Pimentá

 Un acompanyament típic del sud de la península. Perquè no només es pot viure a base de pescaíto frito.

uns quants pebrots vermells. Per a 6-7 persones, 4 pebrots.

ceba*

un o dos ous durs

un o dos tomàquets

sal, oli, vinagre

1) Escalivem, al forn o a la brasa, uns quants pebrots vermells.

2) Pelem els pebrots, traiem les llavors i els fem a trossets. Fem el mateix amb l'ou.

3) Piquem una mica de ceba tendra.

4) Pelem i piquem els tomàquets.

5) Ho barregem tot i ho amanim al nostre gust.

 *Sobre la ceba, al sur fan servir una que en diuen dolça, perquè no pica, però a les fruiteries de Barcelona no la tenen. Potser als grans supermercats...

Truita de patates

Sembla una tonteria, però fer una bona truita de patates té el seu què. A més, a cadascú li agrada d'una manera! Que si mocosa, que si ben cuita, que si amb ceba, que si, que si patatim, que si patatam... A mi, evidentment, m'agrada la de ma mare, amb la ceba ben caramelitzada i un punt mocós. Sempre intento imitar-la però em quedo curta de cocció (les presses) i clar, al Jose, que ja mocosa no li mola, doncs no la gaudeix gens. Ahir la va fer ell com a ell li agrada (cuita beeeeen lentament) i va quedar ben bona, la veritat és que m'hi podria acostumar. Apunto la recepta més que res per les proporcions:

Per a 4 persones:

4 patates més aviat petites i 1 de gran
5 ous
ceba al gust 
oli, sal

01) Pelem, trossegem les patates a làmines i les coem al vapor.
02) Posem a caramelitzat la ceba en una paella al foc, això és: poc oli, foc baix, sal perquè suï i remenar sovint.
03) Quan la patata siguin cuita, afegim oli a la paella i la patata. Tapem i que es sofregeixi uns minuts.
04) Batem els ous en un bol.
05) Afegim la patata i la ceba al bol. Afegim un bon polsim de sal.
06) Retornem la massa a la paella. Ho coem a foc lent fins que qualli, vigilant que no s'enganxi. La girem amb una tapa i fem l'altre cantó.

Calçots al forn amb salsa romesco

Ahir vam provar un experiment: fer una calçotada a casa, usant el forn (evidentment, no tenim llar de foc). Doncs bé, va quedar tot molt autèntic! La recepta original és treta de l'excel·lent blog Lacuinadesempre, i la salsa romesco és la del Corpus de Cuina Catalana. Apunto aquí els passos i les quantitats per tenir-ho de referència:

Per a 3 - 4 persones:

20-40 calçots depenent de si hi ha més teca o no i si sou de menjar-ne molts o no, i de la mida, també!
4 tomàquets
2 o 3 culleradetes de carn de nyores
mitja culleradeta de pebre vermell
un grapat de crostons de pa torrat
20 g d'ametlles torrades
oli, vinagre, sal, pebre

01) Posem el forn a 250 ºC. Mentrestant, arreglem els calçots: els tallem les arrels i la part verda i els netegem.
02) Posem a escalivar els tomàquets en una font de fang amb un raig d'oli. També posem els calçots el forn, de la següent manera: els calçots, a sobre la graella i, a sota, una safata amb paper de plata per recollir el líquid que desprendran. Els deixem 30-40 minuts (depenent de si ja comencen a estar cremats o no).
03) Quan els tomàquets siguin cuits els traiem del forn i, quan poguem, els pelem amb els dits.
04) Triturem a la batidora tots els ingredients de la salsa. L'oli, el vinagre, la sal i el pebre van a gust.
05) Girem els calçots i els deixem 10 minuts més. Al retirar-los del foc, els servim envoltats de paper de diari perquè es mantinguin calents el màxim de temps.

Compota de poma amb vainilla

Fàcil, ràpid. Un clàssic. Ideal per acompanyar carns con unes llonzes de porc o un magret d'ànec. O un bon iogurt natural.

