Caldereta de cordero

Recepta tradicional de Huelva. No és estrany trobar-la a les cartes dels restaurants de costa, entre plat i plat de pescaíto frito.

una pota de xai desossada

les verdures que tinguis per la nevera. En aquesta versió posarem: 

• un pebrot vermell
• un pebrot verd
• un carbassó
• 4 pastanagues
• dos tomàquets
• una ceba
• una mica de carbassa
• un porro
• una mica de col 

vi blanc

oli, sal, pebre

 

1) Netegem, pelem i trossegem les verdures, les que ho necessitin. Per exemple, pelem el tomàquet, traiem la part verda del porro, traiem les puntes de les pastanagues, el carbassó, els pebrots...

2) Coem les restes de verdura i els ossos amb aigua, més una mica d'oli i sal, en una olla. Aquesta part és optativa; és una manera d'aprofitar els ossos i les verdures per fer-ne un brou que aprofitarem per fer aquesta recepta i altres.

3) Tallem la carn a daus, la salpebrem i la saltem en una cassola amb oli.

4) Retirem la carn i sofregim les verdures.

5)  Tornem a afegir la carn, tirem un raig de vi i ho cobrim tot amb el brou. Ho coem amb l'olla a pressió.

 

 

 

Cocido de verano

La recepta de la suegra del cocido de verano, en versió simple per fer a l'olla a pressió. Té la particularitat que l'all s'incorpora al final en un majado que també duu vinagre i que cada comensal es serveix a voluntat. En la versió original el tomàquet anava al majado, però jo l'he traslladat al plat principal.

la meitat d'un tros de carbassa (el típic tros que et venen a la fruiteria)

mongeta tendra, uns 100 g

una pastanaga

un grapat de cigrons cuits per persona 

una mica de xoriço i morcilla

mig tomàquet

mitja cullerada de pebre vermell

aigua o brou (si es fa amb aigua, afegir-hi sal)

Pel majado: all, comí, vinagre

1) Pelem i tallem la carbassa, tallem el tomàquet, les mongetes i els embotits. 

2) Ho posem tot a l'olla a pressió (menys els cigrons) i ho coem uns 10 minuts.

3) Mentrestant fem un majado amb el morter: aixafem una dent d'all pelada, una mica de comí en gra i un raig de vinagre. Hi afegim també uns quants cigrons per ajudar-nos a fer la pasta.

4) Obrim l'olla, barregem els cigrons amb la resta i servim. El majado, el deixem a taula perquè cadascú se l'afegeixi.

És una recepta ideal criatures, de cullera, molt gustosa i MOLT pràctica.

Pimentá

 Un acompanyament típic del sud de la península. Perquè no només es pot viure a base de pescaíto frito.

uns quants pebrots vermells. Per a 6-7 persones, 4 pebrots.

ceba*

un o dos ous durs

un o dos tomàquets

sal, oli, vinagre

1) Escalivem, al forn o a la brasa, uns quants pebrots vermells.

2) Pelem els pebrots, traiem les llavors i els fem a trossets. Fem el mateix amb l'ou.

3) Piquem una mica de ceba tendra.

4) Pelem i piquem els tomàquets.

5) Ho barregem tot i ho amanim al nostre gust.

 *Sobre la ceba, al sur fan servir una que en diuen dolça, perquè no pica, però a les fruiteries de Barcelona no la tenen. Potser als grans supermercats...

Truita de patates

Sembla una tonteria, però fer una bona truita de patates té el seu què. A més, a cadascú li agrada d'una manera! Que si mocosa, que si ben cuita, que si amb ceba, que si, que si patatim, que si patatam... A mi, evidentment, m'agrada la de ma mare, amb la ceba ben caramelitzada i un punt mocós. Sempre intento imitar-la però em quedo curta de cocció (les presses) i clar, al Jose, que ja mocosa no li mola, doncs no la gaudeix gens. Ahir la va fer ell com a ell li agrada (cuita beeeeen lentament) i va quedar ben bona, la veritat és que m'hi podria acostumar. Apunto la recepta més que res per les proporcions:

Per a 4 persones:

