Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pa. Mostrar tots els missatges

26 de setembre 2016

Cómo amortizar una panificadora

De cómo convencí a mi mujer para comprar una panificadora

Comenzaré admitiendo que en casa no somos especialmente panarras. No acompañamos las comidas con hogazas de pan ni utilizamos los cantos de los panes como cuchara, pero sí que hay un momento del día donde no puede faltar: el desayuno. Sí, esa que llaman la comida más importante del día. Nosotros nos hacíamos tostadas de pan de molde, pero no de pan comercial de ese cuya lista de ingredientes puede llegar a contener 30 referencias, sino un pan pijo y artesanal de una panadería de Gràcia, un barrio que no está especialmente cerca de nuestra casa, con lo que obligábamos a mi suegro a venir cargado con panes dos veces en semana. Vamos, un despropósito.

Casualidades del destino, unos amigos nuestros tienen una panificadora, ese objeto misterioso del que había oído hablar en muchas ocasiones, pero al no ser muy panarras no lo habíamos contemplado. En alguna que otra ocasión la conversación sobre panes y panificadoras salió, y no hacían más que contar las bondades de la panificadora, de cómo con echarle los ingredientes y darle a un botón te salía un pan magnífico. Esto desencadenó una serie de conversaciones en la intimidad sobre la idoneidad de tener o no una panificadora, de cómo con lo que nos ahorraríamos haciendo el pan del casa la panificadora se pagaría sola en pocos meses (vamos, como el que compra un piso y lo pone en alquiler para que se vaya pagando la hipoteca) y al final conseguí convencer a la autora de este blog de que comprásemos una de esas harinas para dummies maravillosas del Lidl y la lleváramos un día a casa de estos amigos para hacer un pan y ver qué tal resultaba la experiencia. Pasaron los días y organizamos una tarde de juegos de mesa en su casa, justo las 3 horas y pico necesarias para hacer un pan, así que me acerqué al Lidl de la esquina y compré el preparado para hacer un pan con pipas. Seguimos las instrucciones (añadir el preparado y agua y encender) y tachán, tres horas más tarde, ¡un pan! Lo probamos, el resultado era aceptable, así que tras un par de conversaciones más al respecto, un poco de presión por parte de estos amigos que nos indicaron que en Privalia tenían una panificadora a buen precio, la promesa a mi mujer de que conseguiría replicar el pan de molde perfecto de la panadería de Gràcia... y 80 euros menos en la cuenta bancaria, ya éramos dueños de nuestra propia panificadora Moulinex Uno.

[Recomendación del Panificador: esto lo descubrí cuando ya llevaba un tiempo haciendo panes, pero disfruté mucho la serie documental de Netflix “Cooked”, y más concretamente el segundo capítulo “Air” en el que tratan los fermentos. El primer capítulo es una oda a la barbacoa y se puede omitir, pero el resto son muy buenos.]

13 de desembre 2012

Aloo ragda

Ahir la Shraddha em va preparar aquest plat, també anomenat ragda pattice, un dels menjars de carrer més típics de Mumbai juntament amb el bhelpuri, el panipuri i el pao bhaji. El plat el componen dues parts: per una banda la ragda, un puré de cigrons o de pèsols blancs (vatana) i per l'altra uns pastissets de patata (aloo pattice), tot plegat especiat amb chutnis picants i dolços i ceba i coriandre i...

patates (1 kg són aproximadament 15 pastissets)
ceba (opcional, es pot usar com a guarnició)
farina de blat de moro (uns 50 gr)
bitxos verds (opcional, es pot usar com a guarnició)
suc de llimona (opcional, es pot usar com a guarnició)
sal
coriandre fresc (opcional, es pot usar com a guarnició)

Vatana o cigrons, uns 100 gr
llavors de mostassa
llavors de comí
bitxo en pols
cúrcuma en pols
asafètida
fulles de curry
gingebre
cacauets (opcional)

pa de motlle
oli
chutni dolç, per exemple de dàtil
chutni picant de bitxo verd

1) Posar en remull els llegums la nit anterior.
2) Bullir les patates i triturar-les juntament amb la primera part dels ingredients.
3) Posar a coure els llegums a l'olla a pressió.
4) Fer pastetes amb la massa rodones i aplanades. Fregir-les.
5) En una paella amb oli posar les llavors de mostassa i les de comí, més tard els cacauets, prèviament picats, les fulles de curry, l'asafètida i el gingebre picadet.
6) Tirar-hi ara els llegums escorreguts. Coure una estona a foc lent fins que s'espesseixi. Tirar-hi també el bitxo i la cúrcuma en pols.
7) Col·locar en un plat una llesca de pa, un parell de pastissets a sobre, una cullerada de ragda per sobre, una altra llesca de pa, més ragda i, com a decoració i per donar-hi gust, una capa de chutni verd, unes esquitxades de chutni dolç i ceba i coriandre picats.

A l'hora de servir-ho hi ha vàries maneres, aquesta no és l'única. La de la Shraddha, això sí, és original i converteix aquest snack en un veritable pastís vegetarià!

22 de novembre 2012

Pav bhaji


És un plat típic dels carrers de Mumbai. Nutritiu, gustós i molt fàcil de fer. Consisteix en un curri de verdures (bhaji) que s'acompanya amb un panet de la mida d'un puny anomenat "pau" (pav) ben calentó i untat amb mantega.

