Pimentá

 Un acompanyament típic del sud de la península. Perquè no només es pot viure a base de pescaíto frito.

uns quants pebrots vermells. Per a 6-7 persones, 4 pebrots.

ceba*

un o dos ous durs

un o dos tomàquets

sal, oli, vinagre

1) Escalivem, al forn o a la brasa, uns quants pebrots vermells.

2) Pelem els pebrots, traiem les llavors i els fem a trossets. Fem el mateix amb l'ou.

3) Piquem una mica de ceba tendra.

4) Pelem i piquem els tomàquets.

5) Ho barregem tot i ho amanim al nostre gust.

 *Sobre la ceba, al sur fan servir una que en diuen dolça, perquè no pica, però a les fruiteries de Barcelona no la tenen. Potser als grans supermercats...

Truita de patates

Sembla una tonteria, però fer una bona truita de patates té el seu què. A més, a cadascú li agrada d'una manera! Que si mocosa, que si ben cuita, que si amb ceba, que si, que si patatim, que si patatam... A mi, evidentment, m'agrada la de ma mare, amb la ceba ben caramelitzada i un punt mocós. Sempre intento imitar-la però em quedo curta de cocció (les presses) i clar, al Jose, que ja mocosa no li mola, doncs no la gaudeix gens. Ahir la va fer ell com a ell li agrada (cuita beeeeen lentament) i va quedar ben bona, la veritat és que m'hi podria acostumar. Apunto la recepta més que res per les proporcions:

Per a 4 persones:

4 patates més aviat petites i 1 de gran
5 ous
ceba al gust 
oli, sal

01) Pelem, trossegem les patates a làmines i les coem al vapor.
02) Posem a caramelitzat la ceba en una paella al foc, això és: poc oli, foc baix, sal perquè suï i remenar sovint.
03) Quan la patata siguin cuita, afegim oli a la paella i la patata. Tapem i que es sofregeixi uns minuts.
04) Batem els ous en un bol.
05) Afegim la patata i la ceba al bol. Afegim un bon polsim de sal.
06) Retornem la massa a la paella. Ho coem a foc lent fins que qualli, vigilant que no s'enganxi. La girem amb una tapa i fem l'altre cantó.

Calçots al forn amb salsa romesco

Ahir vam provar un experiment: fer una calçotada a casa, usant el forn (evidentment, no tenim llar de foc). Doncs bé, va quedar tot molt autèntic! La recepta original és treta de l'excel·lent blog Lacuinadesempre, i la salsa romesco és la del Corpus de Cuina Catalana. Apunto aquí els passos i les quantitats per tenir-ho de referència:

Per a 3 - 4 persones:

20-40 calçots depenent de si hi ha més teca o no i si sou de menjar-ne molts o no, i de la mida, també!
4 tomàquets
2 o 3 culleradetes de carn de nyores
mitja culleradeta de pebre vermell
un grapat de crostons de pa torrat
20 g d'ametlles torrades
oli, vinagre, sal, pebre

01) Posem el forn a 250 ºC. Mentrestant, arreglem els calçots: els tallem les arrels i la part verda i els netegem.
02) Posem a escalivar els tomàquets en una font de fang amb un raig d'oli. També posem els calçots el forn, de la següent manera: els calçots, a sobre la graella i, a sota, una safata amb paper de plata per recollir el líquid que desprendran. Els deixem 30-40 minuts (depenent de si ja comencen a estar cremats o no).
03) Quan els tomàquets siguin cuits els traiem del forn i, quan poguem, els pelem amb els dits.
04) Triturem a la batidora tots els ingredients de la salsa. L'oli, el vinagre, la sal i el pebre van a gust.
05) Girem els calçots i els deixem 10 minuts més. Al retirar-los del foc, els servim envoltats de paper de diari perquè es mantinguin calents el màxim de temps.