4 patates més aviat petites i 1 de gran
5 ous
ceba al gust 
oli, sal

01) Pelem, trossegem les patates a làmines i les coem al vapor.
02) Posem a caramelitzat la ceba en una paella al foc, això és: poc oli, foc baix, sal perquè suï i remenar sovint.
03) Quan la patata siguin cuita, afegim oli a la paella i la patata. Tapem i que es sofregeixi uns minuts.
04) Batem els ous en un bol.
05) Afegim la patata i la ceba al bol. Afegim un bon polsim de sal.
06) Retornem la massa a la paella. Ho coem a foc lent fins que qualli, vigilant que no s'enganxi. La girem amb una tapa i fem l'altre cantó.

Calçots al forn amb salsa romesco

Ahir vam provar un experiment: fer una calçotada a casa, usant el forn (evidentment, no tenim llar de foc). Doncs bé, va quedar tot molt autèntic! La recepta original és treta de l'excel·lent blog Lacuinadesempre, i la salsa romesco és la del Corpus de Cuina Catalana. Apunto aquí els passos i les quantitats per tenir-ho de referència:

Per a 3 - 4 persones:

20-40 calçots depenent de si hi ha més teca o no i si sou de menjar-ne molts o no, i de la mida, també!
4 tomàquets
2 o 3 culleradetes de carn de nyores
mitja culleradeta de pebre vermell
un grapat de crostons de pa torrat
20 g d'ametlles torrades
oli, vinagre, sal, pebre

01) Posem el forn a 250 ºC. Mentrestant, arreglem els calçots: els tallem les arrels i la part verda i els netegem.
02) Posem a escalivar els tomàquets en una font de fang amb un raig d'oli. També posem els calçots el forn, de la següent manera: els calçots, a sobre la graella i, a sota, una safata amb paper de plata per recollir el líquid que desprendran. Els deixem 30-40 minuts (depenent de si ja comencen a estar cremats o no).
03) Quan els tomàquets siguin cuits els traiem del forn i, quan poguem, els pelem amb els dits.
04) Triturem a la batidora tots els ingredients de la salsa. L'oli, el vinagre, la sal i el pebre van a gust.
05) Girem els calçots i els deixem 10 minuts més. Al retirar-los del foc, els servim envoltats de paper de diari perquè es mantinguin calents el màxim de temps.

Frit mallorquí

Imagineu-vos: patata a dauets petits fregida amb molt de pebrot i ceba i acompanyada de freixures de xai i espècies. Oliós, aromàtic, una delícia, d'aquelles d'escurar el plat amb un tros de pa. És un plat mallorquí, que vam provar la primera vegada que vam anar a sopar a Na Mindona i que des de llavors sempre demanem. Indispensable acompanyar el frit amb una bona xapata o pa de coca untada amb tomàquet.

Per a 2 persones:

1 pebrot verd
1 pebrot vermell (o mig, si és molt gran)
2 cebes tendres, part verda inclosa
freixura de xai
1 patata grossa o dues de petites
4 xilis secs "ull d'ocell" (caiena)
una fulla de llorer (opcional)
fulles de fonoll fresc (indispensable, és el que li dóna el sabor tan particular)
oli, sal

01) Pelem i tallem la patata a daus. També tallem a dauets petits els pebrots i la ceba tendra. Ah, i les freixures!
02) Posem una paella al foc amb força oli. Ara, sobre l'ordre de fregir les coses: a vàries receptes que he consultat fregeixen cada ingredient per separat. Jo, com que tampoc volia passar-me d'oli, ho he fet com faig la truita de patates: amb oli moderat i amb la tapa posada i a foc lent-mitjà. D'aquesta manera, he posat primer les patates, després i he afegit els pebrots i finalment la ceba. Ah, i les espècies!
03) Per fregir la freixura, sí que crec que cal retirar les verdures del foc, ja que es veu que deixa anar força aigua. Les aboquem en una cassoleta, afegim oli a la paella i fregim la freixura.
04) Quan sigui llesta la barregem amb la resta de verdures a la paella i ho deixem coure un parell de minuts més. Diuen que reposat unes quantes hores està més bo. Bon profit!