4 pomes petites
100 ml d'aigua
2 cullerades de sucre 
mitja beina de vainilla
una culleradeta de suc de llimona

01) Posem a escalfar l'aigua amb el sucre, les llavors de vainilla i també la beina. El sucre s'ha de dissoldre.
02) Pelem i tallem les pomes. Les tirem a la cassola. Tapem.
03) Quan siguin cuites retirem la beina i les fem puré amb un aixafador (masher en anglès). 

Pa de pessic de poma i ametlles

A la feina del Jose cada setmana els duen una safata plena de fruita per allò de fomentar la salut. És fruita de temporada, ecològica, boníssima, i sempre hi ha bufetades per veure qui arreplega els mangos, les maduixes o els plàtans. Ara, les pomes, no les vol mai ningú, i s'acumulen. I mira que estan delicioses! A l'acabar la setmana passada el Jose em va portar les que havien sobrat, mitja dotzena, i amb elles vam fer un pa de pessic inspirat en una recepta italiana treta del blog d'Aryblue.

Per a 8 persones (en surten 8 quadrats):

130 g de mantega

130 g de sucre

200 g de farina

2 ous

4 pomes mitjanes

100 g d'ametlles torrades

mig sobre de llevat (Royal)

un grapat de sucre de llustre

un pessic de sal

llimadura de llimona

01) Pelem i piquem les ametlles amb un morter. També pelem i piquem a daus les pomes.

02) Treballem la mantega i el sucre. Hi incorporem la llimadura, els ous i la sal, així com la meitat de les ametlles, la meitat de les pomes i la farina més el llevat passats pel sedàs.

03) Escalfem el forn a 180º C. Untem el motlle amb mantega i hi tirem la massa. Per sobre el decorem amb la resta de la poma i les ametlles.

04) El coem al forn durant mitja hora aprox.

05) El decorem amb el sucre de llustre.

Llenties amb ceba i cansalada

Ara que l'OMS ha dit que la cansalada i demés carns adobades són tan horribles per la salut, aprofito per penjar aquesta recepta senzillísima per menjar llenties. El repte era que quedés igual que la versió de ma àvia que és més caldosa (la de ma mare és més tipus saltat) i ho vaig aconseguir:

1/2 kg de llenties bullides
4 tires de cansalada
1 ceba
uns quants grans de pebre negre (ma àvia hi posa també prebre rosa i queda curiós!)
oli, sal

01) Tallem la ceba a llunes i la cansalada a trossos grossos.
02) En una paella amb un bon raig d'oli hi sofregim la ceba fins a caramelitzar-la juntanent amb una mica de sal i els grans de pebre.
03) Hi afegim la  cansalada i, quan sigui cuita, les llenties. Remenem i hi afegim una mica d'aigua.
04) Ho fem coure tot plegat uns minuts fins que la salsa es faci espesa.

Sopa ràpida de col

I seguim amb la col! Em venia de gust una sopa però no tenia temps de posar-me a fer una escudella, així que vaig decidir que era el moment de provar aquesta recepta de The Kitchn, adaptada al que tenia a la nevera: no hi vaig posar bolets, però hi van anar a parar altres verdures a part de la col, com ara patata i pastanaga. El resultat va ser molt satisfactori, ara bé, he de dir que part de la gràcia és que la meitat del líquid era brou meu descongelat, si l'hagués fet només amb aigua (com normalment es fan les sopes ràpides) no hauria tingut ni la meitat de gust...

Per a 2 persones:

un parell de tassons de brou
4 patates petitones o equivalent
una mica de col
una pastanaga
mitja polsada de gingebre fresc
un bitxo verd (o una mica de bitxo en pols)
una mica de ceba o de porro
un grapat d'arròs
un raig de suc de llimona
un raig de salsa de soja
llavors de sèsam
oli, sal

01) Pelem i tallem a daus les patates, a tires fines la pastanaga, trossegem la col i piquem la ceba, el gingebre i el bitxo.
02) Posem una cassola a foc baix amb un raig d'oli. Hi sofregim la ceba, el bitxo i el gingebre.
03) Hi tirem el brou, la col i les patates. Ho deixem bullir fins que les patates siguin cuites. Una mica abans de que això passi hi tirem l'arròs. Si fa falta hi afegim aigua. 
04) Ajustem el gust amb la llimona i la soja. Hi afegim la pastanaga.
05) Retirem del foc quan l'arròs sigui fet i servim. Ho decorem amb unes quantes llavors de sèsam.

