Cocido de verano

La recepta de la suegra del cocido de verano, en versió simple per fer a l'olla a pressió. Té la particularitat que l'all s'incorpora al final en un majado que també duu vinagre i que cada comensal es serveix a voluntat. En la versió original el tomàquet anava al majado, però jo l'he traslladat al plat principal.

la meitat d'un tros de carbassa (el típic tros que et venen a la fruiteria)

mongeta tendra, uns 100 g

una pastanaga

un grapat de cigrons cuits per persona 

una mica de xoriço i morcilla

mig tomàquet

mitja cullerada de pebre vermell

aigua o brou (si es fa amb aigua, afegir-hi sal)

Pel majado: all, comí, vinagre

1) Pelem i tallem la carbassa, tallem el tomàquet, les mongetes i els embotits. 

2) Ho posem tot a l'olla a pressió (menys els cigrons) i ho coem uns 10 minuts.

3) Mentrestant fem un majado amb el morter: aixafem una dent d'all pelada, una mica de comí en gra i un raig de vinagre. Hi afegim també uns quants cigrons per ajudar-nos a fer la pasta.

4) Obrim l'olla, barregem els cigrons amb la resta i servim. El majado, el deixem a taula perquè cadascú se l'afegeixi.

És una recepta ideal criatures, de cullera, molt gustosa i MOLT pràctica.

Pimentá

 Un acompanyament típic del sud de la península. Perquè no només es pot viure a base de pescaíto frito.

uns quants pebrots vermells. Per a 6-7 persones, 4 pebrots.

ceba*

un o dos ous durs

un o dos tomàquets

sal, oli, vinagre

1) Escalivem, al forn o a la brasa, uns quants pebrots vermells.

2) Pelem els pebrots, traiem les llavors i els fem a trossets. Fem el mateix amb l'ou.

3) Piquem una mica de ceba tendra.

4) Pelem i piquem els tomàquets.

5) Ho barregem tot i ho amanim al nostre gust.

 *Sobre la ceba, al sur fan servir una que en diuen dolça, perquè no pica, però a les fruiteries de Barcelona no la tenen. Potser als grans supermercats...

Tall rodó al vi amb salsa de pomes

Un plat típic de la cuina catalana que figura al Corpus és el tall rodó amb bolets. Jo, com a plat de carn amb salsa i bolets, sempre he preferit el fricandó, i el rodó m'agrada més pensar-lo tipus entremès, amb la salsa espessa i dolça a l'estil d'una compota, o inclús amb una salsa barrejada amb tonyina, un plat italià que es diu "vitello tonnato".

A més, en aquesta ocasió, hem decidit marinar-lo amb vi i espècies. Aquests són els passos a seguir.

Per a 4 persones:

un tall rodó de vedella d'uns 600 g
1 o 2 cebes
3 o 4 pomes
1 pastanaga
uns quants grans de pebre negre
una branca de canyella
herbes: farigola, romaní, llorer
vi negre (mig litre)
oli, sal

01) Salem la carn i la posem a macerar el dia abans en un recipient amb el vi, el pebre i les herbes. Cal anar-lo girant de tant en tant perquè  es maceri bé de tots els costats.
02) Posem una cassola amb oli (i llard, si en tenim) al foc i hi daurem la carn. Altra vegada, cal anar-la girant.
03) Pelem i tallem les verdures i les pomes i les incorporem a la cassola, primer la ceba, més tard la pastanaga i finalment les pomes. Ho deixem coure una mica.
04) Ara hi aboquem el vi amb les herbes i deixem que redueixi.
05) Quan ja és tendre pesquem el llorer i la canyella, retirem la carn i triturem la resta. 
06) Tallem la carn a rodanxes fines. Tornem a posar la salsa a l'olla i hi aboquem les rodanxes de carn i, si volem, uns quants bolets. Ho deixem coure uns minuts més. 

Llestos. Tingueu a punt una llesca de pa que el plat s'ho val.

