Calçots al forn amb salsa romesco

Ahir vam provar un experiment: fer una calçotada a casa, usant el forn (evidentment, no tenim llar de foc). Doncs bé, va quedar tot molt autèntic! La recepta original és treta de l'excel·lent blog Lacuinadesempre, i la salsa romesco és la del Corpus de Cuina Catalana. Apunto aquí els passos i les quantitats per tenir-ho de referència:

Per a 3 - 4 persones:

20-40 calçots depenent de si hi ha més teca o no i si sou de menjar-ne molts o no, i de la mida, també!
4 tomàquets
2 o 3 culleradetes de carn de nyores
mitja culleradeta de pebre vermell
un grapat de crostons de pa torrat
20 g d'ametlles torrades
oli, vinagre, sal, pebre

01) Posem el forn a 250 ºC. Mentrestant, arreglem els calçots: els tallem les arrels i la part verda i els netegem.
02) Posem a escalivar els tomàquets en una font de fang amb un raig d'oli. També posem els calçots el forn, de la següent manera: els calçots, a sobre la graella i, a sota, una safata amb paper de plata per recollir el líquid que desprendran. Els deixem 30-40 minuts (depenent de si ja comencen a estar cremats o no).
03) Quan els tomàquets siguin cuits els traiem del forn i, quan poguem, els pelem amb els dits.
04) Triturem a la batidora tots els ingredients de la salsa. L'oli, el vinagre, la sal i el pebre van a gust.
05) Girem els calçots i els deixem 10 minuts més. Al retirar-los del foc, els servim envoltats de paper de diari perquè es mantinguin calents el màxim de temps.

Frit mallorquí

Imagineu-vos: patata a dauets petits fregida amb molt de pebrot i ceba i acompanyada de freixures de xai i espècies. Oliós, aromàtic, una delícia, d'aquelles d'escurar el plat amb un tros de pa. És un plat mallorquí, que vam provar la primera vegada que vam anar a sopar a Na Mindona i que des de llavors sempre demanem. Indispensable acompanyar el frit amb una bona xapata o pa de coca untada amb tomàquet.

Per a 2 persones:

1 pebrot verd
1 pebrot vermell (o mig, si és molt gran)
2 cebes tendres, part verda inclosa
freixura de xai
1 patata grossa o dues de petites
4 xilis secs "ull d'ocell" (caiena)
una fulla de llorer (opcional)
fulles de fonoll fresc (indispensable, és el que li dóna el sabor tan particular)
oli, sal

01) Pelem i tallem la patata a daus. També tallem a dauets petits els pebrots i la ceba tendra. Ah, i les freixures!
02) Posem una paella al foc amb força oli. Ara, sobre l'ordre de fregir les coses: a vàries receptes que he consultat fregeixen cada ingredient per separat. Jo, com que tampoc volia passar-me d'oli, ho he fet com faig la truita de patates: amb oli moderat i amb la tapa posada i a foc lent-mitjà. D'aquesta manera, he posat primer les patates, després i he afegit els pebrots i finalment la ceba. Ah, i les espècies!
03) Per fregir la freixura, sí que crec que cal retirar les verdures del foc, ja que es veu que deixa anar força aigua. Les aboquem en una cassoleta, afegim oli a la paella i fregim la freixura.
04) Quan sigui llesta la barregem amb la resta de verdures a la paella i ho deixem coure un parell de minuts més. Diuen que reposat unes quantes hores està més bo. Bon profit!

He de dir que en aquesta primera versió meva he fet una mica de trampa, ja que a la carnisseria no tenien freixura ni tan sols fetge, així que al final el vaig fer amb botifarra del perol. Estava bo igual. 

Tall rodó al vi amb salsa de pomes

Un plat típic de la cuina catalana que figura al Corpus és el tall rodó amb bolets. Jo, com a plat de carn amb salsa i bolets, sempre he preferit el fricandó, i el rodó m'agrada més pensar-lo tipus entremès, amb la salsa espessa i dolça a l'estil d'una compota, o inclús amb una salsa barrejada amb tonyina, un plat italià que es diu "vitello tonnato".

