Truita de patates

Sembla una tonteria, però fer una bona truita de patates té el seu què. A més, a cadascú li agrada d'una manera! Que si mocosa, que si ben cuita, que si amb ceba, que si, que si patatim, que si patatam... A mi, evidentment, m'agrada la de ma mare, amb la ceba ben caramelitzada i un punt mocós. Sempre intento imitar-la però em quedo curta de cocció (les presses) i clar, al Jose, que ja mocosa no li mola, doncs no la gaudeix gens. Ahir la va fer ell com a ell li agrada (cuita beeeeen lentament) i va quedar ben bona, la veritat és que m'hi podria acostumar. Apunto la recepta més que res per les proporcions:

Per a 4 persones:

4 patates més aviat petites i 1 de gran
5 ous
ceba al gust 
oli, sal

01) Pelem, trossegem les patates a làmines i les coem al vapor.
02) Posem a caramelitzat la ceba en una paella al foc, això és: poc oli, foc baix, sal perquè suï i remenar sovint.
03) Quan la patata siguin cuita, afegim oli a la paella i la patata. Tapem i que es sofregeixi uns minuts.
04) Batem els ous en un bol.
05) Afegim la patata i la ceba al bol. Afegim un bon polsim de sal.
06) Retornem la massa a la paella. Ho coem a foc lent fins que qualli, vigilant que no s'enganxi. La girem amb una tapa i fem l'altre cantó.

Frit mallorquí

Imagineu-vos: patata a dauets petits fregida amb molt de pebrot i ceba i acompanyada de freixures de xai i espècies. Oliós, aromàtic, una delícia, d'aquelles d'escurar el plat amb un tros de pa. És un plat mallorquí, que vam provar la primera vegada que vam anar a sopar a Na Mindona i que des de llavors sempre demanem. Indispensable acompanyar el frit amb una bona xapata o pa de coca untada amb tomàquet.

Per a 2 persones:

1 pebrot verd
1 pebrot vermell (o mig, si és molt gran)
2 cebes tendres, part verda inclosa
freixura de xai
1 patata grossa o dues de petites
4 xilis secs "ull d'ocell" (caiena)
una fulla de llorer (opcional)
fulles de fonoll fresc (indispensable, és el que li dóna el sabor tan particular)
oli, sal

01) Pelem i tallem la patata a daus. També tallem a dauets petits els pebrots i la ceba tendra. Ah, i les freixures!
02) Posem una paella al foc amb força oli. Ara, sobre l'ordre de fregir les coses: a vàries receptes que he consultat fregeixen cada ingredient per separat. Jo, com que tampoc volia passar-me d'oli, ho he fet com faig la truita de patates: amb oli moderat i amb la tapa posada i a foc lent-mitjà. D'aquesta manera, he posat primer les patates, després i he afegit els pebrots i finalment la ceba. Ah, i les espècies!
03) Per fregir la freixura, sí que crec que cal retirar les verdures del foc, ja que es veu que deixa anar força aigua. Les aboquem en una cassoleta, afegim oli a la paella i fregim la freixura.
04) Quan sigui llesta la barregem amb la resta de verdures a la paella i ho deixem coure un parell de minuts més. Diuen que reposat unes quantes hores està més bo. Bon profit!

He de dir que en aquesta primera versió meva he fet una mica de trampa, ja que a la carnisseria no tenien freixura ni tan sols fetge, així que al final el vaig fer amb botifarra del perol. Estava bo igual. 

Amanida alemanya

Una recepta inventada sobre la marxa inspirada en tot allò que ens ve al cap quan pensem en "amanida alemanya". (I motivada pel fet de tenir des de fa 2 mesos una col llombarda a la nevera que per moltes amanides que m'empesqui no hi ha manera d'acabar).

Per a 2 persones amb gana:

3 brühwursts (les salsitxes aquelles que són bullides i que es poden menjar crues)
6 mini patates
un grapat de col llombarda trossejada
un grapat de pastanaga trossejada
mitja ceba tallada a llunes
un grapadet de cogombrets avinagrats o tàperes
1 culleradeta de llavors d'alcaravia
maionesa al gust
oli, vinagre, sal

1) Unes hores abans marinem la ceba amb vinagre i aigua.
2) Rentem les patates i les posem a bullir amb pell. Quan siguin cuites i fredes les pelem i les tallem a trossos.
3) A la mateixa aigua hi coem les salsitxes durant 5 minuts. Les retirem i les tallem a rodanxes.
4) Piquem uns quants cogombrets ben petitons i els barregem amb maionesa.
5) En una paella al foc amb oli hi torrem l'alcaravia i seguidament hi saltem la col amb una mica de sal.
6) Ja fora de la paella la barregem amb la pastanaga, la ceba escorreguda, les patates, les salsitxes i la maionesa. Si volem que sigui una amanida freda la podem ficar una estona a la nevera.

