Flors de carbassó arrebossades

Sabíeu que les flors de carbassó es mengen? Jo mai les havia provat i tenia molta curiositat i parlant amb un la xicota del qual és italiana em va comentar que allí les feien arrebossades amb farina de cigrons. I pel que es veu aquí també, a jutjar per les receptes d'internet, tot i que s'usa més farina blanca. També és molt típic omplir-les, amb formatge i fruits secs per exemple, o amb carbassó passat per la paella. O una mescla dels dos. O inclús es poden fer al forn, gratinades amb una mica de farina de galeta. O posar-les a la truita. O a la pizza. O a la pasta. Toma idees! Sigui com sigui segur que queden delicioses.

6 o 8 flors de carbassó
1 ou
un grapat de farina de cigrons
un trosset de camembert amb nous
oli de fregir, sal

1) Rentem les flors i les farcim amb el formatge.
2) Barregem la farina, l'ou, un polsim de sal i una micona d'aigua fins a obtenir una pasta semi líquida, prou espesa perquè no caigui a l'arrebossar-les.
3) Posem a escalfar oli en una paella. Quan sigui calent arrebossem les flors i les fregim fins que siguin daurades.

Falafels de llenties vermelles

La primera vegada que vaig provar de fer aquesta recepta tan senzilla no va quedar prou bé, es notava massa el cigró cru (recordeu que els llegums són només remullats, sense bullir). Potser no vaig triturar prou la massa, qui sap. El cas és que fa un parell de dies vaig tenir com un desig de repetir-la i la vaig fer a ull, sense mirar receptes ni quantitats, una mica seguint el que em dictava l'instint. Fins i tot vaig canviar l'ingredient de base (llentia vermella o masoor dal en comptes de cigrons) per assegurar-me que el llegum quedava ben tou. I van quedar bé! Potser falta millorar la part de la forma (la massa no tenia prou consistència i inevitablement quedaven plans), però de gust, molt bons. Això sí, reescalfats no valen res, s'han de menjar al moment, acabats de fregir.

Per a dues persones:

un grapat de llenties vermelles (masoor dal)
mitja ceba petita
unes quantes fulles de menta fresca
un parell de culleradetes de comí mòlt
una culleradeta de xili mòlt
un polsim de sal

1) Posem a remullar unes hores abans.
2) Les escorrem i les triturem juntament amb la resta d'ingredients fins a fer una pasta. No cal que sigui molt fina.
3) Escalfem una paella amb força oli i hi aboquem cullerades de la pasta, que fregim com si fossin bunyols de bacallà.

I direu, això és tot? Sí! Però ep, que la meitat de la gràcia del plat és l'acompanyament: una salseta de iogurt, una mica de chutney, salsa coreana picant... S'ha de ser original!

Salmó en salaó

Us presento una recepta facilíssima de la sogra per adobar salmó; el resultat són filets de salmó semi-crus, com si fossin fumats però sense el regust a fum i amb una aroma a anet deliciós... Ideals per fer entremesos, per les amanides, per fer un pa amb tomàquet diferent... i poca cosa més, que de seguida volen! Preneu nota:

mitja cua de salmó
sal
sucre
anet fresc
oli d'oliva

El primer que cal fer és congelar la cua de salmó durant 48 hores per evitar el tema de l'anisake. Més val prevenir que curar. Un cop descongelada i escorreguda, fem una barreja de sal i sucre amb la següent proporció: 2 parts de sal per 1 de sucre (tot i que he sentit que també es pot fer a parts iguals). Si tenim anet fresc l'afegim ben picadet. Ara agafem un recipient on hi càpiga la cua i hi tirem part de la barreja fins a tenir un llit de sal d'un dit de gruix. Llavors col·loquem la cua amb la pell cap amunt (important!, així evitarem que els sucs s'acumulin entre la carn i la pell i es podreixin). Ja la podem cobrir per tots costats fins que l'envolti un dit de sal i sucre. Llest! Ara la fiquem a la nevera, caldrà que ho deixem entre 24 i 48h (jo aquesta primera vegada l'he deixat 36h).