Macarrons amb bledes

Avui tenia un "antoju" de bledes (inexplicable) i mentre valorava combinacions (que si amb llegum, que si amb patata...) m'he creuat amb dues receptes diferents que l'acompanyaven amb pasta. Vet-les aquí!

Ingredients i passos comuns:

Bledes
Macarrons

01) Rentem les bledes i en tallem la part verda a tires. (Les penques les podem guardar per fer arrebossades, per exemple.)
02) Posem aigua al foc a bullir amb sal i hi coem la pasta.

Versió 1, inspirada pel blog El bloc de la mami:

crema de llet
nou moscada/pebre negre
oli, sal

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi coem les bledes, tapades.
04) Quan siguin cuites hi tirem una mica de crema de llet, sal i les espècies.
05) Al cap de pocs minuts hi barregem els macarrons.

Versió 2 inspirada pel blog La pasta pels catalans:

olivada
pa fregit esmicolat / fruits secs
anxoves
all
oli

03) En una paella al foc amb un raig d'oli hi sofregim un all i una anxova talladeta ben petita.
04) Hi tirem les bledes i deixem que es coguin.
05) Quan siguin cuites hi barregem els macarrons i una mica d'olivada.
06) Decorem amb unes nous o amb un grapat de pa fregit esmicolat.

Estofat de llenties

Un plat completíssim amb verdura, llegums, una mica de tall i molt, molt fàcil de fer. I ràpid. Sí, no us enganyo, si el feu amb llenties de cocció ràpida que no necessiten posar-se en remull com per exemple les de la varietat "du Puy" no trigareu més de mitja hora, 15 minuts si ho feu amb l'olla a pressió. (Le Puy es un municipi de la regió francesa d'Auvergne i gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida.)

170 g de llenties de Le Puy
600 ml d'aigua
1 ceba
1 pastanaga
1 porro
un tros de botifarra del Perol
un tros de xoriço ibèric o xistorra
mitja culleradeta de pebre roig (opcional)
llorer, sal

01 Pelem i trossegem les verdures.
02 Posem les llenties, les verdures i el llorer en una cassola al foc. Tapem.
03 Al cap d'un quart d'hora hi tirem la carn. Ho deixem coure fins que les llenties siguin cuites.

Variacions: si pot afegir un grapat d'arròs a mitja cocció. També es pot fer sense carn.

Flors de carbassó arrebossades

Sabíeu que les flors de carbassó es mengen? Jo mai les havia provat i tenia molta curiositat i parlant amb un la xicota del qual és italiana em va comentar que allí les feien arrebossades amb farina de cigrons. I pel que es veu aquí també, a jutjar per les receptes d'internet, tot i que s'usa més farina blanca. També és molt típic omplir-les, amb formatge i fruits secs per exemple, o amb carbassó passat per la paella. O una mescla dels dos. O inclús es poden fer al forn, gratinades amb una mica de farina de galeta. O posar-les a la truita. O a la pizza. O a la pasta. Toma idees! Sigui com sigui segur que queden delicioses.

6 o 8 flors de carbassó
1 ou
un grapat de farina de cigrons
un trosset de camembert amb nous
oli de fregir, sal

1) Rentem les flors i les farcim amb el formatge.
2) Barregem la farina, l'ou, un polsim de sal i una micona d'aigua fins a obtenir una pasta semi líquida, prou espesa perquè no caigui a l'arrebossar-les.
3) Posem a escalfar oli en una paella. Quan sigui calent arrebossem les flors i les fregim fins que siguin daurades.