Tall rodó al vi amb salsa de pomes

Un plat típic de la cuina catalana que figura al Corpus és el tall rodó amb bolets. Jo, com a plat de carn amb salsa i bolets, sempre he preferit el fricandó, i el rodó m'agrada més pensar-lo tipus entremès, amb la salsa espessa i dolça a l'estil d'una compota, o inclús amb una salsa barrejada amb tonyina, un plat italià que es diu "vitello tonnato".

A més, en aquesta ocasió, hem decidit marinar-lo amb vi i espècies. Aquests són els passos a seguir.

Per a 4 persones:

un tall rodó de vedella d'uns 600 g
1 o 2 cebes
3 o 4 pomes
1 pastanaga
uns quants grans de pebre negre
una branca de canyella
herbes: farigola, romaní, llorer
vi negre (mig litre)
oli, sal

01) Salem la carn i la posem a macerar el dia abans en un recipient amb el vi, el pebre i les herbes. Cal anar-lo girant de tant en tant perquè  es maceri bé de tots els costats.
02) Posem una cassola amb oli (i llard, si en tenim) al foc i hi daurem la carn. Altra vegada, cal anar-la girant.
03) Pelem i tallem les verdures i les pomes i les incorporem a la cassola, primer la ceba, més tard la pastanaga i finalment les pomes. Ho deixem coure una mica.
04) Ara hi aboquem el vi amb les herbes i deixem que redueixi.
05) Quan ja és tendre pesquem el llorer i la canyella, retirem la carn i triturem la resta. 
06) Tallem la carn a rodanxes fines. Tornem a posar la salsa a l'olla i hi aboquem les rodanxes de carn i, si volem, uns quants bolets. Ho deixem coure uns minuts més. 

Llestos. Tingueu a punt una llesca de pa que el plat s'ho val.

Però això no és tot. I si sobra carn? Doncs aquesta, menjada freda, és ben bona, la guardem a la nevera i n'anem fent talls, com si fos un embotit. Si ho volem convertir en un vitello tonnato en tota regla, una bona opció és guardar una mica de la salsa triturada i barrejar-la amb maionesa i una llauna de tonyina, pebre i unes quantes tàperes i servir aquesta salsa juntament amb la carn. Inclús en podem fer un entrepà boníssim!

Yang Nyeom Tong Dak (pollastre amb salsa picant a l'estil coreà)

Deu ser la tercera o quarta vegada que m'atreveixo amb aquesta recepta coreana, i sempre és tot un èxit. Aletes de pollastre fregides + salsa picant? És allò que se'n diu un win-win! La recepta és llarga però gens complicada i costa que quedi malament, només cal tenir una mica de mà a l'hora de fregir les aletes, però la salsa sempre queda deliciosa s'hi posi el que si posi, és anar-la provant i ajustant segons el teu gust i la quantitat de pollastre que vulguem fer (per això les mesures són una mica imprecises). Cap a la cuina!

2 o 3 aletes de pollastre per persona, partides en dos trossos

farina de cigrons

ketchup

gochujang (salsa picant coreana)

vinagre de poma

sucre

all (opcional)

llavors de sèsam o cacauets trossejats

oli de fregir

pebre negre, sal

01 Rentem les aletes i les netegem de l'excés de greix. Les salpebrem.

02 Les posem en un bol i hi afegim farina de cigrons i aigua fins a formar una capa que les arrebossi.

03 Posem força quantitat d'oli de fregir al foc i l'escalfem.

04 Quan sigui ben calent, fregim les aletes en vàries tongades si cal (és important mantenir l'oli ben calent).

05 Mentrestant podem anar fent la salsa: posem una paella al foc amb un bon raig d'oli i hi sofregim l'all picat. Després hi afegim ketchup i gochujang més o menys a parts iguals, un raig de vinagre i sucre a voluntat. Ho anem tastant i ajustant els gustos fins que ens agradi la salsa.

06 Tirem la salsa picant per sobre les aletes i ho barregem amb compte. Ho decorem amb les llavors de sèsam i ho servim ben calent.

