Cocido de verano

La recepta de la suegra del cocido de verano, en versió simple per fer a l'olla a pressió. Té la particularitat que l'all s'incorpora al final en un majado que també duu vinagre i que cada comensal es serveix a voluntat. En la versió original el tomàquet anava al majado, però jo l'he traslladat al plat principal.

la meitat d'un tros de carbassa (el típic tros que et venen a la fruiteria)

mongeta tendra, uns 100 g

una pastanaga

un grapat de cigrons cuits per persona 

una mica de xoriço i morcilla

mig tomàquet

mitja cullerada de pebre vermell

aigua o brou (si es fa amb aigua, afegir-hi sal)

Pel majado: all, comí, vinagre

1) Pelem i tallem la carbassa, tallem el tomàquet, les mongetes i els embotits. 

2) Ho posem tot a l'olla a pressió (menys els cigrons) i ho coem uns 10 minuts.

3) Mentrestant fem un majado amb el morter: aixafem una dent d'all pelada, una mica de comí en gra i un raig de vinagre. Hi afegim també uns quants cigrons per ajudar-nos a fer la pasta.

4) Obrim l'olla, barregem els cigrons amb la resta i servim. El majado, el deixem a taula perquè cadascú se l'afegeixi.

És una recepta ideal criatures, de cullera, molt gustosa i MOLT pràctica.

Llenties amb ceba i cansalada

Ara que l'OMS ha dit que la cansalada i demés carns adobades són tan horribles per la salut, aprofito per penjar aquesta recepta senzillísima per menjar llenties. El repte era que quedés igual que la versió de ma àvia que és més caldosa (la de ma mare és més tipus saltat) i ho vaig aconseguir:

1/2 kg de llenties bullides
4 tires de cansalada
1 ceba
uns quants grans de pebre negre (ma àvia hi posa també prebre rosa i queda curiós!)
oli, sal

01) Tallem la ceba a llunes i la cansalada a trossos grossos.
02) En una paella amb un bon raig d'oli hi sofregim la ceba fins a caramelitzar-la juntanent amb una mica de sal i els grans de pebre.
03) Hi afegim la  cansalada i, quan sigui cuita, les llenties. Remenem i hi afegim una mica d'aigua.
04) Ho fem coure tot plegat uns minuts fins que la salsa es faci espesa.

Estofat de llenties

Un plat completíssim amb verdura, llegums, una mica de tall i molt, molt fàcil de fer. I ràpid. Sí, no us enganyo, si el feu amb llenties de cocció ràpida que no necessiten posar-se en remull com per exemple les de la varietat "du Puy" no trigareu més de mitja hora, 15 minuts si ho feu amb l'olla a pressió. (Le Puy es un municipi de la regió francesa d'Auvergne i gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida.)

170 g de llenties de Le Puy
600 ml d'aigua
1 ceba
1 pastanaga
1 porro
un tros de botifarra del Perol
un tros de xoriço ibèric o xistorra
mitja culleradeta de pebre roig (opcional)
llorer, sal

01 Pelem i trossegem les verdures.
02 Posem les llenties, les verdures i el llorer en una cassola al foc. Tapem.
03 Al cap d'un quart d'hora hi tirem la carn. Ho deixem coure fins que les llenties siguin cuites.

Variacions: si pot afegir un grapat d'arròs a mitja cocció. També es pot fer sense carn.

Falafels de llenties vermelles

La primera vegada que vaig provar de fer aquesta recepta tan senzilla no va quedar prou bé, es notava massa el cigró cru (recordeu que els llegums són només remullats, sense bullir). Potser no vaig triturar prou la massa, qui sap. El cas és que fa un parell de dies vaig tenir com un desig de repetir-la i la vaig fer a ull, sense mirar receptes ni quantitats, una mica seguint el que em dictava l'instint. Fins i tot vaig canviar l'ingredient de base (llentia vermella o masoor dal en comptes de cigrons) per assegurar-me que el llegum quedava ben tou. I van quedar bé! Potser falta millorar la part de la forma (la massa no tenia prou consistència i inevitablement quedaven plans), però de gust, molt bons. Això sí, reescalfats no valen res, s'han de menjar al moment, acabats de fregir.