A més, en aquesta ocasió, hem decidit marinar-lo amb vi i espècies. Aquests són els passos a seguir.

Per a 4 persones:

un tall rodó de vedella d'uns 600 g
1 o 2 cebes
3 o 4 pomes
1 pastanaga
uns quants grans de pebre negre
una branca de canyella
herbes: farigola, romaní, llorer
vi negre (mig litre)
oli, sal

01) Salem la carn i la posem a macerar el dia abans en un recipient amb el vi, el pebre i les herbes. Cal anar-lo girant de tant en tant perquè  es maceri bé de tots els costats.
02) Posem una cassola amb oli (i llard, si en tenim) al foc i hi daurem la carn. Altra vegada, cal anar-la girant.
03) Pelem i tallem les verdures i les pomes i les incorporem a la cassola, primer la ceba, més tard la pastanaga i finalment les pomes. Ho deixem coure una mica.
04) Ara hi aboquem el vi amb les herbes i deixem que redueixi.
05) Quan ja és tendre pesquem el llorer i la canyella, retirem la carn i triturem la resta. 
06) Tallem la carn a rodanxes fines. Tornem a posar la salsa a l'olla i hi aboquem les rodanxes de carn i, si volem, uns quants bolets. Ho deixem coure uns minuts més. 

Llestos. Tingueu a punt una llesca de pa que el plat s'ho val.

Però això no és tot. I si sobra carn? Doncs aquesta, menjada freda, és ben bona, la guardem a la nevera i n'anem fent talls, com si fos un embotit. Si ho volem convertir en un vitello tonnato en tota regla, una bona opció és guardar una mica de la salsa triturada i barrejar-la amb maionesa i una llauna de tonyina, pebre i unes quantes tàperes i servir aquesta salsa juntament amb la carn. Inclús en podem fer un entrepà boníssim!

Llenties amb ceba i cansalada

Ara que l'OMS ha dit que la cansalada i demés carns adobades són tan horribles per la salut, aprofito per penjar aquesta recepta senzillísima per menjar llenties. El repte era que quedés igual que la versió de ma àvia que és més caldosa (la de ma mare és més tipus saltat) i ho vaig aconseguir:

1/2 kg de llenties bullides
4 tires de cansalada
1 ceba
uns quants grans de pebre negre (ma àvia hi posa també prebre rosa i queda curiós!)
oli, sal

01) Tallem la ceba a llunes i la cansalada a trossos grossos.
02) En una paella amb un bon raig d'oli hi sofregim la ceba fins a caramelitzar-la juntanent amb una mica de sal i els grans de pebre.
03) Hi afegim la  cansalada i, quan sigui cuita, les llenties. Remenem i hi afegim una mica d'aigua.
04) Ho fem coure tot plegat uns minuts fins que la salsa es faci espesa.

Sopa ràpida de col

I seguim amb la col! Em venia de gust una sopa però no tenia temps de posar-me a fer una escudella, així que vaig decidir que era el moment de provar aquesta recepta de The Kitchn, adaptada al que tenia a la nevera: no hi vaig posar bolets, però hi van anar a parar altres verdures a part de la col, com ara patata i pastanaga. El resultat va ser molt satisfactori, ara bé, he de dir que part de la gràcia és que la meitat del líquid era brou meu descongelat, si l'hagués fet només amb aigua (com normalment es fan les sopes ràpides) no hauria tingut ni la meitat de gust...

Per a 2 persones:

un parell de tassons de brou
4 patates petitones o equivalent
una mica de col
una pastanaga
mitja polsada de gingebre fresc
un bitxo verd (o una mica de bitxo en pols)
una mica de ceba o de porro
un grapat d'arròs
un raig de suc de llimona
un raig de salsa de soja
llavors de sèsam
oli, sal

01) Pelem i tallem a daus les patates, a tires fines la pastanaga, trossegem la col i piquem la ceba, el gingebre i el bitxo.
02) Posem una cassola a foc baix amb un raig d'oli. Hi sofregim la ceba, el bitxo i el gingebre.
03) Hi tirem el brou, la col i les patates. Ho deixem bullir fins que les patates siguin cuites. Una mica abans de que això passi hi tirem l'arròs. Si fa falta hi afegim aigua. 
04) Ajustem el gust amb la llimona i la soja. Hi afegim la pastanaga.
05) Retirem del foc quan l'arròs sigui fet i servim. Ho decorem amb unes quantes llavors de sèsam.