Falafels de llenties vermelles

La primera vegada que vaig provar de fer aquesta recepta tan senzilla no va quedar prou bé, es notava massa el cigró cru (recordeu que els llegums són només remullats, sense bullir). Potser no vaig triturar prou la massa, qui sap. El cas és que fa un parell de dies vaig tenir com un desig de repetir-la i la vaig fer a ull, sense mirar receptes ni quantitats, una mica seguint el que em dictava l'instint. Fins i tot vaig canviar l'ingredient de base (llentia vermella o masoor dal en comptes de cigrons) per assegurar-me que el llegum quedava ben tou. I van quedar bé! Potser falta millorar la part de la forma (la massa no tenia prou consistència i inevitablement quedaven plans), però de gust, molt bons. Això sí, reescalfats no valen res, s'han de menjar al moment, acabats de fregir.

Per a dues persones:

un grapat de llenties vermelles (masoor dal)
mitja ceba petita
unes quantes fulles de menta fresca
un parell de culleradetes de comí mòlt
una culleradeta de xili mòlt
un polsim de sal

1) Posem a remullar unes hores abans.
2) Les escorrem i les triturem juntament amb la resta d'ingredients fins a fer una pasta. No cal que sigui molt fina.
3) Escalfem una paella amb força oli i hi aboquem cullerades de la pasta, que fregim com si fossin bunyols de bacallà.

I direu, això és tot? Sí! Però ep, que la meitat de la gràcia del plat és l'acompanyament: una salseta de iogurt, una mica de chutney, salsa coreana picant... S'ha de ser original!

Puchero de vigilia

Un plat de la província de Huelva que la meva àvia ha identificat com un que també feia la seva mare de Sòria. Un "puchero", ras i curt, de Setmana Santa a jutjar pel nom i pel tipus d'ingredients. Fàcil i ràpid de fer si es tenen els ingredients preparats.

Per a 3 - 4 persones:

200 g de cigrons secs
150 g de bacallà esqueixat
un manat d'espinacs
2 ous
1 ceba
pa, ametlles (opcional)
1 fulla de llorer
oli

1. Posem en remull el dia anterior el bacallà i els cigrons, aquests si volem amb una mica de bicarbonat o amb un tros d'alga kombu. El matí següent canviem l'aigua als espinacs.
2. Rentem, blanquegem i escorrem els espinacs i posem a bullir dos ous
3. Bullim els cigrons a l'olla a pressió amb mitja ceba i el llorer (també hi podem posar l'alga). Triguen uns 20-30 min. Els escorrem però guardem una mica del brou.
4. Sofregim mitja ceba. Quan sigui daurada li afegim les espinaques picades, el bacallà i els cigrons. A part, fem una picada amb una mica de brou, la mitja ceba i uns quants cigrons (i pa i ametlles si volem). L'afegim a la cassola.
5. Pelem els ous i els piquem i els afegim quan faltin pocs minuts.

Crema d'espigalls

La Cristina i el David venen verdures ecològiques i de temporada i ja fa unes setmanes que tenen espigalls (els brots tendres d'una varietat de col). Ahir per fi em vaig atrevir a comprar-ne i en vaig fer una crema boníssima i d'un preciós verd intens.

1 patata mitjana
un grapat d'espigalls
1 porro mitjà
1 nap (en aquest cas era un nap que va sobrar de fer el brou)
brou (optatiu)
sal, oli

1. Posem a bullir aigua amb una mica de sal o brou.
2. Pelem i tallem la patata, trossegem el porro i rentem i arreglem els espigalls (bàsicament els vaig treure la part de sota, més dura).
3. Sofregim, en aquest ordre, el porro, les patates i els espigalls.
4. Hi tirem brou i deixem que es coguin les verdures.
5. Ho triturem.

Per servir-o ho podem amanir amb un raig d'oli d'oliva i també amb unes llavors de sèsam.