Per a dues persones:

un grapat de llenties vermelles (masoor dal)
mitja ceba petita
unes quantes fulles de menta fresca
un parell de culleradetes de comí mòlt
una culleradeta de xili mòlt
un polsim de sal

1) Posem a remullar unes hores abans.
2) Les escorrem i les triturem juntament amb la resta d'ingredients fins a fer una pasta. No cal que sigui molt fina.
3) Escalfem una paella amb força oli i hi aboquem cullerades de la pasta, que fregim com si fossin bunyols de bacallà.

I direu, això és tot? Sí! Però ep, que la meitat de la gràcia del plat és l'acompanyament: una salseta de iogurt, una mica de chutney, salsa coreana picant... S'ha de ser original!

Puchero de vigilia

Un plat de la província de Huelva que la meva àvia ha identificat com un que també feia la seva mare de Sòria. Un "puchero", ras i curt, de Setmana Santa a jutjar pel nom i pel tipus d'ingredients. Fàcil i ràpid de fer si es tenen els ingredients preparats.

Per a 3 - 4 persones:

200 g de cigrons secs
150 g de bacallà esqueixat
un manat d'espinacs
2 ous
1 ceba
pa, ametlles (opcional)
1 fulla de llorer
oli

1. Posem en remull el dia anterior el bacallà i els cigrons, aquests si volem amb una mica de bicarbonat o amb un tros d'alga kombu. El matí següent canviem l'aigua als espinacs.
2. Rentem, blanquegem i escorrem els espinacs i posem a bullir dos ous
3. Bullim els cigrons a l'olla a pressió amb mitja ceba i el llorer (també hi podem posar l'alga). Triguen uns 20-30 min. Els escorrem però guardem una mica del brou.
4. Sofregim mitja ceba. Quan sigui daurada li afegim les espinaques picades, el bacallà i els cigrons. A part, fem una picada amb una mica de brou, la mitja ceba i uns quants cigrons (i pa i ametlles si volem). L'afegim a la cassola.
5. Pelem els ous i els piquem i els afegim quan faltin pocs minuts.

Chocos con habas

O sigui, sípia amb faves. (Choco és el nom que rep la sípia que es pesca a l'Atlàntic, a la zona de Huelva. De fet als de Huelva se'ls anomena "choqueros" per l'afició a aquest cefalòpode.)

1 choco per persona
faves
ceba
pebre vermell
llorer
julivert
tomàquet (opcional)
oli
sal 

Piquem la ceba, triturem el tomàquet i netegem i tallem el choco a trossos no gaire grans. Després posem una cassola al foc amb un bon raig d'oli. Quan aquest estigui calent hi tirem un parell de fulles de llorer i la ceba triturada i deixem que aquesta es cogui lentament. Deprés hi tirem una culleradeta de pebre vermell, remenem perquè no es cremi i seguidament si volem hi tirem una cullerada de tomàquet. Al cap d'uns minuts de fer xup xup és el torn del choco: cap a la cassola juntament amb l'aigua suficient per cobrir-lo. Tapem i el deixem uns 10-15 minuts, que quedi tou. Després hi tirem les faves, rectifiquem d'aigua i sal i ho deixem coure un mitja horeta. 5 minuts abans que estigui fet és el moment de tirar-hi el julivert, per exemple en forma de picada.

