Noodles a l'estil de Malàisia

Ara sí, la recepta de noodles de la qual us havia parlat. Boníssima, i això que he variat la meitat dels ingredients: en comptes de col xinesa, hi vaig posar ceba tendra i pebrot, en comptes d'udon japonesos vaig posar fideus de blat coreans, no duu all perquè el Jose no en pot menjar i no vam fer servir ni llard ni porc. No em puc imaginar quina delícia ha de ser la original, com diu l'autora, amb extra "porkness".

pebrot vermell i verd
3 o 4 cebes tendres
200-300 g de gambes
1 o 2 sípies
fídeus coreans o similars (d'aquests que es couen en pocs minuts)
un parell de xilis secs tipus "ull d'ocell" (opcional)
brou (idealment de porc, jo ho he fet amb brou de pollastre)
salsa de soja
salsa de soja dolça (és una salsa típica de la cuina de Malàisia i Indonèsia)
sal, oli

01) Pelem les gambes. Posem una olla al foc amb oli i hi sofregim les peles de les gambes. Ho deixem uns minuts, hi aboquem 3 cullerots de brou i ho deixem fer xup-xup una estona.
02) Tallem els pebrots i les cebes. Netegem i tallem la sípia.
03) En una cassola (idealment un wok) hi posem oli, hi tirem els xilis i hi sofregim a foc alt la part blanca de les cebes i el pebrot. 
04) Ara hi tirem el brou de gambes colat, les dues salses i ho portem al punt d'ebullició. Hi tirem els fideus i remenem.
05) És el moment del tall: hi tirem les gambes i la sípia. Una mica més tard hi tirem la part verda de la ceba tendra. També seria el moment d'afegir-hi una mica de col. 
06) Deixem que la salsa redueixi fins al punt desitjat, idealment ha de quedar bastant espès.

Noodles amb sípia i bolets

Tenia dues sípies formoses que anava a fer amb arròs, però a l'últim moment vaig decidir tirar-hi uns noodles. I uns bolets. I salsa de soja. Visca els experiments!

Per a 2-3 persones:

2 cebes tendres
una mica de pebrot vermell
un tomàquet madur
140 g de noodles
2 sípies
salsa de soja
bolets (jo hi vaig posar cama-secs però la pròxima vegada buscaré uns bons xiitake)
oli, sal, pebre negre

01) Tallem les verdures ben petitetes i la sípia a daus. També els bolets, si cal. Ratllem el tomàquet.
02) Mentrestant, posem aigua a bullir per coure els noodles (o seguim les instruccions que ens indiqui el paquet).
03) Posem oli a la paella i fem un sofregit ben concentrat amb les verdures. Hi afegim la sípia i una mica més tard, els bolets.
04) Quan la sípia sigui cuita coem els noodles (els nostres eren 3 minuts) i els afegim a la paella. Remenem i hi afegim salsa de soja i pebre negre al gust.

Estava molt bo, és el que tenen els sofregits ben fets. Ara la pròxima vegada potser provaré de fer-los seguint aquesta recepta de, crec, Malàisia, que cou els noodles directament a la salsa de soja a més de fer-ne servir una que tinc pendent de provar, la salsa de caramel:

http://www.curiousnut.com/hokkien-noodles-kl-style/

Saltat de gambes a les 5 espècies xineses

Una recepta d'allò més resultona: pocs ingredients, fàcil i ràpida de fer; en 10 minuts comptats tindràs a taula una exòtica tapa de marisc que sorprendrà més d'un paladar. Treta del blog Chopping Block.

Per a 2 persones:

300 g de gambes fresques pelades
1/2 ceba
1 o 2 xilis (opcional)
2 cebes tendres
uns quants grans de pebre negre
1 culleradeta de masala 5 espècies xineses*
un polsim de sucre morè
farina de cigrons
oli per fregir
llimona (opcional)

1) Enfarinem i fregim les gambes. Reservem.
2) Barregem la culleradeta de masala 5 espècies amb el sucre i molem el pebre amb el morter. Reservem.
3) Tallem la ceba i també el xili a trossets, i la ceba tendra a llunes ben fines. Ho saltem amb el wok o la paella, en aquest ordre.
4) Al cap d'un minut hi afegim les gambes i les espècies, remenem i quan ens sembli ja ho podem servir, ben calent i amb un quart de llimona per amanir-ho al gust.