Salmó en salaó

Us presento una recepta facilíssima de la sogra per adobar salmó; el resultat són filets de salmó semi-crus, com si fossin fumats però sense el regust a fum i amb una aroma a anet deliciós... Ideals per fer entremesos, per les amanides, per fer un pa amb tomàquet diferent... i poca cosa més, que de seguida volen! Preneu nota:

mitja cua de salmó
sal
sucre
anet fresc
oli d'oliva

El primer que cal fer és congelar la cua de salmó durant 48 hores per evitar el tema de l'anisake. Més val prevenir que curar. Un cop descongelada i escorreguda, fem una barreja de sal i sucre amb la següent proporció: 2 parts de sal per 1 de sucre (tot i que he sentit que també es pot fer a parts iguals). Si tenim anet fresc l'afegim ben picadet. Ara agafem un recipient on hi càpiga la cua i hi tirem part de la barreja fins a tenir un llit de sal d'un dit de gruix. Llavors col·loquem la cua amb la pell cap amunt (important!, així evitarem que els sucs s'acumulin entre la carn i la pell i es podreixin). Ja la podem cobrir per tots costats fins que l'envolti un dit de sal i sucre. Llest! Ara la fiquem a la nevera, caldrà que ho deixem entre 24 i 48h (jo aquesta primera vegada l'he deixat 36h).

Quan hagi passat el temps veureu que la sal s'ha tornat mig líquida; això és normal, ja que el que ha fet és absorbir part de l'aigua del salmó. Per rentar-lo, ho podeu fer sota l'aixeta, li traieu tota la sal i després és el moment d'arrencar la pell, veureu que surt amb facilitat. Després l'assequeu una mica amb paper de cuina i ja el podeu filetejar. Per conservar-lo, només cal submergir-lo en un recipient en oli d'oliva, l'únic que cal tenir en compte és que tots els filets quedin coberts d'oli per tots els cantons. Deixeu-lo marinar encara unes hores en l'oli abans de consumir, serà més bo!

Sobre la conservació, és cert que es gasta un munt d'oli, però no patiu, després el podeu fer servir per amanir o per cuinar peix. A més, d'aquesta manera us aguantarà perfectament 15 dies! (Si arriba, és clar.)

Musclos al vapor

Un clàssic indiscutible que permet gaudir de tot gust dels musclos. I més ara que és quan és temporada!

1 kg de musclos (en mengen 2-3 persones amb gana)
vi blanc
1 llimona
2 o 3 fulles llorer

1) Netejar els musclos.
2) Posar-los en una olla al foc amb, literalment, un dit d'aigua, el llorer, un raig de vi i la llimona a trossos o escorreguda. Tapar.
3) Quan els musclos s'obrin, retirar del foc i servir.

La recepta del Corpus ens proposa afegir-hi, també, uns quants grans de pebre negre. En canvi no menciona el vi. Curiós...

Aloo ragda

Ahir la Shraddha em va preparar aquest plat, també anomenat ragda pattice, un dels menjars de carrer més típics de Mumbai juntament amb el bhelpuri, el panipuri i el pao bhaji. El plat el componen dues parts: per una banda la ragda, un puré de cigrons o de pèsols blancs (vatana) i per l'altra uns pastissets de patata (aloo pattice), tot plegat especiat amb chutnis picants i dolços i ceba i coriandre i...

patates (1 kg són aproximadament 15 pastissets)
ceba (opcional, es pot usar com a guarnició)
farina de blat de moro (uns 50 gr)
bitxos verds (opcional, es pot usar com a guarnició)
suc de llimona (opcional, es pot usar com a guarnició)
sal
coriandre fresc (opcional, es pot usar com a guarnició)

