Cocido de verano

La recepta de la suegra del cocido de verano, en versió simple per fer a l'olla a pressió. Té la particularitat que l'all s'incorpora al final en un majado que també duu vinagre i que cada comensal es serveix a voluntat. En la versió original el tomàquet anava al majado, però jo l'he traslladat al plat principal.

la meitat d'un tros de carbassa (el típic tros que et venen a la fruiteria)

mongeta tendra, uns 100 g

una pastanaga

un grapat de cigrons cuits per persona 

una mica de xoriço i morcilla

mig tomàquet

mitja cullerada de pebre vermell

aigua o brou (si es fa amb aigua, afegir-hi sal)

Pel majado: all, comí, vinagre

1) Pelem i tallem la carbassa, tallem el tomàquet, les mongetes i els embotits. 

2) Ho posem tot a l'olla a pressió (menys els cigrons) i ho coem uns 10 minuts.

3) Mentrestant fem un majado amb el morter: aixafem una dent d'all pelada, una mica de comí en gra i un raig de vinagre. Hi afegim també uns quants cigrons per ajudar-nos a fer la pasta.

4) Obrim l'olla, barregem els cigrons amb la resta i servim. El majado, el deixem a taula perquè cadascú se l'afegeixi.

És una recepta ideal criatures, de cullera, molt gustosa i MOLT pràctica.

Poha amb pèsols i llavors de magrana

Aquesta és una recepta curiosa treta del llibre de receptes índies de la Meera Sodha. Va quedar molt bona, però investigant una estona he vist que la vaig fer amb l'ingredient que no tocava: per un cantó hi ha l'arròs inflat (puffed rice), que es fa servir per fer snacks, i per un altre hi ha el flattened rice o arròs aixafat, que també és arròs ja cuit però que després s'ha aixafat fins a quedar pla. És típic de la zona del Gujarat, on en diuen "pawa". Jo he fet la recepta amb el primer, però ha quedat bona igual. Al cap i a la fi tots dos arrossos estan ja cuits!

Aquesta versió duu pèsols, però també he vist que aquest plat es pot fer amb altres verdures, com la patata o l'albergínia albergínia, amb o sense sofregit de ceba (recordem que els jainistes, principal religió del Gujarat, no mengen ceba). Però jo trobo que hi queda molt bé el puntet dolç de la ceba caramelitzada. L'altre imprescindible son les fulles de coriandre i les llavors de magrana, no només pel gust que donen al plat sinó també per l'atractiu visual que hi aporten. Altres coses que s'hi poden posar son "sev", fideus fins de cigrons, uns fideus cruixents que es posen a les barreges per picar com qui menja cacahuets. De fet uns quants cacahuets també queden molt bé en aquest plat.

Per a 4 persones:

150 g de poha
una culleradeta de llavors de fonoll
una culleradeta de cúrcuma en pols
una culleradeta de llavors de mostassa
1 ceba de Figueres
un grapat de pèsols cuits
un raig de suc de llimona
un grapat de llavors de magrana
un bon grapat de fulles de coriandre
sev o cacahuets (opcional)
oli, sal 

1) Tallem la ceba a llunes i la sofregim amb les espècies senceres fins que comenci a caramelitzar-se (uns 15 minuts).

2) Mentrestant netegem l'arròs en un bol amb aigua, el deixem uns minuts després i el deixem escórrer.
3) Ara afegim la cúrcuma, la sal, els pèsols i l'arròs a la cassola, tapem i ho deixem coure 5 minuts.
4) Ho traiem del foc i ho decorem amb les llavors de magrana,  les fulles de coriandre picades, el sev o els fruits secs i un raig de llimona. Ho servim immediatament.