Quan hagi passat el temps veureu que la sal s'ha tornat mig líquida; això és normal, ja que el que ha fet és absorbir part de l'aigua del salmó. Per rentar-lo, ho podeu fer sota l'aixeta, li traieu tota la sal i després és el moment d'arrencar la pell, veureu que surt amb facilitat. Després l'assequeu una mica amb paper de cuina i ja el podeu filetejar. Per conservar-lo, només cal submergir-lo en un recipient en oli d'oliva, l'únic que cal tenir en compte és que tots els filets quedin coberts d'oli per tots els cantons. Deixeu-lo marinar encara unes hores en l'oli abans de consumir, serà més bo!

Sobre la conservació, és cert que es gasta un munt d'oli, però no patiu, després el podeu fer servir per amanir o per cuinar peix. A més, d'aquesta manera us aguantarà perfectament 15 dies! (Si arriba, és clar.)

Saltat de gambes a les 5 espècies xineses

Una recepta d'allò més resultona: pocs ingredients, fàcil i ràpida de fer; en 10 minuts comptats tindràs a taula una exòtica tapa de marisc que sorprendrà més d'un paladar. Treta del blog Chopping Block.

Per a 2 persones:

300 g de gambes fresques pelades
1/2 ceba
1 o 2 xilis (opcional)
2 cebes tendres
uns quants grans de pebre negre
1 culleradeta de masala 5 espècies xineses*
un polsim de sucre morè
farina de cigrons
oli per fregir
llimona (opcional)

1) Enfarinem i fregim les gambes. Reservem.
2) Barregem la culleradeta de masala 5 espècies amb el sucre i molem el pebre amb el morter. Reservem.
3) Tallem la ceba i també el xili a trossets, i la ceba tendra a llunes ben fines. Ho saltem amb el wok o la paella, en aquest ordre.
4) Al cap d'un minut hi afegim les gambes i les espècies, remenem i quan ens sembli ja ho podem servir, ben calent i amb un quart de llimona per amanir-ho al gust.

(*) Aquesta recepta la vaig fer per provar què tal havia sortit el masala 5 espècies xineses de Masala Bcn. I he de dir que el resultat va ser molt positiu!

Polbo á feira

O sigui, pop a la fira (o pop a la gallega com se'l coneix habitualment). Feia temps que el volia provar ben fet, casolà, i per fi ho vaig poder fer aquest dissabte gràcies a la Teresa, l'amiga del Jose, que ens va convidar a sopar per celebrar el seu aniversari. Això és el que va fer:

1 pop
pimentón de la Vera
pimentón picant
1 llimona (opcional)
patates (opcional)
sal grossa
oli d'oliva

1) Dos dies abans, congelar-lo per estovar-lo. Treure'l el dia abans i deixar-lo descongelar.
2) Posar aigua a bullir juntament amb la llimona tallada per la meitat. Quan bulli toca fer el ritual d'"espantar" el pop: submergir-lo tres vegades a l'olla, aguantant-lo pel cap. Pel que he llegit, és una manera d'evitar que l'aigua deixi de bullir, així queda més tou. A la tercera el deixem ja a dins de l'olla.
3) El pop ha de bullir uns 20 min per cada quilo de pes. Quan ens sembli que està fet, el punxem: s'ha de poder punxar però sense que sigui massa fàcil. Llavors apaguem el foc i el deixem refredar dins l'aigua.
4) Al cap d'una estona el traiem i el deixem escórrer. Podem aprofitar per tirar dins l'olla unes quantes patates amb pell.
5) Ara toca tallar-lo. Diu la Tere que es fa amb estisores, que així ho ha vist fer sempre. És bona idea anar-lo deixant a un escorredor, així eliminem el màxim d'aigua.
6) Quan ja tinguem les patates bullides, les pelem així que puguem, i les tallem a rodanxes.
7) Col·loquem els trossets de pop a sobre les patates, i ho amanim amb sal grossa, pimentón dolç i picant i un bon raig d'oli.