Estofat de llenties

Un plat completíssim amb verdura, llegums, una mica de tall i molt, molt fàcil de fer. I ràpid. Sí, no us enganyo, si el feu amb llenties de cocció ràpida que no necessiten posar-se en remull com per exemple les de la varietat "du Puy" no trigareu més de mitja hora, 15 minuts si ho feu amb l'olla a pressió. (Le Puy es un municipi de la regió francesa d'Auvergne i gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida.)

170 g de llenties de Le Puy
600 ml d'aigua
1 ceba
1 pastanaga
1 porro
un tros de botifarra del Perol
un tros de xoriço ibèric o xistorra
mitja culleradeta de pebre roig (opcional)
llorer, sal

01 Pelem i trossegem les verdures.
02 Posem les llenties, les verdures i el llorer en una cassola al foc. Tapem.
03 Al cap d'un quart d'hora hi tirem la carn. Ho deixem coure fins que les llenties siguin cuites.

Variacions: si pot afegir un grapat d'arròs a mitja cocció. També es pot fer sense carn.

Puchero de vigilia

Un plat de la província de Huelva que la meva àvia ha identificat com un que també feia la seva mare de Sòria. Un "puchero", ras i curt, de Setmana Santa a jutjar pel nom i pel tipus d'ingredients. Fàcil i ràpid de fer si es tenen els ingredients preparats.

Per a 3 - 4 persones:

200 g de cigrons secs
150 g de bacallà esqueixat
un manat d'espinacs
2 ous
1 ceba
pa, ametlles (opcional)
1 fulla de llorer
oli

1. Posem en remull el dia anterior el bacallà i els cigrons, aquests si volem amb una mica de bicarbonat o amb un tros d'alga kombu. El matí següent canviem l'aigua als espinacs.
2. Rentem, blanquegem i escorrem els espinacs i posem a bullir dos ous
3. Bullim els cigrons a l'olla a pressió amb mitja ceba i el llorer (també hi podem posar l'alga). Triguen uns 20-30 min. Els escorrem però guardem una mica del brou.
4. Sofregim mitja ceba. Quan sigui daurada li afegim les espinaques picades, el bacallà i els cigrons. A part, fem una picada amb una mica de brou, la mitja ceba i uns quants cigrons (i pa i ametlles si volem). L'afegim a la cassola.
5. Pelem els ous i els piquem i els afegim quan faltin pocs minuts.

Crema d'espigalls

La Cristina i el David venen verdures ecològiques i de temporada i ja fa unes setmanes que tenen espigalls (els brots tendres d'una varietat de col). Ahir per fi em vaig atrevir a comprar-ne i en vaig fer una crema boníssima i d'un preciós verd intens.

1 patata mitjana
un grapat d'espigalls
1 porro mitjà
1 nap (en aquest cas era un nap que va sobrar de fer el brou)
brou (optatiu)
sal, oli

1. Posem a bullir aigua amb una mica de sal o brou.
2. Pelem i tallem la patata, trossegem el porro i rentem i arreglem els espigalls (bàsicament els vaig treure la part de sota, més dura).
3. Sofregim, en aquest ordre, el porro, les patates i els espigalls.
4. Hi tirem brou i deixem que es coguin les verdures.
5. Ho triturem.

Per servir-o ho podem amanir amb un raig d'oli d'oliva i també amb unes llavors de sèsam.

Gulash

Bé, no sé si és ben bé un gulash pròpiament dit o més aviat pörkölt o una turistada en tota regla, no tinc cap amic hongarès per comprovar-ho. En tot cas, la recepta sí que ho és, d'hongaresa, treta de la web Chili & Vanilia.