Truita de patates

Sembla una tonteria, però fer una bona truita de patates té el seu què. A més, a cadascú li agrada d'una manera! Que si mocosa, que si ben cuita, que si amb ceba, que si, que si patatim, que si patatam... A mi, evidentment, m'agrada la de ma mare, amb la ceba ben caramelitzada i un punt mocós. Sempre intento imitar-la però em quedo curta de cocció (les presses) i clar, al Jose, que ja mocosa no li mola, doncs no la gaudeix gens. Ahir la va fer ell com a ell li agrada (cuita beeeeen lentament) i va quedar ben bona, la veritat és que m'hi podria acostumar. Apunto la recepta més que res per les proporcions:

Per a 4 persones:

4 patates més aviat petites i 1 de gran
5 ous
ceba al gust 
oli, sal

01) Pelem, trossegem les patates a làmines i les coem al vapor.
02) Posem a caramelitzat la ceba en una paella al foc, això és: poc oli, foc baix, sal perquè suï i remenar sovint.
03) Quan la patata siguin cuita, afegim oli a la paella i la patata. Tapem i que es sofregeixi uns minuts.
04) Batem els ous en un bol.
05) Afegim la patata i la ceba al bol. Afegim un bon polsim de sal.
06) Retornem la massa a la paella. Ho coem a foc lent fins que qualli, vigilant que no s'enganxi. La girem amb una tapa i fem l'altre cantó.

Noodles a l'estil de Malàisia

Ara sí, la recepta de noodles de la qual us havia parlat. Boníssima, i això que he variat la meitat dels ingredients: en comptes de col xinesa, hi vaig posar ceba tendra i pebrot, en comptes d'udon japonesos vaig posar fideus de blat coreans, no duu all perquè el Jose no en pot menjar i no vam fer servir ni llard ni porc. No em puc imaginar quina delícia ha de ser la original, com diu l'autora, amb extra "porkness".

pebrot vermell i verd
3 o 4 cebes tendres
200-300 g de gambes
1 o 2 sípies
fídeus coreans o similars (d'aquests que es couen en pocs minuts)
un parell de xilis secs tipus "ull d'ocell" (opcional)
brou (idealment de porc, jo ho he fet amb brou de pollastre)
salsa de soja
salsa de soja dolça (és una salsa típica de la cuina de Malàisia i Indonèsia)
sal, oli

01) Pelem les gambes. Posem una olla al foc amb oli i hi sofregim les peles de les gambes. Ho deixem uns minuts, hi aboquem 3 cullerots de brou i ho deixem fer xup-xup una estona.
02) Tallem els pebrots i les cebes. Netegem i tallem la sípia.
03) En una cassola (idealment un wok) hi posem oli, hi tirem els xilis i hi sofregim a foc alt la part blanca de les cebes i el pebrot. 
04) Ara hi tirem el brou de gambes colat, les dues salses i ho portem al punt d'ebullició. Hi tirem els fideus i remenem.
05) És el moment del tall: hi tirem les gambes i la sípia. Una mica més tard hi tirem la part verda de la ceba tendra. També seria el moment d'afegir-hi una mica de col. 
06) Deixem que la salsa redueixi fins al punt desitjat, idealment ha de quedar bastant espès.

Noodles amb sípia i bolets

Tenia dues sípies formoses que anava a fer amb arròs, però a l'últim moment vaig decidir tirar-hi uns noodles. I uns bolets. I salsa de soja. Visca els experiments!

Per a 2-3 persones:

2 cebes tendres
una mica de pebrot vermell
un tomàquet madur
140 g de noodles
2 sípies
salsa de soja
bolets (jo hi vaig posar cama-secs però la pròxima vegada buscaré uns bons xiitake)
oli, sal, pebre negre

01) Tallem les verdures ben petitetes i la sípia a daus. També els bolets, si cal. Ratllem el tomàquet.
02) Mentrestant, posem aigua a bullir per coure els noodles (o seguim les instruccions que ens indiqui el paquet).
03) Posem oli a la paella i fem un sofregit ben concentrat amb les verdures. Hi afegim la sípia i una mica més tard, els bolets.
04) Quan la sípia sigui cuita coem els noodles (els nostres eren 3 minuts) i els afegim a la paella. Remenem i hi afegim salsa de soja i pebre negre al gust.

