Puchero de vigilia

Un plat de la província de Huelva que la meva àvia ha identificat com un que també feia la seva mare de Sòria. Un "puchero", ras i curt, de Setmana Santa a jutjar pel nom i pel tipus d'ingredients. Fàcil i ràpid de fer si es tenen els ingredients preparats.

Per a 3 - 4 persones:

200 g de cigrons secs
150 g de bacallà esqueixat
un manat d'espinacs
2 ous
1 ceba
pa, ametlles (opcional)
1 fulla de llorer
oli

1. Posem en remull el dia anterior el bacallà i els cigrons, aquests si volem amb una mica de bicarbonat o amb un tros d'alga kombu. El matí següent canviem l'aigua als espinacs.
2. Rentem, blanquegem i escorrem els espinacs i posem a bullir dos ous
3. Bullim els cigrons a l'olla a pressió amb mitja ceba i el llorer (també hi podem posar l'alga). Triguen uns 20-30 min. Els escorrem però guardem una mica del brou.
4. Sofregim mitja ceba. Quan sigui daurada li afegim les espinaques picades, el bacallà i els cigrons. A part, fem una picada amb una mica de brou, la mitja ceba i uns quants cigrons (i pa i ametlles si volem). L'afegim a la cassola.
5. Pelem els ous i els piquem i els afegim quan faltin pocs minuts.

Salmó en salaó

Us presento una recepta facilíssima de la sogra per adobar salmó; el resultat són filets de salmó semi-crus, com si fossin fumats però sense el regust a fum i amb una aroma a anet deliciós... Ideals per fer entremesos, per les amanides, per fer un pa amb tomàquet diferent... i poca cosa més, que de seguida volen! Preneu nota:

mitja cua de salmó
sal
sucre
anet fresc
oli d'oliva

El primer que cal fer és congelar la cua de salmó durant 48 hores per evitar el tema de l'anisake. Més val prevenir que curar. Un cop descongelada i escorreguda, fem una barreja de sal i sucre amb la següent proporció: 2 parts de sal per 1 de sucre (tot i que he sentit que també es pot fer a parts iguals). Si tenim anet fresc l'afegim ben picadet. Ara agafem un recipient on hi càpiga la cua i hi tirem part de la barreja fins a tenir un llit de sal d'un dit de gruix. Llavors col·loquem la cua amb la pell cap amunt (important!, així evitarem que els sucs s'acumulin entre la carn i la pell i es podreixin). Ja la podem cobrir per tots costats fins que l'envolti un dit de sal i sucre. Llest! Ara la fiquem a la nevera, caldrà que ho deixem entre 24 i 48h (jo aquesta primera vegada l'he deixat 36h).

Quan hagi passat el temps veureu que la sal s'ha tornat mig líquida; això és normal, ja que el que ha fet és absorbir part de l'aigua del salmó. Per rentar-lo, ho podeu fer sota l'aixeta, li traieu tota la sal i després és el moment d'arrencar la pell, veureu que surt amb facilitat. Després l'assequeu una mica amb paper de cuina i ja el podeu filetejar. Per conservar-lo, només cal submergir-lo en un recipient en oli d'oliva, l'únic que cal tenir en compte és que tots els filets quedin coberts d'oli per tots els cantons. Deixeu-lo marinar encara unes hores en l'oli abans de consumir, serà més bo!

Sobre la conservació, és cert que es gasta un munt d'oli, però no patiu, després el podeu fer servir per amanir o per cuinar peix. A més, d'aquesta manera us aguantarà perfectament 15 dies! (Si arriba, és clar.)

Verat a la vietnamita

Últimament en comptes de japonesos, freqüentem restaurants coreans, vietnamites... asiàtics, vaja. El mosquito, el Wok and Bol, el Pho bar, el Sankil... I clar, una comença a investigar. I comença per plats senzills com aquest, que va quedar francament bo tot i ser completament improvisat! Del blog Vietnamese Soul Food.