Yang Nyeom Tong Dak (pollastre amb salsa picant a l'estil coreà)

Deu ser la tercera o quarta vegada que m'atreveixo amb aquesta recepta coreana, i sempre és tot un èxit. Aletes de pollastre fregides + salsa picant? És allò que se'n diu un win-win! La recepta és llarga però gens complicada i costa que quedi malament, només cal tenir una mica de mà a l'hora de fregir les aletes, però la salsa sempre queda deliciosa s'hi posi el que si posi, és anar-la provant i ajustant segons el teu gust i la quantitat de pollastre que vulguem fer (per això les mesures són una mica imprecises). Cap a la cuina!

2 o 3 aletes de pollastre per persona, partides en dos trossos

farina de cigrons

ketchup

gochujang (salsa picant coreana)

vinagre de poma

sucre

all (opcional)

llavors de sèsam o cacauets trossejats

oli de fregir

pebre negre, sal

01 Rentem les aletes i les netegem de l'excés de greix. Les salpebrem.

02 Les posem en un bol i hi afegim farina de cigrons i aigua fins a formar una capa que les arrebossi.

03 Posem força quantitat d'oli de fregir al foc i l'escalfem.

04 Quan sigui ben calent, fregim les aletes en vàries tongades si cal (és important mantenir l'oli ben calent).

05 Mentrestant podem anar fent la salsa: posem una paella al foc amb un bon raig d'oli i hi sofregim l'all picat. Després hi afegim ketchup i gochujang més o menys a parts iguals, un raig de vinagre i sucre a voluntat. Ho anem tastant i ajustant els gustos fins que ens agradi la salsa.

06 Tirem la salsa picant per sobre les aletes i ho barregem amb compte. Ho decorem amb les llavors de sèsam i ho servim ben calent.

Salmó en salaó

Us presento una recepta facilíssima de la sogra per adobar salmó; el resultat són filets de salmó semi-crus, com si fossin fumats però sense el regust a fum i amb una aroma a anet deliciós... Ideals per fer entremesos, per les amanides, per fer un pa amb tomàquet diferent... i poca cosa més, que de seguida volen! Preneu nota:

mitja cua de salmó
sal
sucre
anet fresc
oli d'oliva

El primer que cal fer és congelar la cua de salmó durant 48 hores per evitar el tema de l'anisake. Més val prevenir que curar. Un cop descongelada i escorreguda, fem una barreja de sal i sucre amb la següent proporció: 2 parts de sal per 1 de sucre (tot i que he sentit que també es pot fer a parts iguals). Si tenim anet fresc l'afegim ben picadet. Ara agafem un recipient on hi càpiga la cua i hi tirem part de la barreja fins a tenir un llit de sal d'un dit de gruix. Llavors col·loquem la cua amb la pell cap amunt (important!, així evitarem que els sucs s'acumulin entre la carn i la pell i es podreixin). Ja la podem cobrir per tots costats fins que l'envolti un dit de sal i sucre. Llest! Ara la fiquem a la nevera, caldrà que ho deixem entre 24 i 48h (jo aquesta primera vegada l'he deixat 36h).

Quan hagi passat el temps veureu que la sal s'ha tornat mig líquida; això és normal, ja que el que ha fet és absorbir part de l'aigua del salmó. Per rentar-lo, ho podeu fer sota l'aixeta, li traieu tota la sal i després és el moment d'arrencar la pell, veureu que surt amb facilitat. Després l'assequeu una mica amb paper de cuina i ja el podeu filetejar. Per conservar-lo, només cal submergir-lo en un recipient en oli d'oliva, l'únic que cal tenir en compte és que tots els filets quedin coberts d'oli per tots els cantons. Deixeu-lo marinar encara unes hores en l'oli abans de consumir, serà més bo!

Sobre la conservació, és cert que es gasta un munt d'oli, però no patiu, després el podeu fer servir per amanir o per cuinar peix. A més, d'aquesta manera us aguantarà perfectament 15 dies! (Si arriba, és clar.)

