Frit mallorquí

Imagineu-vos: patata a dauets petits fregida amb molt de pebrot i ceba i acompanyada de freixures de xai i espècies. Oliós, aromàtic, una delícia, d'aquelles d'escurar el plat amb un tros de pa. És un plat mallorquí, que vam provar la primera vegada que vam anar a sopar a Na Mindona i que des de llavors sempre demanem. Indispensable acompanyar el frit amb una bona xapata o pa de coca untada amb tomàquet.

Per a 2 persones:

1 pebrot verd
1 pebrot vermell (o mig, si és molt gran)
2 cebes tendres, part verda inclosa
freixura de xai
1 patata grossa o dues de petites
4 xilis secs "ull d'ocell" (caiena)
una fulla de llorer (opcional)
fulles de fonoll fresc (indispensable, és el que li dóna el sabor tan particular)
oli, sal

01) Pelem i tallem la patata a daus. També tallem a dauets petits els pebrots i la ceba tendra. Ah, i les freixures!
02) Posem una paella al foc amb força oli. Ara, sobre l'ordre de fregir les coses: a vàries receptes que he consultat fregeixen cada ingredient per separat. Jo, com que tampoc volia passar-me d'oli, ho he fet com faig la truita de patates: amb oli moderat i amb la tapa posada i a foc lent-mitjà. D'aquesta manera, he posat primer les patates, després i he afegit els pebrots i finalment la ceba. Ah, i les espècies!
03) Per fregir la freixura, sí que crec que cal retirar les verdures del foc, ja que es veu que deixa anar força aigua. Les aboquem en una cassoleta, afegim oli a la paella i fregim la freixura.
04) Quan sigui llesta la barregem amb la resta de verdures a la paella i ho deixem coure un parell de minuts més. Diuen que reposat unes quantes hores està més bo. Bon profit!

He de dir que en aquesta primera versió meva he fet una mica de trampa, ja que a la carnisseria no tenien freixura ni tan sols fetge, així que al final el vaig fer amb botifarra del perol. Estava bo igual. 

Estofat de llenties

Un plat completíssim amb verdura, llegums, una mica de tall i molt, molt fàcil de fer. I ràpid. Sí, no us enganyo, si el feu amb llenties de cocció ràpida que no necessiten posar-se en remull com per exemple les de la varietat "du Puy" no trigareu més de mitja hora, 15 minuts si ho feu amb l'olla a pressió. (Le Puy es un municipi de la regió francesa d'Auvergne i gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida.)

170 g de llenties de Le Puy
600 ml d'aigua
1 ceba
1 pastanaga
1 porro
un tros de botifarra del Perol
un tros de xoriço ibèric o xistorra
mitja culleradeta de pebre roig (opcional)
llorer, sal

01 Pelem i trossegem les verdures.
02 Posem les llenties, les verdures i el llorer en una cassola al foc. Tapem.
03 Al cap d'un quart d'hora hi tirem la carn. Ho deixem coure fins que les llenties siguin cuites.

Variacions: si pot afegir un grapat d'arròs a mitja cocció. També es pot fer sense carn.

Puchero de vigilia

Un plat de la província de Huelva que la meva àvia ha identificat com un que també feia la seva mare de Sòria. Un "puchero", ras i curt, de Setmana Santa a jutjar pel nom i pel tipus d'ingredients. Fàcil i ràpid de fer si es tenen els ingredients preparats.

Per a 3 - 4 persones:

200 g de cigrons secs
150 g de bacallà esqueixat
un manat d'espinacs
2 ous
1 ceba
pa, ametlles (opcional)
1 fulla de llorer
oli

1. Posem en remull el dia anterior el bacallà i els cigrons, aquests si volem amb una mica de bicarbonat o amb un tros d'alga kombu. El matí següent canviem l'aigua als espinacs.
2. Rentem, blanquegem i escorrem els espinacs i posem a bullir dos ous
3. Bullim els cigrons a l'olla a pressió amb mitja ceba i el llorer (també hi podem posar l'alga). Triguen uns 20-30 min. Els escorrem però guardem una mica del brou.
4. Sofregim mitja ceba. Quan sigui daurada li afegim les espinaques picades, el bacallà i els cigrons. A part, fem una picada amb una mica de brou, la mitja ceba i uns quants cigrons (i pa i ametlles si volem). L'afegim a la cassola.
5. Pelem els ous i els piquem i els afegim quan faltin pocs minuts.