Vatana o cigrons, uns 100 gr
llavors de mostassa
llavors de comí
bitxo en pols
cúrcuma en pols
asafètida
fulles de curry
gingebre
cacauets (opcional)

pa de motlle
oli
chutni dolç, per exemple de dàtil
chutni picant de bitxo verd

1) Posar en remull els llegums la nit anterior.
2) Bullir les patates i triturar-les juntament amb la primera part dels ingredients.
3) Posar a coure els llegums a l'olla a pressió.
4) Fer pastetes amb la massa rodones i aplanades. Fregir-les.
5) En una paella amb oli posar les llavors de mostassa i les de comí, més tard els cacauets, prèviament picats, les fulles de curry, l'asafètida i el gingebre picadet.
6) Tirar-hi ara els llegums escorreguts. Coure una estona a foc lent fins que s'espesseixi. Tirar-hi també el bitxo i la cúrcuma en pols.
7) Col·locar en un plat una llesca de pa, un parell de pastissets a sobre, una cullerada de ragda per sobre, una altra llesca de pa, més ragda i, com a decoració i per donar-hi gust, una capa de chutni verd, unes esquitxades de chutni dolç i ceba i coriandre picats.

A l'hora de servir-ho hi ha vàries maneres, aquesta no és l'única. La de la Shraddha, això sí, és original i converteix aquest snack en un veritable pastís vegetarià!

Pav bhaji

És un plat típic dels carrers de Mumbai. Nutritiu, gustós i molt fàcil de fer. Consisteix en un curri de verdures (bhaji) que s'acompanya amb un panet de la mida d'un puny anomenat "pau" (pav) ben calentó i untat amb mantega.

Patata (1 de grossa o dues de mitjanes)
Tomàquet (3 o 4)
Altres verdures: pastanaga, pebrot vermell, pèsols, coliflor...
Mantega
El suc d'una llimona
Ceba
Gingebre
Coriandre fresc (un bon grapat de fulles)
Bitxo verd (2)
Bitxo vermell en pols (mitja culleradeta)
Cñurcuma en pols (1/4 de culleradeta)
oli
sal i sucre
1 o 2 pavs per persona
Espècies suggerides: llavors de coriandre, llavors de fenigrec, llavors de comí, cardamom negre, clau, canyella...

Estris especials: una eina per xafar (masher)

1) Es couen les verdures apart (excepte el pebrot vermell) i es reserven.
2) En una paella hi tirem les espècies suggerides que volguem utilitzar i, un minut després, la ceba, el gingebre i els bitxos tot ben picat.
3) Piquem el tomàquet i també l'incorporem, juntament amb la sal, les espècies en pols i potser una mica de sucre.
4) Ara és el torn de les verdures, que incorporem a trossets juntament amb una bona cullerada de mantega. Tot plegat ho remenem i ho aixafem amb l'eina corresponent.
5) Just abans de servir, hi tirem el suc de llimona i les fulles de coriandre i donem un parell de voltes mentre acabem d'ajustar el gust. A l'hora de servir, el puré es decora amb ceba picada i una mica de mantega.

En aquesta recepta del bhaji hi he posat els ingredients bàsics i ha quedat bo. Si a més busqueu per internet trobareu un munt de suggerències sobre les espècies que es poden afegir, així com altres verdures.

Pakoda

Es tracta d'un chaat o entremès indi molt conegut, el trobareu a totes les paradetes de carrer del país. I què és? Doncs el podríem definir com "un bunyol de verdures". Ara, que dit així queda poc exòtic...

3 o 4 pebrots verds tendres (dels allargats)
1 ceba
1 patata o 2
un quart de coliflor
150 - 200 grams de farina de cigrons
oli de fregir
sal
mitja culleradeta de bitxo en pols
un polsim de llevat en pols (opcional)
unes quantes llavors de comí o ajwain (no sé com es tradueix)

Tallem les verdures a trossos mitjans i posem a bullir les patates amb pell. Quan estiguin fetes, les pelem i trossegem. Ara en un bol barregem la farina, les espècies i el llevat amb una mica d'aigua. Ha de quedar una massa molt espessa. Seguidament hi tirem les verdures a trossets i remenem de nou, fins i tot aixafant les patates perquè la barreja quedi més espessa. Després posem a escalfar l'oli i amb una cullera tirem boletes de la barreja a la cassola. Compte que no s'enganxin entre elles. Quan estiguin torradetes estan fetes, les traiem i les posem a escórrer sobre de paper de cuina.

Es menja acompanyat de chutneys. I es pronuncia "pakora"!

