tallada a trossets o potser una mica d’herba llimona.

La recepta és inspirada en una del bloc Akila’s kitchen, i l’he titulada en honor a aquesta.

Palak paneer

O sigui, espinacs i formatge fresc amb salsa. Un plat típic de les regions del nord de l'Índia, el trobareu a la majoria de restaurants.

un bon grapat d'espinacs
150-200 grams de paneer
ceba
tomàquet (opcional)
maicena (opcional)
iogurt o crema de llet
cúrcuma en pols
comí en pols
coriandre en pols
un o dos bitxos verds
gingebre
oli
sal

1) Tallar el paneer a dauets i sofregir-lo fins que estigui daurat. Reservar.
2) Coure els espinacs amb aigua i sal, escorre'ls i triturar-los amb el minipímer (una altra opció és matxucar-los amb el morter).
3) Escalfar oli en una paella i tirar-hi el bitxo trossejat, la ceba, també picada, i el gingebre, ídem. Quan la ceba estigui cuita, afegir-hi, si es vol, el tomàquet.
4) Afegir-hi les espècies, remenar i deixar coure un minut.
5) Ara afegir-hi els espinacs, la nata i, si es vol una salsa més espessa, la maicena. Deixar coure uns minuts fins que l'oli es separi, corregir de sal si cal.
6) Afegir-hi el paneer i coure-ho un parell de minuts més.

Es menja amb rotis, ben calentó.

Escalivada

Avui hi ha sessió de jocs de taula a casa i he decidit preparar un sopar a base de plats tradicionals espanyols i catalans. Com que alguns dels convidats indis m'han demanat plats vegetarians i sense ou, m'ha semblat que, juntament amb el salmorejo, la truita a la paisana i les croquetes de fetge de pollastre, una escalivada seria un bon acompanyament pels chapatis, talment com si fossin coques de recapte. Gràcies al bloc La cuina de sempre per la idea d'escalivar les verdures directament sobre els fogons!

Pebrot vermell
Albergínia
Altres: ceba, tomàquet, carbassó...
Oli
Sal

S'encén el foc i es col·loca la verdura a sobre de la típica reixeta que tenen alguns fogons per què les olles de cul més estret no ballin. Amb unes pinces se la va girant. L'objectiu és que la pell de la verdura quedi completament cremada, de color negre i apergaminada. Llavors es retira del foc i es deixa refredar. Més tard es pela amb els dits amb compte (la pell surt fàcilment) i es talla a tires. Al pebrot també se li treuen les llavors. Finalment es posa en un recipient a marinar amb sal i oli d'oliva.

L'escalivada es menja a temperatura ambient acompanyada de pa amb tomàquet i potser anxoves o arengades. És un acompanyament ideal per a carns a la brasa.

Ensaladilla russa

Un plat que tothom sap fer! I per això mateix ens n'oblidem fàcilment, pobret, amb lo bo que és fet a casa amb verdures fresques. Suposo que el fet que sigui la típica tapa barata de bar no ajuda a revaloritzar-lo...

un grapat de pèsols
2 pastanagues
3 patates
1/4 de quilo de mongetes
maionesa
tonyina de llauna
mig ou dur per persona

Primer s'han de pelar i tallar les verdures a dauets petits. Després toca bullir-les. A casa últimament sé que la mare les bull al vapor i queden molt bé, però jo no tinc l'estri adequat, així que fins que no ho investigui, s'haurà de fer de la manera tradicional, amb aigua i sal. Bé, no del tot, perquè les pastanagues, les mongetes i la patata es poden caure amb l'olla a pressió (dos xiulets). Els pèsols, jo prefereixo coure'ls a part per poder-los anar controlant. Mentrestant, podem intentar fer una maionesa (sí, ho heu endevinat, jo no en sóc cap experta). En teoria és molt fàcil, només cal barrejar, amb el minipímer i sense parar, un ou i oli, tant com maionesa vulguem. També s'hi poden posar altres ingredients com un polsim de sal, unes gotes de llimona o vinagre, pebre negre o una cullerada de mostassa (així la fa mon pare). Un cop les verdures estiguin fetes, s'escorren i es barregen amb la tonyina i la maionesa i cap a la nevera una estona. A l'hora de servir, es posa l'ou dur al costat de la muntanyeta d'ensaladilla i llestos!

Una variació és posar-hi, també, anxoves.

Cebolles rellenes

El Jose em va parlar d'aquesta festa que fan al poble d'El Entrego, a Asturies, i de les delicioses cebes farcides que s'hi mengen. Com que la ceba és un dels meus ingredients preferits i la tonyina de llauna, un dels pilars alimentaris del Jose, aquesta recepta no podia faltar. Que consti que, tot i que no les he provat mai, m'he informat bé per internet. El resultat: una delícia. Això sí, no us passeu amb el bitxo si no voleu matar el dolç...

2 cebes grans per persona, o 3/4 de mitjanes
una llauna gran de tonyina
un ou dur
pebrot del piquillo
un parell de tomàquets madurs (triturats)
vi negre
farina (opcional)
bitxo en pols (opcional)
llorer
oli
sal

1) Buideu les cebes. Jo ho he fet amb un ganivet i he trigat una barbaritat, suposo que hi ha estris més adequats o simplement l'experiència. La ceba que sobra la tritureu (guardeu però, uns quants trossets per fer de tapa, tants com cebes).
2) Barregeu l'ou dur amb la tonyina i un o dos pebrots del piquillo. Ompliu les cebes amb la barreja i tapeu-les.
3) En una cassola poseu a escalfar força oli. Quan estigui calent hi poseu les cebes i que s'enrosseixin una mica (tireu-les-hi oli per sobre amb una cullera). Retireu-les del foc i reserveu-les.
4) A la mateixa cassola, hi tireu les fulles de llorer, unes quantes cullerades de ceba triturada, una de farina per espessir, els tomàquets, bitxo i sal al gust i un raig de vi negre.
5) Afegiu-hi les cebes i aigua fins que les quasi les cobreixin. Ara només cal deixar-les que facin xup xup un parell d'hores, vigilant que no es beguin tota l'aigua. Estaran fetes quan estiguin toves i marronetes.

Estic orgullosa del resultat perquè és de les poques vegades que he aconseguit una salsa potent, consistent i en quantitat. Una salsa que, a més, crec que quedaria molt bé amb plats de menuts...

Gaspatxo de remolatxa

Al súper (sí, a Mumbai també hi ha súpers, poquets, però n'hi ha) hi havia remolatxa crua. Mai l'he cuinat així, només la vaig provar a casa la mama una vegada que la va ratllar i afegir a l'amanida i estava boníssima. Doncs bé, no sé si és que va sortir malament, no és època o és el tipus de remolatxa, però la qüestió és que no tenia gust de res. Així que com que a l'amanida més aviat hi molestava, vaig decidir fer-ne un gaspatxo. La recepta és del bloc Margot cosas de la vida.

3-4 tomàquets
2 remolatxes mitjanes
1 bitxo
oli
sal
vinagre
(sucre)

Pelar les remolatxes (compte que taquen molt!) i coure-les durant una mitja hora llarga amb aigua i sal, talment com si fossin patates. Després triturar-les juntament amb els tomàquets, el bitxo, un raig d'oli, un raig de vinagre (menys que d'oli) una mica d'aigua i sal. El sucre és opcional, afegiu-lo si les remolatxes no tenen gust o si us agrada més aviat dolç. Colar-lo i a la nevera!