Gulash

Bé, no sé si és ben bé un gulash pròpiament dit o més aviat pörkölt o una turistada en tota regla, no tinc cap amic hongarès per comprovar-ho. En tot cas, la recepta sí que ho és, d'hongaresa, treta de la web Chili & Vanilia.

Per a 4 persones:

600 g de carn de vedella o bou per fer estofat
2 o 3 cebes grans, tallades
3 o 4 cullerades de pebre roig (dolç, però suposo que si es posa una mica del picant no passaria res)
1 cullerada de llavors d’alcaravia
oli, sal
1 raig de vi negre (opcional)

1) Salem la carn i la sofregim en una olla. Reservem.
2) A la mateixa olla tirem l'alcaravia i, al cap d'un minut, la ceba. Sofregim.
3) Quan sigui cuita hi tirem el pebre roig sense deixar de remenar perquè no es cremi, i al cap d'un moment hi afegim la carn. Remenem.
4) Ara, si volem, hi podem afegir un raig de vi i, tot seguit, uns 100-125 ml d'aigua (que no acabi de cobrir). És el moment de tapar i deixar-ho coure durant 1 hora o més, controlant el nivell d'aigua.

Es pot menjar acompanyat de patates o, perquè no, arròs.

Morcilla del campo

Ja és la segona recepta "campestre" que escolto allà al sud. Si primer van ser els "calamares del campo" (pròximament!), avui us porto la recepta de la "morcilla del campo". De puño y letra de la mare del Jose:

La morcilla del campo és lo de la dreta, per si no queda clar.

Ingredientes: una berenjena, una cebolla, dos cucharadas de piñones y orégano al gusto y aceite suficiente para cubrir las cebollas.

Preparación: 
Se pelan y parten en trocitos pequeños las berenjenas y se dejan en remojo en agua con sal para quitar el amargor (aproximadamente media hora).
En una sartén se fríen los piñones u se reservan. Se refríe la cebolla cortada en trocitos y cuando se empiece a poner blanda, se añaden las berenjenas muy escurridas y se dejan hacer a fuego lento, dándoles vueltas de vez en cuando.
Cuando las berenjenas estén sirenas, se le añaden los piñones y el orégano. Si le queda mucho aceite, se le escurre un poco (se puede aprovechar para hacer tortillas o refreír verduras).
Esta morcilla se puede comer untada en tostadas, como plato de verduras, echándole un huevo y haciendo un revuelto o como guarnición de pollo o carne a la plancha.

M'intriga això de "cuando las berenjenas estén sirenas". Es una expressió local? Una mala passada del corrector? S'accepten hipòtesis!

Dal makhani

Aquesta és la recepta de les delicioses dal makhani, unes llenties fosques molt cremoses que trobareu a molts restaurants de menjar del nord de l'Índia. El Jose n'és fan i, des del sopar de retrobament, la Leti també! De fet és ella qui m'ha reclamat la recepta. Aquí va:

uns 250-300 g de llenties i mongetes, combinant les llenties negres (urad dal) amb unes quantes mongetes fosques (kidney beans)
1/2 quilo de tomàquet triturat
gingebre fresc (una polsada aprox.)
bitxo en pols - una cullerada aprox.
coriandre en pols - una cullerada aprox. (opcional)
garam masala, és a dir: unes fulles de llorer, uns quants claus, una branqueta de canyella, dos o tres beines de cardamom
llavors de comí - una culleradeta (opcional)
cúrcuma en pols - una culleradeta (opcional)
fulles de methi seques (opcional)
mantega (60 g)
nata (opcional)
sal
oli o ghee

