Calçots al forn amb salsa romesco

Ahir vam provar un experiment: fer una calçotada a casa, usant el forn (evidentment, no tenim llar de foc). Doncs bé, va quedar tot molt autèntic! La recepta original és treta de l'excel·lent blog Lacuinadesempre, i la salsa romesco és la del Corpus de Cuina Catalana. Apunto aquí els passos i les quantitats per tenir-ho de referència:

Per a 3 - 4 persones:

20-40 calçots depenent de si hi ha més teca o no i si sou de menjar-ne molts o no, i de la mida, també!
4 tomàquets
2 o 3 culleradetes de carn de nyores
mitja culleradeta de pebre vermell
un grapat de crostons de pa torrat
20 g d'ametlles torrades
oli, vinagre, sal, pebre

01) Posem el forn a 250 ºC. Mentrestant, arreglem els calçots: els tallem les arrels i la part verda i els netegem.
02) Posem a escalivar els tomàquets en una font de fang amb un raig d'oli. També posem els calçots el forn, de la següent manera: els calçots, a sobre la graella i, a sota, una safata amb paper de plata per recollir el líquid que desprendran. Els deixem 30-40 minuts (depenent de si ja comencen a estar cremats o no).
03) Quan els tomàquets siguin cuits els traiem del forn i, quan poguem, els pelem amb els dits.
04) Triturem a la batidora tots els ingredients de la salsa. L'oli, el vinagre, la sal i el pebre van a gust.
05) Girem els calçots i els deixem 10 minuts més. Al retirar-los del foc, els servim envoltats de paper de diari perquè es mantinguin calents el màxim de temps.

Noodles a l'estil de Malàisia

Ara sí, la recepta de noodles de la qual us havia parlat. Boníssima, i això que he variat la meitat dels ingredients: en comptes de col xinesa, hi vaig posar ceba tendra i pebrot, en comptes d'udon japonesos vaig posar fideus de blat coreans, no duu all perquè el Jose no en pot menjar i no vam fer servir ni llard ni porc. No em puc imaginar quina delícia ha de ser la original, com diu l'autora, amb extra "porkness".

pebrot vermell i verd
3 o 4 cebes tendres
200-300 g de gambes
1 o 2 sípies
fídeus coreans o similars (d'aquests que es couen en pocs minuts)
un parell de xilis secs tipus "ull d'ocell" (opcional)
brou (idealment de porc, jo ho he fet amb brou de pollastre)
salsa de soja
salsa de soja dolça (és una salsa típica de la cuina de Malàisia i Indonèsia)
sal, oli

01) Pelem les gambes. Posem una olla al foc amb oli i hi sofregim les peles de les gambes. Ho deixem uns minuts, hi aboquem 3 cullerots de brou i ho deixem fer xup-xup una estona.
02) Tallem els pebrots i les cebes. Netegem i tallem la sípia.
03) En una cassola (idealment un wok) hi posem oli, hi tirem els xilis i hi sofregim a foc alt la part blanca de les cebes i el pebrot. 
04) Ara hi tirem el brou de gambes colat, les dues salses i ho portem al punt d'ebullició. Hi tirem els fideus i remenem.
05) És el moment del tall: hi tirem les gambes i la sípia. Una mica més tard hi tirem la part verda de la ceba tendra. També seria el moment d'afegir-hi una mica de col. 
06) Deixem que la salsa redueixi fins al punt desitjat, idealment ha de quedar bastant espès.

Compota de poma amb vainilla

Fàcil, ràpid. Un clàssic. Ideal per acompanyar carns con unes llonzes de porc o un magret d'ànec. O un bon iogurt natural.

4 pomes petites
100 ml d'aigua
2 cullerades de sucre 
mitja beina de vainilla
una culleradeta de suc de llimona

01) Posem a escalfar l'aigua amb el sucre, les llavors de vainilla i també la beina. El sucre s'ha de dissoldre.
02) Pelem i tallem les pomes. Les tirem a la cassola. Tapem.
03) Quan siguin cuites retirem la beina i les fem puré amb un aixafador (masher en anglès). 