Estava molt bo, és el que tenen els sofregits ben fets. Ara la pròxima vegada potser provaré de fer-los seguint aquesta recepta de, crec, Malàisia, que cou els noodles directament a la salsa de soja a més de fer-ne servir una que tinc pendent de provar, la salsa de caramel:

http://www.curiousnut.com/hokkien-noodles-kl-style/

Frit mallorquí

Imagineu-vos: patata a dauets petits fregida amb molt de pebrot i ceba i acompanyada de freixures de xai i espècies. Oliós, aromàtic, una delícia, d'aquelles d'escurar el plat amb un tros de pa. És un plat mallorquí, que vam provar la primera vegada que vam anar a sopar a Na Mindona i que des de llavors sempre demanem. Indispensable acompanyar el frit amb una bona xapata o pa de coca untada amb tomàquet.

Per a 2 persones:

1 pebrot verd
1 pebrot vermell (o mig, si és molt gran)
2 cebes tendres, part verda inclosa
freixura de xai
1 patata grossa o dues de petites
4 xilis secs "ull d'ocell" (caiena)
una fulla de llorer (opcional)
fulles de fonoll fresc (indispensable, és el que li dóna el sabor tan particular)
oli, sal

01) Pelem i tallem la patata a daus. També tallem a dauets petits els pebrots i la ceba tendra. Ah, i les freixures!
02) Posem una paella al foc amb força oli. Ara, sobre l'ordre de fregir les coses: a vàries receptes que he consultat fregeixen cada ingredient per separat. Jo, com que tampoc volia passar-me d'oli, ho he fet com faig la truita de patates: amb oli moderat i amb la tapa posada i a foc lent-mitjà. D'aquesta manera, he posat primer les patates, després i he afegit els pebrots i finalment la ceba. Ah, i les espècies!
03) Per fregir la freixura, sí que crec que cal retirar les verdures del foc, ja que es veu que deixa anar força aigua. Les aboquem en una cassoleta, afegim oli a la paella i fregim la freixura.
04) Quan sigui llesta la barregem amb la resta de verdures a la paella i ho deixem coure un parell de minuts més. Diuen que reposat unes quantes hores està més bo. Bon profit!

He de dir que en aquesta primera versió meva he fet una mica de trampa, ja que a la carnisseria no tenien freixura ni tan sols fetge, així que al final el vaig fer amb botifarra del perol. Estava bo igual. 

Compota de poma amb vainilla

Fàcil, ràpid. Un clàssic. Ideal per acompanyar carns con unes llonzes de porc o un magret d'ànec. O un bon iogurt natural.

4 pomes petites
100 ml d'aigua
2 cullerades de sucre 
mitja beina de vainilla
una culleradeta de suc de llimona

01) Posem a escalfar l'aigua amb el sucre, les llavors de vainilla i també la beina. El sucre s'ha de dissoldre.
02) Pelem i tallem les pomes. Les tirem a la cassola. Tapem.
03) Quan siguin cuites retirem la beina i les fem puré amb un aixafador (masher en anglès). 

Llenties amb ceba i cansalada

Ara que l'OMS ha dit que la cansalada i demés carns adobades són tan horribles per la salut, aprofito per penjar aquesta recepta senzillísima per menjar llenties. El repte era que quedés igual que la versió de ma àvia que és més caldosa (la de ma mare és més tipus saltat) i ho vaig aconseguir:

1/2 kg de llenties bullides
4 tires de cansalada
1 ceba
uns quants grans de pebre negre (ma àvia hi posa també prebre rosa i queda curiós!)
oli, sal

01) Tallem la ceba a llunes i la cansalada a trossos grossos.
02) En una paella amb un bon raig d'oli hi sofregim la ceba fins a caramelitzar-la juntanent amb una mica de sal i els grans de pebre.
03) Hi afegim la  cansalada i, quan sigui cuita, les llenties. Remenem i hi afegim una mica d'aigua.
04) Ho fem coure tot plegat uns minuts fins que la salsa es faci espesa.