1) La nit abans es posen a remullar les llenties.
2) Posem a bullir les llenties a l'olla a pressió, el doble d'aigua que de llenties.
3) Mentrestant piquem el gingebre fresc i triturem el tomàquet.
4) Ara en una cassola, escalfem l'oli i hi tirem, quan sigui calent, el garam masala i les llavors de comí.
5) Quan el comí comenci a espetegar, tirem el gingebre, ho deixem uns minuts i hi afegim la cúrcuma en pols i seguidament el tomàquet, remenem i tapem.
6) Ara que el tomàquet comença a estar cuit, toca tirar-hi el bitxo i el coriandre en pols i, si volem, una mica de sal. Remenar de nou i deixar que faci xup xup uns minuts.
7) És el torn de la mantega. L'afegim, remenem i tirem també una mica d'aigua (uns dos gots) de bullir les llenties. Ho deixem uns minuts més.
8) Finalment hi tirem les llenties i ho deixem tapat i fent xup xup una mitja horeta, remenant de tant en tant. A mitja cocció hi afegim el methi sec, que donarà bon gust i ajudarà a espessir.
9) A l'hora de servir, es pot decorar amb una mica de nata per damunt.

Investigant una mica per fer-les aquí, sospito que en realitat l'ingredient principal no són llenties llenties sinó grans de soja, això sí, els negres, no els verds. Algú sap on comprar-ne? Jo he mirat a la Barcelonesa, una botiga que hi ha a una de les cantonades del passeig Picasso, i m'han dit que al carrer de darrere n'hi ha una altra de l'estil... A veure si hi ha més sort!

Aloo ragda

Ahir la Shraddha em va preparar aquest plat, també anomenat ragda pattice, un dels menjars de carrer més típics de Mumbai juntament amb el bhelpuri, el panipuri i el pao bhaji. El plat el componen dues parts: per una banda la ragda, un puré de cigrons o de pèsols blancs (vatana) i per l'altra uns pastissets de patata (aloo pattice), tot plegat especiat amb chutnis picants i dolços i ceba i coriandre i...

patates (1 kg són aproximadament 15 pastissets)
ceba (opcional, es pot usar com a guarnició)
farina de blat de moro (uns 50 gr)
bitxos verds (opcional, es pot usar com a guarnició)
suc de llimona (opcional, es pot usar com a guarnició)
sal
coriandre fresc (opcional, es pot usar com a guarnició)

Vatana o cigrons, uns 100 gr
llavors de mostassa
llavors de comí
bitxo en pols
cúrcuma en pols
asafètida
fulles de curry
gingebre
cacauets (opcional)

pa de motlle
oli
chutni dolç, per exemple de dàtil
chutni picant de bitxo verd

1) Posar en remull els llegums la nit anterior.
2) Bullir les patates i triturar-les juntament amb la primera part dels ingredients.
3) Posar a coure els llegums a l'olla a pressió.
4) Fer pastetes amb la massa rodones i aplanades. Fregir-les.
5) En una paella amb oli posar les llavors de mostassa i les de comí, més tard els cacauets, prèviament picats, les fulles de curry, l'asafètida i el gingebre picadet.
6) Tirar-hi ara els llegums escorreguts. Coure una estona a foc lent fins que s'espesseixi. Tirar-hi també el bitxo i la cúrcuma en pols.
7) Col·locar en un plat una llesca de pa, un parell de pastissets a sobre, una cullerada de ragda per sobre, una altra llesca de pa, més ragda i, com a decoració i per donar-hi gust, una capa de chutni verd, unes esquitxades de chutni dolç i ceba i coriandre picats.

A l'hora de servir-ho hi ha vàries maneres, aquesta no és l'única. La de la Shraddha, això sí, és original i converteix aquest snack en un veritable pastís vegetarià!

Patates a la crema

Recepta de la mama, resulta un bon primer plat o un acompanyament.

En una cassola hi poses una mica d'oli o mantega i quan estigui calent hi tires una cullerada sopera de farina hi ho remenes de seguida. De seguida es fa rossa i aleshores hi tires les patates tallades com si fossin per a fer truita i ho remenes bé. Tot seguit hi afegeixes aigua just fins que cobreixi les patates ho tapes i que vagi coent, crec que una mitja hora. S'ha d'anar remenat de tant en tant i veure que no es quedés sense aigua. Un cop hagis tirat l'aigua s'hi posa, si vols, un all i julivert picadet ben petit. Quan ja estiguin fetes i fora del foc s'hi afegeix un ou batut. Evidentment també hi has de posar-hi sal quan tiris l'aigua. Pels dos, crec que amb un parell de patates grossetes n'hi ha prou.
NOTA: dues patates grosses o tres de mitjanes per persona!