Sobre la presentació, la tradicional és sobre un plat de fusta, però segur que també queda bo col·locat sobre un llit de patates en un altre recipient. Es menja tebi.

A més, mirant per internet he trobat uns quants consells per millorar la recepta i que quedi el més igual possible a com el fan les firaires de Galícia, que són les veritables expertes:

- Amb un filtre podem espolvorejar el pimentón perquè no quedin grumolls.
- Si tallem les membranes que hi ha entre els tentacles ajudarem a que no s'encongeixi.
- Una altra manera de cuinar-lo, més moderna, és sense aigua (el pop ja en té prou). Es tracta de posar a escalfar una olla al foc, sense aigua, tirar-hi el pop i tapar. Després es posa a foc mig. Triga uns 15-20 minuts a coure's (comprovar-ho!).

Farciment d'empanadilles: carbassa i brie

Avui ha vingut la Gina a dinar i per celebrar-ho he fet empanadilles. Però no les volia massa consistents sinó lleugeres i hippies, així que se m'ha acudit fer-les de carbassa i brie. El blog "Cuina per a llaminers" m'ha donat la solució per coure la carbassa: a la papillote!

mitja carbassa tipus "butternut" (Curcubita moschata)
oli
sal
formatge brie
nou moscada

Tallem la carbassa, hi tirem un raig d'oli i sal i l'emboliquem amb paper de plata de manera que formi com una bossa. Precalentem el forn a uns 180 graus. Quan ja estigui calent, hi fiquem la carbassa i ho deixem una horeta aprox. Per saber si està cuita podem pressionar amb una cullera de fusta: si s'enfonsa és que sí. Llavors la treiem amb compte de no cremar-nos, i quan estigui més freda buidem la pell amb una cullera i triturem la pasta amb una forquilla, tot afegint-hi una mica de nou moscada.

A l'hora d'omplir les empanadilles, posem una boleta de carbassa i un trosset de brie a sobre.

Com a variació, es pot fer amb formatge de cabra o amb mozzarella, i afegir-hi alguna espècie o herba, per exemple orenga o alfàbrega o potser llavors de coriandre. Tot és provar-ho!

Musclos al vapor

Un clàssic indiscutible que permet gaudir de tot gust dels musclos. I més ara que és quan és temporada!

1 kg de musclos (en mengen 2-3 persones amb gana)
vi blanc
1 llimona
2 o 3 fulles llorer

1) Netejar els musclos.
2) Posar-los en una olla al foc amb, literalment, un dit d'aigua, el llorer, un raig de vi i la llimona a trossos o escorreguda. Tapar.
3) Quan els musclos s'obrin, retirar del foc i servir.

La recepta del Corpus ens proposa afegir-hi, també, uns quants grans de pebre negre. En canvi no menciona el vi. Curiós...

Pav bhaji

És un plat típic dels carrers de Mumbai. Nutritiu, gustós i molt fàcil de fer. Consisteix en un curri de verdures (bhaji) que s'acompanya amb un panet de la mida d'un puny anomenat "pau" (pav) ben calentó i untat amb mantega.

Patata (1 de grossa o dues de mitjanes)
Tomàquet (3 o 4)
Altres verdures: pastanaga, pebrot vermell, pèsols, coliflor...
Mantega
El suc d'una llimona
Ceba
Gingebre
Coriandre fresc (un bon grapat de fulles)
Bitxo verd (2)
Bitxo vermell en pols (mitja culleradeta)
Cñurcuma en pols (1/4 de culleradeta)
oli
sal i sucre
1 o 2 pavs per persona
Espècies suggerides: llavors de coriandre, llavors de fenigrec, llavors de comí, cardamom negre, clau, canyella...