1 ceba tendra
2 verats oberts en filets (4 talls)

1 gra d'all
50 ml de salsa de soja
50 ml d'aigua
1 cullerada i mitja de sucre
mitja culleradeta de pebre negre mòlt
bolets (opcional)
oli

Posem a escalfar un bon raig d'oli en una paella i hi tirem l'all tallat a trossets i seguidament la part blanca de la ceba, també tallada. Quan estigui cuita hi afegim la salsa de soja, l'aigua, el sucre i el pebre. N'ajustem el gust i acte seguit i afegim els filets. Tapem i ho deixem coure uns minuts, els girem i els deixem uns minuts més. Quan siguin cuits els posem al plat amb la salsa. Tornem la paella al foc i hi posem una micona d'oli. És el moment de saltejar-hi uns quants bolets. També hi afegim una cullerada de la salsa, i la part verda de la ceba tendra. Donem un parell de voltes i ja es pot servir.

Aquest plat es menja acompanyat d'arròs blanc.

Bacalao Dorado / Bacalhau à Brás

En esta entrada me tomo la libertad de furtivamente colar esta receta en este blog, ya que cuento con el permiso tácito de su autora, pero no me había invitado formalmente. ;)

El Bacalhau Dourado o Bacalhau à Brás, que no se debe confundir con el Bacalao al estilo del Douro, es un plato bastánte típico de la cocina portuguesa. La gente de Huelva, por la proximidad geográfica que tenemos con Portugal, disfrutamos de la gastronomía de la región. No es raro que la familia coja el coche un fin de semana y vaya a Portugal a disfrutar de un buen plato de marisco o de pescado.

El plato en esencia es un revuelto, así que es muy fácil y rápido de cocinar, especialmente si compras algunos de los ingredientes ya preparados.

Ingredientes para 2 personas (o para 4 si se van a comer más cosas):
- 300g de bacalao desalado y desmigado (lo compro ya listo para cocinar, pero quien tenga tiempo y paciencia que desale y desmigaje)
- 100g de patatas fritas cortadas en paja (lo mismo, las compro ya cortadas y fritas)
- 2 huevos
- 1/4 cebolla grande
- 1 cabeza de ajo
- Perejil fresco
- 4 o 5 granos de pimienta negra
- Sal
- Aceite de oliva virgen extra

1) En el caso de que no tengáis el bacalao desalado y desmigajado como yo, pues tenéis el bacalao en agua durante un día cambiando el agua cada 8 horas.
2) Si no tenéis las patatas listas para cocinar, pues os toca pelar una patata grande o un par de pequeñas en tiras alargadas y finas, vamos, en paja. Y a freír... Cuando terminéis las reserváis.
3) En la misma sartén de las patatas o en una nueva si ya tenéis todos los ingredientes comprados, se pone un poco de aceite de oliva virgen extra (como si fuese para preparar una tortilla o un revuelto), se pone a fuego medio-bajo y cuando se haya calentado se añade el ajo cortado en cuadraditos finos y la cebolla fina, como para pochar.
4) Una vez la cebolla se dore, se añade el bacalao y se le va dando vueltas hasta que veamos que empieza a soltar agua.
5a) Después de 5 minutos, el bacalao ya estará más o menos hecho y habrá soltado bastante agua, así que ahora se añaden las patatas que teníamos reservadas. Mezclamos todo hasta que las patatas absorban el caldo.
5b) Mientras se va haciendo el bacalao, se puede aprovechar para por un lado batir los dos huevos (como siempre, mejor batir primero las claras y luego las yemas para que quede más esponjoso), también para en un mortero majar los granos de pimienta y la sal, y también para por otro lado picar el perejil.
6)  Finalmente se añade la pimienta con la sal, el perejil picado y los dos huevos batidos. Ya solo queda revolver hasta que el huevo alcance la textura que nos guste.

Este plato marida muy bien con un vino blanco que nos guste o con un vinho verde portugués si se puede encontrar.