L'he fet avui per primer cop i ha quedat bona, tot i que no s'assemblava a la que fa ma mare. És més, recordo que la seva tenia un gust àcid, com a llimona, però aquesta no figura entre els ingredients. Ja ho preguntaré...

Dal dhokdi

El dilluns la Sukeshi em va convidar a dinar amb ella i la seva filla després de que ella i jo ens passéssim tot el matí preparant salmorejos i gaspatxos. Em va dir que em faria un plat tradicional del Gujarat. El plat en qüestió va resultar ser una mena de sopa espessa feta a base de llenties matxacades a la que s'afegeixen rotis especiats (dhokdi) tallats a quadrats. Vaig veure la preparació des del principi i no us imagineu la quantitat d'espècies que va a arribar a tirar dins de l'olla! Intentaré reproduir aquí la recepta, espero no deixar-me res fonamental.

220 g de farina (aprox)
la meitat d'aigua
un rajolí de ghee
una culleradeta de bitxo en pols
mitja culleradeta de cúrcuma en pols

llenties grogues (toor dal)
mitja culleradeta de llavors de comí
una culleradeta de llavors de mostassa
uns quantes llavors de methi
un tronc de canyella
2 claus
un bon grapat de jaggery (que podem substituir per sucre)
uns quants kokums secs rehidratats amb agua (que podem substituir per tamarind)
mitja culleradeta de bitxo en pols
mitja culleradeta de cúrcuma en pols
gingebre
bitxo verd
un grapat de cacauets
un grapat de panses
coriandre fresc

1) Preparem la massa dels dhokdis i la deixem reposar una estona.
2) Posem les llenties amb una mica d'aigua a l'olla a pressió i les cuinem durant 4 xiulets.
3) Posem una olla al foc amb una mica d'oli de cacauet. Hi tirem les llavors de mostassa i de comí, i potser una mica d'asafètida. També el tronc de canyella i els claus i les llavors de methi.
4) Traiem les llenties del foc i les esclafem. Afegim la pasta i un parell més de gots d'aigua a la cassola i deixem que es cogui a foc baix.
5) Hi afegim la resta d'ingredients: és a dir, els cacauets, les panses, el sucre, els kokums, el gingebre i el bitxo triturats, el bitxo en pols i la cúrcuma en pols.
5) Fem uns quants "rotis" amb la massa. Entre dos i tres és la quantitat correcta per persona. Després els tallen a quadrats com si fossin raviolis.
6) Quan la sopa comenci a bullir és en moment de tirar-hi els rotis. S'ha de remenar amb compte de tant en tant per a que no s'enganxin entre ells. Ho deixem coure uns 15 minuts.
7) Apaguem el foc i hi afegim el coriandre tallat a trossets.

Uff! La recepta és força complicada, conté ingredients que no sabia ni que existissin... en resum, que mai de la vida aconseguiré repetir-la com la va fer la Sukeshi! Però s'intentarà, oh i tant.

Cigrons estofats

No sé si us en heu adonat, però les últimes receptes totes duen cigrons. I és que a l'Índia, país vegetarià per excel·lència, les proteïnes i els hidrats de carboni provenen dels llegums. Cigrons i llenties, per nombrar els més habituals, estan presents a la gastronomia de totes les regions. A més, en tenen moltíssimes varietats: llenties verdes, vermelles, grogues, negres... i els cigrons? Doncs de moment n'he vist de petitets i foscos i de grans i clars (els nostres). Però la recepta d'avui no és pas exòtica, sinó una d'aquelles tradicionals de la mama. I clar, havia de ser ella la que expliqués com coure els cigrons un cop remullats:

"El temps, segons el meu llibret de l'olla diu de 10 a 15 minuts, sempre que ja siguin remullats, en cas de posar-los a coure sense remullar el temps de cocció seria el doble. L'aigua ha de cobrir justet els llegums o bé arribar fins el mínim que digui l'olla a pressió".