Estris especials: una eina per xafar (masher)

1) Es couen les verdures apart (excepte el pebrot vermell) i es reserven.
2) En una paella hi tirem les espècies suggerides que volguem utilitzar i, un minut després, la ceba, el gingebre i els bitxos tot ben picat.
3) Piquem el tomàquet i també l'incorporem, juntament amb la sal, les espècies en pols i potser una mica de sucre.
4) Ara és el torn de les verdures, que incorporem a trossets juntament amb una bona cullerada de mantega. Tot plegat ho remenem i ho aixafem amb l'eina corresponent.
5) Just abans de servir, hi tirem el suc de llimona i les fulles de coriandre i donem un parell de voltes mentre acabem d'ajustar el gust. A l'hora de servir, el puré es decora amb ceba picada i una mica de mantega.

En aquesta recepta del bhaji hi he posat els ingredients bàsics i ha quedat bo. Si a més busqueu per internet trobareu un munt de suggerències sobre les espècies que es poden afegir, així com altres verdures.

Pakoda

Es tracta d'un chaat o entremès indi molt conegut, el trobareu a totes les paradetes de carrer del país. I què és? Doncs el podríem definir com "un bunyol de verdures". Ara, que dit així queda poc exòtic...

3 o 4 pebrots verds tendres (dels allargats)
1 ceba
1 patata o 2
un quart de coliflor
150 - 200 grams de farina de cigrons
oli de fregir
sal
mitja culleradeta de bitxo en pols
un polsim de llevat en pols (opcional)
unes quantes llavors de comí o ajwain (no sé com es tradueix)

Tallem les verdures a trossos mitjans i posem a bullir les patates amb pell. Quan estiguin fetes, les pelem i trossegem. Ara en un bol barregem la farina, les espècies i el llevat amb una mica d'aigua. Ha de quedar una massa molt espessa. Seguidament hi tirem les verdures a trossets i remenem de nou, fins i tot aixafant les patates perquè la barreja quedi més espessa. Després posem a escalfar l'oli i amb una cullera tirem boletes de la barreja a la cassola. Compte que no s'enganxin entre elles. Quan estiguin torradetes estan fetes, les traiem i les posem a escórrer sobre de paper de cuina.

Es menja acompanyat de chutneys. I es pronuncia "pakora"!

Tzatziki

Es tracta d'una salsa grega a base de iogurt i cogombre que es pot prendre com a aperitiu o bé acompanyant altres plats com el corder a la brasa o els falafels. Pel que he llegit va amb oli d'oliva... però també n'he vist versions sense, més lleugeres i amb un gust diferent. El truc en ambdues versions és intentar que no quedi massa líquida.

250 g de iogurt
1 cogombre petit
un raig d'oli d'oliva (opcional)
el suc d'una llimona (opcional a no ser que no es faci amb oli)
pebre negre (opcional)
un grapat de menta o anet (opcional a no ser que no es faci amb oli)
sal

1) Posar a escórrer el iogurt.
2) Pelar i trossejar el cogombre i posar-lo a escórrer amb una mica de sal. Si té moltes llavors, treure-les-hi.
3) Al cap d'una horeta, posar tots els ingredients a la batedora i triturar-los. Si es fa amb oli, anar-lo afegint poc a poc fins que quedi tot lligat.
4) Deixar reposar una hora a la nevera.

La salsa es pot guardar uns dies a la nevera. Això sí, escorreu-la i remeneu-la de nou abans de servir.

Bunyols de cigrons

Dal vada a l'Índia, falafel a l'Orient Mitjà... La recepta varia lleugerament segons el lloc però en essència és la mateixa: bunyols de cigrons especiats i fregidets. De moment l'he provat amb els ingredients que detallo però penso començar a variar-los ben aviat.

una mica menys d'un got de cigrons
un grapat de fulles de curri
un grapadet de gingebre
un parell de bitxos verds
un polsim d'asafètida
sal
oli per fregir

1) Posar a remullar els cigrons unes hores abans
2) Escorre'ls i passar-los per la picadora amb el gingebre, els bitxos, la sal i l'asafètida.
3) Picar les fulles de curri i barrejar-les amb la massa. Deixar la massa reposant a la nevera durant mitja horeta.
4) Posar a escalfar l'oli, fer boletes amb la massa i fregir-les.