Però això no és tot. I si sobra carn? Doncs aquesta, menjada freda, és ben bona, la guardem a la nevera i n'anem fent talls, com si fos un embotit. Si ho volem convertir en un vitello tonnato en tota regla, una bona opció és guardar una mica de la salsa triturada i barrejar-la amb maionesa i una llauna de tonyina, pebre i unes quantes tàperes i servir aquesta salsa juntament amb la carn. Inclús en podem fer un entrepà boníssim!

Musclos al vapor

Un clàssic indiscutible que permet gaudir de tot gust dels musclos. I més ara que és quan és temporada!

1 kg de musclos (en mengen 2-3 persones amb gana)
vi blanc
1 llimona
2 o 3 fulles llorer

1) Netejar els musclos.
2) Posar-los en una olla al foc amb, literalment, un dit d'aigua, el llorer, un raig de vi i la llimona a trossos o escorreguda. Tapar.
3) Quan els musclos s'obrin, retirar del foc i servir.

La recepta del Corpus ens proposa afegir-hi, també, uns quants grans de pebre negre. En canvi no menciona el vi. Curiós...

Pesto

La coneguda salsa italiana per a pasta, adaptada del llibre de receptes del Ferran Adrià (o millor dit, adaptada d'una nota que ma mare tenia dins del llibre). Aquí, el que interessa, sobretot, són les quantitats:

Per a dues persones que mengin un bon plat de pasta cada una:

40-50 gr d'alfàbrega
1 all
10 gr de pinyons (un grapat, vaja)
20 gr de parmesà
50 ml d'oli

El senyor Adrià ens diu que escaldem les fulles d'alfàbrega 5 segons per evitar que s'oxidin, i també que blanquegem els alls perquè no se'ns repeteixin. Així que el que jo vaig fer va ser: posar a bullir aigua amb l'all a dins, quan aquesta va començar a bullir vaig treure l'all i hi vaig anar afegint l'alfàbrega, que al treure-la amb l'escorredor abocava en un bol d'aigua amb glaçons. Més tard la vaig escórrer i deixar eixugar entre dos papers de cuina, la vaig posar en un bol amb els pinyons i l'oli i ho vaig triturar amb el minipímer. Després hi vaig anar afegint parmesà, ratllat prèviament, fins que em va semblar prou espès.

Tzatziki

Es tracta d'una salsa grega a base de iogurt i cogombre que es pot prendre com a aperitiu o bé acompanyant altres plats com el corder a la brasa o els falafels. Pel que he llegit va amb oli d'oliva... però també n'he vist versions sense, més lleugeres i amb un gust diferent. El truc en ambdues versions és intentar que no quedi massa líquida.

250 g de iogurt
1 cogombre petit
un raig d'oli d'oliva (opcional)
el suc d'una llimona (opcional a no ser que no es faci amb oli)
pebre negre (opcional)
un grapat de menta o anet (opcional a no ser que no es faci amb oli)
sal

1) Posar a escórrer el iogurt.
2) Pelar i trossejar el cogombre i posar-lo a escórrer amb una mica de sal. Si té moltes llavors, treure-les-hi.
3) Al cap d'una horeta, posar tots els ingredients a la batedora i triturar-los. Si es fa amb oli, anar-lo afegint poc a poc fins que quedi tot lligat.
4) Deixar reposar una hora a la nevera.

La salsa es pot guardar uns dies a la nevera. Això sí, escorreu-la i remeneu-la de nou abans de servir.

Escalivada

Avui hi ha sessió de jocs de taula a casa i he decidit preparar un sopar a base de plats tradicionals espanyols i catalans. Com que alguns dels convidats indis m'han demanat plats vegetarians i sense ou, m'ha semblat que, juntament amb el salmorejo, la truita a la paisana i les croquetes de fetge de pollastre, una escalivada seria un bon acompanyament pels chapatis, talment com si fossin coques de recapte. Gràcies al bloc La cuina de sempre per la idea d'escalivar les verdures directament sobre els fogons!