He de dir que en aquesta primera versió meva he fet una mica de trampa, ja que a la carnisseria no tenien freixura ni tan sols fetge, així que al final el vaig fer amb botifarra del perol. Estava bo igual. 

Compota de poma amb vainilla

Fàcil, ràpid. Un clàssic. Ideal per acompanyar carns con unes llonzes de porc o un magret d'ànec. O un bon iogurt natural.

4 pomes petites
100 ml d'aigua
2 cullerades de sucre 
mitja beina de vainilla
una culleradeta de suc de llimona

01) Posem a escalfar l'aigua amb el sucre, les llavors de vainilla i també la beina. El sucre s'ha de dissoldre.
02) Pelem i tallem les pomes. Les tirem a la cassola. Tapem.
03) Quan siguin cuites retirem la beina i les fem puré amb un aixafador (masher en anglès). 

Tall rodó al vi amb salsa de pomes

Un plat típic de la cuina catalana que figura al Corpus és el tall rodó amb bolets. Jo, com a plat de carn amb salsa i bolets, sempre he preferit el fricandó, i el rodó m'agrada més pensar-lo tipus entremès, amb la salsa espessa i dolça a l'estil d'una compota, o inclús amb una salsa barrejada amb tonyina, un plat italià que es diu "vitello tonnato".

A més, en aquesta ocasió, hem decidit marinar-lo amb vi i espècies. Aquests són els passos a seguir.

Per a 4 persones:

un tall rodó de vedella d'uns 600 g
1 o 2 cebes
3 o 4 pomes
1 pastanaga
uns quants grans de pebre negre
una branca de canyella
herbes: farigola, romaní, llorer
vi negre (mig litre)
oli, sal

01) Salem la carn i la posem a macerar el dia abans en un recipient amb el vi, el pebre i les herbes. Cal anar-lo girant de tant en tant perquè  es maceri bé de tots els costats.
02) Posem una cassola amb oli (i llard, si en tenim) al foc i hi daurem la carn. Altra vegada, cal anar-la girant.
03) Pelem i tallem les verdures i les pomes i les incorporem a la cassola, primer la ceba, més tard la pastanaga i finalment les pomes. Ho deixem coure una mica.
04) Ara hi aboquem el vi amb les herbes i deixem que redueixi.
05) Quan ja és tendre pesquem el llorer i la canyella, retirem la carn i triturem la resta. 
06) Tallem la carn a rodanxes fines. Tornem a posar la salsa a l'olla i hi aboquem les rodanxes de carn i, si volem, uns quants bolets. Ho deixem coure uns minuts més. 

Llestos. Tingueu a punt una llesca de pa que el plat s'ho val.

Però això no és tot. I si sobra carn? Doncs aquesta, menjada freda, és ben bona, la guardem a la nevera i n'anem fent talls, com si fos un embotit. Si ho volem convertir en un vitello tonnato en tota regla, una bona opció és guardar una mica de la salsa triturada i barrejar-la amb maionesa i una llauna de tonyina, pebre i unes quantes tàperes i servir aquesta salsa juntament amb la carn. Inclús en podem fer un entrepà boníssim!

Estofat de llenties

Un plat completíssim amb verdura, llegums, una mica de tall i molt, molt fàcil de fer. I ràpid. Sí, no us enganyo, si el feu amb llenties de cocció ràpida que no necessiten posar-se en remull com per exemple les de la varietat "du Puy" no trigareu més de mitja hora, 15 minuts si ho feu amb l'olla a pressió. (Le Puy es un municipi de la regió francesa d'Auvergne i gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida.)

170 g de llenties de Le Puy
600 ml d'aigua
1 ceba
1 pastanaga
1 porro
un tros de botifarra del Perol
un tros de xoriço ibèric o xistorra
mitja culleradeta de pebre roig (opcional)
llorer, sal

01 Pelem i trossegem les verdures.
02 Posem les llenties, les verdures i el llorer en una cassola al foc. Tapem.
03 Al cap d'un quart d'hora hi tirem la carn. Ho deixem coure fins que les llenties siguin cuites.

Variacions: si pot afegir un grapat d'arròs a mitja cocció. També es pot fer sense carn.