Variacions:- afegir-hi ceba, all, julivert, coriandre, comí, bitxo en pols, faves o llenties, llevat, llavors de sèsam...

Les fulles de curri, quin descobriment! L'olor que fan no s'assembla a cap espècia de les que tenim a casa nostra, són tan diferents que et venen ganes de començar a incorporar-les a tots els plats tradicionals per veure com en canvia el gust. Espero poder-me'n endur unes quantes llavors abans de marxar...

Escalivada

Avui hi ha sessió de jocs de taula a casa i he decidit preparar un sopar a base de plats tradicionals espanyols i catalans. Com que alguns dels convidats indis m'han demanat plats vegetarians i sense ou, m'ha semblat que, juntament amb el salmorejo, la truita a la paisana i les croquetes de fetge de pollastre, una escalivada seria un bon acompanyament pels chapatis, talment com si fossin coques de recapte. Gràcies al bloc La cuina de sempre per la idea d'escalivar les verdures directament sobre els fogons!

Pebrot vermell
Albergínia
Altres: ceba, tomàquet, carbassó...
Oli
Sal

S'encén el foc i es col·loca la verdura a sobre de la típica reixeta que tenen alguns fogons per què les olles de cul més estret no ballin. Amb unes pinces se la va girant. L'objectiu és que la pell de la verdura quedi completament cremada, de color negre i apergaminada. Llavors es retira del foc i es deixa refredar. Més tard es pela amb els dits amb compte (la pell surt fàcilment) i es talla a tires. Al pebrot també se li treuen les llavors. Finalment es posa en un recipient a marinar amb sal i oli d'oliva.

L'escalivada es menja a temperatura ambient acompanyada de pa amb tomàquet i potser anxoves o arengades. És un acompanyament ideal per a carns a la brasa.

Ensaladilla russa

Un plat que tothom sap fer! I per això mateix ens n'oblidem fàcilment, pobret, amb lo bo que és fet a casa amb verdures fresques. Suposo que el fet que sigui la típica tapa barata de bar no ajuda a revaloritzar-lo...

un grapat de pèsols
2 pastanagues
3 patates
1/4 de quilo de mongetes
maionesa
tonyina de llauna
mig ou dur per persona

Primer s'han de pelar i tallar les verdures a dauets petits. Després toca bullir-les. A casa últimament sé que la mare les bull al vapor i queden molt bé, però jo no tinc l'estri adequat, així que fins que no ho investigui, s'haurà de fer de la manera tradicional, amb aigua i sal. Bé, no del tot, perquè les pastanagues, les mongetes i la patata es poden caure amb l'olla a pressió (dos xiulets). Els pèsols, jo prefereixo coure'ls a part per poder-los anar controlant. Mentrestant, podem intentar fer una maionesa (sí, ho heu endevinat, jo no en sóc cap experta). En teoria és molt fàcil, només cal barrejar, amb el minipímer i sense parar, un ou i oli, tant com maionesa vulguem. També s'hi poden posar altres ingredients com un polsim de sal, unes gotes de llimona o vinagre, pebre negre o una cullerada de mostassa (així la fa mon pare). Un cop les verdures estiguin fetes, s'escorren i es barregen amb la tonyina i la maionesa i cap a la nevera una estona. A l'hora de servir, es posa l'ou dur al costat de la muntanyeta d'ensaladilla i llestos!

Una variació és posar-hi, també, anxoves.

Jeera aloo

És a dir, patates al comí. Es tracta d'una manera molt senzilla de preparar unes patates que poden servir d'acompanyament o de farciment de parathas.