Algunes variacions:

- Afegir-hi una copeta de vi blanc
- Afegir-hi una picada de pa sec, vinagre, pebre negre i coriandre

Dal makhani

Aquesta és la recepta de les delicioses dal makhani, unes llenties fosques molt cremoses que trobareu a molts restaurants de menjar del nord de l'Índia. El Jose n'és fan i, des del sopar de retrobament, la Leti també! De fet és ella qui m'ha reclamat la recepta. Aquí va:

uns 250-300 g de llenties i mongetes, combinant les llenties negres (urad dal) amb unes quantes mongetes fosques (kidney beans)
1/2 quilo de tomàquet triturat
gingebre fresc (una polsada aprox.)
bitxo en pols - una cullerada aprox.
coriandre en pols - una cullerada aprox. (opcional)
garam masala, és a dir: unes fulles de llorer, uns quants claus, una branqueta de canyella, dos o tres beines de cardamom
llavors de comí - una culleradeta (opcional)
cúrcuma en pols - una culleradeta (opcional)
fulles de methi seques (opcional)
mantega (60 g)
nata (opcional)
sal
oli o ghee

1) La nit abans es posen a remullar les llenties.
2) Posem a bullir les llenties a l'olla a pressió, el doble d'aigua que de llenties.
3) Mentrestant piquem el gingebre fresc i triturem el tomàquet.
4) Ara en una cassola, escalfem l'oli i hi tirem, quan sigui calent, el garam masala i les llavors de comí.
5) Quan el comí comenci a espetegar, tirem el gingebre, ho deixem uns minuts i hi afegim la cúrcuma en pols i seguidament el tomàquet, remenem i tapem.
6) Ara que el tomàquet comença a estar cuit, toca tirar-hi el bitxo i el coriandre en pols i, si volem, una mica de sal. Remenar de nou i deixar que faci xup xup uns minuts.
7) És el torn de la mantega. L'afegim, remenem i tirem també una mica d'aigua (uns dos gots) de bullir les llenties. Ho deixem uns minuts més.
8) Finalment hi tirem les llenties i ho deixem tapat i fent xup xup una mitja horeta, remenant de tant en tant. A mitja cocció hi afegim el methi sec, que donarà bon gust i ajudarà a espessir.
9) A l'hora de servir, es pot decorar amb una mica de nata per damunt.

Investigant una mica per fer-les aquí, sospito que en realitat l'ingredient principal no són llenties llenties sinó grans de soja, això sí, els negres, no els verds. Algú sap on comprar-ne? Jo he mirat a la Barcelonesa, una botiga que hi ha a una de les cantonades del passeig Picasso, i m'han dit que al carrer de darrere n'hi ha una altra de l'estil... A veure si hi ha més sort!

Aloo ragda

Ahir la Shraddha em va preparar aquest plat, també anomenat ragda pattice, un dels menjars de carrer més típics de Mumbai juntament amb el bhelpuri, el panipuri i el pao bhaji. El plat el componen dues parts: per una banda la ragda, un puré de cigrons o de pèsols blancs (vatana) i per l'altra uns pastissets de patata (aloo pattice), tot plegat especiat amb chutnis picants i dolços i ceba i coriandre i...

patates (1 kg són aproximadament 15 pastissets)
ceba (opcional, es pot usar com a guarnició)
farina de blat de moro (uns 50 gr)
bitxos verds (opcional, es pot usar com a guarnició)
suc de llimona (opcional, es pot usar com a guarnició)
sal
coriandre fresc (opcional, es pot usar com a guarnició)

Vatana o cigrons, uns 100 gr
llavors de mostassa
llavors de comí
bitxo en pols
cúrcuma en pols
asafètida
fulles de curry
gingebre
cacauets (opcional)

pa de motlle
oli
chutni dolç, per exemple de dàtil
chutni picant de bitxo verd

1) Posar en remull els llegums la nit anterior.
2) Bullir les patates i triturar-les juntament amb la primera part dels ingredients.
3) Posar a coure els llegums a l'olla a pressió.
4) Fer pastetes amb la massa rodones i aplanades. Fregir-les.
5) En una paella amb oli posar les llavors de mostassa i les de comí, més tard els cacauets, prèviament picats, les fulles de curry, l'asafètida i el gingebre picadet.
6) Tirar-hi ara els llegums escorreguts. Coure una estona a foc lent fins que s'espesseixi. Tirar-hi també el bitxo i la cúrcuma en pols.
7) Col·locar en un plat una llesca de pa, un parell de pastissets a sobre, una cullerada de ragda per sobre, una altra llesca de pa, més ragda i, com a decoració i per donar-hi gust, una capa de chutni verd, unes esquitxades de chutni dolç i ceba i coriandre picats.