Verat a la vietnamita

Últimament en comptes de japonesos, freqüentem restaurants coreans, vietnamites... asiàtics, vaja. El mosquito, el Wok and Bol, el Pho bar, el Sankil... I clar, una comença a investigar. I comença per plats senzills com aquest, que va quedar francament bo tot i ser completament improvisat! Del blog Vietnamese Soul Food.

1 ceba tendra
2 verats oberts en filets (4 talls)

1 gra d'all
50 ml de salsa de soja
50 ml d'aigua
1 cullerada i mitja de sucre
mitja culleradeta de pebre negre mòlt
bolets (opcional)
oli

Posem a escalfar un bon raig d'oli en una paella i hi tirem l'all tallat a trossets i seguidament la part blanca de la ceba, també tallada. Quan estigui cuita hi afegim la salsa de soja, l'aigua, el sucre i el pebre. N'ajustem el gust i acte seguit i afegim els filets. Tapem i ho deixem coure uns minuts, els girem i els deixem uns minuts més. Quan siguin cuits els posem al plat amb la salsa. Tornem la paella al foc i hi posem una micona d'oli. És el moment de saltejar-hi uns quants bolets. També hi afegim una cullerada de la salsa, i la part verda de la ceba tendra. Donem un parell de voltes i ja es pot servir.

Aquest plat es menja acompanyat d'arròs blanc.

Saltat de gambes a les 5 espècies xineses

Una recepta d'allò més resultona: pocs ingredients, fàcil i ràpida de fer; en 10 minuts comptats tindràs a taula una exòtica tapa de marisc que sorprendrà més d'un paladar. Treta del blog Chopping Block.

Per a 2 persones:

300 g de gambes fresques pelades
1/2 ceba
1 o 2 xilis (opcional)
2 cebes tendres
uns quants grans de pebre negre
1 culleradeta de masala 5 espècies xineses*
un polsim de sucre morè
farina de cigrons
oli per fregir
llimona (opcional)

1) Enfarinem i fregim les gambes. Reservem.
2) Barregem la culleradeta de masala 5 espècies amb el sucre i molem el pebre amb el morter. Reservem.
3) Tallem la ceba i també el xili a trossets, i la ceba tendra a llunes ben fines. Ho saltem amb el wok o la paella, en aquest ordre.
4) Al cap d'un minut hi afegim les gambes i les espècies, remenem i quan ens sembli ja ho podem servir, ben calent i amb un quart de llimona per amanir-ho al gust.

(*) Aquesta recepta la vaig fer per provar què tal havia sortit el masala 5 espècies xineses de Masala Bcn. I he de dir que el resultat va ser molt positiu!

Gulash

Bé, no sé si és ben bé un gulash pròpiament dit o més aviat pörkölt o una turistada en tota regla, no tinc cap amic hongarès per comprovar-ho. En tot cas, la recepta sí que ho és, d'hongaresa, treta de la web Chili & Vanilia.

Per a 4 persones:

600 g de carn de vedella o bou per fer estofat
2 o 3 cebes grans, tallades
3 o 4 cullerades de pebre roig (dolç, però suposo que si es posa una mica del picant no passaria res)
1 cullerada de llavors d’alcaravia
oli, sal
1 raig de vi negre (opcional)

1) Salem la carn i la sofregim en una olla. Reservem.
2) A la mateixa olla tirem l'alcaravia i, al cap d'un minut, la ceba. Sofregim.
3) Quan sigui cuita hi tirem el pebre roig sense deixar de remenar perquè no es cremi, i al cap d'un moment hi afegim la carn. Remenem.
4) Ara, si volem, hi podem afegir un raig de vi i, tot seguit, uns 100-125 ml d'aigua (que no acabi de cobrir). És el moment de tapar i deixar-ho coure durant 1 hora o més, controlant el nivell d'aigua.

Es pot menjar acompanyat de patates o, perquè no, arròs.