Aloo ragda

Ahir la Shraddha em va preparar aquest plat, també anomenat ragda pattice, un dels menjars de carrer més típics de Mumbai juntament amb el bhelpuri, el panipuri i el pao bhaji. El plat el componen dues parts: per una banda la ragda, un puré de cigrons o de pèsols blancs (vatana) i per l'altra uns pastissets de patata (aloo pattice), tot plegat especiat amb chutnis picants i dolços i ceba i coriandre i...

patates (1 kg són aproximadament 15 pastissets)
ceba (opcional, es pot usar com a guarnició)
farina de blat de moro (uns 50 gr)
bitxos verds (opcional, es pot usar com a guarnició)
suc de llimona (opcional, es pot usar com a guarnició)
sal
coriandre fresc (opcional, es pot usar com a guarnició)

Vatana o cigrons, uns 100 gr
llavors de mostassa
llavors de comí
bitxo en pols
cúrcuma en pols
asafètida
fulles de curry
gingebre
cacauets (opcional)

pa de motlle
oli
chutni dolç, per exemple de dàtil
chutni picant de bitxo verd

1) Posar en remull els llegums la nit anterior.
2) Bullir les patates i triturar-les juntament amb la primera part dels ingredients.
3) Posar a coure els llegums a l'olla a pressió.
4) Fer pastetes amb la massa rodones i aplanades. Fregir-les.
5) En una paella amb oli posar les llavors de mostassa i les de comí, més tard els cacauets, prèviament picats, les fulles de curry, l'asafètida i el gingebre picadet.
6) Tirar-hi ara els llegums escorreguts. Coure una estona a foc lent fins que s'espesseixi. Tirar-hi també el bitxo i la cúrcuma en pols.
7) Col·locar en un plat una llesca de pa, un parell de pastissets a sobre, una cullerada de ragda per sobre, una altra llesca de pa, més ragda i, com a decoració i per donar-hi gust, una capa de chutni verd, unes esquitxades de chutni dolç i ceba i coriandre picats.

A l'hora de servir-ho hi ha vàries maneres, aquesta no és l'única. La de la Shraddha, això sí, és original i converteix aquest snack en un veritable pastís vegetarià!

Pav bhaji

És un plat típic dels carrers de Mumbai. Nutritiu, gustós i molt fàcil de fer. Consisteix en un curri de verdures (bhaji) que s'acompanya amb un panet de la mida d'un puny anomenat "pau" (pav) ben calentó i untat amb mantega.

Patata (1 de grossa o dues de mitjanes)
Tomàquet (3 o 4)
Altres verdures: pastanaga, pebrot vermell, pèsols, coliflor...
Mantega
El suc d'una llimona
Ceba
Gingebre
Coriandre fresc (un bon grapat de fulles)
Bitxo verd (2)
Bitxo vermell en pols (mitja culleradeta)
Cñurcuma en pols (1/4 de culleradeta)
oli
sal i sucre
1 o 2 pavs per persona
Espècies suggerides: llavors de coriandre, llavors de fenigrec, llavors de comí, cardamom negre, clau, canyella...

Estris especials: una eina per xafar (masher)

1) Es couen les verdures apart (excepte el pebrot vermell) i es reserven.
2) En una paella hi tirem les espècies suggerides que volguem utilitzar i, un minut després, la ceba, el gingebre i els bitxos tot ben picat.
3) Piquem el tomàquet i també l'incorporem, juntament amb la sal, les espècies en pols i potser una mica de sucre.
4) Ara és el torn de les verdures, que incorporem a trossets juntament amb una bona cullerada de mantega. Tot plegat ho remenem i ho aixafem amb l'eina corresponent.
5) Just abans de servir, hi tirem el suc de llimona i les fulles de coriandre i donem un parell de voltes mentre acabem d'ajustar el gust. A l'hora de servir, el puré es decora amb ceba picada i una mica de mantega.