Pebrot vermell
Albergínia
Altres: ceba, tomàquet, carbassó...
Oli
Sal

S'encén el foc i es col·loca la verdura a sobre de la típica reixeta que tenen alguns fogons per què les olles de cul més estret no ballin. Amb unes pinces se la va girant. L'objectiu és que la pell de la verdura quedi completament cremada, de color negre i apergaminada. Llavors es retira del foc i es deixa refredar. Més tard es pela amb els dits amb compte (la pell surt fàcilment) i es talla a tires. Al pebrot també se li treuen les llavors. Finalment es posa en un recipient a marinar amb sal i oli d'oliva.

L'escalivada es menja a temperatura ambient acompanyada de pa amb tomàquet i potser anxoves o arengades. És un acompanyament ideal per a carns a la brasa.

Ensaladilla russa

Un plat que tothom sap fer! I per això mateix ens n'oblidem fàcilment, pobret, amb lo bo que és fet a casa amb verdures fresques. Suposo que el fet que sigui la típica tapa barata de bar no ajuda a revaloritzar-lo...

un grapat de pèsols
2 pastanagues
3 patates
1/4 de quilo de mongetes
maionesa
tonyina de llauna
mig ou dur per persona

Primer s'han de pelar i tallar les verdures a dauets petits. Després toca bullir-les. A casa últimament sé que la mare les bull al vapor i queden molt bé, però jo no tinc l'estri adequat, així que fins que no ho investigui, s'haurà de fer de la manera tradicional, amb aigua i sal. Bé, no del tot, perquè les pastanagues, les mongetes i la patata es poden caure amb l'olla a pressió (dos xiulets). Els pèsols, jo prefereixo coure'ls a part per poder-los anar controlant. Mentrestant, podem intentar fer una maionesa (sí, ho heu endevinat, jo no en sóc cap experta). En teoria és molt fàcil, només cal barrejar, amb el minipímer i sense parar, un ou i oli, tant com maionesa vulguem. També s'hi poden posar altres ingredients com un polsim de sal, unes gotes de llimona o vinagre, pebre negre o una cullerada de mostassa (així la fa mon pare). Un cop les verdures estiguin fetes, s'escorren i es barregen amb la tonyina i la maionesa i cap a la nevera una estona. A l'hora de servir, es posa l'ou dur al costat de la muntanyeta d'ensaladilla i llestos!

Una variació és posar-hi, també, anxoves.

Gaspatxo de remolatxa

Al súper (sí, a Mumbai també hi ha súpers, poquets, però n'hi ha) hi havia remolatxa crua. Mai l'he cuinat així, només la vaig provar a casa la mama una vegada que la va ratllar i afegir a l'amanida i estava boníssima. Doncs bé, no sé si és que va sortir malament, no és època o és el tipus de remolatxa, però la qüestió és que no tenia gust de res. Així que com que a l'amanida més aviat hi molestava, vaig decidir fer-ne un gaspatxo. La recepta és del bloc Margot cosas de la vida.

3-4 tomàquets
2 remolatxes mitjanes
1 bitxo
oli
sal
vinagre
(sucre)

Pelar les remolatxes (compte que taquen molt!) i coure-les durant una mitja hora llarga amb aigua i sal, talment com si fossin patates. Després triturar-les juntament amb els tomàquets, el bitxo, un raig d'oli, un raig de vinagre (menys que d'oli) una mica d'aigua i sal. El sucre és opcional, afegiu-lo si les remolatxes no tenen gust o si us agrada més aviat dolç. Colar-lo i a la nevera!

Salmorejo

Una recepta de salmorejo treta del bloc de l'Alberto (Alberto y su cocina). Arran d'aquesta vaig dedicar una tarda a fer una investigació seriosa sobre el salmorejo i la seva relació amb el gaspatxo. Les conclusions son les següents: el salmorejo duu pa (molt de pa, he arribat a trobar receptes que posaven 1/2 kg de pa per 1 de tomàquets) i ja, i el gaspatxo, en canvi, ha de quedar líquid i el que duu és la resta d'ingredients (cogombre, pebrot) però no pa (a no ser que vulguem que ens quedi un "gasparejo"). I les quantitats? Ai, les quantitats. A cada recepta son diferents! És per això que el millor, crec jo, és anar-l'ho tastant...