Per a 4 persones:

600 g de carn de vedella o bou per fer estofat
2 o 3 cebes grans, tallades
3 o 4 cullerades de pebre roig (dolç, però suposo que si es posa una mica del picant no passaria res)
1 cullerada de llavors d’alcaravia
oli, sal
1 raig de vi negre (opcional)

1) Salem la carn i la sofregim en una olla. Reservem.
2) A la mateixa olla tirem l'alcaravia i, al cap d'un minut, la ceba. Sofregim.
3) Quan sigui cuita hi tirem el pebre roig sense deixar de remenar perquè no es cremi, i al cap d'un moment hi afegim la carn. Remenem.
4) Ara, si volem, hi podem afegir un raig de vi i, tot seguit, uns 100-125 ml d'aigua (que no acabi de cobrir). És el moment de tapar i deixar-ho coure durant 1 hora o més, controlant el nivell d'aigua.

Es pot menjar acompanyat de patates o, perquè no, arròs.

Raviolis amb salsa de carbassa

Això és un experiment que vaig fer fa un parell de dies per gasta una mica de puré de carbassa que tenia a la nevera. En realitat és una variació de la salsa carbonara tal com es fa a la península (amb crema de llet). Va quedar prou bona i per això l'apunto:

pasta (farcida crec que hi queda millor)
bacon
ceba
porro
dues o tres cullerades de puré de carbassa
crema de llet
pebre negre
sal
oli

1) Posem una paella amb oli al foc. Tallem el bacon a trossets i l'hi tirem. Quan estigui cruixent el retirem.
2)  Mentrestant hem picat la ceba ben menuda i també la tirem a la paella.
3) Netegem i tallem el porro a rondaxes i també cap a la paella.
4) Més tard hi tirem la carbassa, remenem fins que perdi l'aigua i es faci una pasta.
5) Ara hi tirem un raig de crema de llet. Ho salem i hi tirem pebre acabat de moldre al gust.
6) Un deixem uns minuts més i ja ho podem servir sobre la pasta, amb una mica de bacon per sobre.

Com a variació, avui m'he creuat amb una recepta del blog La pasta per als catalans que hi incorpora bolets, concretament ceps, convertint-la en un plat plenament tardorenc.

Chocos con habas

O sigui, sípia amb faves. (Choco és el nom que rep la sípia que es pesca a l'Atlàntic, a la zona de Huelva. De fet als de Huelva se'ls anomena "choqueros" per l'afició a aquest cefalòpode.)

1 choco per persona
faves
ceba
pebre vermell
llorer
julivert
tomàquet (opcional)
oli
sal 

Piquem la ceba, triturem el tomàquet i netegem i tallem el choco a trossos no gaire grans. Després posem una cassola al foc amb un bon raig d'oli. Quan aquest estigui calent hi tirem un parell de fulles de llorer i la ceba triturada i deixem que aquesta es cogui lentament. Deprés hi tirem una culleradeta de pebre vermell, remenem perquè no es cremi i seguidament si volem hi tirem una cullerada de tomàquet. Al cap d'uns minuts de fer xup xup és el torn del choco: cap a la cassola juntament amb l'aigua suficient per cobrir-lo. Tapem i el deixem uns 10-15 minuts, que quedi tou. Després hi tirem les faves, rectifiquem d'aigua i sal i ho deixem coure un mitja horeta. 5 minuts abans que estigui fet és el moment de tirar-hi el julivert, per exemple en forma de picada.

Algunes variacions:

- Afegir-hi una copeta de vi blanc
- Afegir-hi una picada de pa sec, vinagre, pebre negre i coriandre

Pulaf de corder

El vam provar en un restaurant d'Udaipur i estava exquisit. Des de llavors que vaig decidir provar-lo de fer. I no és difícil, no, però suposo que vol pràctica en les proporcions i els temps per encertar la textura de l'arròs. I també cal que l'arròs sigui adequat, ep. La recepta és treta del bloc Divya's Recipes.