(*) Aquesta recepta la vaig fer per provar què tal havia sortit el masala 5 espècies xineses de Masala Bcn. I he de dir que el resultat va ser molt positiu!

Polbo á feira

O sigui, pop a la fira (o pop a la gallega com se'l coneix habitualment). Feia temps que el volia provar ben fet, casolà, i per fi ho vaig poder fer aquest dissabte gràcies a la Teresa, l'amiga del Jose, que ens va convidar a sopar per celebrar el seu aniversari. Això és el que va fer:

1 pop
pimentón de la Vera
pimentón picant
1 llimona (opcional)
patates (opcional)
sal grossa
oli d'oliva

1) Dos dies abans, congelar-lo per estovar-lo. Treure'l el dia abans i deixar-lo descongelar.
2) Posar aigua a bullir juntament amb la llimona tallada per la meitat. Quan bulli toca fer el ritual d'"espantar" el pop: submergir-lo tres vegades a l'olla, aguantant-lo pel cap. Pel que he llegit, és una manera d'evitar que l'aigua deixi de bullir, així queda més tou. A la tercera el deixem ja a dins de l'olla.
3) El pop ha de bullir uns 20 min per cada quilo de pes. Quan ens sembli que està fet, el punxem: s'ha de poder punxar però sense que sigui massa fàcil. Llavors apaguem el foc i el deixem refredar dins l'aigua.
4) Al cap d'una estona el traiem i el deixem escórrer. Podem aprofitar per tirar dins l'olla unes quantes patates amb pell.
5) Ara toca tallar-lo. Diu la Tere que es fa amb estisores, que així ho ha vist fer sempre. És bona idea anar-lo deixant a un escorredor, així eliminem el màxim d'aigua.
6) Quan ja tinguem les patates bullides, les pelem així que puguem, i les tallem a rodanxes.
7) Col·loquem els trossets de pop a sobre les patates, i ho amanim amb sal grossa, pimentón dolç i picant i un bon raig d'oli.

Sobre la presentació, la tradicional és sobre un plat de fusta, però segur que també queda bo col·locat sobre un llit de patates en un altre recipient. Es menja tebi.

A més, mirant per internet he trobat uns quants consells per millorar la recepta i que quedi el més igual possible a com el fan les firaires de Galícia, que són les veritables expertes:

- Amb un filtre podem espolvorejar el pimentón perquè no quedin grumolls.
- Si tallem les membranes que hi ha entre els tentacles ajudarem a que no s'encongeixi.
- Una altra manera de cuinar-lo, més moderna, és sense aigua (el pop ja en té prou). Es tracta de posar a escalfar una olla al foc, sense aigua, tirar-hi el pop i tapar. Després es posa a foc mig. Triga uns 15-20 minuts a coure's (comprovar-ho!).

Musclos al vapor

Un clàssic indiscutible que permet gaudir de tot gust dels musclos. I més ara que és quan és temporada!

1 kg de musclos (en mengen 2-3 persones amb gana)
vi blanc
1 llimona
2 o 3 fulles llorer

1) Netejar els musclos.
2) Posar-los en una olla al foc amb, literalment, un dit d'aigua, el llorer, un raig de vi i la llimona a trossos o escorreguda. Tapar.
3) Quan els musclos s'obrin, retirar del foc i servir.

La recepta del Corpus ens proposa afegir-hi, també, uns quants grans de pebre negre. En canvi no menciona el vi. Curiós...

Chocos con habas

O sigui, sípia amb faves. (Choco és el nom que rep la sípia que es pesca a l'Atlàntic, a la zona de Huelva. De fet als de Huelva se'ls anomena "choqueros" per l'afició a aquest cefalòpode.)