Un cop cuits els cigrons, passem al sofregit: ceba, xoriço, cansalada... i unes cullerades de tomàquet triturat. També s'hi pot afegir una picada d'all, julivert (o coriandre?) i potser també ametlles just abans de treure del foc. I si se us està quedant eixut, doncs una mica d'aigua i que torni a fer xup xup. Finalment es bull un ou i se'l parteix per la meitat per decorar el plat.

Farcellets de col farcits de cigrons

Aquesta és l'adaptació de vàries receptes d'internet als ingredients i utensilis que hi ha actualment a la casa de Mumbai. Respon a la pregunta que tots ens hem hagut de fer alguna vegada: "I ara què faig amb la col que sobra?".

unes quantes fulles de col

ceba

una espècie de xoriço picant típic de Goa que hem batejat com a "morcilla de Goa"

un grapat de cigrons cuits (veure cigrons estofats)

Opcional o en comptes dels cigrons: una mica de pa sec remullat amb llet

pastanaga

mig pebrot vermell i mig de verd

oli d'oliva i de fregir

sal i espècies: orenga, comí, farigola, romaní, herbes de Provença... el que es vulgui!

1) Netejar i bullir unes quantes fulles de col evitant que no es trenquin. Reservar.

2) Sofregir la ceba, el pebrot, la pastanaga, el xoriço. Afegir-hi les espècies.

3) Triturar els cigrons juntament amb les verdures.

4) Fer farcellets amb la massa i les fulles de col. Aquí és on la meva recepta es va començar a torçar, bàsicament perquè les fulles eren molt petites i no s'aguantaven i la massa estava massa calenta. El que va passar és que es van desfer una mica massa al fregir-les. Així que aquestes són les propostes de cara a la versió 2.0: guardar la massa una estona a la nevera, fer servir més d'una fulla per cada farcellet o un escuradents per aguantar-los.

5) Arrebossar amb ou i farina de galeta (nosaltres vam fer servir farina de llenties perquè de l'altra no n'hi ha).

6) Fregir a la paella.

Tot i que falta millorar-la, la massa de gust estava molt bona. Crec que quedaria molt bé com a farciment d'empanadilles...

Chana masala

Chana són cigrons en hindi, així que el plat no és res més que cigrons amb una salseta amb base de tomàquet i un munt d'espècies que li donen un gust tan deliciós i diferent del que nosaltres estem acostumats, una mica picant, una mica dolç, una mica... mmmm! He dit "res més"?

La base de la recepta és treta d'oïda de la Shanta, una senyora que em vaig trobar a la botiga de queviures. Després l'he contrastat per internet sobretot per saber quines espècies són les més habituals.

cigrons secs (una tassa per dues persones)
1/2 kg de salsa de tomàquet
ceba
all
gingebre
bitxo (1)
coriandre
suc d'una llima

comí
coriandre en pols
tumèric
canyella
clau (mòlt)
cardamom (mòlt)
pebre
altres: pebre de Caiena, nou moscada, llavors de fonoll a trossets

El primer de tot, unes hores abans, és posar els cigrons en remull. Quan ja s'hagin inflat els posem a bullir amb la mateixa aigua i sal, i en una olla a pressió si és possible.

Ara toca preparar la resta d'ingredients. La ceba, l'all i el gingebre es trossegen i es passen per la batedora. En una paella amb oli, ja els podem començar a sofregir.

Després toca la barreja d'espècies, que suposo que és més o menys a gust de cadascú. Jo pel que he estat llegint, el que mai falta és el comí (mitja cullerada sopera aprox.) i tampoc el coriandre en pols (també mitja cullerada). Jo d'aquest no en tenia i em vaig haver de conformar amb afegir-lo fresc més tard. La resta d'espècies, doncs una mica menys de mitja cullerada, la meitat, per exemple, i força menys pel que fa a la canyella i sobretot el clau, que té un gust molt potent. Un apunt sobre com tractar el cardamom: heu d'obrir la llavor i de dins en sortiran unes boletes negres. Doncs bé, aquestes boletes les heu d'esmicolar. I de la clofolla, què en fem? Doncs la podeu guardar per aromatitzar els vostres tes!