Puchero de vigilia

Un plat de la província de Huelva que la meva àvia ha identificat com un que també feia la seva mare de Sòria. Un "puchero", ras i curt, de Setmana Santa a jutjar pel nom i pel tipus d'ingredients. Fàcil i ràpid de fer si es tenen els ingredients preparats.

Per a 3 - 4 persones:

200 g de cigrons secs
150 g de bacallà esqueixat
un manat d'espinacs
2 ous
1 ceba
pa, ametlles (opcional)
1 fulla de llorer
oli

1. Posem en remull el dia anterior el bacallà i els cigrons, aquests si volem amb una mica de bicarbonat o amb un tros d'alga kombu. El matí següent canviem l'aigua als espinacs.
2. Rentem, blanquegem i escorrem els espinacs i posem a bullir dos ous
3. Bullim els cigrons a l'olla a pressió amb mitja ceba i el llorer (també hi podem posar l'alga). Triguen uns 20-30 min. Els escorrem però guardem una mica del brou.
4. Sofregim mitja ceba. Quan sigui daurada li afegim les espinaques picades, el bacallà i els cigrons. A part, fem una picada amb una mica de brou, la mitja ceba i uns quants cigrons (i pa i ametlles si volem). L'afegim a la cassola.
5. Pelem els ous i els piquem i els afegim quan faltin pocs minuts.

Bacalao Dorado / Bacalhau à Brás

En esta entrada me tomo la libertad de furtivamente colar esta receta en este blog, ya que cuento con el permiso tácito de su autora, pero no me había invitado formalmente. ;)

El Bacalhau Dourado o Bacalhau à Brás, que no se debe confundir con el Bacalao al estilo del Douro, es un plato bastánte típico de la cocina portuguesa. La gente de Huelva, por la proximidad geográfica que tenemos con Portugal, disfrutamos de la gastronomía de la región. No es raro que la familia coja el coche un fin de semana y vaya a Portugal a disfrutar de un buen plato de marisco o de pescado.

El plato en esencia es un revuelto, así que es muy fácil y rápido de cocinar, especialmente si compras algunos de los ingredientes ya preparados.

Ingredientes para 2 personas (o para 4 si se van a comer más cosas):
- 300g de bacalao desalado y desmigado (lo compro ya listo para cocinar, pero quien tenga tiempo y paciencia que desale y desmigaje)
- 100g de patatas fritas cortadas en paja (lo mismo, las compro ya cortadas y fritas)
- 2 huevos
- 1/4 cebolla grande
- 1 cabeza de ajo
- Perejil fresco
- 4 o 5 granos de pimienta negra
- Sal
- Aceite de oliva virgen extra

1) En el caso de que no tengáis el bacalao desalado y desmigajado como yo, pues tenéis el bacalao en agua durante un día cambiando el agua cada 8 horas.
2) Si no tenéis las patatas listas para cocinar, pues os toca pelar una patata grande o un par de pequeñas en tiras alargadas y finas, vamos, en paja. Y a freír... Cuando terminéis las reserváis.
3) En la misma sartén de las patatas o en una nueva si ya tenéis todos los ingredientes comprados, se pone un poco de aceite de oliva virgen extra (como si fuese para preparar una tortilla o un revuelto), se pone a fuego medio-bajo y cuando se haya calentado se añade el ajo cortado en cuadraditos finos y la cebolla fina, como para pochar.
4) Una vez la cebolla se dore, se añade el bacalao y se le va dando vueltas hasta que veamos que empieza a soltar agua.
5a) Después de 5 minutos, el bacalao ya estará más o menos hecho y habrá soltado bastante agua, así que ahora se añaden las patatas que teníamos reservadas. Mezclamos todo hasta que las patatas absorban el caldo.
5b) Mientras se va haciendo el bacalao, se puede aprovechar para por un lado batir los dos huevos (como siempre, mejor batir primero las claras y luego las yemas para que quede más esponjoso), también para en un mortero majar los granos de pimienta y la sal, y también para por otro lado picar el perejil.
6)  Finalmente se añade la pimienta con la sal, el perejil picado y los dos huevos batidos. Ya solo queda revolver hasta que el huevo alcance la textura que nos guste.