En aquesta recepta del bhaji hi he posat els ingredients bàsics i ha quedat bo. Si a més busqueu per internet trobareu un munt de suggerències sobre les espècies que es poden afegir, així com altres verdures.

Patates a la crema

Recepta de la mama, resulta un bon primer plat o un acompanyament.

En una cassola hi poses una mica d'oli o mantega i quan estigui calent hi tires una cullerada sopera de farina hi ho remenes de seguida. De seguida es fa rossa i aleshores hi tires les patates tallades com si fossin per a fer truita i ho remenes bé. Tot seguit hi afegeixes aigua just fins que cobreixi les patates ho tapes i que vagi coent, crec que una mitja hora. S'ha d'anar remenat de tant en tant i veure que no es quedés sense aigua. Un cop hagis tirat l'aigua s'hi posa, si vols, un all i julivert picadet ben petit. Quan ja estiguin fetes i fora del foc s'hi afegeix un ou batut. Evidentment també hi has de posar-hi sal quan tiris l'aigua. Pels dos, crec que amb un parell de patates grossetes n'hi ha prou.
NOTA: dues patates grosses o tres de mitjanes per persona!

L'he fet avui per primer cop i ha quedat bona, tot i que no s'assemblava a la que fa ma mare. És més, recordo que la seva tenia un gust àcid, com a llimona, però aquesta no figura entre els ingredients. Ja ho preguntaré...

Puré de patates

És el típic plat d'acompanyament del Dia d'acció de gràcies americà. Jo que no sóc gaire amant de les patates braves o fregides, el vaig provar en un restaurant i quedava impressionant al costat del tall de carn. I em vaig decidir a estudiar les receptes d'internet en busca del puré de patates perfecte...

3 o 4 patates mitjanes (per a dues persones)
mitja tassa de llet
sal
mantega (uns 30 g)
pebre negre

1) Pelar, tallar les patates no massa petites i posar-les a bullir amb una mica de sal durant uns 15 minuts.
2) Retirar-les de l'aigua amb un colador i passar-les per la cassola a baixa temperatura un parell de minuts (l'objectiu és que se'ls evapori l'aigua restant).
3) Posar a escalfar la llet (sense que bulli) i la mantega.
4) Triturar les patates amb una forquilla o similar.
5) Barrejar-les amb la llet, la mantega, una mica de sal i una mica de pebre fins a obtenir la textura desitjada.

Variacions: s'hi pot afegir all, cebeta tallada, formatge... I per servir, és típic posar-hi una mica de mantega a sobre i deixar que es desfaci, mmmm!

Jeera aloo

És a dir, patates al comí. Es tracta d'una manera molt senzilla de preparar unes patates que poden servir d'acompanyament o de farciment de parathas.

2 o 3 patates
ceba
1 o 2 bitxos verds
una mica de gingebre triturat
llavors de comí
cardamom
una branca de canyella
un clau
bitxo en pols (1 culleradeta)
coriandre en pols (1/2 culleradeta)
cúrcuma en pols (1/4 de culleradeta)
sal
oli
coriandre fresc

Tallar a trossos les patates i bullir-les una mica (com si anéssim a fer patates braves). Després, posar oli en una paella i tirar-hi un polsim de cardamom, la canyella i el clau. Més tard, tirar-hi les llavors de comí, la ceba i el bitxo picadet. Ara toca tirar-hi el gingebre i la resta d'espècies més la sal. Finalment hi tirem les patates i ho deixem coure uns minuts. Just abans de retirar del foc és quan hi afegim el coriandre.

Estofat de vedella

Recepta de la mama, jo la vaig intentar ahir i està vist que depèn moltíssim de l'olla a pressió que tinguis. En el meu cas vaig haver de doblar el temps de cocció i fins i tot així la carn encara era dura. Potser faltava més aigua... o menys...

Sobre l'estofat amb l'olla a pressió, donc jo el que faig és posar oli i passar la carn (salada i amb una mica de pebre) fins que està ben rosseta (es pot fer en una paella a part, si vols) i després hi vaig afegint, una mica de vi, una ceba tallada fineta, dos o tres alls amb la pell i tot, una fulla de llorer i un tomàquet tallat en quatre trossos. Tot això també ho remeno i després hi poso una carxofa, una pastanaga a rodanxetes i les patates que calgui (tallades no gaire gruixudes). Ho remeno i afegeixo aigua justet que ho cobreixi tot i afegeixo potser una mica de sal per a les patates i aleshores tanco l'olla i quan ja ha tret el vapor (la meva té un aros que pugen hi ho indiquen) compto el temps: uns deu minuts i ja està fet, però això depen de l'olla. També s'ha de tenir en compte que un cop tancat el foc l'olla triga una mica a poder-se obrir i la cocció encara segueix.