Sopa ràpida de col

I seguim amb la col! Em venia de gust una sopa però no tenia temps de posar-me a fer una escudella, així que vaig decidir que era el moment de provar aquesta recepta de The Kitchn, adaptada al que tenia a la nevera: no hi vaig posar bolets, però hi van anar a parar altres verdures a part de la col, com ara patata i pastanaga. El resultat va ser molt satisfactori, ara bé, he de dir que part de la gràcia és que la meitat del líquid era brou meu descongelat, si l'hagués fet només amb aigua (com normalment es fan les sopes ràpides) no hauria tingut ni la meitat de gust...

Per a 2 persones:

un parell de tassons de brou
4 patates petitones o equivalent
una mica de col
una pastanaga
mitja polsada de gingebre fresc
un bitxo verd (o una mica de bitxo en pols)
una mica de ceba o de porro
un grapat d'arròs
un raig de suc de llimona
un raig de salsa de soja
llavors de sèsam
oli, sal

01) Pelem i tallem a daus les patates, a tires fines la pastanaga, trossegem la col i piquem la ceba, el gingebre i el bitxo.
02) Posem una cassola a foc baix amb un raig d'oli. Hi sofregim la ceba, el bitxo i el gingebre.
03) Hi tirem el brou, la col i les patates. Ho deixem bullir fins que les patates siguin cuites. Una mica abans de que això passi hi tirem l'arròs. Si fa falta hi afegim aigua. 
04) Ajustem el gust amb la llimona i la soja. Hi afegim la pastanaga.
05) Retirem del foc quan l'arròs sigui fet i servim. Ho decorem amb unes quantes llavors de sèsam.

Macarrons amb bledes

Avui tenia un "antoju" de bledes (inexplicable) i mentre valorava combinacions (que si amb llegum, que si amb patata...) m'he creuat amb dues receptes diferents que l'acompanyaven amb pasta. Vet-les aquí!

Ingredients i passos comuns:

Bledes
Macarrons

01) Rentem les bledes i en tallem la part verda a tires. (Les penques les podem guardar per fer arrebossades, per exemple.)
02) Posem aigua al foc a bullir amb sal i hi coem la pasta.

Versió 1, inspirada pel blog El bloc de la mami:

crema de llet
nou moscada/pebre negre
oli, sal

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi coem les bledes, tapades.
04) Quan siguin cuites hi tirem una mica de crema de llet, sal i les espècies.
05) Al cap de pocs minuts hi barregem els macarrons.

Versió 2 inspirada pel blog La pasta pels catalans:

olivada
pa fregit esmicolat / fruits secs
anxoves
all
oli

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi sofregim un all i una anxova talladeta ben petita.
04) Hi tirem les bledes i deixem que es coguin.
05) Quan siguin cuites hi barregem els macarrons i una mica d'olivada.
06) Decorem amb unes nous o amb un grapat de pa fregit esmicolat.

Amanida alemanya

Una recepta inventada sobre la marxa inspirada en tot allò que ens ve al cap quan pensem en "amanida alemanya". (I motivada pel fet de tenir des de fa 2 mesos una col llombarda a la nevera que per moltes amanides que m'empesqui no hi ha manera d'acabar).

Per a 2 persones amb gana:

3 brühwursts (les salsitxes aquelles que són bullides i que es poden menjar crues)
6 mini patates
un grapat de col llombarda trossejada
un grapat de pastanaga trossejada
mitja ceba tallada a llunes
un grapadet de cogombrets avinagrats o tàperes
1 culleradeta de llavors d'alcaravia
maionesa al gust
oli, vinagre, sal

1) Unes hores abans marinem la ceba amb vinagre i aigua.
2) Rentem les patates i les posem a bullir amb pell. Quan siguin cuites i fredes les pelem i les tallem a trossos.
3) A la mateixa aigua hi coem les salsitxes durant 5 minuts. Les retirem i les tallem a rodanxes.
4) Piquem uns quants cogombrets ben petitons i els barregem amb maionesa.
5) En una paella al foc amb oli hi torrem l'alcaravia i seguidament hi saltem la col amb una mica de sal.
6) Ja fora de la paella la barregem amb la pastanaga, la ceba escorreguda, les patates, les salsitxes i la maionesa. Si volem que sigui una amanida freda la podem ficar una estona a la nevera.