A l'hora de servir-ho hi ha vàries maneres, aquesta no és l'única. La de la Shraddha, això sí, és original i converteix aquest snack en un veritable pastís vegetarià!

Llenties amb asafètida

Sí, el nom és lleig, ho reconec. Potser en hindi queda millor, per allò que no sabem què vol dir: Hing dal. Es tracta d'una recepta senzilla per donar gust a un plat de llenties amb quatre ingredients. D'aquests, el que destaca és l'asafètida, una resina amb una olor particular que s'usa molt a l'orient.

Moong dal (llenties grogues)
ghee o oli
llavors de comí (mitja culleradeta)
un pessic d'asafètida
cúrcuma en pols (1/4 de culleradeta)
bitxo en pols, opcional (mitja culleradeta)
sal

1) Es couen les llenties a l'olla a pressió.
2) S'escalfa oli o ghee en una paella i s'hi tira el comí i l'asafètida.
3) Ara s'hi tiren les llenties i la resta d'ingredients. Uns minuts fent xup xup i llestos!

Servir acompanyat de chapatis o com a acompanyament.

Bunyols de cigrons

Dal vada a l'Índia, falafel a l'Orient Mitjà... La recepta varia lleugerament segons el lloc però en essència és la mateixa: bunyols de cigrons especiats i fregidets. De moment l'he provat amb els ingredients que detallo però penso començar a variar-los ben aviat.

una mica menys d'un got de cigrons
un grapat de fulles de curri
un grapadet de gingebre
un parell de bitxos verds
un polsim d'asafètida
sal
oli per fregir

1) Posar a remullar els cigrons unes hores abans
2) Escorre'ls i passar-los per la picadora amb el gingebre, els bitxos, la sal i l'asafètida.
3) Picar les fulles de curri i barrejar-les amb la massa. Deixar la massa reposant a la nevera durant mitja horeta.
4) Posar a escalfar l'oli, fer boletes amb la massa i fregir-les.

Variacions:- afegir-hi ceba, all, julivert, coriandre, comí, bitxo en pols, faves o llenties, llevat, llavors de sèsam...

Les fulles de curri, quin descobriment! L'olor que fan no s'assembla a cap espècia de les que tenim a casa nostra, són tan diferents que et venen ganes de començar a incorporar-les a tots els plats tradicionals per veure com en canvia el gust. Espero poder-me'n endur unes quantes llavors abans de marxar...

Moong dal estofades

A l'Índia hi ha molts tipus de llegums i, concretament, de llenties (dal). Una d'elles és la que anomenen moong dal i que quan estan senceres em recorden els fesols (són esfèriques i tenen un puntet negre). Com que trobàvem a faltar el nostre estofat de llenties, he adaptat aquesta senzillíssima recepta que se l'hi acosta bastant, sense carn i amb picant, esclar.

un grapat de moong dal
1 o 2 bitxos verds
ceba
tomàquet (1)
coriandre en pols
llavors de comí
llorer indi
comí en pols
oli
sal

Posar en remull les moong dal unes hores abans. Coure-les amb l'olla a pressió durant 3 xiulets aprox. Mentrestant posem oli al foc i hi tirem unes fulles de llorer indi i llavors de comí. Més tard hi tirem la ceba ben talladeta i el bitxo, també talladet. I el tomàquet, una mica més tard. És el moment de tirar-hi sal i, just abans de tirar-hi les dal, una bona cullerada de coriandre en pols i una mica de comí en pols. Ara ja hi podem tirar les dal, remenem i hi afegim una mica d'aigua. Tapem i deixem coure. 

Es pot guarnir amb una mica de coriandre fresc i acompanyar amb uns rotis.