oli d'oliva verge (3 cullerades?)
vinagre de Xerès (1 cullerada?)
sal
pa sec (1/2 pav -> pa indi de la mida d'un puny gros)
tomàquet (3 o 4)
(mig all)

Remullem el pa sec amb aigua una estona abans i l'escorrem abans de posar-lo al recipient on el triturarem amb la resta d'ingredients. Ho triturem tot. Hem d'obtenir una textura cremosa i de color ataronjat. Filtrem la pasta amb un xino. I el guardem a la nevera a l'espera de ser devorat.

Per acompanyar-lo, és típic l'ou dur tallat a trossets i les virutes de pernil salat.

Cóctel de gambes

Fresquet, ideal per l'estiu, una excusa per menjar enciam i beure whisky.

gambes fresques, rollo 6 per persona
enciam iceberg
alvocat
pistatxos
suc de llimona

maionesa
quètxup
whisky

sal grossa i pebre

variants:
poma

Tallar l'enciam ben petitet amb les tisores i col·locar-lo en el bol de servir. Buidar l'alvocat i reservar-lo en un bol amb el suc de llimona (perquè no s'oxidi). Esmicolar els pistatxos. Barrejar els pistatxos amb l'alvocat i salpebrar-ho. Posar-ho sobre l'enciam. Finalment, passar les gambes per la paella amb la sal grossa i pelar-les, quan estiguin fredes, de manera que només quedi la cua i l'última part de la pell (això ens permetrà presentar-les a la vora del bol i que el consumidor les agafi i se les mengi apretant per allí).

No sé com quedarà (vull dir, a l'haver-hi la llimona) amb la salsa rosa, però en tot cas aprofitaré per posar la recepta, tal com la va fer el Lucas un dia:

Posem una cullerada de maionesa i un bon raig de quètxup en un bol. Hi afegim un raig de whisky i una mica de pebre negre i barregem. Voilà.

Aquesta recepta està inspirada en una del Roger Compte (http://www.ambcompte.net/cuina/), el mèrit de la combinació gamba-alvocat-pistatxo és tot seu.

Gaspacho alentejano

L'Alentejo és una regió de Portugal situada just a sobre de l'Algarve, per on hem estiuejat aquests dies. Concretament a Santa Luzia, prop de Tavira, vam acabar a un restaurant en busca de sardines (tenia un "antoju", què passa), i és allí on vaig provar aquest plat. La recepta doncs és deduïda, espero no deixar-me'n cap ingredient essencial.

Trossets de pa sec
Tomàquet
Pebrot verd i vermell
Ceba
Glaçons
Oli, sal, vinagre i orenga!
Pernil salat
Cogombre
Ou dur

Tallar ben petitones totes les verdures i l'ou dur, deixar marinar el pa amb oli, sal i el pernil, barrejar-tot en un bol afegint-hi el vinagre i l'orenga i finalment afegir-hi aigua i uns quants glaçons perquè estigui ben fresqueta a l'hora de servir!

Una curiositat: resulta que l'avi extremeny del Jose també preparava el gaspatxo així!

Esqueixada de bacallà

Amanida informal amb grans contrasts de textures i colors que em porta records de dinars d'estiu:

Bacallà salat
Tomàquets (jo hi vaig posar cherries)
Pebrot verd o pebrot vermell o pebrot vermell del piquillo
Olives
Ceba tendra
patates (opcional)

Dessalar el bacallà dos dies abans, amb aigua, canviant-li aquesta el segon dia. Tallar les verdures i barrejar-les amb les tires de bacallà. Amanir al gust (jo hi vaig posar oli, vinagre de xerèç i anet).

Mare meva, i això és tot?? :P

Sangria

La recepta del Jose! Bé, no, no és exactament la seva perquè no és temporada de préssecs, però amb el mango estava bona igual.

