Frit mallorquí

Imagineu-vos: patata a dauets petits fregida amb molt de pebrot i ceba i acompanyada de freixures de xai i espècies. Oliós, aromàtic, una delícia, d'aquelles d'escurar el plat amb un tros de pa. És un plat mallorquí, que vam provar la primera vegada que vam anar a sopar a Na Mindona i que des de llavors sempre demanem. Indispensable acompanyar el frit amb una bona xapata o pa de coca untada amb tomàquet.

Per a 2 persones:

1 pebrot verd
1 pebrot vermell (o mig, si és molt gran)
2 cebes tendres, part verda inclosa
freixura de xai
1 patata grossa o dues de petites
4 xilis secs "ull d'ocell" (caiena)
una fulla de llorer (opcional)
fulles de fonoll fresc (indispensable, és el que li dóna el sabor tan particular)
oli, sal

01) Pelem i tallem la patata a daus. També tallem a dauets petits els pebrots i la ceba tendra. Ah, i les freixures!
02) Posem una paella al foc amb força oli. Ara, sobre l'ordre de fregir les coses: a vàries receptes que he consultat fregeixen cada ingredient per separat. Jo, com que tampoc volia passar-me d'oli, ho he fet com faig la truita de patates: amb oli moderat i amb la tapa posada i a foc lent-mitjà. D'aquesta manera, he posat primer les patates, després i he afegit els pebrots i finalment la ceba. Ah, i les espècies!
03) Per fregir la freixura, sí que crec que cal retirar les verdures del foc, ja que es veu que deixa anar força aigua. Les aboquem en una cassoleta, afegim oli a la paella i fregim la freixura.
04) Quan sigui llesta la barregem amb la resta de verdures a la paella i ho deixem coure un parell de minuts més. Diuen que reposat unes quantes hores està més bo. Bon profit!

He de dir que en aquesta primera versió meva he fet una mica de trampa, ja que a la carnisseria no tenien freixura ni tan sols fetge, així que al final el vaig fer amb botifarra del perol. Estava bo igual. 

Sang amb tomàquet

Recepta de la Pilar, la mare del Jose; aquest sempre me'n feia propaganda i deia que era un dels seus plats preferits:

Ingredientes para 4/6 personas (depende de lo que coman):
- media pastilla de sangre (aproximadamente 750 grs)
- 1 pimiento verde mediano
- 1 cebolla mediana
- Medio vaso de aceite
- 1 lata de tomate triturado de 1 kilo
- Sal
- Una pizca de comino
- Patatas fritas a cuadritos (la cantidad que se quiera)

Forma de hacerlo:
- Se corta la sangre en dados pequeñitos
- Se pone el aceite en una cacerola o sartén grande, se calienta y se fríe la cebolla y el pimiento cortado en trozos pequeños, después se añade la sangre y se refríe dándole vueltas.
- Cuando esté refrita la sangre por todos los lados, se añade la lata de tomate, sal y una pizca de comino, se deja unos 15 minutos a fuego medio cuidando de que no se queme y removiendo de vez en cuando. Si al echar el tomate, se ve que queda muy seca, se le puede añadir un poco más de tomate o un poquito de agua.
- Cuando se vaya a servir se le ponen patatas fritas a cuadritos por encima.

Li he preguntat a ma mare i diu que l'àvia també el feia, aquest plat, i que ella l'anomenava "sangueta", però que no era amb tomàquet, sinó amb all i julivert. I mireu què diu la wikipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sanganh%C3%A8ta