Yang Nyeom Tong Dak (pollastre amb salsa picant a l'estil coreà)

Deu ser la tercera o quarta vegada que m'atreveixo amb aquesta recepta coreana, i sempre és tot un èxit. Aletes de pollastre fregides + salsa picant? És allò que se'n diu un win-win! La recepta és llarga però gens complicada i costa que quedi malament, només cal tenir una mica de mà a l'hora de fregir les aletes, però la salsa sempre queda deliciosa s'hi posi el que si posi, és anar-la provant i ajustant segons el teu gust i la quantitat de pollastre que vulguem fer (per això les mesures són una mica imprecises). Cap a la cuina!

2 o 3 aletes de pollastre per persona, partides en dos trossos

farina de cigrons

ketchup

gochujang (salsa picant coreana)

vinagre de poma

sucre

all (opcional)

llavors de sèsam o cacauets trossejats

oli de fregir

pebre negre, sal

01 Rentem les aletes i les netegem de l'excés de greix. Les salpebrem.

02 Les posem en un bol i hi afegim farina de cigrons i aigua fins a formar una capa que les arrebossi.

03 Posem força quantitat d'oli de fregir al foc i l'escalfem.

04 Quan sigui ben calent, fregim les aletes en vàries tongades si cal (és important mantenir l'oli ben calent).

05 Mentrestant podem anar fent la salsa: posem una paella al foc amb un bon raig d'oli i hi sofregim l'all picat. Després hi afegim ketchup i gochujang més o menys a parts iguals, un raig de vinagre i sucre a voluntat. Ho anem tastant i ajustant els gustos fins que ens agradi la salsa.

06 Tirem la salsa picant per sobre les aletes i ho barregem amb compte. Ho decorem amb les llavors de sèsam i ho servim ben calent.

Verat a la vietnamita

Últimament en comptes de japonesos, freqüentem restaurants coreans, vietnamites... asiàtics, vaja. El mosquito, el Wok and Bol, el Pho bar, el Sankil... I clar, una comença a investigar. I comença per plats senzills com aquest, que va quedar francament bo tot i ser completament improvisat! Del blog Vietnamese Soul Food.

1 ceba tendra
2 verats oberts en filets (4 talls)

1 gra d'all
50 ml de salsa de soja
50 ml d'aigua
1 cullerada i mitja de sucre
mitja culleradeta de pebre negre mòlt
bolets (opcional)
oli

Posem a escalfar un bon raig d'oli en una paella i hi tirem l'all tallat a trossets i seguidament la part blanca de la ceba, també tallada. Quan estigui cuita hi afegim la salsa de soja, l'aigua, el sucre i el pebre. N'ajustem el gust i acte seguit i afegim els filets. Tapem i ho deixem coure uns minuts, els girem i els deixem uns minuts més. Quan siguin cuits els posem al plat amb la salsa. Tornem la paella al foc i hi posem una micona d'oli. És el moment de saltejar-hi uns quants bolets. També hi afegim una cullerada de la salsa, i la part verda de la ceba tendra. Donem un parell de voltes i ja es pot servir.

Aquest plat es menja acompanyat d'arròs blanc.

Gulash

Bé, no sé si és ben bé un gulash pròpiament dit o més aviat pörkölt o una turistada en tota regla, no tinc cap amic hongarès per comprovar-ho. En tot cas, la recepta sí que ho és, d'hongaresa, treta de la web Chili & Vanilia.

Per a 4 persones:

600 g de carn de vedella o bou per fer estofat
2 o 3 cebes grans, tallades
3 o 4 cullerades de pebre roig (dolç, però suposo que si es posa una mica del picant no passaria res)
1 cullerada de llavors d’alcaravia
oli, sal
1 raig de vi negre (opcional)

1) Salem la carn i la sofregim en una olla. Reservem.
2) A la mateixa olla tirem l'alcaravia i, al cap d'un minut, la ceba. Sofregim.
3) Quan sigui cuita hi tirem el pebre roig sense deixar de remenar perquè no es cremi, i al cap d'un moment hi afegim la carn. Remenem.
4) Ara, si volem, hi podem afegir un raig de vi i, tot seguit, uns 100-125 ml d'aigua (que no acabi de cobrir). És el moment de tapar i deixar-ho coure durant 1 hora o més, controlant el nivell d'aigua.