1 kg de xai, tallat petit i amb els ossos (recomanació del carnisser, diu que donen bon gust)
arròs basmati
un BON grapat de fulles de menta, netejades
un parell o tres de bitxos verds
ceba, 1
gingebre, una polsada
cúrcuma, mitja culleradeta
un parell de tronquets de canyella
5 o 6 claus
llorer indi
cardamom sencer (un parell)
garam masala en pols (si se'n té)
oli
sal

1) Salar el corder.
2) A l'olla a pressió fregir els bitxos sencers i les fulles de menta, després afegir-hi el corder, una mica de cúrcuma i un parell de gots d'aigua, tapar i deixar coure a pressió fins que la carn estigui tova però sense que es desfaci (uns tres xiulets i comprovar).
3) Rentar l'arròs fins que ja no surti aigua blanca.
4) Picar la ceba i el gingebre.
5) En una paella amb un raig d'oli tirar-hi el llorer, la canyella, el cardamom i els claus (i un parell més de bitxos, si es vol).
6) Al cap d'un minut, tirar-hi la ceba i, quan ja estigui dauradeta, el gingebre. També seria el moment d'afegir, si en tenim, garam masala en pols.
7) Ara hi aboquem l'arròs (escorregut) i el saltegem durant 5 minuts.
8) Finalment afegim el contingut de la paella a l'olla a pressió, hi afegim aigua i sal i ho deixem coure, amb la tapa posada però sense el pes. De tant en tant hem d'anar controlant la cocció, moment en que aprofitem per remenar.

Amb un lassi o una raita ben refrescant tindrem un àpat com Déu mana.

Patates a la crema

Recepta de la mama, resulta un bon primer plat o un acompanyament.

En una cassola hi poses una mica d'oli o mantega i quan estigui calent hi tires una cullerada sopera de farina hi ho remenes de seguida. De seguida es fa rossa i aleshores hi tires les patates tallades com si fossin per a fer truita i ho remenes bé. Tot seguit hi afegeixes aigua just fins que cobreixi les patates ho tapes i que vagi coent, crec que una mitja hora. S'ha d'anar remenat de tant en tant i veure que no es quedés sense aigua. Un cop hagis tirat l'aigua s'hi posa, si vols, un all i julivert picadet ben petit. Quan ja estiguin fetes i fora del foc s'hi afegeix un ou batut. Evidentment també hi has de posar-hi sal quan tiris l'aigua. Pels dos, crec que amb un parell de patates grossetes n'hi ha prou.
NOTA: dues patates grosses o tres de mitjanes per persona!

L'he fet avui per primer cop i ha quedat bona, tot i que no s'assemblava a la que fa ma mare. És més, recordo que la seva tenia un gust àcid, com a llimona, però aquesta no figura entre els ingredients. Ja ho preguntaré...

Cebolles rellenes

El Jose em va parlar d'aquesta festa que fan al poble d'El Entrego, a Asturies, i de les delicioses cebes farcides que s'hi mengen. Com que la ceba és un dels meus ingredients preferits i la tonyina de llauna, un dels pilars alimentaris del Jose, aquesta recepta no podia faltar. Que consti que, tot i que no les he provat mai, m'he informat bé per internet. El resultat: una delícia. Això sí, no us passeu amb el bitxo si no voleu matar el dolç...

2 cebes grans per persona, o 3/4 de mitjanes
una llauna gran de tonyina
un ou dur
pebrot del piquillo
un parell de tomàquets madurs (triturats)
vi negre
farina (opcional)
bitxo en pols (opcional)
llorer
oli
sal

1) Buideu les cebes. Jo ho he fet amb un ganivet i he trigat una barbaritat, suposo que hi ha estris més adequats o simplement l'experiència. La ceba que sobra la tritureu (guardeu però, uns quants trossets per fer de tapa, tants com cebes).
2) Barregeu l'ou dur amb la tonyina i un o dos pebrots del piquillo. Ompliu les cebes amb la barreja i tapeu-les.
3) En una cassola poseu a escalfar força oli. Quan estigui calent hi poseu les cebes i que s'enrosseixin una mica (tireu-les-hi oli per sobre amb una cullera). Retireu-les del foc i reserveu-les.
4) A la mateixa cassola, hi tireu les fulles de llorer, unes quantes cullerades de ceba triturada, una de farina per espessir, els tomàquets, bitxo i sal al gust i un raig de vi negre.
5) Afegiu-hi les cebes i aigua fins que les quasi les cobreixin. Ara només cal deixar-les que facin xup xup un parell d'hores, vigilant que no es beguin tota l'aigua. Estaran fetes quan estiguin toves i marronetes.