Estofat de llenties

Un plat completíssim amb verdura, llegums, una mica de tall i molt, molt fàcil de fer. I ràpid. Sí, no us enganyo, si el feu amb llenties de cocció ràpida que no necessiten posar-se en remull com per exemple les de la varietat "du Puy" no trigareu més de mitja hora, 15 minuts si ho feu amb l'olla a pressió. (Le Puy es un municipi de la regió francesa d'Auvergne i gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida.)

170 g de llenties de Le Puy
600 ml d'aigua
1 ceba
1 pastanaga
1 porro
un tros de botifarra del Perol
un tros de xoriço ibèric o xistorra
mitja culleradeta de pebre roig (opcional)
llorer, sal

01 Pelem i trossegem les verdures.
02 Posem les llenties, les verdures i el llorer en una cassola al foc. Tapem.
03 Al cap d'un quart d'hora hi tirem la carn. Ho deixem coure fins que les llenties siguin cuites.

Variacions: si pot afegir un grapat d'arròs a mitja cocció. També es pot fer sense carn.

Flors de carbassó arrebossades

Sabíeu que les flors de carbassó es mengen? Jo mai les havia provat i tenia molta curiositat i parlant amb un la xicota del qual és italiana em va comentar que allí les feien arrebossades amb farina de cigrons. I pel que es veu aquí també, a jutjar per les receptes d'internet, tot i que s'usa més farina blanca. També és molt típic omplir-les, amb formatge i fruits secs per exemple, o amb carbassó passat per la paella. O una mescla dels dos. O inclús es poden fer al forn, gratinades amb una mica de farina de galeta. O posar-les a la truita. O a la pizza. O a la pasta. Toma idees! Sigui com sigui segur que queden delicioses.

6 o 8 flors de carbassó
1 ou
un grapat de farina de cigrons
un trosset de camembert amb nous
oli de fregir, sal

1) Rentem les flors i les farcim amb el formatge.
2) Barregem la farina, l'ou, un polsim de sal i una micona d'aigua fins a obtenir una pasta semi líquida, prou espesa perquè no caigui a l'arrebossar-les.
3) Posem a escalfar oli en una paella. Quan sigui calent arrebossem les flors i les fregim fins que siguin daurades.

Falafels de llenties vermelles

La primera vegada que vaig provar de fer aquesta recepta tan senzilla no va quedar prou bé, es notava massa el cigró cru (recordeu que els llegums són només remullats, sense bullir). Potser no vaig triturar prou la massa, qui sap. El cas és que fa un parell de dies vaig tenir com un desig de repetir-la i la vaig fer a ull, sense mirar receptes ni quantitats, una mica seguint el que em dictava l'instint. Fins i tot vaig canviar l'ingredient de base (llentia vermella o masoor dal en comptes de cigrons) per assegurar-me que el llegum quedava ben tou. I van quedar bé! Potser falta millorar la part de la forma (la massa no tenia prou consistència i inevitablement quedaven plans), però de gust, molt bons. Això sí, reescalfats no valen res, s'han de menjar al moment, acabats de fregir.

Per a dues persones:

un grapat de llenties vermelles (masoor dal)
mitja ceba petita
unes quantes fulles de menta fresca
un parell de culleradetes de comí mòlt
una culleradeta de xili mòlt
un polsim de sal

1) Posem a remullar unes hores abans.
2) Les escorrem i les triturem juntament amb la resta d'ingredients fins a fer una pasta. No cal que sigui molt fina.
3) Escalfem una paella amb força oli i hi aboquem cullerades de la pasta, que fregim com si fossin bunyols de bacallà.

I direu, això és tot? Sí! Però ep, que la meitat de la gràcia del plat és l'acompanyament: una salseta de iogurt, una mica de chutney, salsa coreana picant... S'ha de ser original!

Crema d'espigalls

La Cristina i el David venen verdures ecològiques i de temporada i ja fa unes setmanes que tenen espigalls (els brots tendres d'una varietat de col). Ahir per fi em vaig atrevir a comprar-ne i en vaig fer una crema boníssima i d'un preciós verd intens.