Es pot menjar acompanyat de patates o, perquè no, arròs.

Pesto

La coneguda salsa italiana per a pasta, adaptada del llibre de receptes del Ferran Adrià (o millor dit, adaptada d'una nota que ma mare tenia dins del llibre). Aquí, el que interessa, sobretot, són les quantitats:

Per a dues persones que mengin un bon plat de pasta cada una:

40-50 gr d'alfàbrega
1 all
10 gr de pinyons (un grapat, vaja)
20 gr de parmesà
50 ml d'oli

El senyor Adrià ens diu que escaldem les fulles d'alfàbrega 5 segons per evitar que s'oxidin, i també que blanquegem els alls perquè no se'ns repeteixin. Així que el que jo vaig fer va ser: posar a bullir aigua amb l'all a dins, quan aquesta va començar a bullir vaig treure l'all i hi vaig anar afegint l'alfàbrega, que al treure-la amb l'escorredor abocava en un bol d'aigua amb glaçons. Més tard la vaig escórrer i deixar eixugar entre dos papers de cuina, la vaig posar en un bol amb els pinyons i l'oli i ho vaig triturar amb el minipímer. Després hi vaig anar afegint parmesà, ratllat prèviament, fins que em va semblar prou espès.

Chocos con habas

O sigui, sípia amb faves. (Choco és el nom que rep la sípia que es pesca a l'Atlàntic, a la zona de Huelva. De fet als de Huelva se'ls anomena "choqueros" per l'afició a aquest cefalòpode.)

1 choco per persona
faves
ceba
pebre vermell
llorer
julivert
tomàquet (opcional)
oli
sal 

Piquem la ceba, triturem el tomàquet i netegem i tallem el choco a trossos no gaire grans. Després posem una cassola al foc amb un bon raig d'oli. Quan aquest estigui calent hi tirem un parell de fulles de llorer i la ceba triturada i deixem que aquesta es cogui lentament. Deprés hi tirem una culleradeta de pebre vermell, remenem perquè no es cremi i seguidament si volem hi tirem una cullerada de tomàquet. Al cap d'uns minuts de fer xup xup és el torn del choco: cap a la cassola juntament amb l'aigua suficient per cobrir-lo. Tapem i el deixem uns 10-15 minuts, que quedi tou. Després hi tirem les faves, rectifiquem d'aigua i sal i ho deixem coure un mitja horeta. 5 minuts abans que estigui fet és el moment de tirar-hi el julivert, per exemple en forma de picada.

Algunes variacions:

- Afegir-hi una copeta de vi blanc
- Afegir-hi una picada de pa sec, vinagre, pebre negre i coriandre

Sepen

Sepen és una salsa picantona tibetana de verdures ideal per acompanyar plats com els momos o les pakores. La recepta és treta de la web yowangdu[.]com i fou posada a prova en un sopar. Va tenir molt d'èxit!

1 ceba
2 tomàquets
1 bon manat de coriandre
2 grans d'all
1 trosset d'api
1 o 2 cebes tendres
1 grapat de bitxos, ja siguin vermells o verds, secs o en pols, etc.
oli
sal

1) Tallar les verdures.
2) Posar oli a una paella i afegir-hi, per aquest ordre: els alls, la ceba, l'api, els bitxos, el tomàquet, la ceba tendra i el coriandre.
3) Afegir-hi una mica de sal, tapar i deixar-ho uns 3-5 minuts.
4) Triturar-ho tot.

