Noodles a l'estil de Malàisia

Ara sí, la recepta de noodles de la qual us havia parlat. Boníssima, i això que he variat la meitat dels ingredients: en comptes de col xinesa, hi vaig posar ceba tendra i pebrot, en comptes d'udon japonesos vaig posar fideus de blat coreans, no duu all perquè el Jose no en pot menjar i no vam fer servir ni llard ni porc. No em puc imaginar quina delícia ha de ser la original, com diu l'autora, amb extra "porkness".

pebrot vermell i verd
3 o 4 cebes tendres
200-300 g de gambes
1 o 2 sípies
fídeus coreans o similars (d'aquests que es couen en pocs minuts)
un parell de xilis secs tipus "ull d'ocell" (opcional)
brou (idealment de porc, jo ho he fet amb brou de pollastre)
salsa de soja
salsa de soja dolça (és una salsa típica de la cuina de Malàisia i Indonèsia)
sal, oli

01) Pelem les gambes. Posem una olla al foc amb oli i hi sofregim les peles de les gambes. Ho deixem uns minuts, hi aboquem 3 cullerots de brou i ho deixem fer xup-xup una estona.
02) Tallem els pebrots i les cebes. Netegem i tallem la sípia.
03) En una cassola (idealment un wok) hi posem oli, hi tirem els xilis i hi sofregim a foc alt la part blanca de les cebes i el pebrot. 
04) Ara hi tirem el brou de gambes colat, les dues salses i ho portem al punt d'ebullició. Hi tirem els fideus i remenem.
05) És el moment del tall: hi tirem les gambes i la sípia. Una mica més tard hi tirem la part verda de la ceba tendra. També seria el moment d'afegir-hi una mica de col. 
06) Deixem que la salsa redueixi fins al punt desitjat, idealment ha de quedar bastant espès.

Noodles amb sípia i bolets

Tenia dues sípies formoses que anava a fer amb arròs, però a l'últim moment vaig decidir tirar-hi uns noodles. I uns bolets. I salsa de soja. Visca els experiments!

Per a 2-3 persones:

2 cebes tendres
una mica de pebrot vermell
un tomàquet madur
140 g de noodles
2 sípies
salsa de soja
bolets (jo hi vaig posar cama-secs però la pròxima vegada buscaré uns bons xiitake)
oli, sal, pebre negre

01) Tallem les verdures ben petitetes i la sípia a daus. També els bolets, si cal. Ratllem el tomàquet.
02) Mentrestant, posem aigua a bullir per coure els noodles (o seguim les instruccions que ens indiqui el paquet).
03) Posem oli a la paella i fem un sofregit ben concentrat amb les verdures. Hi afegim la sípia i una mica més tard, els bolets.
04) Quan la sípia sigui cuita coem els noodles (els nostres eren 3 minuts) i els afegim a la paella. Remenem i hi afegim salsa de soja i pebre negre al gust.

Estava molt bo, és el que tenen els sofregits ben fets. Ara la pròxima vegada potser provaré de fer-los seguint aquesta recepta de, crec, Malàisia, que cou els noodles directament a la salsa de soja a més de fer-ne servir una que tinc pendent de provar, la salsa de caramel:

http://www.curiousnut.com/hokkien-noodles-kl-style/

Sopa ràpida de col

I seguim amb la col! Em venia de gust una sopa però no tenia temps de posar-me a fer una escudella, així que vaig decidir que era el moment de provar aquesta recepta de The Kitchn, adaptada al que tenia a la nevera: no hi vaig posar bolets, però hi van anar a parar altres verdures a part de la col, com ara patata i pastanaga. El resultat va ser molt satisfactori, ara bé, he de dir que part de la gràcia és que la meitat del líquid era brou meu descongelat, si l'hagués fet només amb aigua (com normalment es fan les sopes ràpides) no hauria tingut ni la meitat de gust...

