Pimentá

 Un acompanyament típic del sud de la península. Perquè no només es pot viure a base de pescaíto frito.

uns quants pebrots vermells. Per a 6-7 persones, 4 pebrots.

ceba*

un o dos ous durs

un o dos tomàquets

sal, oli, vinagre

1) Escalivem, al forn o a la brasa, uns quants pebrots vermells.

2) Pelem els pebrots, traiem les llavors i els fem a trossets. Fem el mateix amb l'ou.

3) Piquem una mica de ceba tendra.

4) Pelem i piquem els tomàquets.

5) Ho barregem tot i ho amanim al nostre gust.

 *Sobre la ceba, al sur fan servir una que en diuen dolça, perquè no pica, però a les fruiteries de Barcelona no la tenen. Potser als grans supermercats...

Poha amb pèsols i llavors de magrana

Aquesta és una recepta curiosa treta del llibre de receptes índies de la Meera Sodha. Va quedar molt bona, però investigant una estona he vist que la vaig fer amb l'ingredient que no tocava: per un cantó hi ha l'arròs inflat (puffed rice), que es fa servir per fer snacks, i per un altre hi ha el flattened rice o arròs aixafat, que també és arròs ja cuit però que després s'ha aixafat fins a quedar pla. És típic de la zona del Gujarat, on en diuen "pawa". Jo he fet la recepta amb el primer, però ha quedat bona igual. Al cap i a la fi tots dos arrossos estan ja cuits!

Aquesta versió duu pèsols, però també he vist que aquest plat es pot fer amb altres verdures, com la patata o l'albergínia albergínia, amb o sense sofregit de ceba (recordem que els jainistes, principal religió del Gujarat, no mengen ceba). Però jo trobo que hi queda molt bé el puntet dolç de la ceba caramelitzada. L'altre imprescindible son les fulles de coriandre i les llavors de magrana, no només pel gust que donen al plat sinó també per l'atractiu visual que hi aporten. Altres coses que s'hi poden posar son "sev", fideus fins de cigrons, uns fideus cruixents que es posen a les barreges per picar com qui menja cacahuets. De fet uns quants cacahuets també queden molt bé en aquest plat.

Per a 4 persones:

150 g de poha
una culleradeta de llavors de fonoll
una culleradeta de cúrcuma en pols
una culleradeta de llavors de mostassa
1 ceba de Figueres
un grapat de pèsols cuits
un raig de suc de llimona
un grapat de llavors de magrana
un bon grapat de fulles de coriandre
sev o cacahuets (opcional)
oli, sal 

1) Tallem la ceba a llunes i la sofregim amb les espècies senceres fins que comenci a caramelitzar-se (uns 15 minuts).

2) Mentrestant netegem l'arròs en un bol amb aigua, el deixem uns minuts després i el deixem escórrer.
3) Ara afegim la cúrcuma, la sal, els pèsols i l'arròs a la cassola, tapem i ho deixem coure 5 minuts.
4) Ho traiem del foc i ho decorem amb les llavors de magrana,  les fulles de coriandre picades, el sev o els fruits secs i un raig de llimona. Ho servim immediatament.

Amanida alemanya

Una recepta inventada sobre la marxa inspirada en tot allò que ens ve al cap quan pensem en "amanida alemanya". (I motivada pel fet de tenir des de fa 2 mesos una col llombarda a la nevera que per moltes amanides que m'empesqui no hi ha manera d'acabar).

Per a 2 persones amb gana:

3 brühwursts (les salsitxes aquelles que són bullides i que es poden menjar crues)
6 mini patates
un grapat de col llombarda trossejada
un grapat de pastanaga trossejada
mitja ceba tallada a llunes
un grapadet de cogombrets avinagrats o tàperes
1 culleradeta de llavors d'alcaravia
maionesa al gust
oli, vinagre, sal

1) Unes hores abans marinem la ceba amb vinagre i aigua.
2) Rentem les patates i les posem a bullir amb pell. Quan siguin cuites i fredes les pelem i les tallem a trossos.
3) A la mateixa aigua hi coem les salsitxes durant 5 minuts. Les retirem i les tallem a rodanxes.
4) Piquem uns quants cogombrets ben petitons i els barregem amb maionesa.
5) En una paella al foc amb oli hi torrem l'alcaravia i seguidament hi saltem la col amb una mica de sal.
6) Ja fora de la paella la barregem amb la pastanaga, la ceba escorreguda, les patates, les salsitxes i la maionesa. Si volem que sigui una amanida freda la podem ficar una estona a la nevera.