Estic orgullosa del resultat perquè és de les poques vegades que he aconseguit una salsa potent, consistent i en quantitat. Una salsa que, a més, crec que quedaria molt bé amb plats de menuts...

Puré de patates

És el típic plat d'acompanyament del Dia d'acció de gràcies americà. Jo que no sóc gaire amant de les patates braves o fregides, el vaig provar en un restaurant i quedava impressionant al costat del tall de carn. I em vaig decidir a estudiar les receptes d'internet en busca del puré de patates perfecte...

3 o 4 patates mitjanes (per a dues persones)
mitja tassa de llet
sal
mantega (uns 30 g)
pebre negre

1) Pelar, tallar les patates no massa petites i posar-les a bullir amb una mica de sal durant uns 15 minuts.
2) Retirar-les de l'aigua amb un colador i passar-les per la cassola a baixa temperatura un parell de minuts (l'objectiu és que se'ls evapori l'aigua restant).
3) Posar a escalfar la llet (sense que bulli) i la mantega.
4) Triturar les patates amb una forquilla o similar.
5) Barrejar-les amb la llet, la mantega, una mica de sal i una mica de pebre fins a obtenir la textura desitjada.

Variacions: s'hi pot afegir all, cebeta tallada, formatge... I per servir, és típic posar-hi una mica de mantega a sobre i deixar que es desfaci, mmmm!

Moong dal estofades

A l'Índia hi ha molts tipus de llegums i, concretament, de llenties (dal). Una d'elles és la que anomenen moong dal i que quan estan senceres em recorden els fesols (són esfèriques i tenen un puntet negre). Com que trobàvem a faltar el nostre estofat de llenties, he adaptat aquesta senzillíssima recepta que se l'hi acosta bastant, sense carn i amb picant, esclar.

un grapat de moong dal
1 o 2 bitxos verds
ceba
tomàquet (1)
coriandre en pols
llavors de comí
llorer indi
comí en pols
oli
sal

Posar en remull les moong dal unes hores abans. Coure-les amb l'olla a pressió durant 3 xiulets aprox. Mentrestant posem oli al foc i hi tirem unes fulles de llorer indi i llavors de comí. Més tard hi tirem la ceba ben talladeta i el bitxo, també talladet. I el tomàquet, una mica més tard. És el moment de tirar-hi sal i, just abans de tirar-hi les dal, una bona cullerada de coriandre en pols i una mica de comí en pols. Ara ja hi podem tirar les dal, remenem i hi afegim una mica d'aigua. Tapem i deixem coure. 

Es pot guarnir amb una mica de coriandre fresc i acompanyar amb uns rotis.

Dal dhokdi

El dilluns la Sukeshi em va convidar a dinar amb ella i la seva filla després de que ella i jo ens passéssim tot el matí preparant salmorejos i gaspatxos. Em va dir que em faria un plat tradicional del Gujarat. El plat en qüestió va resultar ser una mena de sopa espessa feta a base de llenties matxacades a la que s'afegeixen rotis especiats (dhokdi) tallats a quadrats. Vaig veure la preparació des del principi i no us imagineu la quantitat d'espècies que va a arribar a tirar dins de l'olla! Intentaré reproduir aquí la recepta, espero no deixar-me res fonamental.