1 patata mitjana
un grapat d'espigalls
1 porro mitjà
1 nap (en aquest cas era un nap que va sobrar de fer el brou)
brou (optatiu)
sal, oli

1. Posem a bullir aigua amb una mica de sal o brou.
2. Pelem i tallem la patata, trossegem el porro i rentem i arreglem els espigalls (bàsicament els vaig treure la part de sota, més dura).
3. Sofregim, en aquest ordre, el porro, les patates i els espigalls.
4. Hi tirem brou i deixem que es coguin les verdures.
5. Ho triturem.

Per servir-o ho podem amanir amb un raig d'oli d'oliva i també amb unes llavors de sèsam.

Verat a la vietnamita

Últimament en comptes de japonesos, freqüentem restaurants coreans, vietnamites... asiàtics, vaja. El mosquito, el Wok and Bol, el Pho bar, el Sankil... I clar, una comença a investigar. I comença per plats senzills com aquest, que va quedar francament bo tot i ser completament improvisat! Del blog Vietnamese Soul Food.

1 ceba tendra
2 verats oberts en filets (4 talls)

1 gra d'all
50 ml de salsa de soja
50 ml d'aigua
1 cullerada i mitja de sucre
mitja culleradeta de pebre negre mòlt
bolets (opcional)
oli

Posem a escalfar un bon raig d'oli en una paella i hi tirem l'all tallat a trossets i seguidament la part blanca de la ceba, també tallada. Quan estigui cuita hi afegim la salsa de soja, l'aigua, el sucre i el pebre. N'ajustem el gust i acte seguit i afegim els filets. Tapem i ho deixem coure uns minuts, els girem i els deixem uns minuts més. Quan siguin cuits els posem al plat amb la salsa. Tornem la paella al foc i hi posem una micona d'oli. És el moment de saltejar-hi uns quants bolets. També hi afegim una cullerada de la salsa, i la part verda de la ceba tendra. Donem un parell de voltes i ja es pot servir.

Aquest plat es menja acompanyat d'arròs blanc.

Saltat de gambes a les 5 espècies xineses

Una recepta d'allò més resultona: pocs ingredients, fàcil i ràpida de fer; en 10 minuts comptats tindràs a taula una exòtica tapa de marisc que sorprendrà més d'un paladar. Treta del blog Chopping Block.

Per a 2 persones:

300 g de gambes fresques pelades
1/2 ceba
1 o 2 xilis (opcional)
2 cebes tendres
uns quants grans de pebre negre
1 culleradeta de masala 5 espècies xineses*
un polsim de sucre morè
farina de cigrons
oli per fregir
llimona (opcional)

1) Enfarinem i fregim les gambes. Reservem.
2) Barregem la culleradeta de masala 5 espècies amb el sucre i molem el pebre amb el morter. Reservem.
3) Tallem la ceba i també el xili a trossets, i la ceba tendra a llunes ben fines. Ho saltem amb el wok o la paella, en aquest ordre.
4) Al cap d'un minut hi afegim les gambes i les espècies, remenem i quan ens sembli ja ho podem servir, ben calent i amb un quart de llimona per amanir-ho al gust.

(*) Aquesta recepta la vaig fer per provar què tal havia sortit el masala 5 espècies xineses de Masala Bcn. I he de dir que el resultat va ser molt positiu!

Bacalao Dorado / Bacalhau à Brás

En esta entrada me tomo la libertad de furtivamente colar esta receta en este blog, ya que cuento con el permiso tácito de su autora, pero no me había invitado formalmente. ;)

El Bacalhau Dourado o Bacalhau à Brás, que no se debe confundir con el Bacalao al estilo del Douro, es un plato bastánte típico de la cocina portuguesa. La gente de Huelva, por la proximidad geográfica que tenemos con Portugal, disfrutamos de la gastronomía de la región. No es raro que la familia coja el coche un fin de semana y vaya a Portugal a disfrutar de un buen plato de marisco o de pescado.

El plato en esencia es un revuelto, así que es muy fácil y rápido de cocinar, especialmente si compras algunos de los ingredientes ya preparados.