Cebolles rellenes

El Jose em va parlar d'aquesta festa que fan al poble d'El Entrego, a Asturies, i de les delicioses cebes farcides que s'hi mengen. Com que la ceba és un dels meus ingredients preferits i la tonyina de llauna, un dels pilars alimentaris del Jose, aquesta recepta no podia faltar. Que consti que, tot i que no les he provat mai, m'he informat bé per internet. El resultat: una delícia. Això sí, no us passeu amb el bitxo si no voleu matar el dolç...

2 cebes grans per persona, o 3/4 de mitjanes
una llauna gran de tonyina
un ou dur
pebrot del piquillo
un parell de tomàquets madurs (triturats)
vi negre
farina (opcional)
bitxo en pols (opcional)
llorer
oli
sal

1) Buideu les cebes. Jo ho he fet amb un ganivet i he trigat una barbaritat, suposo que hi ha estris més adequats o simplement l'experiència. La ceba que sobra la tritureu (guardeu però, uns quants trossets per fer de tapa, tants com cebes).
2) Barregeu l'ou dur amb la tonyina i un o dos pebrots del piquillo. Ompliu les cebes amb la barreja i tapeu-les.
3) En una cassola poseu a escalfar força oli. Quan estigui calent hi poseu les cebes i que s'enrosseixin una mica (tireu-les-hi oli per sobre amb una cullera). Retireu-les del foc i reserveu-les.
4) A la mateixa cassola, hi tireu les fulles de llorer, unes quantes cullerades de ceba triturada, una de farina per espessir, els tomàquets, bitxo i sal al gust i un raig de vi negre.
5) Afegiu-hi les cebes i aigua fins que les quasi les cobreixin. Ara només cal deixar-les que facin xup xup un parell d'hores, vigilant que no es beguin tota l'aigua. Estaran fetes quan estiguin toves i marronetes.

Estic orgullosa del resultat perquè és de les poques vegades que he aconseguit una salsa potent, consistent i en quantitat. Una salsa que, a més, crec que quedaria molt bé amb plats de menuts...

Guisat de peix

Era un experiment fruit de no tenir forn, i ha sortit bé. La base són diverses receptes de peix que he trobat per internet adaptades als ingredients propis de l'Índia. El resultat té un regust mediterrani, no picava tot i el bitxo (que era el substitut indi del pimentón) i n'ha sortit un munt de salsa que penso aprofitar per fer un bon plat de pasta a la marinera.

1 rawas (salmó indi) fet a filets
1 patata
cúrcuma en pols
bitxo en pols
1 all
1 tomàquet
mig pav (panet indi)
un grapat d'ametlles crues
sal
oli d'oliva
(nata)

Posar una paella al foc amb un raig d'oli generós i sofregir-hi un all. Mentrestant, escaldar un tomàquet i un grapat d'ametlles per treure'ls-hi la pell. Després ho passem tot pel minipímer juntament amb una mica de pa sec, l'all que hem recuperat de la paella, un polsim de bitxo i un altre de cúrcuma. Obtindrem una massa que acte seguit posem a sofregir a la paella. Mentrestant pelem una patata i la tallem a rodanxes finetes. Afegim una mica d'aigua a la paella, la patata, sal i deixem que es vagi coent. S'ha d'afegir prou aigua o bé anar-ho controlant de tant en tant que no es quedi sense. Quan la patata ja estigui quasi feta hi afegim el peix, prèviament salat. Deixem que faci xup xup uns 10 minuts i llestos. En aquest punt, si volem, hi podem afegir nata per fer la salsa més espessa i consistent.

Una altra opció a provar és afegir-hi la famosa llet de coco per donar-li un toc sud-asiàtic. També ho vull provar amb llavors de mostassa.

Bunyols de bacallà

Els de la mama, deliciosos, ni molt tous ni molt cruixents, i ara amb la recepta millorada, gentilesa de les cuineres gaditanes!