220 g de farina (aprox)
la meitat d'aigua
un rajolí de ghee
una culleradeta de bitxo en pols
mitja culleradeta de cúrcuma en pols

llenties grogues (toor dal)
mitja culleradeta de llavors de comí
una culleradeta de llavors de mostassa
uns quantes llavors de methi
un tronc de canyella
2 claus
un bon grapat de jaggery (que podem substituir per sucre)
uns quants kokums secs rehidratats amb agua (que podem substituir per tamarind)
mitja culleradeta de bitxo en pols
mitja culleradeta de cúrcuma en pols
gingebre
bitxo verd
un grapat de cacauets
un grapat de panses
coriandre fresc

1) Preparem la massa dels dhokdis i la deixem reposar una estona.
2) Posem les llenties amb una mica d'aigua a l'olla a pressió i les cuinem durant 4 xiulets.
3) Posem una olla al foc amb una mica d'oli de cacauet. Hi tirem les llavors de mostassa i de comí, i potser una mica d'asafètida. També el tronc de canyella i els claus i les llavors de methi.
4) Traiem les llenties del foc i les esclafem. Afegim la pasta i un parell més de gots d'aigua a la cassola i deixem que es cogui a foc baix.
5) Hi afegim la resta d'ingredients: és a dir, els cacauets, les panses, el sucre, els kokums, el gingebre i el bitxo triturats, el bitxo en pols i la cúrcuma en pols.
5) Fem uns quants "rotis" amb la massa. Entre dos i tres és la quantitat correcta per persona. Després els tallen a quadrats com si fossin raviolis.
6) Quan la sopa comenci a bullir és en moment de tirar-hi els rotis. S'ha de remenar amb compte de tant en tant per a que no s'enganxin entre ells. Ho deixem coure uns 15 minuts.
7) Apaguem el foc i hi afegim el coriandre tallat a trossets.

Uff! La recepta és força complicada, conté ingredients que no sabia ni que existissin... en resum, que mai de la vida aconseguiré repetir-la com la va fer la Sukeshi! Però s'intentarà, oh i tant.

Dal masala

Les receptes d'internet sempre han estat una gran font d'inspiració, però aquí a l'Índia són de moment l'única via per aconseguir el gust i les textures pròpies dels plats locals. Almenys fins que no trobi un bon curs de cuina. Últimament he fet un parell de plats basats en el bloc http://edivyaraj.blogspot.in i la veritat és que han quedat molt gustosos i el canvi d'alguns dels ingredients no l'ha perjudicat! Avui us presento "dal masala" (llenties especiades).

Llenties (*)

all

ceba (*)

bitxo vermell sec (*)

llavors de comí (*)

llavors de mostassa (*)

cúrcuma

assafètida

fulles de curri

coriandre

sal

oli (*) de cacauet

arròs basmati per acompanyar

*he marcat els ingredients que considero que són imprescindibles per fer el plat. D'altres es poden suprimir i segurament se'n poden afegir de nous com el gingebre, etc.

Les llenties: s'han de deixar en remull unes hores abans. Després es bullen amb l'olla a pressió. Jo les he deixar un parell de xiulets (uns 8 minuts) i estaven quasi líquides, així que potser un xiulet és suficient. Tampoc crec que faci falta molta aigua, jo hi dec haver posar un parell de gots plens i després me'n sobrava.

La barreja: en una trituradora afegim una sèrie d'ingredients per fer una pasta que és la que donarà consistència a la salsa: una ceba, 4 grans d'all, uns quants bitxos (jo hi he posat mirchi powder) i llavors de comí. Com que no aconseguia triturar-ho bé i creia que em faltava textura, també hi he posat un grapat de pistatxos. Ho triturem fins que quedi una pasta.

Per fi, tallem una mica d'all i ceba i en una paella posem a escalfar oli i un grapat de llavors de mostassa. Quan comencin a esclatar hi tirem les fulles de curri, l'assafètida i un bitxo vermell i ho saltegem 1 minutet. Després hi tirem la ceba, l'all i una mica de cúrcuma i ho saltegem de nou uns minuts. Ara hi tirem la barreja i ho saltegem encara uns minuts. I finalment hi tirem les llenties (amb l'aigua), ajustem el punt de sal i deixem que faci xup xup uns 10 minuts.

Servir ben calentó amb coriandre fresc talladet i acompanyat d'arròs basmati!