Per a 2 persones:

un parell de tassons de brou
4 patates petitones o equivalent
una mica de col
una pastanaga
mitja polsada de gingebre fresc
un bitxo verd (o una mica de bitxo en pols)
una mica de ceba o de porro
un grapat d'arròs
un raig de suc de llimona
un raig de salsa de soja
llavors de sèsam
oli, sal

01) Pelem i tallem a daus les patates, a tires fines la pastanaga, trossegem la col i piquem la ceba, el gingebre i el bitxo.
02) Posem una cassola a foc baix amb un raig d'oli. Hi sofregim la ceba, el bitxo i el gingebre.
03) Hi tirem el brou, la col i les patates. Ho deixem bullir fins que les patates siguin cuites. Una mica abans de que això passi hi tirem l'arròs. Si fa falta hi afegim aigua. 
04) Ajustem el gust amb la llimona i la soja. Hi afegim la pastanaga.
05) Retirem del foc quan l'arròs sigui fet i servim. Ho decorem amb unes quantes llavors de sèsam.

Amanida alemanya

Una recepta inventada sobre la marxa inspirada en tot allò que ens ve al cap quan pensem en "amanida alemanya". (I motivada pel fet de tenir des de fa 2 mesos una col llombarda a la nevera que per moltes amanides que m'empesqui no hi ha manera d'acabar).

Per a 2 persones amb gana:

3 brühwursts (les salsitxes aquelles que són bullides i que es poden menjar crues)
6 mini patates
un grapat de col llombarda trossejada
un grapat de pastanaga trossejada
mitja ceba tallada a llunes
un grapadet de cogombrets avinagrats o tàperes
1 culleradeta de llavors d'alcaravia
maionesa al gust
oli, vinagre, sal

1) Unes hores abans marinem la ceba amb vinagre i aigua.
2) Rentem les patates i les posem a bullir amb pell. Quan siguin cuites i fredes les pelem i les tallem a trossos.
3) A la mateixa aigua hi coem les salsitxes durant 5 minuts. Les retirem i les tallem a rodanxes.
4) Piquem uns quants cogombrets ben petitons i els barregem amb maionesa.
5) En una paella al foc amb oli hi torrem l'alcaravia i seguidament hi saltem la col amb una mica de sal.
6) Ja fora de la paella la barregem amb la pastanaga, la ceba escorreguda, les patates, les salsitxes i la maionesa. Si volem que sigui una amanida freda la podem ficar una estona a la nevera.

Falafels de llenties vermelles

La primera vegada que vaig provar de fer aquesta recepta tan senzilla no va quedar prou bé, es notava massa el cigró cru (recordeu que els llegums són només remullats, sense bullir). Potser no vaig triturar prou la massa, qui sap. El cas és que fa un parell de dies vaig tenir com un desig de repetir-la i la vaig fer a ull, sense mirar receptes ni quantitats, una mica seguint el que em dictava l'instint. Fins i tot vaig canviar l'ingredient de base (llentia vermella o masoor dal en comptes de cigrons) per assegurar-me que el llegum quedava ben tou. I van quedar bé! Potser falta millorar la part de la forma (la massa no tenia prou consistència i inevitablement quedaven plans), però de gust, molt bons. Això sí, reescalfats no valen res, s'han de menjar al moment, acabats de fregir.

Per a dues persones:

un grapat de llenties vermelles (masoor dal)
mitja ceba petita
unes quantes fulles de menta fresca
un parell de culleradetes de comí mòlt
una culleradeta de xili mòlt
un polsim de sal

1) Posem a remullar unes hores abans.
2) Les escorrem i les triturem juntament amb la resta d'ingredients fins a fer una pasta. No cal que sigui molt fina.
3) Escalfem una paella amb força oli i hi aboquem cullerades de la pasta, que fregim com si fossin bunyols de bacallà.

I direu, això és tot? Sí! Però ep, que la meitat de la gràcia del plat és l'acompanyament: una salseta de iogurt, una mica de chutney, salsa coreana picant... S'ha de ser original!

Verat a la vietnamita

Últimament en comptes de japonesos, freqüentem restaurants coreans, vietnamites... asiàtics, vaja. El mosquito, el Wok and Bol, el Pho bar, el Sankil... I clar, una comença a investigar. I comença per plats senzills com aquest, que va quedar francament bo tot i ser completament improvisat! Del blog Vietnamese Soul Food.