Patata (1 de grossa o dues de mitjanes)
Tomàquet (3 o 4)
Altres verdures: pastanaga, pebrot vermell, pèsols, coliflor...
Mantega
El suc d'una llimona
Ceba
Gingebre
Coriandre fresc (un bon grapat de fulles)
Bitxo verd (2)
Bitxo vermell en pols (mitja culleradeta)
Cñurcuma en pols (1/4 de culleradeta)
oli
sal i sucre
1 o 2 pavs per persona
Espècies suggerides: llavors de coriandre, llavors de fenigrec, llavors de comí, cardamom negre, clau, canyella...

Estris especials: una eina per xafar (masher)

1) Es couen les verdures apart (excepte el pebrot vermell) i es reserven.
2) En una paella hi tirem les espècies suggerides que volguem utilitzar i, un minut després, la ceba, el gingebre i els bitxos tot ben picat.
3) Piquem el tomàquet i també l'incorporem, juntament amb la sal, les espècies en pols i potser una mica de sucre.
4) Ara és el torn de les verdures, que incorporem a trossets juntament amb una bona cullerada de mantega. Tot plegat ho remenem i ho aixafem amb l'eina corresponent.
5) Just abans de servir, hi tirem el suc de llimona i les fulles de coriandre i donem un parell de voltes mentre acabem d'ajustar el gust. A l'hora de servir, el puré es decora amb ceba picada i una mica de mantega.

En aquesta recepta del bhaji hi he posat els ingredients bàsics i ha quedat bo. Si a més busqueu per internet trobareu un munt de suggerències sobre les espècies que es poden afegir, així com altres verdures.

07 de juny 2012

Paratha de patates

El paratha és una espècie de chapati indi farcit que es menja per esmorzar o en un àpat lleuger. El farciment més típic és la patata (aloo paratha), que és el que farem aquí. La recepta és treta d'observar a la Sukeshi preparar-los mitja horeta abans de dinar a la cuina de casa seva.

massa de chapati
ceba
coriandre fresc
gingebre
bitxo
unes quantes llavors de comí
1 patata mitjana per persona
ghee

Bullir les patates amb pell. Pelar-les i aixafar-les. Triturar la ceba, el gingebre i el bitxo (o les llavors de bitxo vermell) i afegir-ho a la patata juntament amb un grapat de coriandre fresc talladet a trossets i les llavors de comí (un truc per a que facin més olor és pressionar-les amb el palmell de la mà talment com si anéssim a esmicolar-les). Preparar els chapatis amb el corró (2 per persona). Posar la massa a sobre d'un d'ells i aixafar-la bé. Tapar amb l'altre chapati. Posar la tawa al foc i quan estigui calenta, posar-hi el paratha. Donar-li la volta quan comenci a presentar parts inflades. Esperar uns quants segons i untar-ne la superfície amb ghee. Després es torna a girar i es repeteix l'operació. Retirar del foc i servir.

El paratha es menja amb chutney de mango, de tomàquet, de tamarind o inclús amb iogurt natural.

10 d’abril 2012

Chapati

El chapati és un tipus de pa indi fet amb farina integral. És pla i rodó, i es fa servir de cullera per menjar. També se l'anomena roti. El gruix varia segons la zona i el gust de cadascú, però sempre és finet. Els ingredients són molt bàsics: farina i aigua. Hi ha qui hi posa una mica de sal i una mica de ghee a la massa, o ghee per sobre quan ja està preparat.


Fer la massa és d'allò més simple: en un bol, es barregen uns 500 gr de farina amb uns 300 ml d'aigua. Jo estic tenint problemes per poder treballar-la amb el corró, se m'enganxa contínuament, així que suposo que no li he posat prou farina. Quan ja formi una bola, se la tapa i se la deixa reposar una estona, i després es torna a treballar una mica més, es talla en porcions i ja està llesta per ser estesa.

Ara toca transformar les porcions en boletes amb les mans, enfarinar-les i ja estendre-les amb el corró. Sempre s'ha de fer del centre cap a fora, d'aquesta manera les vores seran més primes que el centre. Mentrestant aneu escalfant una paella plana o tava. Quan ja tingueu la massa estesa formant un cercle d'un pam de diàmetre, poseu-lo a la tava. Aneu-lo girant i controlant. Quan comencin a aparèixer petites parts cremades, retireu la tava i poseu-lo directament sobre les flames aguantant-lo amb una pinça. Veureu com s'infla! Deixeu-lo uns segons sense que mai s'estigui quiet (girant-lo, etc.) i ja el podeu treure del foc. Ara es el moment de posar-li una mica de ghee (o mantega) per sobre, si es vol.

Els chapatis (normalment se'n fan dos per persona) també es poden fer amb altres ingredients, com el methi, per exemple (s'hauria de sofregir el methi, la ceba, les espècies, el que sigui, abans i barrejar-ho amb la massa) i inclús barrejar-hi llenties o altres llegums que hagin sobrat d'àpats anteriors. Com podeu veure és un producte molt versàtil!

Ah, i per guardar-lo, suposo que es pot congelar sense problemes. Es pot deixar una mica de massa per l'endemà a la nevera, aguanta sense problemes.