Dal dhokdi

El dilluns la Sukeshi em va convidar a dinar amb ella i la seva filla després de que ella i jo ens passéssim tot el matí preparant salmorejos i gaspatxos. Em va dir que em faria un plat tradicional del Gujarat. El plat en qüestió va resultar ser una mena de sopa espessa feta a base de llenties matxacades a la que s'afegeixen rotis especiats (dhokdi) tallats a quadrats. Vaig veure la preparació des del principi i no us imagineu la quantitat d'espècies que va a arribar a tirar dins de l'olla! Intentaré reproduir aquí la recepta, espero no deixar-me res fonamental.

220 g de farina (aprox)
la meitat d'aigua
un rajolí de ghee
una culleradeta de bitxo en pols
mitja culleradeta de cúrcuma en pols

llenties grogues (toor dal)
mitja culleradeta de llavors de comí
una culleradeta de llavors de mostassa
uns quantes llavors de methi
un tronc de canyella
2 claus
un bon grapat de jaggery (que podem substituir per sucre)
uns quants kokums secs rehidratats amb agua (que podem substituir per tamarind)
mitja culleradeta de bitxo en pols
mitja culleradeta de cúrcuma en pols
gingebre
bitxo verd
un grapat de cacauets
un grapat de panses
coriandre fresc

1) Preparem la massa dels dhokdis i la deixem reposar una estona.
2) Posem les llenties amb una mica d'aigua a l'olla a pressió i les cuinem durant 4 xiulets.
3) Posem una olla al foc amb una mica d'oli de cacauet. Hi tirem les llavors de mostassa i de comí, i potser una mica d'asafètida. També el tronc de canyella i els claus i les llavors de methi.
4) Traiem les llenties del foc i les esclafem. Afegim la pasta i un parell més de gots d'aigua a la cassola i deixem que es cogui a foc baix.
5) Hi afegim la resta d'ingredients: és a dir, els cacauets, les panses, el sucre, els kokums, el gingebre i el bitxo triturats, el bitxo en pols i la cúrcuma en pols.
5) Fem uns quants "rotis" amb la massa. Entre dos i tres és la quantitat correcta per persona. Després els tallen a quadrats com si fossin raviolis.
6) Quan la sopa comenci a bullir és en moment de tirar-hi els rotis. S'ha de remenar amb compte de tant en tant per a que no s'enganxin entre ells. Ho deixem coure uns 15 minuts.
7) Apaguem el foc i hi afegim el coriandre tallat a trossets.

Uff! La recepta és força complicada, conté ingredients que no sabia ni que existissin... en resum, que mai de la vida aconseguiré repetir-la com la va fer la Sukeshi! Però s'intentarà, oh i tant.

Dal masala

Les receptes d'internet sempre han estat una gran font d'inspiració, però aquí a l'Índia són de moment l'única via per aconseguir el gust i les textures pròpies dels plats locals. Almenys fins que no trobi un bon curs de cuina. Últimament he fet un parell de plats basats en el bloc http://edivyaraj.blogspot.in i la veritat és que han quedat molt gustosos i el canvi d'alguns dels ingredients no l'ha perjudicat! Avui us presento "dal masala" (llenties especiades).

Llenties (*)

all

ceba (*)

bitxo vermell sec (*)

llavors de comí (*)

llavors de mostassa (*)

cúrcuma

assafètida

fulles de curri

coriandre

sal

oli (*) de cacauet

arròs basmati per acompanyar

*he marcat els ingredients que considero que són imprescindibles per fer el plat. D'altres es poden suprimir i segurament se'n poden afegir de nous com el gingebre, etc.

Les llenties: s'han de deixar en remull unes hores abans. Després es bullen amb l'olla a pressió. Jo les he deixar un parell de xiulets (uns 8 minuts) i estaven quasi líquides, així que potser un xiulet és suficient. Tampoc crec que faci falta molta aigua, jo hi dec haver posar un parell de gots plens i després me'n sobrava.