1 ceba tendra
2 verats oberts en filets (4 talls)

1 gra d'all
50 ml de salsa de soja
50 ml d'aigua
1 cullerada i mitja de sucre
mitja culleradeta de pebre negre mòlt
bolets (opcional)
oli

Posem a escalfar un bon raig d'oli en una paella i hi tirem l'all tallat a trossets i seguidament la part blanca de la ceba, també tallada. Quan estigui cuita hi afegim la salsa de soja, l'aigua, el sucre i el pebre. N'ajustem el gust i acte seguit i afegim els filets. Tapem i ho deixem coure uns minuts, els girem i els deixem uns minuts més. Quan siguin cuits els posem al plat amb la salsa. Tornem la paella al foc i hi posem una micona d'oli. És el moment de saltejar-hi uns quants bolets. També hi afegim una cullerada de la salsa, i la part verda de la ceba tendra. Donem un parell de voltes i ja es pot servir.

Aquest plat es menja acompanyat d'arròs blanc.

Raviolis amb salsa de carbassa

Això és un experiment que vaig fer fa un parell de dies per gasta una mica de puré de carbassa que tenia a la nevera. En realitat és una variació de la salsa carbonara tal com es fa a la península (amb crema de llet). Va quedar prou bona i per això l'apunto:

pasta (farcida crec que hi queda millor)
bacon
ceba
porro
dues o tres cullerades de puré de carbassa
crema de llet
pebre negre
sal
oli

1) Posem una paella amb oli al foc. Tallem el bacon a trossets i l'hi tirem. Quan estigui cruixent el retirem.
2)  Mentrestant hem picat la ceba ben menuda i també la tirem a la paella.
3) Netegem i tallem el porro a rondaxes i també cap a la paella.
4) Més tard hi tirem la carbassa, remenem fins que perdi l'aigua i es faci una pasta.
5) Ara hi tirem un raig de crema de llet. Ho salem i hi tirem pebre acabat de moldre al gust.
6) Un deixem uns minuts més i ja ho podem servir sobre la pasta, amb una mica de bacon per sobre.

Com a variació, avui m'he creuat amb una recepta del blog La pasta per als catalans que hi incorpora bolets, concretament ceps, convertint-la en un plat plenament tardorenc.

Farciment d'empanadilles: carbassa i brie

Avui ha vingut la Gina a dinar i per celebrar-ho he fet empanadilles. Però no les volia massa consistents sinó lleugeres i hippies, així que se m'ha acudit fer-les de carbassa i brie. El blog "Cuina per a llaminers" m'ha donat la solució per coure la carbassa: a la papillote!

mitja carbassa tipus "butternut" (Curcubita moschata)
oli
sal
formatge brie
nou moscada

Tallem la carbassa, hi tirem un raig d'oli i sal i l'emboliquem amb paper de plata de manera que formi com una bossa. Precalentem el forn a uns 180 graus. Quan ja estigui calent, hi fiquem la carbassa i ho deixem una horeta aprox. Per saber si està cuita podem pressionar amb una cullera de fusta: si s'enfonsa és que sí. Llavors la treiem amb compte de no cremar-nos, i quan estigui més freda buidem la pell amb una cullera i triturem la pasta amb una forquilla, tot afegint-hi una mica de nou moscada.

A l'hora d'omplir les empanadilles, posem una boleta de carbassa i un trosset de brie a sobre.

Com a variació, es pot fer amb formatge de cabra o amb mozzarella, i afegir-hi alguna espècie o herba, per exemple orenga o alfàbrega o potser llavors de coriandre. Tot és provar-ho!

Noodles a mig camí de Manxúria

M’agraden molt els noodles. Són les salsetes: picantones, a vegades dolces, a vegades salades... i tan allunyades de la nostra cuina que no tinc ni idea de per on començar a fer-les. I clar, si primer t’has d’aprovisionar amb tots els ingredients que llisten les receptes d’internet, no acabaríem ni l’any que ve! I jo que només vull intentar-ho... Així que he fet el que faig sempre: una adaptació.