1 choco per persona
faves
ceba
pebre vermell
llorer
julivert
tomàquet (opcional)
oli
sal 

Piquem la ceba, triturem el tomàquet i netegem i tallem el choco a trossos no gaire grans. Després posem una cassola al foc amb un bon raig d'oli. Quan aquest estigui calent hi tirem un parell de fulles de llorer i la ceba triturada i deixem que aquesta es cogui lentament. Deprés hi tirem una culleradeta de pebre vermell, remenem perquè no es cremi i seguidament si volem hi tirem una cullerada de tomàquet. Al cap d'uns minuts de fer xup xup és el torn del choco: cap a la cassola juntament amb l'aigua suficient per cobrir-lo. Tapem i el deixem uns 10-15 minuts, que quedi tou. Després hi tirem les faves, rectifiquem d'aigua i sal i ho deixem coure un mitja horeta. 5 minuts abans que estigui fet és el moment de tirar-hi el julivert, per exemple en forma de picada.

Algunes variacions:

- Afegir-hi una copeta de vi blanc
- Afegir-hi una picada de pa sec, vinagre, pebre negre i coriandre

Calamars farcits

La recepta és adaptada del bloc La cuina de sempre, que crec que al seu torn les extreu del Corpus Culinari Català. Sigui com sigui, una recepta tradicional de cap a peus i a més, gens difícil de fer, només vol temps!

fumet
250 grams de carn picada de vedella
200 grams de carn picada de porc
1 quilo de calamars (en surten uns 11 si són petitots)
julivert (jo hi vaig posar coriandre)
una picada (crostó de pa, avellanes, all)
2 ous
3 tomàquets triturats
ceba
un raig de vi blanc o conyac
pebre negre
sal
oli
escuradents!

1) Arreglem els calamars si no ens ho han fet a la peixateria. Els buidem i els tallem potes i aletes.
2) Salpebrem la carn picada i la barregem en un bol amb el julivert picat finet, un ou cru i un ou dur tallat a trossos.
3) Passem molt breument la barreja per la paella per a què agafi color.
4) Omplim els calamars i els tanquem amb un escuradents.
5) El fregim una mica i els reservem
6) En una olla, sofregim la ceba talladeta i més tard el tomàquet, tapat. Hi afegim el vi i la sal.
7) Ara hi afegim els calamars, ben distribuïts, i el fumet fins que els cobreixin. Ho deixem coure mitja horeta sense tapar, que faci xup xup.
8) Un acompanyament molt vistós que ens suggereix l'autor del bloc és acompanyar el plat amb cloïsses. Ara seria el moment d'afegir-les (enrecordeu-vos de tapar tot seguit per a què es vagin obrint).
9) Finalment afegim la picada, remenem, que acabi de coure's uns minuts més i llestos!

Et voilà. No m'agrada gaire dir-ho (perquè jo sóc la primera a no complir-ho) però és d'aquells plats que reposats són més bons. Això sí, sobretot, sobretot, no us oblideu el pa, que la salseta està per sucar-n'hi!

Paella onubense

El Jose no para de fer propaganda dels plats del seu germà Juan Pedro i, clar, a una li entra curiositat. I més quan resulta que el plat en qüestió és una paella. Heus aquí la seva recepta:

Arroz brillante u otro vaporizado o en su defecto un arroz largo
1 kg de mejillones
250 gr de almejas
10 langostinos ó 10 gambas ó 4 cigalas de tronco ó 2 carabineros según disponibilidad económica
1 cabeza de rape u otro despojo de pescado para caldo
1 vasito de vino blanco
1 cebolla
1 zanahoria
1 puñado de guisantes
1 choco (o en su defecto un calamar)
5 dientes de ajo
250 gr de pechuga de pollo troceada
250 gr de cerdo troceado
1 pimiento rojo picadito
1 pimiento verde picadito
2 tomates maduros
Aceite de oliva
Azafrán o colorante
Pimentón

Primero cocemos los mejillones en una olla con abundante agua ( 2 litros o 2,5 litros), los retiramos y en el agua de cocer los mejillones metemos la cabeza de rape, la cebolla partida en dos trozos, la zanahoria y dos dientes de ajo y el azafran, se le puede echar también un vasito de vino blanco. Lo dejamos a fuego lento tapado mientras hacemos el resto.