Els ingredients:

Vi negre, a poder ser el més tirat que tinguin al súper, el de tetra-brik és ideal.
Fanta de taronja o de llimona
Sucre, molt de sucre
Uns quants préssecs (o un mango, que experimentar és bo!)
Un raig de vodka amb gust de fruits del bosc (o algún licor equivalent per donar-hi gust i graus)
Una branqueta de canyella
Gel

Les proporcions:

Per un litre de vi...
un litre, litre i mig de fanta
5 cullerades de sucre
2-3 raigs generosos del licor

Vale, sí, la recepta és una mica imprecisa, però el que es tracta és que es vagi provant i ajustant fins que sigui del gust del sobri consumidor.

Pastís de carbassó

Bàsicament és com una sopa de carbassó però tipo pudding, que es pot menjar amb forquilla i ganivet.

2 ous
3 formatgets
2 carbassons
dos o tres cebes
sal i pebre

En una cassola o pot posar-hi una mica d'oli i quan estigui una mica calent tirar-hi la ceba tallada una mica fineta i sofregir-ho, després afegir el carbassó tallat con per a fer truita. Tot junt qye es vagi fent anant-ho remanat fins que estigui ben tou (mínim 10 minuts).
Quan ja està tovet i fora del foc, afegir-hi els dos ous batuts, sal, pebre i els formatgets. Triturar-ho tot i posar-ho en un motlle de vidre que pugui anar al microones. Posar-ho 10-12 minuts a 600W (no a la màxima potència).
Es pot menjar tebi o fred.

Amanida de patata

Per aquells a qui no els agrada molt el verd (léase: enciam):

Bullir unes quantes patates amb la pell. Quan ja estiguin fetes (clavar un ganivet per saber-ho, i si la patata es desprèn amb facilitat és que està ben bullida), pelar-les amb els dits i tallar-les a rodanxetes. Després, tallar a dauets un cogombre, un pebrot vermell, uns quants tomàquets i una ceba. Per servir-ho, queda bé posar-ho per capes d'ingredients, capes de diferents colors, amb les patates com a base. Ara la salsa: poseu a bullir un o dos ous fins que siguin durs. Posar-los en un reipient amb oli i vinagre i tritureu-ho fins a fer una salseta, ideal per amanir molts altres plats.

Aquesta amanida ja s'ha convertit en l'amanida habitual que acompanya les mariscades a Los Mil Demonios, sempre me l'ha demanen, i jo, contentíssima de fer-la.

Vichyssoise

Aquest setembre he tornat a casa de vacances després de més de tres mesos sense visitar la família i els amics a Barcelona. La mare, evidentment, va cuinar per a mi en un intent ocult d'engreixar-me. Va fer vichyssoise. I renoi, no sé si era perquè era una sopa "de la mama" o què, però és del més deliciós que he menjat mai.

per a unes 3-4 persones:

250 0 300 grams de porros, és a dir, 4 porros normalets
250 gr. de papates (2 patates no gaire grosses o bé una de grosseta).
1 cullarada de farina
200 ml. de crema de llet (o el que és el mateix: nata líquida)
1/2 litre de brou de pollastre (va molt bé si tens un brie d'aquets ja preparats)
sal, pebre, nou moscada.

Es renten bé els porros i es tallen a rodanxes no molt grosses, sense aprofitar la part verda. Aleshores en una cassola
o pot s'hi posa una mica d'oli (pots posar-hi oli i una mica de mantega, si vols)i s'hi passen els porros tot remenant sense que es facin rossos i tot seguit s'hi afegeix una cullarada de farina i es remena tot. S'hi tira el brou i es torna a remanar tot.
S'hi afegeix la patata tallada com si fos per truita i es deixa bullir tot junt (uns 20 min.) fins que vegis que està tou (mira-ho punxant amb la punta d'un ganivet les patates). S'hi afegeix una mica de sal, pebre i si vols nou moscada i es tritura tot amb
el mini-pimer. Per anar bé un cop tot triturat s'hauria de colar perquè els porros fan fils i podria ser que es notessin al menjar-ho. Després de colat es deixa refredar posan-t'ho a lanevera i abans de servir s'hi afegeix la crema de llet ben remenada. És bo menjar-ho fred però no acabat de treure de la nevera.