Noodles a mig camí de Manxúria

M’agraden molt els noodles. Són les salsetes: picantones, a vegades dolces, a vegades salades... i tan allunyades de la nostra cuina que no tinc ni idea de per on començar a fer-les. I clar, si primer t’has d’aprovisionar amb tots els ingredients que llisten les receptes d’internet, no acabaríem ni l’any que ve! I jo que només vull intentar-ho... Així que he fet el que faig sempre: una adaptació.

Noodles
Albergínia
Gingebre
Pebrot
Bitxo verd
Tomàquet triturat
Ceba tendra
Vinagre
Salsa de soja
“chilli sauce”
Suc de llimona
Herba llimona (opcional)
Farina (opcional)
Sal
Sucre
Oli

1) Tallem l’albergínia a daus i la posem a marinar amb aigua, suc de llimona i sal.
2) Ara hi ha l’opció d’arrebossar-la amb farina i fregir-la, i afegir-la més tard cap al final de l’elaboració del plat. Avui, però, em saltaré aquest pas.
3) En una paella amb oli, sofregir-hi la ceba tendra talladeta (la part blanca), més el gingebre tallat a tires, un parell de bitxos tallats a trossos grans.
4) Ara hi afegim l’albergínia i que es cogui fins que estigui toveta. Més tard i afegirem el pebrot talat a trossos grans.
5) Mentrestant podem anar preparant els noodles tal i com indiqui l’embolcall.
6) Ara és el torn de les salses. Hi afegim el tomàquet triturat i, respecte a aquest, la meitat de salsa de soja, la meitat de chilli sauce i la meitat de vinagre. També una mica de sucre i sal.
7) Ara seria el moment d’afegir-hi les albergínies si ja estaven fregides. I els noodles! Finalment, just abans de treure del foc hi tirem la part verda de la ceba tendra tallada a trossets o potser una mica d’herba llimona.

La recepta és inspirada en una del bloc Akila’s kitchen, i l’he titulada en honor a aquesta.

Palak paneer

O sigui, espinacs i formatge fresc amb salsa. Un plat típic de les regions del nord de l'Índia, el trobareu a la majoria de restaurants.

un bon grapat d'espinacs
150-200 grams de paneer
ceba
tomàquet (opcional)
maicena (opcional)
iogurt o crema de llet
cúrcuma en pols
comí en pols
coriandre en pols
un o dos bitxos verds
gingebre
oli
sal

1) Tallar el paneer a dauets i sofregir-lo fins que estigui daurat. Reservar.
2) Coure els espinacs amb aigua i sal, escorre'ls i triturar-los amb el minipímer (una altra opció és matxucar-los amb el morter).
3) Escalfar oli en una paella i tirar-hi el bitxo trossejat, la ceba, també picada, i el gingebre, ídem. Quan la ceba estigui cuita, afegir-hi, si es vol, el tomàquet.
4) Afegir-hi les espècies, remenar i deixar coure un minut.
5) Ara afegir-hi els espinacs, la nata i, si es vol una salsa més espessa, la maicena. Deixar coure uns minuts fins que l'oli es separi, corregir de sal si cal.
6) Afegir-hi el paneer i coure-ho un parell de minuts més.

Es menja amb rotis, ben calentó.

Tzatziki

Es tracta d'una salsa grega a base de iogurt i cogombre que es pot prendre com a aperitiu o bé acompanyant altres plats com el corder a la brasa o els falafels. Pel que he llegit va amb oli d'oliva... però també n'he vist versions sense, més lleugeres i amb un gust diferent. El truc en ambdues versions és intentar que no quedi massa líquida.

250 g de iogurt
1 cogombre petit
un raig d'oli d'oliva (opcional)
el suc d'una llimona (opcional a no ser que no es faci amb oli)
pebre negre (opcional)
un grapat de menta o anet (opcional a no ser que no es faci amb oli)
sal

1) Posar a escórrer el iogurt.
2) Pelar i trossejar el cogombre i posar-lo a escórrer amb una mica de sal. Si té moltes llavors, treure-les-hi.
3) Al cap d'una horeta, posar tots els ingredients a la batedora i triturar-los. Si es fa amb oli, anar-lo afegint poc a poc fins que quedi tot lligat.
4) Deixar reposar una hora a la nevera.