Tornem a la paella. Quan el sofregit ja té aquell to ros, afegiu-hi el bitxo a trossets (amb o sense llavors, això ja depèn de la textura i de si no voleu que sigui tan picant), el coriandre fresc i la barreja d'espècies. Deixeu-ho torrar un minutet i ja hi podeu tirar el tomàquet.

Ara és com si estiguéssiu fent una salseta de tomàquet. Hi afegiu sal, sucre, i més tard els cigrons, i ho deixeu al foc una estoneta. Just abans de d'acabar tireu-hi el suc d'una llima en petites quantitats i aneu-ho tastant, ja veureu com canvia el gust. Tireu-ne la quantitat que us agradi, i modifiqueu el gust amb les espècies per trobar la vostra combinació perfecta.

El chana masala es menja acompanyat d'arròs o de chapati (pa indi sense llevat que la gent fa servir de cullera).

Sang amb tomàquet

Recepta de la Pilar, la mare del Jose; aquest sempre me'n feia propaganda i deia que era un dels seus plats preferits:

Ingredientes para 4/6 personas (depende de lo que coman):
- media pastilla de sangre (aproximadamente 750 grs)
- 1 pimiento verde mediano
- 1 cebolla mediana
- Medio vaso de aceite
- 1 lata de tomate triturado de 1 kilo
- Sal
- Una pizca de comino
- Patatas fritas a cuadritos (la cantidad que se quiera)

Forma de hacerlo:
- Se corta la sangre en dados pequeñitos
- Se pone el aceite en una cacerola o sartén grande, se calienta y se fríe la cebolla y el pimiento cortado en trozos pequeños, después se añade la sangre y se refríe dándole vueltas.
- Cuando esté refrita la sangre por todos los lados, se añade la lata de tomate, sal y una pizca de comino, se deja unos 15 minutos a fuego medio cuidando de que no se queme y removiendo de vez en cuando. Si al echar el tomate, se ve que queda muy seca, se le puede añadir un poco más de tomate o un poquito de agua.
- Cuando se vaya a servir se le ponen patatas fritas a cuadritos por encima.

Li he preguntat a ma mare i diu que l'àvia també el feia, aquest plat, i que ella l'anomenava "sangueta", però que no era amb tomàquet, sinó amb all i julivert. I mireu què diu la wikipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sanganh%C3%A8ta

Gazpacho manchego

El gaspatxo manxec no té res a veure amb la típica sopa refrescant de tomàquet. De fet, diria que és tot el contrari: plat principal d'un àpat, requereix certa elaboració i ingredients específics, especialment la torta de gazpacho, i et deixa ben tip. És un plat del tipus "puchero", per entendre'ns. Però que fos més adequat per l'hivern no ha impedit que el Paco, el dissenyador de l'empresa on faig les pràctiques i que aquests dies m'ha acollit com una filla a casa seva, el cuinés avui per mi. Diu que les meves ganes de provar-lo i les meves alabances al tastar-lo han estat suficients. I jo encantada, és clar.

Doncs bé, el primer que toca és tenir una o més "tortes de gazpacho", que pel que he pogut veure no són res més que pans àzims d'uns dos-tres pams de diàmetre i mig dit de gruix. A Almansa els venen als forns fetes del dia, però potser en una altra zona es pugui trobar alguna variant als comerços àrabs, o fins i tot preparar-la amb farina, aigua i sal, no deu ser difícil, només farregós.

Després els altres ingredients, els mateixos que per fer una paella: pebrot, tomàquet, all, gambes, calamars, daus de tonyina, cloïsses, brou de peix. En el cas de que es vulgui fer de carn, les típiques són el conill de camp, la llebre, el colom o les aus de caça com les guatlles o les perdius. El brou que es faria sevir llavors és el de pollastre.

I la preparació? Doncs es posen les cloïsses en remull amb sal perquè deixin anar la sorra, es netegen els calamars i es trocegen, i tot plegat es passa per la paella: tonyina, calamars, es retiren, gambes, es retiren. Després en el mateix oli s'hi sofregeixen els alls, el pebrot a tires i el tomaquet trocejat. Més tard s'hi afegiran les cloïsses i, finalment, la resta. El brou va al final, i deixarem que tot plegat faci xup-xup durant uns 15 minuts.