300 g de picada de bacallà (normalment ja ve amb el julivert)
2 rovells d'ou (o un ou sencer i un rovell)
3 cullerades soperes de farina
2 culleradetes de llevat
1 ceba tendra
oli de girasol (més suau que el d'oliva)

Barrejar la picada amb els dos rovells. Després afegir-hi la farina i el llevat amb el tamís, talment com si fessis un pastís. Finalment tallar la ceba tendra ben petiteta i afegir-la també a la barreja. Ara toca escalfar molt l'oli de girasol en un cassó o una paella alta, quan estigui prou calent, tirar-hi cullerades de la barreja a dins. Si el cassó no és prou fondo caldrà girar els bunyols, compte doncs que no es trenquin. Quan ja estiguin rossos, treure'ls i posar-los en un plat cobert amb paper de cuina (per absorvir l'excés d'oli).

Doncs sí, la part millorada és l'afegit de la ceba tendra, que segons diuen fa les tortillitas de camarones més cruixents. Un apunt sobre els noms que rep en castellà:

cebolla fresca = cebolleta = cebollino inglés/japonés

Gazpacho manchego

El gaspatxo manxec no té res a veure amb la típica sopa refrescant de tomàquet. De fet, diria que és tot el contrari: plat principal d'un àpat, requereix certa elaboració i ingredients específics, especialment la torta de gazpacho, i et deixa ben tip. És un plat del tipus "puchero", per entendre'ns. Però que fos més adequat per l'hivern no ha impedit que el Paco, el dissenyador de l'empresa on faig les pràctiques i que aquests dies m'ha acollit com una filla a casa seva, el cuinés avui per mi. Diu que les meves ganes de provar-lo i les meves alabances al tastar-lo han estat suficients. I jo encantada, és clar.

Doncs bé, el primer que toca és tenir una o més "tortes de gazpacho", que pel que he pogut veure no són res més que pans àzims d'uns dos-tres pams de diàmetre i mig dit de gruix. A Almansa els venen als forns fetes del dia, però potser en una altra zona es pugui trobar alguna variant als comerços àrabs, o fins i tot preparar-la amb farina, aigua i sal, no deu ser difícil, només farregós.

Després els altres ingredients, els mateixos que per fer una paella: pebrot, tomàquet, all, gambes, calamars, daus de tonyina, cloïsses, brou de peix. En el cas de que es vulgui fer de carn, les típiques són el conill de camp, la llebre, el colom o les aus de caça com les guatlles o les perdius. El brou que es faria sevir llavors és el de pollastre.

I la preparació? Doncs es posen les cloïsses en remull amb sal perquè deixin anar la sorra, es netegen els calamars i es trocegen, i tot plegat es passa per la paella: tonyina, calamars, es retiren, gambes, es retiren. Després en el mateix oli s'hi sofregeixen els alls, el pebrot a tires i el tomaquet trocejat. Més tard s'hi afegiran les cloïsses i, finalment, la resta. El brou va al final, i deixarem que tot plegat faci xup-xup durant uns 15 minuts.

Ara toca esmicolar la torta, fragments de la mida d'una ungla aproximadament; l'ideal és que ens quedi un grapat de miquetes de torta per persona més una porció sense esmicolar, també per persona, que és a on abocarem el gaspatxo un cop estigui fet.

Tastem el brou. Quan ens sembli bo, hi afegim les tortas esmicolades. Ara aquestes el xoparan i s'aniran bebent el suc. Uns 10 minuts més de cocció serà suficient per obtenir una textura ni molt líquida ni una pasta espesa.

Servir posant a cada plat un tros de torta i el gaspatxo a sobre.

Arròs de bacallà

El vaig provar de fer aquests dies que estava de visita a Huelva, i va quedar bo però ja. Diu el Jose que és perquè el vaig fer un dia que estava una mica trista, i això va anar a parar al plat. Més tard parlant amb l'àvia em va dir que hauria d'haver tirat el bacallà just al final, quan faltessin 5 minuts per tenir l'arròs fet, i no al principi amb les verdures. Mentre conversàvem a la seva cuina, també em va donar un altre truc per quan fas arrossos: deixar la paella tapada durant un minut una vegada has apagat el foc.