Paratha de patates

El paratha és una espècie de chapati indi farcit que es menja per esmorzar o en un àpat lleuger. El farciment més típic és la patata (aloo paratha), que és el que farem aquí. La recepta és treta d'observar a la Sukeshi preparar-los mitja horeta abans de dinar a la cuina de casa seva.

massa de chapati
ceba
coriandre fresc
gingebre
bitxo
unes quantes llavors de comí
1 patata mitjana per persona
ghee

Bullir les patates amb pell. Pelar-les i aixafar-les. Triturar la ceba, el gingebre i el bitxo (o les llavors de bitxo vermell) i afegir-ho a la patata juntament amb un grapat de coriandre fresc talladet a trossets i les llavors de comí (un truc per a que facin més olor és pressionar-les amb el palmell de la mà talment com si anéssim a esmicolar-les). Preparar els chapatis amb el corró (2 per persona). Posar la massa a sobre d'un d'ells i aixafar-la bé. Tapar amb l'altre chapati. Posar la tawa al foc i quan estigui calenta, posar-hi el paratha. Donar-li la volta quan comenci a presentar parts inflades. Esperar uns quants segons i untar-ne la superfície amb ghee. Després es torna a girar i es repeteix l'operació. Retirar del foc i servir.

El paratha es menja amb chutney de mango, de tomàquet, de tamarind o inclús amb iogurt natural.

Amanida de patata

Per aquells a qui no els agrada molt el verd (léase: enciam):

Bullir unes quantes patates amb la pell. Quan ja estiguin fetes (clavar un ganivet per saber-ho, i si la patata es desprèn amb facilitat és que està ben bullida), pelar-les amb els dits i tallar-les a rodanxetes. Després, tallar a dauets un cogombre, un pebrot vermell, uns quants tomàquets i una ceba. Per servir-ho, queda bé posar-ho per capes d'ingredients, capes de diferents colors, amb les patates com a base. Ara la salsa: poseu a bullir un o dos ous fins que siguin durs. Posar-los en un reipient amb oli i vinagre i tritureu-ho fins a fer una salseta, ideal per amanir molts altres plats.

Aquesta amanida ja s'ha convertit en l'amanida habitual que acompanya les mariscades a Los Mil Demonios, sempre me l'ha demanen, i jo, contentíssima de fer-la.

Patates amb beixamel

Recepta de l'àvia del Diego, el Quique ha decidit batejar-les "Patates Matilde" en honor a ella:

Tallar a rodanxes i fregir (o bullir? què us sembla?) les patates però sense que quedin cruixents. Untar-les amb mantega i posar-les en un recipient per anar al forn. Fer la beixamel i cobrir-les. Després extendre un ou batut per sobre per donar-li la capa cruixent. I cap al forn, uns 180º, el temps, doooncs just abans que es cremi, oi?

La recepta és una mica vaga, però és que me la va dir de veu la Marisa tot degustant les patates, i és el que recordo. A més, no l'he provat encara! Ja us diré què tal surt. Ah, he trobat per internet una manera de fer la beixamel amb ceba! Heus-la aquí:

Posem la llet a escalfar en un cassó (no ha de bullir).

En una paella a foc mitjà-baix posem a fondre la mantega.

Tallem una ceba tendra a la juliana i l’afegim a la paella perquè es vagi coent en la mantega.

Afegim la farina i remanem perquè se’ns cogui de manera uniforme.

Afegim poc a poc la llet calenta, tot remenant amb un batedor de mà, perquè es vagi incorporant i fent una mescla homogènia.

Afegirem la nou moscada, el pebre negre, la sal i remanem.

Ho deixarem coure a foc lent, remenant-ho sovint, durant uns 20 minuts perquè se’ns cogui bé. Si espesseix molt hi afegirem llet.