Bacalao Dorado / Bacalhau à Brás

En esta entrada me tomo la libertad de furtivamente colar esta receta en este blog, ya que cuento con el permiso tácito de su autora, pero no me había invitado formalmente. ;)

El Bacalhau Dourado o Bacalhau à Brás, que no se debe confundir con el Bacalao al estilo del Douro, es un plato bastánte típico de la cocina portuguesa. La gente de Huelva, por la proximidad geográfica que tenemos con Portugal, disfrutamos de la gastronomía de la región. No es raro que la familia coja el coche un fin de semana y vaya a Portugal a disfrutar de un buen plato de marisco o de pescado.

El plato en esencia es un revuelto, así que es muy fácil y rápido de cocinar, especialmente si compras algunos de los ingredientes ya preparados.

Ingredientes para 2 personas (o para 4 si se van a comer más cosas):
- 300g de bacalao desalado y desmigado (lo compro ya listo para cocinar, pero quien tenga tiempo y paciencia que desale y desmigaje)
- 100g de patatas fritas cortadas en paja (lo mismo, las compro ya cortadas y fritas)
- 2 huevos
- 1/4 cebolla grande
- 1 cabeza de ajo
- Perejil fresco
- 4 o 5 granos de pimienta negra
- Sal
- Aceite de oliva virgen extra

1) En el caso de que no tengáis el bacalao desalado y desmigajado como yo, pues tenéis el bacalao en agua durante un día cambiando el agua cada 8 horas.
2) Si no tenéis las patatas listas para cocinar, pues os toca pelar una patata grande o un par de pequeñas en tiras alargadas y finas, vamos, en paja. Y a freír... Cuando terminéis las reserváis.
3) En la misma sartén de las patatas o en una nueva si ya tenéis todos los ingredientes comprados, se pone un poco de aceite de oliva virgen extra (como si fuese para preparar una tortilla o un revuelto), se pone a fuego medio-bajo y cuando se haya calentado se añade el ajo cortado en cuadraditos finos y la cebolla fina, como para pochar.
4) Una vez la cebolla se dore, se añade el bacalao y se le va dando vueltas hasta que veamos que empieza a soltar agua.
5a) Después de 5 minutos, el bacalao ya estará más o menos hecho y habrá soltado bastante agua, así que ahora se añaden las patatas que teníamos reservadas. Mezclamos todo hasta que las patatas absorban el caldo.
5b) Mientras se va haciendo el bacalao, se puede aprovechar para por un lado batir los dos huevos (como siempre, mejor batir primero las claras y luego las yemas para que quede más esponjoso), también para en un mortero majar los granos de pimienta y la sal, y también para por otro lado picar el perejil.
6)  Finalmente se añade la pimienta con la sal, el perejil picado y los dos huevos batidos. Ya solo queda revolver hasta que el huevo alcance la textura que nos guste.

Este plato marida muy bien con un vino blanco que nos guste o con un vinho verde portugués si se puede encontrar.

Morcilla del campo

Ja és la segona recepta "campestre" que escolto allà al sud. Si primer van ser els "calamares del campo" (pròximament!), avui us porto la recepta de la "morcilla del campo". De puño y letra de la mare del Jose:

La morcilla del campo és lo de la dreta, per si no queda clar.

Ingredientes: una berenjena, una cebolla, dos cucharadas de piñones y orégano al gusto y aceite suficiente para cubrir las cebollas.

Preparación: 
Se pelan y parten en trocitos pequeños las berenjenas y se dejan en remojo en agua con sal para quitar el amargor (aproximadamente media hora).
En una sartén se fríen los piñones u se reservan. Se refríe la cebolla cortada en trocitos y cuando se empiece a poner blanda, se añaden las berenjenas muy escurridas y se dejan hacer a fuego lento, dándoles vueltas de vez en cuando.
Cuando las berenjenas estén sirenas, se le añaden los piñones y el orégano. Si le queda mucho aceite, se le escurre un poco (se puede aprovechar para hacer tortillas o refreír verduras).
Esta morcilla se puede comer untada en tostadas, como plato de verduras, echándole un huevo y haciendo un revuelto o como guarnición de pollo o carne a la plancha.

M'intriga això de "cuando las berenjenas estén sirenas". Es una expressió local? Una mala passada del corrector? S'accepten hipòtesis!