Arròs rodó
Bacallà
Ceba
Carxofes
Pèsols
Pastanaga
Tomàquet triturat (opcional)
Fumet de peix (opcional)
Julivert (opcional)
All

Dessalar el bacallà (dos dies abans posar-lo amb aigua, i canviar-la el segón dia). Ara, posar a bullir aigua (o el fumet de peix). En una paella, sofregir la ceba, l'all, més tard la pastanaga i les carxofes. Tirar-hi el tomàquet si se n'hi vol posar, és el moment de posar-hi sal i sucre. Quan estigui fet hi tirem l'arròs, un parell de voltes, i l'aigua, que el cobreixi. Quan hagi passat un quart d'hora tirar-hi el bacallà a trossets i els pèsols, i deixar-ho 5 minuts més.

Esqueixada de bacallà

Amanida informal amb grans contrasts de textures i colors que em porta records de dinars d'estiu:

Bacallà salat
Tomàquets (jo hi vaig posar cherries)
Pebrot verd o pebrot vermell o pebrot vermell del piquillo
Olives
Ceba tendra
patates (opcional)

Dessalar el bacallà dos dies abans, amb aigua, canviant-li aquesta el segon dia. Tallar les verdures i barrejar-les amb les tires de bacallà. Amanir al gust (jo hi vaig posar oli, vinagre de xerèç i anet).

Mare meva, i això és tot?? :P

Seitó a la vinagreta

Una de les tapes més típiques que hi ha per aquí a Màlaga són els "boquerones fritos". A mí, però, m'agraden més en vinagre...

uns quants seitons (250 grams per exemple)
vinagre (jo ho faig amb vinagre de xerès)
oli
all
ceba
farina
llorer (potser alguna altra espècia?)
pebre vermell

Primer de tot, netejar el peix; amb les estisores és un moment. Després enfarinar-lo i passar-lo per la paella perquè es faci una mica. El retirem. A la mateixa paella, hi coem un all i una ceba tallada a llunes. Mica en mica anem afegim oli i vinagre i les espècies i deixem que tot plegat faci xup xup uns minuts. Quan és del nostre gust, ho aboquem al mateix recipient on tenim els seitons. Ho deixem reposar durant un dia, que agafi gust.

Ara no ho recordo, però dic jo que serà la mateixa recepta per fer sardines a la vinagreta, no?

Fideus a la cassola

Feia ja molts dies que m'alimentava de restes de la nevera, així que avui em venia de gust cuinar. I com que el meu receptari particular (la mama) no contestava el telèfon, m'he inventat una recepta de fideus a la cassola amb els ingredients que he trobat per casa, vet-ho aquí:

Ingredients:

peix (en el meu cas, rap congelat heredat de la ex-companya de pis)
una ceba
dos tomàquets
Fumet de peix
vi blanc
ametlles, julivert, all i pinyons per la picada

He començat sofregint la ceba i els tomàquets pelats i tallats mentres descongelava el peix. Després, he passat el peix, tallat a daus, per la paella, no sé si això era necessari o què ja que després igualment s'afegirà a la mescla, però no estava segura de si quedaria ben fet, i com que lo de passar per la paella es fa amb la carn, ho he adaptat. Més tard l'he afegit al sofregit juntament amb una fulla de llaurer i un raig de vi blanc. Ho he deixat coure. Mentres, he barrejat aigua amb el fumet (deshidratat d'aquells de la casa Magi, no us penséssiu, no ho havia utilitzat mai, a veure què tal) i l'he posat a bullir. Després, tocaven els fideus, els he abocat a la paella, remeno un parell de voltes i hi he tirat el caldo de peix en ebullició. I a que es faci!