Pollastre txé-txé

Veure un senyor xinès vestit d'estar per casa amb una samarreta interior de tirants i preparant un pollastre amb salsa de soja i un parell de verdures en només 10 minuts és revelador. Hi ha vida més enllà del "rollito de primavera"! I el Karakia ens ajuda a descobrir-la. La recepta és treta del programa dedicat a la comunitat xinesa de Barcelona.

Pollastre tallat a trossets petits
pebrot vermell (o verd)
gingebre
ceba tendra
bolets xinesos (o els que tingueu)
licor xinès
salsa de soja
oli
(sal i pebre)

Jo primer vaig salpebrar el pollastre, que no sé si és gaire ortodox, la pròxima vegada ja ho provaré sense, però és que a mi l'aroma aquella del pebre negre acabat de moldre em xifla. Bé, seguim. Després en una cassola tipus cocotte toca posar a escalfar oli i tirar-hi una mica de gingebre tallat a làmines, més tard la ceba (la part blanca) tallada a llunes i els bolets. A continuació, doncs el pollastre, i que s'enrosseixi. Llavors és el torn del pebrot i la resta de la ceba tendra. Finalment, hi tirem un raig de salsa de soja, un raig de licor (jo em vaig haver de conformar amb vi negre) i tapem. Ho deixem coure un parell de minuts i llestos. Per cert, que aquest és un plat que s'ha de coure a foc alt i sense parar de remenar, res de deixar que faci xup-xup.

"Si no tienes tiempo de comer, ¿para qué trabajas?", Pare Yang.

Escalivada

Avui hi ha sessió de jocs de taula a casa i he decidit preparar un sopar a base de plats tradicionals espanyols i catalans. Com que alguns dels convidats indis m'han demanat plats vegetarians i sense ou, m'ha semblat que, juntament amb el salmorejo, la truita a la paisana i les croquetes de fetge de pollastre, una escalivada seria un bon acompanyament pels chapatis, talment com si fossin coques de recapte. Gràcies al bloc La cuina de sempre per la idea d'escalivar les verdures directament sobre els fogons!

Pebrot vermell
Albergínia
Altres: ceba, tomàquet, carbassó...
Oli
Sal

S'encén el foc i es col·loca la verdura a sobre de la típica reixeta que tenen alguns fogons per què les olles de cul més estret no ballin. Amb unes pinces se la va girant. L'objectiu és que la pell de la verdura quedi completament cremada, de color negre i apergaminada. Llavors es retira del foc i es deixa refredar. Més tard es pela amb els dits amb compte (la pell surt fàcilment) i es talla a tires. Al pebrot també se li treuen les llavors. Finalment es posa en un recipient a marinar amb sal i oli d'oliva.

L'escalivada es menja a temperatura ambient acompanyada de pa amb tomàquet i potser anxoves o arengades. És un acompanyament ideal per a carns a la brasa.

Paratha de patates

El paratha és una espècie de chapati indi farcit que es menja per esmorzar o en un àpat lleuger. El farciment més típic és la patata (aloo paratha), que és el que farem aquí. La recepta és treta d'observar a la Sukeshi preparar-los mitja horeta abans de dinar a la cuina de casa seva.

massa de chapati
ceba
coriandre fresc
gingebre
bitxo
unes quantes llavors de comí
1 patata mitjana per persona
ghee

Bullir les patates amb pell. Pelar-les i aixafar-les. Triturar la ceba, el gingebre i el bitxo (o les llavors de bitxo vermell) i afegir-ho a la patata juntament amb un grapat de coriandre fresc talladet a trossets i les llavors de comí (un truc per a que facin més olor és pressionar-les amb el palmell de la mà talment com si anéssim a esmicolar-les). Preparar els chapatis amb el corró (2 per persona). Posar la massa a sobre d'un d'ells i aixafar-la bé. Tapar amb l'altre chapati. Posar la tawa al foc i quan estigui calenta, posar-hi el paratha. Donar-li la volta quan comenci a presentar parts inflades. Esperar uns quants segons i untar-ne la superfície amb ghee. Després es torna a girar i es repeteix l'operació. Retirar del foc i servir.