Noodles
Albergínia
Gingebre
Pebrot
Bitxo verd
Tomàquet triturat
Ceba tendra
Vinagre
Salsa de soja
“chilli sauce”
Suc de llimona
Herba llimona (opcional)
Farina (opcional)
Sal
Sucre
Oli

1) Tallem l’albergínia a daus i la posem a marinar amb aigua, suc de llimona i sal.
2) Ara hi ha l’opció d’arrebossar-la amb farina i fregir-la, i afegir-la més tard cap al final de l’elaboració del plat. Avui, però, em saltaré aquest pas.
3) En una paella amb oli, sofregir-hi la ceba tendra talladeta (la part blanca), més el gingebre tallat a tires, un parell de bitxos tallats a trossos grans.
4) Ara hi afegim l’albergínia i que es cogui fins que estigui toveta. Més tard i afegirem el pebrot talat a trossos grans.
5) Mentrestant podem anar preparant els noodles tal i com indiqui l’embolcall.
6) Ara és el torn de les salses. Hi afegim el tomàquet triturat i, respecte a aquest, la meitat de salsa de soja, la meitat de chilli sauce i la meitat de vinagre. També una mica de sucre i sal.
7) Ara seria el moment d’afegir-hi les albergínies si ja estaven fregides. I els noodles! Finalment, just abans de treure del foc hi tirem la part verda de la ceba tendra tallada a trossets o potser una mica d’herba llimona.

La recepta és inspirada en una del bloc Akila’s kitchen, i l’he titulada en honor a aquesta.

Pollastre a la cassola amb dàtils

Una versió diferent del pollastre a la cassola de tota la vida que, si no m'equivoco, crec que va sense tomàquet. A no ser que sigui pollastre amb samfaina. Tot i que a mi, amb samfaina, m'agrada més el conill... Ui, que em desvio de tema...

Pollastre
Llorer
Branca de canyella
Vi o conyac
Tomàquet triturat (2)
Ceba (o cebetes)
Dàtils (o prunes)
Oli
Sal

1) Salpebrem els talls de pollastre una estona abans.
2) Els enrossim a la cassola en oli ben calent i sense tapar. Reservem.
3) Al mateix oli hi tirem un branquilló de canyella i unes fulles de llorer.
4) També hi tirem ceba triturada (2 o 3 cullerades) i unes quantes cebetes senceres.
5) Ara hi tirem el tomàquet triturat i la sal que faci falta.
6) Ara és el torn d'un got de vi negre (o conyac o el que tinguem).
7) Quan l'alcohol s'hagi evaporat hi tirem el pollastre, aigua fins a mig cobrir-lo i tapem.
8) L'hem d'anar controlar que no es begui tota l'aigua. Quan ja falti poc per estar fet, hi tirem els dàtils. 

Ara ve lo bo, que diuen: resulta que se l'ha de deixar reposar un dia sencer perquè estigui més bo! Doncs he de reconèixer que a casa no ens hem pogut aguantar i ens l'hem cruspit tan bon punt ha sortit del foc. La pròxima vegada serà!

Gaspatxo de remolatxa

Al súper (sí, a Mumbai també hi ha súpers, poquets, però n'hi ha) hi havia remolatxa crua. Mai l'he cuinat així, només la vaig provar a casa la mama una vegada que la va ratllar i afegir a l'amanida i estava boníssima. Doncs bé, no sé si és que va sortir malament, no és època o és el tipus de remolatxa, però la qüestió és que no tenia gust de res. Així que com que a l'amanida més aviat hi molestava, vaig decidir fer-ne un gaspatxo. La recepta és del bloc Margot cosas de la vida.

3-4 tomàquets
2 remolatxes mitjanes
1 bitxo
oli
sal
vinagre
(sucre)

Pelar les remolatxes (compte que taquen molt!) i coure-les durant una mitja hora llarga amb aigua i sal, talment com si fossin patates. Després triturar-les juntament amb els tomàquets, el bitxo, un raig d'oli, un raig de vinagre (menys que d'oli) una mica d'aigua i sal. El sucre és opcional, afegiu-lo si les remolatxes no tenen gust o si us agrada més aviat dolç. Colar-lo i a la nevera!