La barreja: en una trituradora afegim una sèrie d'ingredients per fer una pasta que és la que donarà consistència a la salsa: una ceba, 4 grans d'all, uns quants bitxos (jo hi he posat mirchi powder) i llavors de comí. Com que no aconseguia triturar-ho bé i creia que em faltava textura, també hi he posat un grapat de pistatxos. Ho triturem fins que quedi una pasta.

Per fi, tallem una mica d'all i ceba i en una paella posem a escalfar oli i un grapat de llavors de mostassa. Quan comencin a esclatar hi tirem les fulles de curri, l'assafètida i un bitxo vermell i ho saltegem 1 minutet. Després hi tirem la ceba, l'all i una mica de cúrcuma i ho saltegem de nou uns minuts. Ara hi tirem la barreja i ho saltegem encara uns minuts. I finalment hi tirem les llenties (amb l'aigua), ajustem el punt de sal i deixem que faci xup xup uns 10 minuts.

Servir ben calentó amb coriandre fresc talladet i acompanyat d'arròs basmati!

Cigrons estofats

No sé si us en heu adonat, però les últimes receptes totes duen cigrons. I és que a l'Índia, país vegetarià per excel·lència, les proteïnes i els hidrats de carboni provenen dels llegums. Cigrons i llenties, per nombrar els més habituals, estan presents a la gastronomia de totes les regions. A més, en tenen moltíssimes varietats: llenties verdes, vermelles, grogues, negres... i els cigrons? Doncs de moment n'he vist de petitets i foscos i de grans i clars (els nostres). Però la recepta d'avui no és pas exòtica, sinó una d'aquelles tradicionals de la mama. I clar, havia de ser ella la que expliqués com coure els cigrons un cop remullats:

"El temps, segons el meu llibret de l'olla diu de 10 a 15 minuts, sempre que ja siguin remullats, en cas de posar-los a coure sense remullar el temps de cocció seria el doble. L'aigua ha de cobrir justet els llegums o bé arribar fins el mínim que digui l'olla a pressió".

Un cop cuits els cigrons, passem al sofregit: ceba, xoriço, cansalada... i unes cullerades de tomàquet triturat. També s'hi pot afegir una picada d'all, julivert (o coriandre?) i potser també ametlles just abans de treure del foc. I si se us està quedant eixut, doncs una mica d'aigua i que torni a fer xup xup. Finalment es bull un ou i se'l parteix per la meitat per decorar el plat.

Farcellets de col farcits de cigrons

Aquesta és l'adaptació de vàries receptes d'internet als ingredients i utensilis que hi ha actualment a la casa de Mumbai. Respon a la pregunta que tots ens hem hagut de fer alguna vegada: "I ara què faig amb la col que sobra?".

unes quantes fulles de col

ceba

una espècie de xoriço picant típic de Goa que hem batejat com a "morcilla de Goa"

un grapat de cigrons cuits (veure cigrons estofats)

Opcional o en comptes dels cigrons: una mica de pa sec remullat amb llet

pastanaga

mig pebrot vermell i mig de verd

oli d'oliva i de fregir

sal i espècies: orenga, comí, farigola, romaní, herbes de Provença... el que es vulgui!

1) Netejar i bullir unes quantes fulles de col evitant que no es trenquin. Reservar.

2) Sofregir la ceba, el pebrot, la pastanaga, el xoriço. Afegir-hi les espècies.

3) Triturar els cigrons juntament amb les verdures.

4) Fer farcellets amb la massa i les fulles de col. Aquí és on la meva recepta es va començar a torçar, bàsicament perquè les fulles eren molt petites i no s'aguantaven i la massa estava massa calenta. El que va passar és que es van desfer una mica massa al fregir-les. Així que aquestes són les propostes de cara a la versió 2.0: guardar la massa una estona a la nevera, fer servir més d'una fulla per cada farcellet o un escuradents per aguantar-los.