Si vols fer tot un litre de brou aleshores posa 500 gr. de porros i patates i dues cullarades de farina. Tota la resta igual.
Tampoc cal que ho pesis. Si no tens brou pots fer-ho amb aigua però estaria bé afegir a l'aigua una pastilla de brou concentrat i desfer-la, per ejemple.
Aquesta crema pots guardar-la dos o tres dies a la nevera si t'en sobra.

Ja veus, tan senzill i tan encertat. Oh, i sabeu com ha de quedar molt bé, també? Amb virutes de pernil salat!

Pasta amb verdures pseudoconfitades

Aquesta recepta la hi vaig veure per primera vegada al Pedro, un company GM de Blizzard, un dia que vam organitzar un sopar improvitzat al seu pis de 20 m2.

Tallem a rondanxes una pastanaga i un carbassó, i a llunes una ceba. Posem una olla al foc amb un bon raig d'oli i hi tirem les verdures. S'ha de deixar tapat que es vagi fent a foc molt lent. La idea no es que es fregeixin, si veiem que passa això hi afegim oli. Mentrestant fem la pasta, a mi m'agrada que sigui farcida, raviolis farcits de pernil salat, per exemple. Si no es farcida sempre podem afegir unes quantes làmines de pernil després, per decorar i donar gust. Quan les verdures estiguin quasi fetes, hi afegim panses i pinyons. Després la pasta escorreguda, ho remenem tot i ho retirem del foc. A l'hora de servir, s'hi tira un raig d'oliva verge, i potser tomàquets cherry o el pernil salat, segur que no hi sobren pas.

Llegint el bloc de Buenas Migas, m'he adonat que és una manera ràpida de confitar les verdures! Perquè sí, queden més aviat dolces. La próxima vegada confitades íntegrament!

Guacamole

Pensava l'altre dia, perquè haig d'esperar-me a que sorgeixi l'ocasió d'anar a un restaurant llatinoamericà per menjar guacamole? De cap a internet! Vaig estar comparant receptes i n'hi ha un munt! De totes, aquesta convinació d'ingredients és la que em va semblar menys arriscada gustosament parlant, a més que excepte el coriandre (cilantro en castellà, algú em pot comprovar que es digui així en català? No tinc diccionari aquí dalt u.u) i l'advocat, tenia la resta d'ingredients a casa.

Bàsicament, es tracta d'agafar, buidar un o dos alvocats madurs (han de ser quasi negres) en un recipient i barrejar-hi, tallat ben petit, una ceba, un o dos tomàquets pelats, el suc d'una llimona, salt, pebre i coriandre. Compte amb aquest darrer! Jo almenys no estic molt acostumada al seu gust, em pensava que seria suau com el julivert, però què va, total, que n'hi vaig posar un munt, o potser no hi hauria d'haver posat els troncs també, i em va semblar que dominava massa. Altres variacions són posar-hi pebrot tipo chile, o unes gotes de tabasco a més o en comptes de pebre, o potser substituir la llimona per una llima, etcetcetc.

I com es menja? Doncs amb pa a lo pintxo, amb totopos (doritos, per entendre'ns), a dins de casoletes de formatge fos, amb patates al forn... Ah! Un últim apunt, no sé si és cosa meva o què, però menjat unes quantes hores després l'he trobat molt més bo que acabat de preparar.

Llet merengada

Googlejant vaig creuar-me amb aquesta recepta...

Bullir un litre de llet amb un pal de canyella, 6 cullerades de sucre i una pell de llimona, retireu del foc quan comenci a bullir i deixar refredar. Treure la pell de llimona i el pal de canyella i posar-ho al congelador fins que estigui força gelat. Quan s'hagi de servir, batre fort per trencar els cristalls i barrejar-ho amb tres clares batides a punt de neu amb sucre. Repartir-ho en gots i espolvorejar amb canyella.

Mmmm, ja som primavera!