Este plato marida muy bien con un vino blanco que nos guste o con un vinho verde portugués si se puede encontrar.

Chocos con habas

O sigui, sípia amb faves. (Choco és el nom que rep la sípia que es pesca a l'Atlàntic, a la zona de Huelva. De fet als de Huelva se'ls anomena "choqueros" per l'afició a aquest cefalòpode.)

1 choco per persona
faves
ceba
pebre vermell
llorer
julivert
tomàquet (opcional)
oli
sal 

Piquem la ceba, triturem el tomàquet i netegem i tallem el choco a trossos no gaire grans. Després posem una cassola al foc amb un bon raig d'oli. Quan aquest estigui calent hi tirem un parell de fulles de llorer i la ceba triturada i deixem que aquesta es cogui lentament. Deprés hi tirem una culleradeta de pebre vermell, remenem perquè no es cremi i seguidament si volem hi tirem una cullerada de tomàquet. Al cap d'uns minuts de fer xup xup és el torn del choco: cap a la cassola juntament amb l'aigua suficient per cobrir-lo. Tapem i el deixem uns 10-15 minuts, que quedi tou. Després hi tirem les faves, rectifiquem d'aigua i sal i ho deixem coure un mitja horeta. 5 minuts abans que estigui fet és el moment de tirar-hi el julivert, per exemple en forma de picada.

Algunes variacions:

- Afegir-hi una copeta de vi blanc
- Afegir-hi una picada de pa sec, vinagre, pebre negre i coriandre

Calamars farcits

La recepta és adaptada del bloc La cuina de sempre, que crec que al seu torn les extreu del Corpus Culinari Català. Sigui com sigui, una recepta tradicional de cap a peus i a més, gens difícil de fer, només vol temps!

fumet
250 grams de carn picada de vedella
200 grams de carn picada de porc
1 quilo de calamars (en surten uns 11 si són petitots)
julivert (jo hi vaig posar coriandre)
una picada (crostó de pa, avellanes, all)
2 ous
3 tomàquets triturats
ceba
un raig de vi blanc o conyac
pebre negre
sal
oli
escuradents!

1) Arreglem els calamars si no ens ho han fet a la peixateria. Els buidem i els tallem potes i aletes.
2) Salpebrem la carn picada i la barregem en un bol amb el julivert picat finet, un ou cru i un ou dur tallat a trossos.
3) Passem molt breument la barreja per la paella per a què agafi color.
4) Omplim els calamars i els tanquem amb un escuradents.
5) El fregim una mica i els reservem
6) En una olla, sofregim la ceba talladeta i més tard el tomàquet, tapat. Hi afegim el vi i la sal.
7) Ara hi afegim els calamars, ben distribuïts, i el fumet fins que els cobreixin. Ho deixem coure mitja horeta sense tapar, que faci xup xup.
8) Un acompanyament molt vistós que ens suggereix l'autor del bloc és acompanyar el plat amb cloïsses. Ara seria el moment d'afegir-les (enrecordeu-vos de tapar tot seguit per a què es vagin obrint).
9) Finalment afegim la picada, remenem, que acabi de coure's uns minuts més i llestos!

Et voilà. No m'agrada gaire dir-ho (perquè jo sóc la primera a no complir-ho) però és d'aquells plats que reposats són més bons. Això sí, sobretot, sobretot, no us oblideu el pa, que la salseta està per sucar-n'hi!

Escalivada

Avui hi ha sessió de jocs de taula a casa i he decidit preparar un sopar a base de plats tradicionals espanyols i catalans. Com que alguns dels convidats indis m'han demanat plats vegetarians i sense ou, m'ha semblat que, juntament amb el salmorejo, la truita a la paisana i les croquetes de fetge de pollastre, una escalivada seria un bon acompanyament pels chapatis, talment com si fossin coques de recapte. Gràcies al bloc La cuina de sempre per la idea d'escalivar les verdures directament sobre els fogons!