5) Arrebossar amb ou i farina de galeta (nosaltres vam fer servir farina de llenties perquè de l'altra no n'hi ha).

6) Fregir a la paella.

Tot i que falta millorar-la, la massa de gust estava molt bona. Crec que quedaria molt bé com a farciment d'empanadilles...

Chana masala

Chana són cigrons en hindi, així que el plat no és res més que cigrons amb una salseta amb base de tomàquet i un munt d'espècies que li donen un gust tan deliciós i diferent del que nosaltres estem acostumats, una mica picant, una mica dolç, una mica... mmmm! He dit "res més"?

La base de la recepta és treta d'oïda de la Shanta, una senyora que em vaig trobar a la botiga de queviures. Després l'he contrastat per internet sobretot per saber quines espècies són les més habituals.

cigrons secs (una tassa per dues persones)
1/2 kg de salsa de tomàquet
ceba
all
gingebre
bitxo (1)
coriandre
suc d'una llima

comí
coriandre en pols
tumèric
canyella
clau (mòlt)
cardamom (mòlt)
pebre
altres: pebre de Caiena, nou moscada, llavors de fonoll a trossets

El primer de tot, unes hores abans, és posar els cigrons en remull. Quan ja s'hagin inflat els posem a bullir amb la mateixa aigua i sal, i en una olla a pressió si és possible.

Ara toca preparar la resta d'ingredients. La ceba, l'all i el gingebre es trossegen i es passen per la batedora. En una paella amb oli, ja els podem començar a sofregir.

Després toca la barreja d'espècies, que suposo que és més o menys a gust de cadascú. Jo pel que he estat llegint, el que mai falta és el comí (mitja cullerada sopera aprox.) i tampoc el coriandre en pols (també mitja cullerada). Jo d'aquest no en tenia i em vaig haver de conformar amb afegir-lo fresc més tard. La resta d'espècies, doncs una mica menys de mitja cullerada, la meitat, per exemple, i força menys pel que fa a la canyella i sobretot el clau, que té un gust molt potent. Un apunt sobre com tractar el cardamom: heu d'obrir la llavor i de dins en sortiran unes boletes negres. Doncs bé, aquestes boletes les heu d'esmicolar. I de la clofolla, què en fem? Doncs la podeu guardar per aromatitzar els vostres tes!

Tornem a la paella. Quan el sofregit ja té aquell to ros, afegiu-hi el bitxo a trossets (amb o sense llavors, això ja depèn de la textura i de si no voleu que sigui tan picant), el coriandre fresc i la barreja d'espècies. Deixeu-ho torrar un minutet i ja hi podeu tirar el tomàquet.

Ara és com si estiguéssiu fent una salseta de tomàquet. Hi afegiu sal, sucre, i més tard els cigrons, i ho deixeu al foc una estoneta. Just abans de d'acabar tireu-hi el suc d'una llima en petites quantitats i aneu-ho tastant, ja veureu com canvia el gust. Tireu-ne la quantitat que us agradi, i modifiqueu el gust amb les espècies per trobar la vostra combinació perfecta.

El chana masala es menja acompanyat d'arròs o de chapati (pa indi sense llevat que la gent fa servir de cullera).

Hummus

La Rocío va dur a terme una recepta d'hummus doblement deliciosa per com de fàcil era de fer. No teníem tahina, però estava bona igual.

Cigrons (bullits)
Tahina
Oli
Julivert
Llimona
All (si es vol)

Primer rentem els cigrons ja bullits, i els hi treiem la funda, un a un, no és difícil, no us cregueu. Els posem en un pot amb un raig d'oli i el suc d'una llimona, sal, julivert, un all i una mica de tahina (una cullerada, potser, no sé ni quin aspecte té la famosa tahina, així que quan sàpiga la quantitat ja us ho diré). Triturem. Si queda massa espès, hi afegim una micona d'aigua. Ha de quedar un puré molt fi.

Per servir-lo, en un bol amb una mica de pebre vermell dolç i acompanyat de pa de pita!