Cigrons estofats

No sé si us en heu adonat, però les últimes receptes totes duen cigrons. I és que a l'Índia, país vegetarià per excel·lència, les proteïnes i els hidrats de carboni provenen dels llegums. Cigrons i llenties, per nombrar els més habituals, estan presents a la gastronomia de totes les regions. A més, en tenen moltíssimes varietats: llenties verdes, vermelles, grogues, negres... i els cigrons? Doncs de moment n'he vist de petitets i foscos i de grans i clars (els nostres). Però la recepta d'avui no és pas exòtica, sinó una d'aquelles tradicionals de la mama. I clar, havia de ser ella la que expliqués com coure els cigrons un cop remullats:

"El temps, segons el meu llibret de l'olla diu de 10 a 15 minuts, sempre que ja siguin remullats, en cas de posar-los a coure sense remullar el temps de cocció seria el doble. L'aigua ha de cobrir justet els llegums o bé arribar fins el mínim que digui l'olla a pressió".

Un cop cuits els cigrons, passem al sofregit: ceba, xoriço, cansalada... i unes cullerades de tomàquet triturat. També s'hi pot afegir una picada d'all, julivert (o coriandre?) i potser també ametlles just abans de treure del foc. I si se us està quedant eixut, doncs una mica d'aigua i que torni a fer xup xup. Finalment es bull un ou i se'l parteix per la meitat per decorar el plat.

Chana masala

Chana són cigrons en hindi, així que el plat no és res més que cigrons amb una salseta amb base de tomàquet i un munt d'espècies que li donen un gust tan deliciós i diferent del que nosaltres estem acostumats, una mica picant, una mica dolç, una mica... mmmm! He dit "res més"?

La base de la recepta és treta d'oïda de la Shanta, una senyora que em vaig trobar a la botiga de queviures. Després l'he contrastat per internet sobretot per saber quines espècies són les més habituals.

cigrons secs (una tassa per dues persones)
1/2 kg de salsa de tomàquet
ceba
all
gingebre
bitxo (1)
coriandre
suc d'una llima

comí
coriandre en pols
tumèric
canyella
clau (mòlt)
cardamom (mòlt)
pebre
altres: pebre de Caiena, nou moscada, llavors de fonoll a trossets

El primer de tot, unes hores abans, és posar els cigrons en remull. Quan ja s'hagin inflat els posem a bullir amb la mateixa aigua i sal, i en una olla a pressió si és possible.

Ara toca preparar la resta d'ingredients. La ceba, l'all i el gingebre es trossegen i es passen per la batedora. En una paella amb oli, ja els podem començar a sofregir.

Després toca la barreja d'espècies, que suposo que és més o menys a gust de cadascú. Jo pel que he estat llegint, el que mai falta és el comí (mitja cullerada sopera aprox.) i tampoc el coriandre en pols (també mitja cullerada). Jo d'aquest no en tenia i em vaig haver de conformar amb afegir-lo fresc més tard. La resta d'espècies, doncs una mica menys de mitja cullerada, la meitat, per exemple, i força menys pel que fa a la canyella i sobretot el clau, que té un gust molt potent. Un apunt sobre com tractar el cardamom: heu d'obrir la llavor i de dins en sortiran unes boletes negres. Doncs bé, aquestes boletes les heu d'esmicolar. I de la clofolla, què en fem? Doncs la podeu guardar per aromatitzar els vostres tes!

Tornem a la paella. Quan el sofregit ja té aquell to ros, afegiu-hi el bitxo a trossets (amb o sense llavors, això ja depèn de la textura i de si no voleu que sigui tan picant), el coriandre fresc i la barreja d'espècies. Deixeu-ho torrar un minutet i ja hi podeu tirar el tomàquet.

Ara és com si estiguéssiu fent una salseta de tomàquet. Hi afegiu sal, sucre, i més tard els cigrons, i ho deixeu al foc una estoneta. Just abans de d'acabar tireu-hi el suc d'una llima en petites quantitats i aneu-ho tastant, ja veureu com canvia el gust. Tireu-ne la quantitat que us agradi, i modifiqueu el gust amb les espècies per trobar la vostra combinació perfecta.

El chana masala es menja acompanyat d'arròs o de chapati (pa indi sense llevat que la gent fa servir de cullera).