En una paella o sartén grande ponemos el fondo de aceite de oliva y empezamos a sofreir, una cosa cada vez y en este orden… empezamos por los ajos en laminas cuando estén dorados escurrimos sacamos y reservamos, a continuación lo mismo con los pimientos picaditos, luego el pollo que se marca y se saca, luego el cerdo, luego el choco muy picadito y finalmente en ese aceite con todo el sabor de los ingredientes añadimos los dos tomates picaditos previamente pelados y dejamos que se fría, cuando este hecho apagamos el fuego y añadimos una cucharadita de pimentón, revolvemos y dejamos reposar 5 minutos.

Posteriormente volvemos a encender el fuego y añadimos el arroz (según comensales… un par de vasos o dos vasos y medio) revolvemos un ratillo y añadimos el resto de ingredientes reservados junto con las gambas (o lo que sea y los guisantes). Removemos y añadimos 2 vasos y medio de caldo (con ayuda de un colador) por cada vaso de arroz. El resto del caldo lo reservamos a fuego muy lento, que iremos necesitando si se le acaba el agua a la paella, fuego homogéneo no demasiado fuerte con burbujitas y paciencia hasta que el arroz este blando, vamos añadiendo caldo a medida que esta se vaya acabando. Cuando esté listo apagamos cubrimos con un paño y esperamos 20 - 30 minutos.

Ara ja només caldrà provar-la algun dia... Nosaltres durem les postres!

Arròs a la cassola

El típic, el de tota la vida que fan les mares (la meva si més no). Ella el fa en una cassola de fang, i a jutjar pel nom, crec que és adequat... (a casa no tenim paella d'aquella per fer arrossos). La recepta és seva.

Posar una cassola baixa o bé una paella grossa al foc amb oli i sofregir el conill a trossets fins que estigui força ros. Fer-ho amb el foc no molt fort però sense tapar (atenció però que esquitxa). Quan el conill ja s'estigui fregint afegir-hi, si en teniu, la sípia o un calamar a trossets, després de rentar-ho bé. Això també esquitxa molt. En tot cas tapa la cassola i afegeix oli si cal, cal anar remenant perquè no s'enganxi. Després d'això afegir el pebrot i 2 granets d'all a trossets petits i seguidament una ceba mitjaneta picada. Un cop tot això estigui ja al foc i es vagi coent, haureu de tenir a punt una olla amb aigua bullint. Si hi poseu també musclos: primer els renteu i els poseu en un pot al foc amb tres dits d'aigua i esperar que bulli perquè els musclos s'obrin. Podeu reservar l'aigua de bullir els musclos i afegir-la després a la de l'arròs, tot colant-la.Finalment quant tot estigui cuit afegiu el tomàquet. Si en tens de pot unes 4 o 5 cullerades o bé afegiu un tomàquet grosset o dos de petits, madurs sense la pell i a trossets petits (per treure la pell podeu escaldar-los amb aigua calenta i la pell surt molt fàcilment).Un cop afegit el tomàquet posa sal i pebre i afegeix l'arròs (de 80 a 100 gr per persona). Si no tens balança pensa que una cullerada sopera plena són 20 gr. Has de tenir a punt l'aigua perquè després de remenar-ho tot amb l'arròs s'ha d'anar afegint aigua amb el cullerot i que quedi coberta la cassola i vagi bullint (de 15 a 20 min). Seguidament ja s'hi poden afegir els musclos, si vols sense la closca o amb mitja i uns quants pèsols. S'ha de vigilar i anar afegint aigua ja que l'arròs l'anirà bevent. Haureu de tenir bullint el doble d'aigua que d'arròs.Proveu l'arròs per veure si ja es cuit i deixeu-lo reposar uns 5 min. abans de servir.Al sofregit de pebrot hi pots posar una pastanaga tallada petita també.Aquest arròs es pot fer igual només amb la sípia o calamar els musclos i unes dues gambes i dos escamarlans per cap.

Sembla mentida, tantes espècies que posen els indis als plats, que sense res més que sal surti un plat tan bo!