Ara toca esmicolar la torta, fragments de la mida d'una ungla aproximadament; l'ideal és que ens quedi un grapat de miquetes de torta per persona més una porció sense esmicolar, també per persona, que és a on abocarem el gaspatxo un cop estigui fet.

Tastem el brou. Quan ens sembli bo, hi afegim les tortas esmicolades. Ara aquestes el xoparan i s'aniran bebent el suc. Uns 10 minuts més de cocció serà suficient per obtenir una textura ni molt líquida ni una pasta espesa.

Servir posant a cada plat un tros de torta i el gaspatxo a sobre.

Migas

La Nerea és una companya de curs a la que li agrada cuinar tant com a la seva àvia. O almenys això sembla, sempre m'està fent propaganda dels plats que es cruspeix i dels entrepans que prepara... Tanta gana em va donar que al final li vaig demanar la recepta de les migas, és aquesta:

- Pan duro y picarlo menudito.
- Agua caliente y una poca sal (echarlo por lo alto).
- Dejar reposar un rato.
- Poner la sartén con aceite de oliva.
- Extras: morcilla, tocino, pimiento, chorizo (se fríe en la misma sartén y se saca y se pone en un platito).
- 4-6 ajos con piel, partidos por la mitad.
- Antes de que se acaben de freir los ajos, echar el pan con agua y darle vueltas y vueltas y vueltas... hasta que esté hecho (el pan bien doradito).
- Cuando estén apunto de acabar, troceas los extras y los echas.

Las migas se hacen bien en una sartén de las viejas o en un perol.

Tal com va escriure al final: "Mmmmm... ¡me están entrando ganas de comer migas!".

Kouign Amann de Douarnenez

Fent maletes he trobat un paper amb unes anotacions curioses i el títol "Patapan"... Sabeu què eren? Les notes que vaig prendre durant el viatge a Lorient (Bretanya) amb el David fa dos estius, una tarda que passejàvem entre les paradetes del mercat i vam parar-nos davant d'un pastisser que estava fent un kouign amann en directe. I què és, un kouign amann? Doncs un pastís de mantega boníssim típic de la regió. Imagineu-vos, una pasta en la que la mantega és l'ingredient estrella! Mai no l'he provat de fer, a veure si algú s'atreveix...

750 g. d'aigua

1 kg. de farina

20 g. de sucre

20 g. de llevat

Aquests són els ingredients de la massa. S'han de barrejar i fins a tenir una massa homogènia. Després, el señor pastisser la va partir en 6 parts, per fer-ne 6 pastissos. Va agafar una part i l'aplanà amb el corró, i al mig hi posà 150 g. de mantega i 150 g. de sucre. Va tancar el pastís, el posà en un motlle rodó i cap al forn, 30 minuts a 200 graus.

Us recomano que contrasteu la recepta amb d'altres que pogueu trobar per internet. No semblava molt complicat, la veritat, però potser em vaig deixar algun tros per apuntar, per exmple, com tancar el pastís per donar-li la forma tradicional.

Ous a la flamenca

De tant en tant fem brainstormings falsos, és a dir, quedem per pensar i discutir coses creatives a fer, però al final ens passem la vetllada fent-la petar, i el més creatiu acaba sent el sopar. Aquesta vegada vaig fer ous a la flamenca, vet-ho aquí la recepta:

Fer un sofregit amb dauets de patata, ceba, trossets de xoriço. Tirar-hi el tomàquet triturat i deixar-ho coure. Al final, tirar-hi els pèsols. Mentrestant, anar escalfant el forn. Un cop tenim la salsa, omplim les cassoletes de fang individuals amb ella. A sobre, hi posem una capa de pernil serrà, si volem, una de formatge, i finalment un ou, que es courà al forn, a on van les cassoletes.

I sobretot, SOBRETOT, no us oblidessiu el pa!

Cuscús

Quina marxa l'hi estic donant a aquest bloc gràcies a que tant al Jose com a mi ens encanta menjar! La recepta d'avui és.... cuscús!