Pebrot vermell
Albergínia
Altres: ceba, tomàquet, carbassó...
Oli
Sal

S'encén el foc i es col·loca la verdura a sobre de la típica reixeta que tenen alguns fogons per què les olles de cul més estret no ballin. Amb unes pinces se la va girant. L'objectiu és que la pell de la verdura quedi completament cremada, de color negre i apergaminada. Llavors es retira del foc i es deixa refredar. Més tard es pela amb els dits amb compte (la pell surt fàcilment) i es talla a tires. Al pebrot també se li treuen les llavors. Finalment es posa en un recipient a marinar amb sal i oli d'oliva.

L'escalivada es menja a temperatura ambient acompanyada de pa amb tomàquet i potser anxoves o arengades. És un acompanyament ideal per a carns a la brasa.

Paella onubense

El Jose no para de fer propaganda dels plats del seu germà Juan Pedro i, clar, a una li entra curiositat. I més quan resulta que el plat en qüestió és una paella. Heus aquí la seva recepta:

Arroz brillante u otro vaporizado o en su defecto un arroz largo
1 kg de mejillones
250 gr de almejas
10 langostinos ó 10 gambas ó 4 cigalas de tronco ó 2 carabineros según disponibilidad económica
1 cabeza de rape u otro despojo de pescado para caldo
1 vasito de vino blanco
1 cebolla
1 zanahoria
1 puñado de guisantes
1 choco (o en su defecto un calamar)
5 dientes de ajo
250 gr de pechuga de pollo troceada
250 gr de cerdo troceado
1 pimiento rojo picadito
1 pimiento verde picadito
2 tomates maduros
Aceite de oliva
Azafrán o colorante
Pimentón

Primero cocemos los mejillones en una olla con abundante agua ( 2 litros o 2,5 litros), los retiramos y en el agua de cocer los mejillones metemos la cabeza de rape, la cebolla partida en dos trozos, la zanahoria y dos dientes de ajo y el azafran, se le puede echar también un vasito de vino blanco. Lo dejamos a fuego lento tapado mientras hacemos el resto.

En una paella o sartén grande ponemos el fondo de aceite de oliva y empezamos a sofreir, una cosa cada vez y en este orden… empezamos por los ajos en laminas cuando estén dorados escurrimos sacamos y reservamos, a continuación lo mismo con los pimientos picaditos, luego el pollo que se marca y se saca, luego el cerdo, luego el choco muy picadito y finalmente en ese aceite con todo el sabor de los ingredientes añadimos los dos tomates picaditos previamente pelados y dejamos que se fría, cuando este hecho apagamos el fuego y añadimos una cucharadita de pimentón, revolvemos y dejamos reposar 5 minutos.

Posteriormente volvemos a encender el fuego y añadimos el arroz (según comensales… un par de vasos o dos vasos y medio) revolvemos un ratillo y añadimos el resto de ingredientes reservados junto con las gambas (o lo que sea y los guisantes). Removemos y añadimos 2 vasos y medio de caldo (con ayuda de un colador) por cada vaso de arroz. El resto del caldo lo reservamos a fuego muy lento, que iremos necesitando si se le acaba el agua a la paella, fuego homogéneo no demasiado fuerte con burbujitas y paciencia hasta que el arroz este blando, vamos añadiendo caldo a medida que esta se vaya acabando. Cuando esté listo apagamos cubrimos con un paño y esperamos 20 - 30 minutos.

Ara ja només caldrà provar-la algun dia... Nosaltres durem les postres!

Arròs a la cassola

El típic, el de tota la vida que fan les mares (la meva si més no). Ella el fa en una cassola de fang, i a jutjar pel nom, crec que és adequat... (a casa no tenim paella d'aquella per fer arrossos). La recepta és seva.