Guisat de peix

Era un experiment fruit de no tenir forn, i ha sortit bé. La base són diverses receptes de peix que he trobat per internet adaptades als ingredients propis de l'Índia. El resultat té un regust mediterrani, no picava tot i el bitxo (que era el substitut indi del pimentón) i n'ha sortit un munt de salsa que penso aprofitar per fer un bon plat de pasta a la marinera.

1 rawas (salmó indi) fet a filets
1 patata
cúrcuma en pols
bitxo en pols
1 all
1 tomàquet
mig pav (panet indi)
un grapat d'ametlles crues
sal
oli d'oliva
(nata)

Posar una paella al foc amb un raig d'oli generós i sofregir-hi un all. Mentrestant, escaldar un tomàquet i un grapat d'ametlles per treure'ls-hi la pell. Després ho passem tot pel minipímer juntament amb una mica de pa sec, l'all que hem recuperat de la paella, un polsim de bitxo i un altre de cúrcuma. Obtindrem una massa que acte seguit posem a sofregir a la paella. Mentrestant pelem una patata i la tallem a rodanxes finetes. Afegim una mica d'aigua a la paella, la patata, sal i deixem que es vagi coent. S'ha d'afegir prou aigua o bé anar-ho controlant de tant en tant que no es quedi sense. Quan la patata ja estigui quasi feta hi afegim el peix, prèviament salat. Deixem que faci xup xup uns 10 minuts i llestos. En aquest punt, si volem, hi podem afegir nata per fer la salsa més espessa i consistent.

Una altra opció a provar és afegir-hi la famosa llet de coco per donar-li un toc sud-asiàtic. També ho vull provar amb llavors de mostassa.

Farcellets de col farcits de cigrons

Aquesta és l'adaptació de vàries receptes d'internet als ingredients i utensilis que hi ha actualment a la casa de Mumbai. Respon a la pregunta que tots ens hem hagut de fer alguna vegada: "I ara què faig amb la col que sobra?".

unes quantes fulles de col

ceba

una espècie de xoriço picant típic de Goa que hem batejat com a "morcilla de Goa"

un grapat de cigrons cuits (veure cigrons estofats)

Opcional o en comptes dels cigrons: una mica de pa sec remullat amb llet

pastanaga

mig pebrot vermell i mig de verd

oli d'oliva i de fregir

sal i espècies: orenga, comí, farigola, romaní, herbes de Provença... el que es vulgui!

1) Netejar i bullir unes quantes fulles de col evitant que no es trenquin. Reservar.

2) Sofregir la ceba, el pebrot, la pastanaga, el xoriço. Afegir-hi les espècies.

3) Triturar els cigrons juntament amb les verdures.

4) Fer farcellets amb la massa i les fulles de col. Aquí és on la meva recepta es va començar a torçar, bàsicament perquè les fulles eren molt petites i no s'aguantaven i la massa estava massa calenta. El que va passar és que es van desfer una mica massa al fregir-les. Així que aquestes són les propostes de cara a la versió 2.0: guardar la massa una estona a la nevera, fer servir més d'una fulla per cada farcellet o un escuradents per aguantar-los.

5) Arrebossar amb ou i farina de galeta (nosaltres vam fer servir farina de llenties perquè de l'altra no n'hi ha).

6) Fregir a la paella.

Tot i que falta millorar-la, la massa de gust estava molt bona. Crec que quedaria molt bé com a farciment d'empanadilles...

Coca d'ametlles exprés

Aquesta coca la van dur uns convidats dels meus pares una tarda que hi havia sessió de cine, i va impressionar tothom per com de fàcil era de fer. Pel que vam entendre:

1) Tallar el pa de motlle per la meitat (d'aquesta manera surten dues coques allargassades).
2) Untar-lo amb llet merengada.
3) Esmicolar un grapat d'ametlles i escampar-les per sobre la coca.
4) Al forn 10 minuts (aprox.).

I ja!

Pollastre al curri

Recepta treta d'internet, he fet una comparació entre moltes pàgines i a part de que les hi ha que diuen de fer la carn primer i reservar o deixar-la a dins i anar afengint les verdures, totes coincideixen a incloure-hi el tomàquet triturat, cosa que sorprèn. O potser és que em falta un amic hindú per familiaritzar-me amb la cuina asiàtica.