Ingredients:

Sèmola

1 pastanaga

1 carbassó

cigrons

una mica de carbassa

450 grams de carn de vedella o de xai

clau (espècia)

Preparació:

En una olla gran, coure les verdures juntament amb el clau (molt poquet) a foc molt lent, uns 40 minuts (en una olla exprés, e 10 ho tens llest). Salar la carn i tirar-la també a l'olla. Metrestant, posar damunt l'olla un recipient especial per fer cuscús que consisteix en una espècie d'escorredor resistent al calor, de manera que amb els vapors de la cocció es fa la sèmola. Així doncs, hem d'abocar una tassa de cafè de sèmola a l'escorredor aquest i anar removent fins que creixi i es faci tova. Per servir-ho, la manera tradicional és: es col·loca la sèmola fent un cercle en el plat, i es deixa una zona al mig per posar-hi les verdures i la carn.

Llàstima que jo tenia classe i no teniem temps de recrear-nos-hi, la pròxima vegada sortirà més bo. Ah, i una recomenació: no ho feu per sopar, que és un plat de digestió pesada!

Patates amb beixamel

Recepta de l'àvia del Diego, el Quique ha decidit batejar-les "Patates Matilde" en honor a ella:

Tallar a rodanxes i fregir (o bullir? què us sembla?) les patates però sense que quedin cruixents. Untar-les amb mantega i posar-les en un recipient per anar al forn. Fer la beixamel i cobrir-les. Després extendre un ou batut per sobre per donar-li la capa cruixent. I cap al forn, uns 180º, el temps, doooncs just abans que es cremi, oi?

La recepta és una mica vaga, però és que me la va dir de veu la Marisa tot degustant les patates, i és el que recordo. A més, no l'he provat encara! Ja us diré què tal surt. Ah, he trobat per internet una manera de fer la beixamel amb ceba! Heus-la aquí:

Posem la llet a escalfar en un cassó (no ha de bullir).

En una paella a foc mitjà-baix posem a fondre la mantega.

Tallem una ceba tendra a la juliana i l’afegim a la paella perquè es vagi coent en la mantega.

Afegim la farina i remanem perquè se’ns cogui de manera uniforme.

Afegim poc a poc la llet calenta, tot remenant amb un batedor de mà, perquè es vagi incorporant i fent una mescla homogènia.

Afegirem la nou moscada, el pebre negre, la sal i remanem.

Ho deixarem coure a foc lent, remenant-ho sovint, durant uns 20 minuts perquè se’ns cogui bé. Si espesseix molt hi afegirem llet.

Gràcies a la Nuni del bloc http://cuinetes.bloks.cat/ :)

Tigres

També anomenats "chichis" a Gasteiz segons la Leti, són bàsicament aquella tapa tan deliciosa que consisteix en musclos barrejats amb beixamel i arrebossats dins de la seva closca. Jo els he provat a Madrid, i els trobava tant a faltar, bé, tots els Spanish de Blizz els trobàvem tant a faltar, que vam decidir que fossin els protagonistes de l'últim sopar d'entre setmana, dedicat a les tapes. Va ser tot un èxit!!

Posar a bullir 2 kilos de musclos dins d'una olla tapada amb un dit d'aigua. Un cop fets, arrancarlos de les closques i tallarlos a trocets amb unes tisores. Guardar, sobretot, les closques!

Ara, la beixamel. La beixamenl es fa en una cassola, amb una mica de mantega barrejada amb farina a la que s'hi va afegint llet poc a poc i sense deixar de remenar fins que queda una pasta homogènia que just abans de que arrenqui a bullir es fa més espesa (quan comença a bullir ja està feta i s'ha de retirar del foc). També s'hi pot afegir una mica de pebre o de nou moscada durant la cocció. Doncs bé, jo sempre faig curt de beixamel, i no les tenia totes amb les mesures que es necessitaven per a tal quantitat de musclos, així que per una vegada vaig preferir tirar sobre segur i comprar la beixamel aquesta ja preparada de casa Maizena que només has de tirar dins de la llet bullint i remenar durant dos minuts. I no estava gens malament, no.

Ara toca muntar els tigres. S'agafa una mitat de closca i s'omple amb la barreja de la beixamel i els musclos trocejats. S'arreboça amb farina de galeta i ou... i a fregir-los a la paella! Compte que esquitxen molt, davantal obligatori.

I vosaltres... de quina manera els anomeneu a la vostra terra?