Mentrestant, és el moment de la picada: en una mà de morter, s'hi aixafa un all amb el julivert, les ametlles i els pinyons. Després, he trobat per internet que el que es fa normalment és deixatar-ho (atenció amb el verb, què bonic) amb un líquid, per exemple caldo de peix. Quan ja l'he tingut lligada, he afegit la picada a la paella, i ho he remenat fins que els fideus eren cuits.

Mmm, fa bona olor! Estic per intentar un allioli per acompanyar, només pateixo pel meu company, que és al·lèrgic però m'ha comentat que li encanta!

Orada al forn

No sé què passa amb aquesta recepta que, mira que és senzilla, cada vegada que la vull fer haig de trucar a casa per assegurar-me dels temps de cocció, l'ordre, etc. Així que al final he decidit pujar-la, també, aprofitant que el dissabte la vam fer amb el Jose, però amb truite de mer (truita de mar? Això existeix?) perquè era l'únic que quedava al mercat de Viroflay a quarts d'una del migdia.

Primer de tot i obvi, netejar el peix; es pot demanar al peixater que ho faci. Després tallar unes quantes patates a rodanxes i també una ceba a llunes i posar-ho al forn, ben saltpebrat i amb un raig d'oli, a uns 180 graus, durant uns 15 minuts. Mentres, preparar el peix, que no és res més que fer-li uns talls transversals per que es cogui millor, i, ja mig en plan decoratiu, introduir, als talls, mitges llimones, que li donaran bon gust. Abans de posar-ho al forn, sobre el llit de patates, podem adobar-lo amb sal grossa, o amb anet, a l'estil escandinau, i sobretot un bon raig d'oli. Un tomàquet a quarts donará bon gust al plat, també. Ah, i si voleu les patates més aviat bullides que no pas cruixents, tireu-hi un raig d'aigua.

En teoria, aquesta recepta és aplicable a tot tipus de peix; de fet, l'hauria d'anomenar "[Introduir peix aleatori aquí] al forn", però bé... Sigui com sigui, aprofitaré aquesta recepta per llistar aquí els peixos al forn que m'agraden més i els que no.

Dorada - deliciosa
Truita de mar (assalmonada, era enooorme!) - pse, no gaire espectacular

El pròxim, el verat! (maquereau en francès, és un peix que els agrada molt perquè està baratet i n'hi ha a patades!).

També ho vull provar amb la corbina o reig, una espècie de truita de l'Atlàntic que vaig provar a la planxa a casa dels pares del Jose i que estava boníssima!

A l'Índia tenen un peix que anomenen rawa que ha de quedar espectacular al forn (o tandori, que diuen ells). Llàstima que no tinc forn!

Arròs negre

No és dijous però em permetreu que avui intenti fer una paella negra si aconsegueixo arribar a bona hora al mercat.

per a 3 persones:

225 gr. d’arròs aprox. – ½ litre d’aigua o de brou
1 ceba mitjana
pebrot vermell
2 grans d’all
tomàquet madur
1 sípia mitjaneta (fresca, millor) o bé 2 calamars no massa grossos (frescos)
oli i sal

En una cassola s’hi posa oli i s’hi sofregeix la ceba picada i el pebrot talladet a trocets. Quan estigui una mica daurat s’hi afegeixen la sípia o els calamars a trocets (si la sípia te la netegen i et poden guardar la tinta, bé). Hi ha com dues tintes la negra -que jo normalment no aprofito- i una altra de marró, que aquesta sí la faig servir i tot l’arròs queda com més daurat. Si el fas amb calamars també queda molt bé i si son petits millor. Els calamars o la sípia deixen anar aigua i quan són a la cassola peten molt. Millor tapar-ho i quan s’ha de remenar apartar-ho del foc.

