Per a 8 persones (en surten 8 quadrats):130 g de mantega130 g de sucre200 g de farina2 ous4 pomes mitjanes100 g d'ametlles torradesmig sobre de llevat (Royal)un grapat de sucre de llustreun pessic de salllimadura de llimona01) Pelem i piquem les ametlles amb un morter. També pelem i piquem a daus les pomes.02) Treballem la mantega i el sucre. Hi incorporem la llimadura, els ous i la sal, així com la meitat de les ametlles, la meitat de les pomes i la farina més el llevat passats pel sedàs.03) Escalfem el forn a 180º C. Untem el motlle amb mantega i hi tirem la massa. Per sobre el decorem amb la resta de la poma i les ametlles.04) El coem al forn durant mitja hora aprox.05) El decorem amb el sucre de llustre.
17 de novembre 2015
Pa de pessic de poma i ametlles
06 de setembre 2010
Tiramisù
Ingredients per 4-6 persones:
- 2 ous
- melindros (secs o durs, he fet amb els Fontaneda o els del Mercadona)
- sucre
- cafè fred amb un rajolí del licor següent: amaretto, marsala o ratafía (la meva preferida)
- cacau pur en pols sense sucre (Valor)
- 1 terrina de mascarpone de 250g.
Preparació:
- Primer la crema: Separar el rovell de la clara, afegir-hi el sucre (1-2 culleres), un rajoli de licor i el masacarpone. Remenar una bona estona fins que es desfaci i quedi líquida, pero no massa, fins que no quedin grumolls.
- Banyar els melindros plans amb el cafè (sense passar-se, meitat del gruix) i col·locar-los amb la part sucada per sota en un recipient de vidre formant una capa d'uns 9-10 melindros. Després es cobreixen amb part de la crema, al damunt s'hi fa una altra capa de melindros sucats de café i un altra capa de crema per sobra, i finalment espolvorejar el cacau amb un colador.
I recorda que necessita un cop acabat, 14-16 hores d'estada a la nevera abans de menjar.
25 de maig 2010
Kouign Amann de Douarnenez
Fent maletes he trobat un paper amb unes anotacions curioses i el títol "Patapan"... Sabeu què eren? Les notes que vaig prendre durant el viatge a Lorient (Bretanya) amb el David fa dos estius, una tarda que passejàvem entre les paradetes del mercat i vam parar-nos davant d'un pastisser que estava fent un kouign amann en directe. I què és, un kouign amann? Doncs un pastís de mantega boníssim típic de la regió. Imagineu-vos, una pasta en la que la mantega és l'ingredient estrella! Mai no l'he provat de fer, a veure si algú s'atreveix...
750 g. d'aigua
1 kg. de farina
20 g. de sucre
20 g. de llevat
Aquests són els ingredients de la massa. S'han de barrejar i fins a tenir una massa homogènia. Després, el señor pastisser la va partir en 6 parts, per fer-ne 6 pastissos. Va agafar una part i l'aplanà amb el corró, i al mig hi posà 150 g. de mantega i 150 g. de sucre. Va tancar el pastís, el posà en un motlle rodó i cap al forn, 30 minuts a 200 graus.
Us recomano que contrasteu la recepta amb d'altres que pogueu trobar per internet. No semblava molt complicat, la veritat, però potser em vaig deixar algun tros per apuntar, per exmple, com tancar el pastís per donar-li la forma tradicional.
24 de maig 2010
Pa de pessic de xocolata
Copio aquí la recepta més antiga que recordo que feia, a casa, alguna tarda d'avorriment, per tenir-lo apunt per l'endemà esmorzar: un pa de pessic de xocolata amb nous i panses tret d'un llibre de receptes de la Nestlé. Consistent i sobri, gaudiu-lo:
1 tauleta de 150 g. de xocolata negra de pastisseria
150 g. de farina
125 g. de mantega
un grapat de nous i un de panses
3 cullerades de sucre
3 ous
1 culleradeta de llevat en pols
13 de juny 2009
Pastís de poma
Heus aquí la versió 2.0 del meu pastís de poma, la bona, millorada després de llegir recepta rere recepta a internet (la de supervivència, la 1.0, me la va donar la mare del Ricardo un vespre que vaig sopar amb ells, i, sí, estava bona de gust, però no lluïa, i el menjar també ha d'entrar per la vista... Tot i que espero que la meva sogra no ho tingués en compte la primera vegada que ens vam conèixer, perquè no només el pastís m'havia quedat una mica cremat, sinó que el Charlie i jo ens n'haviem menjat un tros aquella matinada mentre esperàvem que sortís l'avió a l'aeroport d'Orly. Teníem gana, què voleu que us digui!).
Per fer la pasta brisa dolça (la salada no porta sucre, porta tan sols una mica de sal, i no tinc molt clar si ha de portar ou o si aquest es substitueix per aigua molt freda que es va tirant de mica en mica):
Es barregen uns 200 gr. de farina amb 100 de mantega a temperatura ambient fins que s'obté una textura sorrenca. S'hi afegeix el sucre, uns 50 gr., i un polsim de sal, i després es barreja amb un ou (o aigua) fins que queda una massa de textura homogènia. Es fa una bola i es deixa a la nevera durant una horeta.
Ara el contingut, el pastís de poma en sí, que, de fet, es podria fer sense massa:
Batem tres ous i hi barregem 200 grams de sucre, mig sobre de llevat en pols i 100 de farina, aprox., sempre aprox. També hi podem afegir una pell de llimona ratllada i un raig de licor, preferentment conyac. Mentres deixem reposar la pasta, exprimim una llimona, i tallem a daus dues pomes. El líquid de la llimona ens servirà perquè aquests no s'oxidin mentrestant.
Ara, traiem la massa brisa de la nevera i l'extenem amb un corró fins que cobreixi el motlle que volem utilitzar, prèviament untat amb mantega. La coloquem al motlle, retallant la part sobrera, barregem les pomes amb la pasta, i aboquem aquesta darrera al motlle. Finalment, tallem una tercera poma a làmines i cobrim el pastís amb ella.
I cap al forn, 180 ºC, uns 40 minuts.
"Mira mama, he fet un pastís!!!" :D
12 de setembre 2007
Cóc ràpid
En Joan a les seves hores de feina matava marcianos, i a les lliures feia cócs ràpids. Si és que a Tarragona sí que en saben...
Aqui va la receta de mi coc rapid!!!!
• 2 iogures (naturales o de limon, yo en este le he puesto de fresa pero bueno).
• y con la mesura del iogurt le pones: 6 de harina, 4 de azucar, uno de aceite de oliva.
• 6 huevos batidos
• 2 sobres de los polvos esos para subir el pastel (creo q cada sobre es de 12 gr? no estoy seguro)
• si quieres la piel de limon rayada
Suposo que llavors va tot al forn i llestos...
Per cert, la recepta està en castellà perquè el coc va agradar tan a la petita comunitat internacional de la feina que tothom la hi demanava...