Ingredientes para 2 personas (o para 4 si se van a comer más cosas):
- 300g de bacalao desalado y desmigado (lo compro ya listo para cocinar, pero quien tenga tiempo y paciencia que desale y desmigaje)
- 100g de patatas fritas cortadas en paja (lo mismo, las compro ya cortadas y fritas)
- 2 huevos
- 1/4 cebolla grande
- 1 cabeza de ajo
- Perejil fresco
- 4 o 5 granos de pimienta negra
- Sal
- Aceite de oliva virgen extra

1) En el caso de que no tengáis el bacalao desalado y desmigajado como yo, pues tenéis el bacalao en agua durante un día cambiando el agua cada 8 horas.
2) Si no tenéis las patatas listas para cocinar, pues os toca pelar una patata grande o un par de pequeñas en tiras alargadas y finas, vamos, en paja. Y a freír... Cuando terminéis las reserváis.
3) En la misma sartén de las patatas o en una nueva si ya tenéis todos los ingredientes comprados, se pone un poco de aceite de oliva virgen extra (como si fuese para preparar una tortilla o un revuelto), se pone a fuego medio-bajo y cuando se haya calentado se añade el ajo cortado en cuadraditos finos y la cebolla fina, como para pochar.
4) Una vez la cebolla se dore, se añade el bacalao y se le va dando vueltas hasta que veamos que empieza a soltar agua.
5a) Después de 5 minutos, el bacalao ya estará más o menos hecho y habrá soltado bastante agua, así que ahora se añaden las patatas que teníamos reservadas. Mezclamos todo hasta que las patatas absorban el caldo.
5b) Mientras se va haciendo el bacalao, se puede aprovechar para por un lado batir los dos huevos (como siempre, mejor batir primero las claras y luego las yemas para que quede más esponjoso), también para en un mortero majar los granos de pimienta y la sal, y también para por otro lado picar el perejil.
6)  Finalmente se añade la pimienta con la sal, el perejil picado y los dos huevos batidos. Ya solo queda revolver hasta que el huevo alcance la textura que nos guste.

Este plato marida muy bien con un vino blanco que nos guste o con un vinho verde portugués si se puede encontrar.

Musclos al vapor

Un clàssic indiscutible que permet gaudir de tot gust dels musclos. I més ara que és quan és temporada!

1 kg de musclos (en mengen 2-3 persones amb gana)
vi blanc
1 llimona
2 o 3 fulles llorer

1) Netejar els musclos.
2) Posar-los en una olla al foc amb, literalment, un dit d'aigua, el llorer, un raig de vi i la llimona a trossos o escorreguda. Tapar.
3) Quan els musclos s'obrin, retirar del foc i servir.

La recepta del Corpus ens proposa afegir-hi, també, uns quants grans de pebre negre. En canvi no menciona el vi. Curiós...

Pesto

La coneguda salsa italiana per a pasta, adaptada del llibre de receptes del Ferran Adrià (o millor dit, adaptada d'una nota que ma mare tenia dins del llibre). Aquí, el que interessa, sobretot, són les quantitats:

Per a dues persones que mengin un bon plat de pasta cada una:

40-50 gr d'alfàbrega
1 all
10 gr de pinyons (un grapat, vaja)
20 gr de parmesà
50 ml d'oli

El senyor Adrià ens diu que escaldem les fulles d'alfàbrega 5 segons per evitar que s'oxidin, i també que blanquegem els alls perquè no se'ns repeteixin. Així que el que jo vaig fer va ser: posar a bullir aigua amb l'all a dins, quan aquesta va començar a bullir vaig treure l'all i hi vaig anar afegint l'alfàbrega, que al treure-la amb l'escorredor abocava en un bol d'aigua amb glaçons. Més tard la vaig escórrer i deixar eixugar entre dos papers de cuina, la vaig posar en un bol amb els pinyons i l'oli i ho vaig triturar amb el minipímer. Després hi vaig anar afegint parmesà, ratllat prèviament, fins que em va semblar prou espès.