El paratha es menja amb chutney de mango, de tomàquet, de tamarind o inclús amb iogurt natural.

Empanadilles

A casa ma mare mai ha estat massa ni de fregits ni de coses amb massa (pans, pastissos, etc.), així que es pot dir que aquestes són les meves primeres empanadilles (o crestes) casolanes. No sabia molt bé com fer-les un cop tenia la massa llesta, però es veu que a casa el Jose sí que en feien, d'aquestes menges, i m'ha ajudat molt a l'hora de muntar-les i fregir-les. Estaven boníssimes! La recepta de la massa és treta del bloc Recetas de rechupete de d'Alfonso López, un bloc que no coneixia i que té molt bona pinta.

500 g de farina (jo he fet servir farina integral)

2 ous

llet

mantega

oli d'oliva

oli de fregir

sal

aigua tèbia

farciment

1) En un bol, posem la farina formant un volcà. En deixem una mica a part per després treballar la massa sobre la taula.

2) Barregem l'ou amb la farina amb una cullera.

3) Hi afegim dues cullerades d'oli d'oliva i dues de llet i seguim barrejant.

4) Barregem la sal (dos polsims) amb l'aigua i l'anem afegint a la massa. Aquesta la treballem dins del bol fins que quedi elàstica.

5) Ara toca amassar-la a la taula. Fem servir la farina restant perquè no se'ns enganxi. La treballem uns deu minuts.

6) Quan ja estigui la tapem amb un drap i a la nevera una estona. També cal posar el farciment a la nevera si no ho està perquè no estigui massa calent a l'hora de muntar les crestes.

7) Quan ja s'hagi refredat l’estenem amb el corró fins a aconseguir un gruix d'uns quants mil·límetres, i amb un objecte circular (per exemple el pot de la batedora) anem fent forats. La massa que sobri simplement es torna a amassar i a estendre i es repeteix l'operació.

8) Posem una boleta de farciment a cadascun dels cercles de massa.

9) Batem un ou i pintem es marges per ajudar a tancar-los. Amb una forquilla fem un trenat a cantó i cantó.

10) Escalfem força oli en una paella i quan estigui ben calent, cap al foc!

El farciment pot ser literalment el que es vulgui. Per que us en feu una idea, ahir les vam fer de restes: paneer masala i cigrons estofats!

Gambes al piri-piri

Les gambes (en realitat gambones d'aquells grossos, però no sé com es diu en català) és una excusa per explicar la senzilla salsa amb la que les vam marinar. La recepta és del germà del Jose, i diu així:

Un grapat de "gambones" per persona, frescos

Sal grossa

Bitxo de Caeina (el que és sencer)

Mantega

Coriandre

De cara a la presentació i per marinar bé les gambes, el primer és arrenca'ls-hi les potes i l'exosquelet excepte l'últim tram, que subjecta la cua, i el cap, és clar. Després toca preparar la salsa: desfer un tros de mantega i barrejar-lo amb les fulles esmicolades d'un branquilló de coriandre (aprox.) i un parell o tres de bitxos, també a trossets (se'ls hi pot treure les llavors de dins perquè estiguin menys picants). Llavors es tira la salsa per sobre les gambes i un grapat de sal grossa i se les deixa marinar, idealment, un dia sencer. I cap a la paella!

Sabieu que el piri-piri és una salsa típica de Portugal?

Sopa de ceba

M'encanta la ceba! La hi poso a tots els plats si puc, és fàcil de cuinar i tan agraïda... Alguns asseguren que provoca flatulències, però considero que és un mal menor respecte a com millora la mescla. Per això li dedico aquesta recepta típicament francesa.

1 ceba
1 ou
pa dur
mantega (o oli)
formatge
sal i pebre

En una cassola, sofregir la ceba amb la mantega. Tirar-li una mica de pebre. Quan ja estigui rossa afergir-hi aigua i deixar bullir una estona. Afegir-hi sal, etc. fins que ens en agradi el gust. En una bol, posar el pa sec i un ou a sobre i tirar-hi la sopa bullint, cobrir-ho tot amb formatge i al forn a gratinar.