Pollastre
Nata
Tomàquet triturat
Ceba
Pebrot verd
Pebre de Caiena
Curri

Salpebrar i fer la carn. Reservar. Fer la ceba, afegir-hi el pebrot o altres verdures que considerem adients. Ara el tomàquet (+ sal i sucre). Ara toca el torn a la nata, jo vaig ser força generosa, perquè com que després ha d'estar fent xup xup mitja hora i no hi afegeixo aigua, no volia que quedés tot sec. De curri, se n'hi tiren dues culleradetes, i també hi vaig posar una guindilla de Caiena, sense triturar-la que em feia por que fos molt picant (no les tinc per la mà). Hi tirem la carn i ho deixem al foc durant mitja hora. Per a l'acompanyament, jo vaig fer unes tallarines, però arròs d'aquell basmati també seria molt indicat.

A l'hindú de sota casa em van posar ja fa temps un plat de pollastre al curri molt suau i amb llet de coco crec que duia. Serà qüestió d'investigar aquesta variant.

Llom a la sal amb salsa tot terreny

Aquesta recepta, no l'he provat, però em va sonar tan curiós això de coure el llomillo al forn que l'apunto aquí per no oblidar-me'n. És, com ja va sent habitual, del Jose.

Llomillo, a poder ser de dos colors

Sal grossa

pastanaga

comí

clau (2 o 3)

Untar el llomillo amb oli i posar a escalfar el forn. Cobrir una safata de forn amb sal grossa. Quan el forn estigui calent, a posar el llomillo sobre la sal, i cap dins. Mentrestant, la salsa: tallar la pastanaga i posar-la en una olla amb una mica d'oli, aigua i les espècies i deixar que es cogui. Quan ja estigui cuita la pastanaga, triturar-ho tot i llestos.

La salsa aquesta és molt "socorrida", que es diu, serveix per amorosir tots aquells plats de carn una mica eixuts.

Vieires al forn

Aka "El horror de Leti", per haver sigut ella la qui m'ha ensenyat aquesta recepta que, pel que he llegit, és d'origen gallec (com el nom "vieira"). Ella, això sí, la fa "a la basca".

Netejar i salar les vieires. Posar una paella al foc i coure-hi una ceba fins que estigui transparent, afegir-hi llavors una mica de paprika, i, si es vol, trossets de pernil. Després i afegirem farina de galeta, MOLTA farina de galeta, fins a tenir una pasta cruixent que farem servir per, en un recipient per anar al forn, cobrir les vieires. Tot seguit cap al forn, a altes temperatures uns 15-20 minuts.

Es veu que aquest plat és un entrant... si no fas com nosaltres i hi poses un poquetes vieires, que atipen molt. Per decorar-lo, si les vieires anaven amb closca, es pot posar la barreja dintre d'aquesta, amb un tall de llimona al costat pel amanir-ho.

Pasta amb verdures pseudoconfitades

Aquesta recepta la hi vaig veure per primera vegada al Pedro, un company GM de Blizzard, un dia que vam organitzar un sopar improvitzat al seu pis de 20 m2.

Tallem a rondanxes una pastanaga i un carbassó, i a llunes una ceba. Posem una olla al foc amb un bon raig d'oli i hi tirem les verdures. S'ha de deixar tapat que es vagi fent a foc molt lent. La idea no es que es fregeixin, si veiem que passa això hi afegim oli. Mentrestant fem la pasta, a mi m'agrada que sigui farcida, raviolis farcits de pernil salat, per exemple. Si no es farcida sempre podem afegir unes quantes làmines de pernil després, per decorar i donar gust. Quan les verdures estiguin quasi fetes, hi afegim panses i pinyons. Després la pasta escorreguda, ho remenem tot i ho retirem del foc. A l'hora de servir, s'hi tira un raig d'oliva verge, i potser tomàquets cherry o el pernil salat, segur que no hi sobren pas.

Llegint el bloc de Buenas Migas, m'he adonat que és una manera ràpida de confitar les verdures! Perquè sí, queden més aviat dolces. La próxima vegada confitades íntegrament!