La salsa es pot guardar uns dies a la nevera. Això sí, escorreu-la i remeneu-la de nou abans de servir.

Ensaladilla russa

Un plat que tothom sap fer! I per això mateix ens n'oblidem fàcilment, pobret, amb lo bo que és fet a casa amb verdures fresques. Suposo que el fet que sigui la típica tapa barata de bar no ajuda a revaloritzar-lo...

un grapat de pèsols
2 pastanagues
3 patates
1/4 de quilo de mongetes
maionesa
tonyina de llauna
mig ou dur per persona

Primer s'han de pelar i tallar les verdures a dauets petits. Després toca bullir-les. A casa últimament sé que la mare les bull al vapor i queden molt bé, però jo no tinc l'estri adequat, així que fins que no ho investigui, s'haurà de fer de la manera tradicional, amb aigua i sal. Bé, no del tot, perquè les pastanagues, les mongetes i la patata es poden caure amb l'olla a pressió (dos xiulets). Els pèsols, jo prefereixo coure'ls a part per poder-los anar controlant. Mentrestant, podem intentar fer una maionesa (sí, ho heu endevinat, jo no en sóc cap experta). En teoria és molt fàcil, només cal barrejar, amb el minipímer i sense parar, un ou i oli, tant com maionesa vulguem. També s'hi poden posar altres ingredients com un polsim de sal, unes gotes de llimona o vinagre, pebre negre o una cullerada de mostassa (així la fa mon pare). Un cop les verdures estiguin fetes, s'escorren i es barregen amb la tonyina i la maionesa i cap a la nevera una estona. A l'hora de servir, es posa l'ou dur al costat de la muntanyeta d'ensaladilla i llestos!

Una variació és posar-hi, també, anxoves.

Guisat de peix

Era un experiment fruit de no tenir forn, i ha sortit bé. La base són diverses receptes de peix que he trobat per internet adaptades als ingredients propis de l'Índia. El resultat té un regust mediterrani, no picava tot i el bitxo (que era el substitut indi del pimentón) i n'ha sortit un munt de salsa que penso aprofitar per fer un bon plat de pasta a la marinera.

1 rawas (salmó indi) fet a filets
1 patata
cúrcuma en pols
bitxo en pols
1 all
1 tomàquet
mig pav (panet indi)
un grapat d'ametlles crues
sal
oli d'oliva
(nata)

Posar una paella al foc amb un raig d'oli generós i sofregir-hi un all. Mentrestant, escaldar un tomàquet i un grapat d'ametlles per treure'ls-hi la pell. Després ho passem tot pel minipímer juntament amb una mica de pa sec, l'all que hem recuperat de la paella, un polsim de bitxo i un altre de cúrcuma. Obtindrem una massa que acte seguit posem a sofregir a la paella. Mentrestant pelem una patata i la tallem a rodanxes finetes. Afegim una mica d'aigua a la paella, la patata, sal i deixem que es vagi coent. S'ha d'afegir prou aigua o bé anar-ho controlant de tant en tant que no es quedi sense. Quan la patata ja estigui quasi feta hi afegim el peix, prèviament salat. Deixem que faci xup xup uns 10 minuts i llestos. En aquest punt, si volem, hi podem afegir nata per fer la salsa més espessa i consistent.

Una altra opció a provar és afegir-hi la famosa llet de coco per donar-li un toc sud-asiàtic. També ho vull provar amb llavors de mostassa.