Posar una cassola baixa o bé una paella grossa al foc amb oli i sofregir el conill a trossets fins que estigui força ros. Fer-ho amb el foc no molt fort però sense tapar (atenció però que esquitxa). Quan el conill ja s'estigui fregint afegir-hi, si en teniu, la sípia o un calamar a trossets, després de rentar-ho bé. Això també esquitxa molt. En tot cas tapa la cassola i afegeix oli si cal, cal anar remenant perquè no s'enganxi. Després d'això afegir el pebrot i 2 granets d'all a trossets petits i seguidament una ceba mitjaneta picada. Un cop tot això estigui ja al foc i es vagi coent, haureu de tenir a punt una olla amb aigua bullint. Si hi poseu també musclos: primer els renteu i els poseu en un pot al foc amb tres dits d'aigua i esperar que bulli perquè els musclos s'obrin. Podeu reservar l'aigua de bullir els musclos i afegir-la després a la de l'arròs, tot colant-la.Finalment quant tot estigui cuit afegiu el tomàquet. Si en tens de pot unes 4 o 5 cullerades o bé afegiu un tomàquet grosset o dos de petits, madurs sense la pell i a trossets petits (per treure la pell podeu escaldar-los amb aigua calenta i la pell surt molt fàcilment).Un cop afegit el tomàquet posa sal i pebre i afegeix l'arròs (de 80 a 100 gr per persona). Si no tens balança pensa que una cullerada sopera plena són 20 gr. Has de tenir a punt l'aigua perquè després de remenar-ho tot amb l'arròs s'ha d'anar afegint aigua amb el cullerot i que quedi coberta la cassola i vagi bullint (de 15 a 20 min). Seguidament ja s'hi poden afegir els musclos, si vols sense la closca o amb mitja i uns quants pèsols. S'ha de vigilar i anar afegint aigua ja que l'arròs l'anirà bevent. Haureu de tenir bullint el doble d'aigua que d'arròs.Proveu l'arròs per veure si ja es cuit i deixeu-lo reposar uns 5 min. abans de servir.Al sofregit de pebrot hi pots posar una pastanaga tallada petita també.Aquest arròs es pot fer igual només amb la sípia o calamar els musclos i unes dues gambes i dos escamarlans per cap.

Sembla mentida, tantes espècies que posen els indis als plats, que sense res més que sal surti un plat tan bo!

Tall rodó amb prunes

Una recepta rescatada d'un correu de la mama del 2008. Si no recordo malament, havia convidat el Cristian i la Claire a sopar al piset de rue Coste...

Posa sal i pebre al tall rodó i fregeix-lo en una cassola amb oli. Posa-li quan sigui l'oli calent i encara que esquitxi no el tapis. No cal que el foc sigui fort. L'has d'anar girant de tots cantons i que es vagi coent. Suposo que no serà molt gros i per això crec que haurà de coure com a mínim mitja hora. Quan ja faci una estona podries ruixar-lo amb una miqueta de vi, si en tens i seguir fregint-lo. Quan ja sigui cuit (punxa'l amb un ganivet per provar-ho), treu-lo del foc i en el mateix oli o amb una mica més si és just posa-hi un parell de pastanagues tallades a rodanxetes una cebeta talladeta també i si tens porro un trosset talladet petit. Tot això s'ha d'anar coent amb no molt foc i tapat millor. Quan les verdures siguin cuites el millor seria retirar-les i tot aquest suc triturar-lo amb el minipímer o si no ho vols triturar ja hi pots afegir les prunes i el tall, que hauries d’haver tallat a rodanxetes i posar-lo repartit dins la cassola perquè es vagi fent una mica més. Si sembla que hi ha poc suc afegeix una miqueta d'aigua i prova el suc per si cal afegir sal. Si hi poses prunes (i suposo que també amb dàtils) jo les deixaria una estoneta dins del vi. Pots fer servir aquest vi per afegir-lo al rostit. Quan ho facis estigues a la vora perquè no se't cremi res.

Tot i la precarietat dels estris de cuina i per ser la primera vegada que el feia, recordo que va quedar bo, tot i que amb poc suc. Això sí, el sopar va ser memorable, tots quatre (també hi era el Diego) asseguts sobre coixins a la mezzanine on dormia perquè no tenia prou cadires al pis!

Cebolles rellenes

El Jose em va parlar d'aquesta festa que fan al poble d'El Entrego, a Asturies, i de les delicioses cebes farcides que s'hi mengen. Com que la ceba és un dels meus ingredients preferits i la tonyina de llauna, un dels pilars alimentaris del Jose, aquesta recepta no podia faltar. Que consti que, tot i que no les he provat mai, m'he informat bé per internet. El resultat: una delícia. Això sí, no us passeu amb el bitxo si no voleu matar el dolç...