Tot junt s’ha d’anar coent i enrossint. Després, quan ja sigui tot ben ros, s'hi han d'afegir els dos allets a trocets petits i tomàquet madur (dos o tres pelats i a trocets o bé salsa de tomàquet ja triturada). Es remena tot i seguidament s’hi afegeix l’arròs, remenar de nou i ara l'aigua o el brou ja calent i que vagi bullint de 15 a 20 min. S’ha d’anar remenant per evitar que s’enganxi. Jo moltes vegades no tiro l’aigua de cop, sinó que la vaig afegint segons la va absorvint l’arròs, però per fer això s’ha d’estar tota l’estona controlant la cassola. Quan s’hagi tirat l’aligua s’ha de provar i posar-hi la sal.

Ara és quan al mercat de Versailles no tenen sípia ni calamars ni res que dugui tinta...

Empanada de tonyina

Recepta de la Conxi, traductora de World of Warcraft i gallega a les seves hores lliures ^^

En una paella, i posem, ben talladets, dos pebrots, dues cebes, i deixem que es cogui amb força oli i tapat. Al cap d'una estona ho salpebrem i també hi afegim paprika. També posem a bullir un ou dur. Finalment, barrejarem la verdura amb l'ou a trossets i la tonyina.

Mentrestant, toca fer la masa, malgrat que els ingredients no són res de l'altre món, serà entretingut, i necesitareu espai al final per passar el corró. Bàsicament, es posa en un bol mig quilo de farina, s'hi fa un cràter al centre, i s'hi va barrejant aigua i oli amb una mà de morter o amb les mans. Les quantitats són, aprox., 20 cl d'aigua i 12 cullerades soperes d'oli. No sé s'hi d'oliva o de quin, per internet he trobat que millor de girasol per a que no domini tant, ja direu... Al final, heu d'obtenir una boleta de massa lligada, que no es trenqui. Ah, i aquesta no cal que reposi.

Ara, partiu en dues parts, una un pèl més gran que l'altra, perquè serà la base. Exteneu-les amb el corró fent dos rectangles (o quadrats, o el que us plagui), un més gros, que posareu en un motlle prèviament untat amb oli. Tireu-hi la pasta de tonyina a dins, i tapeu-ho amb el segón quadrat, tot unint-ne les vores amb forma d'espiral. Important: cal fer un forat al centre. I cap al forn, jo diria que més aviat baixet i força estona perquè la massa s'empapi bé i sense cremar-se. Ah, si li voleu donar aquell to daurat, abans de posar-ho al forn pinteu l'empanada amb un rovell d'ou.

I amb la massa que sobra, encara ho haig de provar, però tinc la intenció de fer miniempanadilles de tonyina, tomàquet i ou ben fregides i olioses!

Tigres

També anomenats "chichis" a Gasteiz segons la Leti, són bàsicament aquella tapa tan deliciosa que consisteix en musclos barrejats amb beixamel i arrebossats dins de la seva closca. Jo els he provat a Madrid, i els trobava tant a faltar, bé, tots els Spanish de Blizz els trobàvem tant a faltar, que vam decidir que fossin els protagonistes de l'últim sopar d'entre setmana, dedicat a les tapes. Va ser tot un èxit!!

Posar a bullir 2 kilos de musclos dins d'una olla tapada amb un dit d'aigua. Un cop fets, arrancarlos de les closques i tallarlos a trocets amb unes tisores. Guardar, sobretot, les closques!

Ara, la beixamel. La beixamenl es fa en una cassola, amb una mica de mantega barrejada amb farina a la que s'hi va afegint llet poc a poc i sense deixar de remenar fins que queda una pasta homogènia que just abans de que arrenqui a bullir es fa més espesa (quan comença a bullir ja està feta i s'ha de retirar del foc). També s'hi pot afegir una mica de pebre o de nou moscada durant la cocció. Doncs bé, jo sempre faig curt de beixamel, i no les tenia totes amb les mesures que es necessitaven per a tal quantitat de musclos, així que per una vegada vaig preferir tirar sobre segur i comprar la beixamel aquesta ja preparada de casa Maizena que només has de tirar dins de la llet bullint i remenar durant dos minuts. I no estava gens malament, no.