Gambes al piri-piri

Les gambes (en realitat gambones d'aquells grossos, però no sé com es diu en català) és una excusa per explicar la senzilla salsa amb la que les vam marinar. La recepta és del germà del Jose, i diu així:

Un grapat de "gambones" per persona, frescos

Sal grossa

Bitxo de Caeina (el que és sencer)

Mantega

Coriandre

De cara a la presentació i per marinar bé les gambes, el primer és arrenca'ls-hi les potes i l'exosquelet excepte l'últim tram, que subjecta la cua, i el cap, és clar. Després toca preparar la salsa: desfer un tros de mantega i barrejar-lo amb les fulles esmicolades d'un branquilló de coriandre (aprox.) i un parell o tres de bitxos, també a trossets (se'ls hi pot treure les llavors de dins perquè estiguin menys picants). Llavors es tira la salsa per sobre les gambes i un grapat de sal grossa i se les deixa marinar, idealment, un dia sencer. I cap a la paella!

Sabieu que el piri-piri és una salsa típica de Portugal?

Cóctel de gambes

Fresquet, ideal per l'estiu, una excusa per menjar enciam i beure whisky.

gambes fresques, rollo 6 per persona
enciam iceberg
alvocat
pistatxos
suc de llimona

maionesa
quètxup
whisky

sal grossa i pebre

variants:
poma

Tallar l'enciam ben petitet amb les tisores i col·locar-lo en el bol de servir. Buidar l'alvocat i reservar-lo en un bol amb el suc de llimona (perquè no s'oxidi). Esmicolar els pistatxos. Barrejar els pistatxos amb l'alvocat i salpebrar-ho. Posar-ho sobre l'enciam. Finalment, passar les gambes per la paella amb la sal grossa i pelar-les, quan estiguin fredes, de manera que només quedi la cua i l'última part de la pell (això ens permetrà presentar-les a la vora del bol i que el consumidor les agafi i se les mengi apretant per allí).

No sé com quedarà (vull dir, a l'haver-hi la llimona) amb la salsa rosa, però en tot cas aprofitaré per posar la recepta, tal com la va fer el Lucas un dia:

Posem una cullerada de maionesa i un bon raig de quètxup en un bol. Hi afegim un raig de whisky i una mica de pebre negre i barregem. Voilà.

Aquesta recepta està inspirada en una del Roger Compte (http://www.ambcompte.net/cuina/), el mèrit de la combinació gamba-alvocat-pistatxo és tot seu.

Amanida de musclos a la vinagreta

Extremadament fàcil i ràpid de fer, queda molt vistós en un sopar d'aquests de "cadascú que porti alguna cosa!", com el de retrobament que ahir vam fer a casa la Júlia

1 kg de musclos (poden ser de roca, més petits i gustosos) o dels altres (més barats i grans)
1 pebrot verd
1 tomàquet
1 ceba
oli
vinagre
sal
pebre o tabasco (opcional)

Bullir els musclos (es pot tirar un raig de vi blanc a l'aigua perquè quedin més bons), tallar les verdures molt petitetes i posar-les en un bol on les amanirem amb força oli, vinagre i sal (i pebre o tabasco si volem un toc exòtic). Col·locar els musclos en una plata (arrenca'ls-hi una de les tapes) i tirar-hi la vinagreta per sobre de manera que quedin unes quantes verduretes a cada musclo. Deixar a la nevera una estona abans de servir.

Això sí, compte que si us agraden, els musclos són com pipes i pots acabar amb mal de panxa per empatx!

Cloïsses a la Bulhão Pato

En portuguès, amêijoas à Bulhão Pato. La recepta és la preferida del Manuel, o Manolo depenent de si el crides pel seu sobrenom tunero. La vam decidir fer un dimecres que estàvem avorrits a la residència, però no va acabar de sortir bé: la cosa és que segons sa mare les cloïsses han d'estar un mínim de dues hores amb aigua i sal perque així s'obrin i quedin netes de sorra, etc. Però no es van obrir, sospitem que perquè el Manolo les va posar en remull en aigua massa calenta i les va matar. O potser és que no eren gaire fresques. En tot cas, aquests són els passos a seguir:

Cloïsses
Coriandre
all
vi blanc
pebre negre

Posar les cloïsses unes dues hores en remull en aigua fresca i sal. L'objectiu: que s'obrin. L'aigua es pot canviar de tant en tant. Un cop apunt, passar per la paella uns quants alls talladets a rodanxes. Tirar-hi les cloïsses, un raig de vi, sal i pebre i deixar-ho coure uns 15 minuts a foc lent (he trobat receptes que deien just el contrari, 5 minuts a foc alt, qui sap...). Uns minuts abans de retirar-ho, tirar-hi el coriandre tallat.