2 cebes grans per persona, o 3/4 de mitjanes
una llauna gran de tonyina
un ou dur
pebrot del piquillo
un parell de tomàquets madurs (triturats)
vi negre
farina (opcional)
bitxo en pols (opcional)
llorer
oli
sal

1) Buideu les cebes. Jo ho he fet amb un ganivet i he trigat una barbaritat, suposo que hi ha estris més adequats o simplement l'experiència. La ceba que sobra la tritureu (guardeu però, uns quants trossets per fer de tapa, tants com cebes).
2) Barregeu l'ou dur amb la tonyina i un o dos pebrots del piquillo. Ompliu les cebes amb la barreja i tapeu-les.
3) En una cassola poseu a escalfar força oli. Quan estigui calent hi poseu les cebes i que s'enrosseixin una mica (tireu-les-hi oli per sobre amb una cullera). Retireu-les del foc i reserveu-les.
4) A la mateixa cassola, hi tireu les fulles de llorer, unes quantes cullerades de ceba triturada, una de farina per espessir, els tomàquets, bitxo i sal al gust i un raig de vi negre.
5) Afegiu-hi les cebes i aigua fins que les quasi les cobreixin. Ara només cal deixar-les que facin xup xup un parell d'hores, vigilant que no es beguin tota l'aigua. Estaran fetes quan estiguin toves i marronetes.

Estic orgullosa del resultat perquè és de les poques vegades que he aconseguit una salsa potent, consistent i en quantitat. Una salsa que, a més, crec que quedaria molt bé amb plats de menuts...

Estofat de vedella

Recepta de la mama, jo la vaig intentar ahir i està vist que depèn moltíssim de l'olla a pressió que tinguis. En el meu cas vaig haver de doblar el temps de cocció i fins i tot així la carn encara era dura. Potser faltava més aigua... o menys...

Sobre l'estofat amb l'olla a pressió, donc jo el que faig és posar oli i passar la carn (salada i amb una mica de pebre) fins que està ben rosseta (es pot fer en una paella a part, si vols) i després hi vaig afegint, una mica de vi, una ceba tallada fineta, dos o tres alls amb la pell i tot, una fulla de llorer i un tomàquet tallat en quatre trossos. Tot això també ho remeno i després hi poso una carxofa, una pastanaga a rodanxetes i les patates que calgui (tallades no gaire gruixudes). Ho remeno i afegeixo aigua justet que ho cobreixi tot i afegeixo potser una mica de sal per a les patates i aleshores tanco l'olla i quan ja ha tret el vapor (la meva té un aros que pugen hi ho indiquen) compto el temps: uns deu minuts i ja està fet, però això depen de l'olla. També s'ha de tenir en compte que un cop tancat el foc l'olla triga una mica a poder-se obrir i la cocció encara segueix.

Sang amb tomàquet

Recepta de la Pilar, la mare del Jose; aquest sempre me'n feia propaganda i deia que era un dels seus plats preferits:

Ingredientes para 4/6 personas (depende de lo que coman):
- media pastilla de sangre (aproximadamente 750 grs)
- 1 pimiento verde mediano
- 1 cebolla mediana
- Medio vaso de aceite
- 1 lata de tomate triturado de 1 kilo
- Sal
- Una pizca de comino
- Patatas fritas a cuadritos (la cantidad que se quiera)

Forma de hacerlo:
- Se corta la sangre en dados pequeñitos
- Se pone el aceite en una cacerola o sartén grande, se calienta y se fríe la cebolla y el pimiento cortado en trozos pequeños, después se añade la sangre y se refríe dándole vueltas.
- Cuando esté refrita la sangre por todos los lados, se añade la lata de tomate, sal y una pizca de comino, se deja unos 15 minutos a fuego medio cuidando de que no se queme y removiendo de vez en cuando. Si al echar el tomate, se ve que queda muy seca, se le puede añadir un poco más de tomate o un poquito de agua.
- Cuando se vaya a servir se le ponen patatas fritas a cuadritos por encima.

Li he preguntat a ma mare i diu que l'àvia també el feia, aquest plat, i que ella l'anomenava "sangueta", però que no era amb tomàquet, sinó amb all i julivert. I mireu què diu la wikipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sanganh%C3%A8ta