Ara toca muntar els tigres. S'agafa una mitat de closca i s'omple amb la barreja de la beixamel i els musclos trocejats. S'arreboça amb farina de galeta i ou... i a fregir-los a la paella! Compte que esquitxen molt, davantal obligatori.

I vosaltres... de quina manera els anomeneu a la vostra terra?

Sushi

Com a bon amant de la cultura japonesa que és, l'Hernán sap preparar un sushi en condicions inclús quan no disposa de la meitat dels ingredients i utensilis.

L'arroç

El primer, i molt important per a que després l'arroç no s'enganxi, es rentar-lo per treure-li el midó (es posa l'arroç sota l'aixeta fins que l'aigua és el menys blanquinosa possible; per a que us feu una idea, els japonesos el renten durant hores). Després, es posa al foc amb l'aigua que el cobreixi, sense sal i sense tapar. Tot i que al principi el podem remoure perquè no s'enganxi, després és just el contrari, l'hem de deixar perquè quan l'aigua hagi desaparegut i l'arroç comenci a "xiular", voldrà dir que ja està fet.

Però anem per parts. Quan ja estigui bullint, veurem que deixa anar més midó (l'espuma aquella blanca). És una bona ocasió per retirar-lo de l'olla. També, hem d'afegir una mica de vinagre. Els japonesos ho fan amb vinagre d'arroç, però si no en tenim, vinagre de poma és un bon substitut, i si no qualsevol vinagre de vi; el que hem de fer és posar una mica de sucre en una cullera i dissoldre'l en vinagre. Després el tirem a l'olla, recordeu: no remenar.

Quan ja el sentim xiular, és el moment de, amb una cullera, i anant amb compte de no agafar els grans cremats del fons, treure'l de l'olla. El posem posar en una font, per exemple, o qualsevol altre recipient que ens permeti tornar-lo a rentar.

El peix cru

S'ha de congelar durant 48 hores per eliminar el risc d'anisaki. Per macerar-lo un cop descongelat, una mica de llimona i embolicar-lo amb paper de celofan és tot el que falta.

Per servir-ho, podem fer els típics canapés d'arroç amb el peix damunt (sushi) o posar l'arroç en un bol i el peix cru damunt en làmines (sashimi). Finalment, és aconsellable disposar de salsa de soja salada (pel peix), salsa de soja ensucrada (per l'arroç) i wasabi (la pasta aquella verda picant).

Itadakimasu!

Brandada de bacallà

Un dels meus plats preferits...

Per fer la brandada (que també en venen de feta suposo) necessitaries:
Bacallà: pots comprar bacallà sec i posar-lo en remull quan vulguis fer la brandada (dos dies abans) però potser millor comprar bacallà ja remullat (al punt de sal) pots comprar 2 trocets que no tinguin espina (uns 150 gr. de pes).
Fes bullir una patata no massa grossa tallada a trocets. En una paella sobregeix un all o dos tallat finet i afegeix el bacallà. Quan tinguis les dues coses barreja en el post del mini-pimer la patata i el bacallà (desfes-lo amb els dits perquè no hi hagi cap espina)
i afegeix crema de llet o nata líquida (d'aquella que és "especial cocina" no nata per montar). Mira al triturar que et quedi una pasta no massa líquida, mes viat consisten, com un puré de patata (no cal que hi possis tota la crema de llet)
Si t'ho vols menjar com a brandada es posa en una recipient que pugui anar al forn i s'hi posa brie per damunt i es gratina abans de servir.

Si poses tu el bacallà en remull s'ha de deixar dos dies cober d'aigua en un recipient a la never i canviar-li l'aigua el segon dia dos o tres vegades. Tastar-lo per veure com està de dessalat. Aleshores el fa bullir una patata a trocets i quan quiasi està feta s'hi afegeix el bacallà i una fulla de llorer (si en tens) i que bulli 5 min. tot junt. Es treu del foc i tot segui com abans, és a dir triturar-ho amb la crema de llet i un parell d'allets sobregits abans en una paella.

També es pot aprofitar per omplir els pimientos del piquillo, nyam!