Paneer tikka masala

Aquesta és la primera recepta índia amb "salsa" que vaig provar de fer, ara farà un mes. No tenia ni idea de com sortiria ni tenia la meitat dels ingredients. Però me'n vaig sortir, tenia bon gust, al menys. Ara ja he acumulat més ingredients i començo a saber com utilitzar-los, així que em veig capaç d'escriure una recepta més o menys encertada d'aquest plat tan típic de l'Índia.

bitxo
ceba
tomàquet triturat
llavors de comí
gingebre
coriandre fresc
coriandre en pols
cúrcuma en pols
bitxo en pols
sal
oli
sucre
iogurt
suc d'una llima
paneer (formatge fresc)

Primer de tot toca macerar el paneer. He llegit per internet que es fa amb iogurt, al que també s'hi pot afegir oli o el suc d'una llima. Les espècies a posar a la mescla, doncs, sal, bitxo en pols, coriandre en pols, gingebre ben picadet... Una mica el que es vulgui. Es deixa reposar a la nevera durant una horeta o així.

Quan el paneer ja està macerat, es passa per la paella fins que es comença a posar ros i es reserva.

Ara aprofitem la mateixa paella per posar-hi una mica més d'oli. Quan aquest estigui calent, hi tirem unes llavors de comí. També hi podem tirar un polsim d’asafètida, unes fulles de curri, unes fulles de llorer indi... Quan les llavors comencin a esclatar, es el torn de la ceba, el bitxo i el gingebre triturats. Després hi tirem el tomàquet triturat, i ja les espècies: cúrcuma, coriandre, bitxo (i sal i sucre al gust). Quan el tomàquet ja estigui cuit hi afegim el paneer i que faci xup xup uns tres o quatre minuts més. És el moment d'afegir-hi el coriandre fresc.

Aquest plat es serveix acompanyat d'arròs blanc o chapati.

Gambes al piri-piri

Les gambes (en realitat gambones d'aquells grossos, però no sé com es diu en català) és una excusa per explicar la senzilla salsa amb la que les vam marinar. La recepta és del germà del Jose, i diu així:

Un grapat de "gambones" per persona, frescos

Sal grossa

Bitxo de Caeina (el que és sencer)

Mantega

Coriandre

De cara a la presentació i per marinar bé les gambes, el primer és arrenca'ls-hi les potes i l'exosquelet excepte l'últim tram, que subjecta la cua, i el cap, és clar. Després toca preparar la salsa: desfer un tros de mantega i barrejar-lo amb les fulles esmicolades d'un branquilló de coriandre (aprox.) i un parell o tres de bitxos, també a trossets (se'ls hi pot treure les llavors de dins perquè estiguin menys picants). Llavors es tira la salsa per sobre les gambes i un grapat de sal grossa i se les deixa marinar, idealment, un dia sencer. I cap a la paella!

Sabieu que el piri-piri és una salsa típica de Portugal?

Patates amb beixamel

Recepta de l'àvia del Diego, el Quique ha decidit batejar-les "Patates Matilde" en honor a ella:

Tallar a rodanxes i fregir (o bullir? què us sembla?) les patates però sense que quedin cruixents. Untar-les amb mantega i posar-les en un recipient per anar al forn. Fer la beixamel i cobrir-les. Després extendre un ou batut per sobre per donar-li la capa cruixent. I cap al forn, uns 180º, el temps, doooncs just abans que es cremi, oi?

La recepta és una mica vaga, però és que me la va dir de veu la Marisa tot degustant les patates, i és el que recordo. A més, no l'he provat encara! Ja us diré què tal surt. Ah, he trobat per internet una manera de fer la beixamel amb ceba! Heus-la aquí:

Posem la llet a escalfar en un cassó (no ha de bullir).

En una paella a foc mitjà-baix posem a fondre la mantega.

Tallem una ceba tendra a la juliana i l’afegim a la paella perquè es vagi coent en la mantega.

Afegim la farina i remanem perquè se’ns cogui de manera uniforme.

Afegim poc a poc la llet calenta, tot remenant amb un batedor de mà, perquè es vagi incorporant i fent una mescla homogènia.

Afegirem la nou moscada, el pebre negre, la sal i remanem.

Ho deixarem coure a foc lent, remenant-ho sovint, durant uns 20 minuts perquè se’ns cogui bé. Si espesseix molt hi afegirem llet.

Gràcies a la Nuni del bloc http://cuinetes.bloks.cat/ :)