Això que he escrit és la base. Després hi ha moltes coses optatives, algunes les he provat i algunes les vull provar algun dia. Anoteu:

Afegir herbetes: orenga, llaurer, altres (suggeriments!).
Afegir una mica de farina a la ceba al tirar-la a l'olla.
Afegir un raig de vi blanc/oporto/conyac a la ceba quan s'està coent.
Fregir/torrar el pa.
Untar el pa amb all.
Afegir-hi virutes de pernil ibèric.

Amanida de musclos a la vinagreta

Extremadament fàcil i ràpid de fer, queda molt vistós en un sopar d'aquests de "cadascú que porti alguna cosa!", com el de retrobament que ahir vam fer a casa la Júlia

1 kg de musclos (poden ser de roca, més petits i gustosos) o dels altres (més barats i grans)
1 pebrot verd
1 tomàquet
1 ceba
oli
vinagre
sal
pebre o tabasco (opcional)

Bullir els musclos (es pot tirar un raig de vi blanc a l'aigua perquè quedin més bons), tallar les verdures molt petitetes i posar-les en un bol on les amanirem amb força oli, vinagre i sal (i pebre o tabasco si volem un toc exòtic). Col·locar els musclos en una plata (arrenca'ls-hi una de les tapes) i tirar-hi la vinagreta per sobre de manera que quedin unes quantes verduretes a cada musclo. Deixar a la nevera una estona abans de servir.

Això sí, compte que si us agraden, els musclos són com pipes i pots acabar amb mal de panxa per empatx!

Melitzana

És albergínia en grec, s'escriu així: μελιτζάνα segons Sant Google. I també és un entrant a l'estil de l'hummus que es menja amb pa de pita...

Posem l'albergínia al microones, l'objectiu és que es faci toveta. Quan rebenti (sic), la buidem, talment com si anéssim a fer albergínies farcides. Ho posem en el recipient on ho batrem juntament amb mig pebrot vermell, un tros de formatge feta i un raig d'oli. Sal al gust.

Aquesta recepta és treta d'una videoconferència d'Skype amb un senyor que al seu torn la va provar per primera vegada a un hindú de Lavapiés. Qualsevol semblança amb la realitat és doncs pura coincidència.

Sangria

La recepta del Jose! Bé, no, no és exactament la seva perquè no és temporada de préssecs, però amb el mango estava bona igual.

Els ingredients:

Vi negre, a poder ser el més tirat que tinguin al súper, el de tetra-brik és ideal.
Fanta de taronja o de llimona
Sucre, molt de sucre
Uns quants préssecs (o un mango, que experimentar és bo!)
Un raig de vodka amb gust de fruits del bosc (o algún licor equivalent per donar-hi gust i graus)
Una branqueta de canyella
Gel

Les proporcions:

Per un litre de vi...
un litre, litre i mig de fanta
5 cullerades de sucre
2-3 raigs generosos del licor

Vale, sí, la recepta és una mica imprecisa, però el que es tracta és que es vagi provant i ajustant fins que sigui del gust del sobri consumidor.

Pastís de carbassó

Bàsicament és com una sopa de carbassó però tipo pudding, que es pot menjar amb forquilla i ganivet.

2 ous
3 formatgets
2 carbassons
dos o tres cebes
sal i pebre

En una cassola o pot posar-hi una mica d'oli i quan estigui una mica calent tirar-hi la ceba tallada una mica fineta i sofregir-ho, després afegir el carbassó tallat con per a fer truita. Tot junt qye es vagi fent anant-ho remanat fins que estigui ben tou (mínim 10 minuts).
Quan ja està tovet i fora del foc, afegir-hi els dos ous batuts, sal, pebre i els formatgets. Triturar-ho tot i posar-ho en un motlle de vidre que pugui anar al microones. Posar-ho 10-12 minuts a 600W (no a la màxima potència).
Es pot menjar tebi o fred.