Gràcies a la Nuni del bloc http://cuinetes.bloks.cat/ :)

Vichyssoise

Aquest setembre he tornat a casa de vacances després de més de tres mesos sense visitar la família i els amics a Barcelona. La mare, evidentment, va cuinar per a mi en un intent ocult d'engreixar-me. Va fer vichyssoise. I renoi, no sé si era perquè era una sopa "de la mama" o què, però és del més deliciós que he menjat mai.

per a unes 3-4 persones:

250 0 300 grams de porros, és a dir, 4 porros normalets
250 gr. de papates (2 patates no gaire grosses o bé una de grosseta).
1 cullarada de farina
200 ml. de crema de llet (o el que és el mateix: nata líquida)
1/2 litre de brou de pollastre (va molt bé si tens un brie d'aquets ja preparats)
sal, pebre, nou moscada.

Es renten bé els porros i es tallen a rodanxes no molt grosses, sense aprofitar la part verda. Aleshores en una cassola
o pot s'hi posa una mica d'oli (pots posar-hi oli i una mica de mantega, si vols)i s'hi passen els porros tot remenant sense que es facin rossos i tot seguit s'hi afegeix una cullarada de farina i es remena tot. S'hi tira el brou i es torna a remanar tot.
S'hi afegeix la patata tallada com si fos per truita i es deixa bullir tot junt (uns 20 min.) fins que vegis que està tou (mira-ho punxant amb la punta d'un ganivet les patates). S'hi afegeix una mica de sal, pebre i si vols nou moscada i es tritura tot amb
el mini-pimer. Per anar bé un cop tot triturat s'hauria de colar perquè els porros fan fils i podria ser que es notessin al menjar-ho. Després de colat es deixa refredar posan-t'ho a lanevera i abans de servir s'hi afegeix la crema de llet ben remenada. És bo menjar-ho fred però no acabat de treure de la nevera.

Si vols fer tot un litre de brou aleshores posa 500 gr. de porros i patates i dues cullarades de farina. Tota la resta igual.
Tampoc cal que ho pesis. Si no tens brou pots fer-ho amb aigua però estaria bé afegir a l'aigua una pastilla de brou concentrat i desfer-la, per ejemple.
Aquesta crema pots guardar-la dos o tres dies a la nevera si t'en sobra.

Ja veus, tan senzill i tan encertat. Oh, i sabeu com ha de quedar molt bé, també? Amb virutes de pernil salat!

Nyoquis de patata

Veure el Peter, el nòvio de la Gina, fent nyoquis a la taula de la cuina amb quatre coses que tenia a mà per "improvitzar" un sopar em va obrir la ment a que, al cap i a la fi, podem fer a casa la gran majoria del que mengem! Ja tenia en ment començar a provar de fer pa, cookies, muffins, etc, però em sembla que començaré per la pasta i variants ;)

El Peter bull unes quantes patates, i quan ja estan, les pela. Agafa un tupper i amb una forquilla les tritura amb mantega i sal. Buida la taula del menjador, hi pasa un drap, i acte seguit l'empastifa de farina. El Peter agafa la pasta de patata i la comença a amassar amb farina, a les seves mans sembla molt fàcil però em fa pensar que és una bona manera de fer músculs en comptes d'anar al ginmàs. No sé quanta farina hi posa, però li queda una boleta molt mona, que parteix en varies parts amb un ganivet i de cada part en fa un xurro molt llarg i prim com els que feiem al cole amb plastelina, que talla en fragmente de la mida i forma d'una falange del meu dit petit. El Peter agafa tots els nyoquis i els enfarina perquè no s'enganxin, i mentrestant posa aigua al foc. Quant aquesta ja està bullint, hi tira els nyoquis. Només queda escórre'ls i cruspirse'ls amb la salsa que es vulgui. Compte que atipen molt!

Em pregunto si deu ser gaire difícil fer nyoquis de gustos, per exemple nyoquis de pastanaga, de moniato...

Patates a la riojana

"I ja menges?", "Ja has dinat?", "Ja menges patates? I fruita?". Aquestes són frases que es repeteixen de manera més o menys habitual en les converses telefòniques mare-filla quan la segona resulta que viu feliçment independitzada i la primera amb prou feines s'ho creu. Per evitar-les, us proposo una recepta fàcil i d'allò més calòrica a mode de contraatac.

Fer un sofregit amb ceba i all, afegir-hi més tard uns quants tacos de xoriço i finalment una mica de tomàquet triturat. Es pelen i s'hi afegeixen un parell de patates trossejades i aigua que amb prou feines les cobreixi, es tapa i es deixa fent xup-xup una estoneta fins que les patates estiguin bullides. A part, es pot cuinar un ou poché per acabar de rematar el plat, i també es pot aprofitar per desfer-hi unes tires de formatge, com més pudent millor :P