Cóctel de gambes

Fresquet, ideal per l'estiu, una excusa per menjar enciam i beure whisky.

gambes fresques, rollo 6 per persona
enciam iceberg
alvocat
pistatxos
suc de llimona

maionesa
quètxup
whisky

sal grossa i pebre

variants:
poma

Tallar l'enciam ben petitet amb les tisores i col·locar-lo en el bol de servir. Buidar l'alvocat i reservar-lo en un bol amb el suc de llimona (perquè no s'oxidi). Esmicolar els pistatxos. Barrejar els pistatxos amb l'alvocat i salpebrar-ho. Posar-ho sobre l'enciam. Finalment, passar les gambes per la paella amb la sal grossa i pelar-les, quan estiguin fredes, de manera que només quedi la cua i l'última part de la pell (això ens permetrà presentar-les a la vora del bol i que el consumidor les agafi i se les mengi apretant per allí).

No sé com quedarà (vull dir, a l'haver-hi la llimona) amb la salsa rosa, però en tot cas aprofitaré per posar la recepta, tal com la va fer el Lucas un dia:

Posem una cullerada de maionesa i un bon raig de quètxup en un bol. Hi afegim un raig de whisky i una mica de pebre negre i barregem. Voilà.

Aquesta recepta està inspirada en una del Roger Compte (http://www.ambcompte.net/cuina/), el mèrit de la combinació gamba-alvocat-pistatxo és tot seu.

Amanida de musclos a la vinagreta

Extremadament fàcil i ràpid de fer, queda molt vistós en un sopar d'aquests de "cadascú que porti alguna cosa!", com el de retrobament que ahir vam fer a casa la Júlia

1 kg de musclos (poden ser de roca, més petits i gustosos) o dels altres (més barats i grans)
1 pebrot verd
1 tomàquet
1 ceba
oli
vinagre
sal
pebre o tabasco (opcional)

Bullir els musclos (es pot tirar un raig de vi blanc a l'aigua perquè quedin més bons), tallar les verdures molt petitetes i posar-les en un bol on les amanirem amb força oli, vinagre i sal (i pebre o tabasco si volem un toc exòtic). Col·locar els musclos en una plata (arrenca'ls-hi una de les tapes) i tirar-hi la vinagreta per sobre de manera que quedin unes quantes verduretes a cada musclo. Deixar a la nevera una estona abans de servir.

Això sí, compte que si us agraden, els musclos són com pipes i pots acabar amb mal de panxa per empatx!

Esqueixada de bacallà

Amanida informal amb grans contrasts de textures i colors que em porta records de dinars d'estiu:

Bacallà salat
Tomàquets (jo hi vaig posar cherries)
Pebrot verd o pebrot vermell o pebrot vermell del piquillo
Olives
Ceba tendra
patates (opcional)

Dessalar el bacallà dos dies abans, amb aigua, canviant-li aquesta el segon dia. Tallar les verdures i barrejar-les amb les tires de bacallà. Amanir al gust (jo hi vaig posar oli, vinagre de xerèç i anet).

Mare meva, i això és tot?? :P

Vinagreta

Tothom sap que a França les vinagretes estan a l'ordre del dia. El que no tothom sap és que la de la cantina de la meva empresa, a Vélizy, està tan bona que me la menjaria a cullerades. I la fa la mateixa caixera! L'altre dia la hi vaig elogiar, i avui m'ha donat la recepta manuscrita, un tresor! La copio aquí per a que tots en pogueu gaudir:

Huile (n'importe quelle huile) d'assaisonnement
Vinagre balsamique
Echalotte ou oignons rouges
ail
(si on veut) ciboulette [cebeta], basilisc, etc...
moutarde

Mettre 3 cuillères à soupe de moutarde dans un saladier. Mettre 1 petit verre de vinagre bien melanger jusqu'a ça devienne homogene. Incorporer l'huile petit a petit bien melanger a chaque fois pour ne pas que sa tourne, il faut que la sauce soit épaisse comme de la mayonnaise legere. Ensuite s'ajouter du vinagre jusqu'a ce que le gout vous convienne. Incorpore l'oignon ou l'echalotte plus l'ail plus eventuallement basilisc ou ciboulette. Bien havher finement l'oignon et l'ail.

Per cert, la caixera es diu Natasha i ens tracta molt bé, de fet, l'hem acabat invitant a la barbacoa que organitza l'empresa l'u de maig!

Amanida de patata

Per aquells a qui no els agrada molt el verd (léase: enciam):

Bullir unes quantes patates amb la pell. Quan ja estiguin fetes (clavar un ganivet per saber-ho, i si la patata es desprèn amb facilitat és que està ben bullida), pelar-les amb els dits i tallar-les a rodanxetes. Després, tallar a dauets un cogombre, un pebrot vermell, uns quants tomàquets i una ceba. Per servir-ho, queda bé posar-ho per capes d'ingredients, capes de diferents colors, amb les patates com a base. Ara la salsa: poseu a bullir un o dos ous fins que siguin durs. Posar-los en un reipient amb oli i vinagre i tritureu-ho fins a fer una salseta, ideal per amanir molts altres plats.

Aquesta amanida ja s'ha convertit en l'amanida habitual que acompanya les mariscades a Los Mil Demonios, sempre me l'ha demanen, i jo, contentíssima de fer-la.