Per si us ho pregunteu, Bulhão Pato és ni més ni menys que un poeta portuguès, suposo que debia ser molt fan del plat en qüestió. Amb el seu permís, jo la pròxima vegada que el cuini el faré amb espaguetis, que ha de quedar impressionant. Més que res perquè les cloïsses d'aquí no són ni la mitat de grosses que les de Portugal, es veu...

Paella de marisc i conill

No hi ha res que ens agradi més a la Leti i a mi que anar els dissabtes al mercat de Versailles a xafardejar a les paradetes de la plaça i a comprar marisc i delicatessen vàries al mercat de Versailles. L'altre dia ens vam deixar mig sou en marisc... I paella s'ha dit!

Posar una cassola baixa o bé una paella grossa al foc amb oli i sobregir el conill a trocets fins que estigui força ros. Fer-ho amb el foc no molt fort però sense tapar (atenció però que esquitxa). Quan el conill ja s'estigui fregint afegir-hi, si en teniu la sípia o un calamar a trocets, després de rentar-ho bé. Això també esquitxa molt. En tot cas tapa la cassola i afegeix oli si cal, anar remenant perquè no s'enganxi. després d'això afegir el pebrot i 2 granets d'all a trocets petits i seguidament una ceba mitjaneta picada. un cop tot això estigui ja al foc i es bagi coent, haureu de tenir a punt una olla amb aigua bullint.
Si hi poseu també musclos. Primer els renteu i els poseu amb un pot al foc amb tres dits d'aigua i esperar que bulli perquè els musclos s'obrin. Podeu reservar laigua de bullir els musclos i afegir-la després a la del arròs, tot colant-la.
Finalment quant tot estigui cuit afegiu el tomàquet. Si en tens de pot unes 4 o 5 cullerades o bé afegiu un tomàquet grosset o dos de petits, madurs sense la pell i a trocets petits (per treure la pell podeu escaldar-los amb aigua calenta i la pell sur molt fàcil.
Un cop afegit el tomàquet posa sal i pebre i afegeix l'arròs (de 80 a100 gr. per persona). Si no tens balança pensa que una cullerada sopera plena són 20 gr. Has de tenir a punt l'aigua perque després de remanar-ho tot amb l'arròs s'ha d'anar afegint aigua amb el cullerot i que quedi cobrer la cassola i vagi bullint (de 15 a 20 min). Seguidament ja s'hi poden afegir els musclos, si vols sense la closca o amb mitja i uns quants pèsols. S'ha de vigilar i anar afegint aigua ja que l'arròs l'anirà xupant. Haureu de tenir bullint el doble d'aigua que d'arròs.
Proveu l'arròs per veure si ja es cuit i deixeu-lo reposar uns 5 min. abans de servir.
Al sofregit de pebrot i pots posar una pastanaga tallada petita també.
Aquest arròs es pot fer igual nomès amb la sípia o calamar els musclos i unes dues gambes i dos escamarlans per cap.

Ah, nosaltres hi vam posar també berberechos, es veu que no es cuinen com els musclos sinó que es fan sense aigua, en una paella tapats, i es couen amb el propi suc que deixen anar.

Vieires al forn

Aka "El horror de Leti", per haver sigut ella la qui m'ha ensenyat aquesta recepta que, pel que he llegit, és d'origen gallec (com el nom "vieira"). Ella, això sí, la fa "a la basca".

Netejar i salar les vieires. Posar una paella al foc i coure-hi una ceba fins que estigui transparent, afegir-hi llavors una mica de paprika, i, si es vol, trossets de pernil. Després i afegirem farina de galeta, MOLTA farina de galeta, fins a tenir una pasta cruixent que farem servir per, en un recipient per anar al forn, cobrir les vieires. Tot seguit cap al forn, a altes temperatures uns 15-20 minuts.

Es veu que aquest plat és un entrant... si no fas com nosaltres i hi poses un poquetes vieires, que atipen molt. Per decorar-lo, si les vieires anaven amb closca, es pot posar la barreja dintre d'aquesta, amb un tall de llimona al costat pel amanir-ho.