2 o 3 patates
ceba
1 o 2 bitxos verds
una mica de gingebre triturat
llavors de comí
cardamom
una branca de canyella
un clau
bitxo en pols (1 culleradeta)
coriandre en pols (1/2 culleradeta)
cúrcuma en pols (1/4 de culleradeta)
sal
oli
coriandre fresc

Tallar a trossos les patates i bullir-les una mica (com si anéssim a fer patates braves). Després, posar oli en una paella i tirar-hi un polsim de cardamom, la canyella i el clau. Més tard, tirar-hi les llavors de comí, la ceba i el bitxo picadet. Ara toca tirar-hi el gingebre i la resta d'espècies més la sal. Finalment hi tirem les patates i ho deixem coure uns minuts. Just abans de retirar del foc és quan hi afegim el coriandre.

Salmorejo

Una recepta de salmorejo treta del bloc de l'Alberto (Alberto y su cocina). Arran d'aquesta vaig dedicar una tarda a fer una investigació seriosa sobre el salmorejo i la seva relació amb el gaspatxo. Les conclusions son les següents: el salmorejo duu pa (molt de pa, he arribat a trobar receptes que posaven 1/2 kg de pa per 1 de tomàquets) i ja, i el gaspatxo, en canvi, ha de quedar líquid i el que duu és la resta d'ingredients (cogombre, pebrot) però no pa (a no ser que vulguem que ens quedi un "gasparejo"). I les quantitats? Ai, les quantitats. A cada recepta son diferents! És per això que el millor, crec jo, és anar-l'ho tastant...

oli d'oliva verge (3 cullerades?)
vinagre de Xerès (1 cullerada?)
sal
pa sec (1/2 pav -> pa indi de la mida d'un puny gros)
tomàquet (3 o 4)
(mig all)

Remullem el pa sec amb aigua una estona abans i l'escorrem abans de posar-lo al recipient on el triturarem amb la resta d'ingredients. Ho triturem tot. Hem d'obtenir una textura cremosa i de color ataronjat. Filtrem la pasta amb un xino. I el guardem a la nevera a l'espera de ser devorat.

Per acompanyar-lo, és típic l'ou dur tallat a trossets i les virutes de pernil salat.

Empanadilles

A casa ma mare mai ha estat massa ni de fregits ni de coses amb massa (pans, pastissos, etc.), així que es pot dir que aquestes són les meves primeres empanadilles (o crestes) casolanes. No sabia molt bé com fer-les un cop tenia la massa llesta, però es veu que a casa el Jose sí que en feien, d'aquestes menges, i m'ha ajudat molt a l'hora de muntar-les i fregir-les. Estaven boníssimes! La recepta de la massa és treta del bloc Recetas de rechupete de d'Alfonso López, un bloc que no coneixia i que té molt bona pinta.

500 g de farina (jo he fet servir farina integral)

2 ous

llet

mantega

oli d'oliva

oli de fregir

sal

aigua tèbia

farciment

1) En un bol, posem la farina formant un volcà. En deixem una mica a part per després treballar la massa sobre la taula.

2) Barregem l'ou amb la farina amb una cullera.

3) Hi afegim dues cullerades d'oli d'oliva i dues de llet i seguim barrejant.

4) Barregem la sal (dos polsims) amb l'aigua i l'anem afegint a la massa. Aquesta la treballem dins del bol fins que quedi elàstica.

5) Ara toca amassar-la a la taula. Fem servir la farina restant perquè no se'ns enganxi. La treballem uns deu minuts.

6) Quan ja estigui la tapem amb un drap i a la nevera una estona. També cal posar el farciment a la nevera si no ho està perquè no estigui massa calent a l'hora de muntar les crestes.

7) Quan ja s'hagi refredat l’estenem amb el corró fins a aconseguir un gruix d'uns quants mil·límetres, i amb un objecte circular (per exemple el pot de la batedora) anem fent forats. La massa que sobri simplement es torna a amassar i a estendre i es repeteix l'operació.

8) Posem una boleta de farciment a cadascun dels cercles de massa.

9) Batem un ou i pintem es marges per ajudar a tancar-los. Amb una forquilla fem un trenat a cantó i cantó.

10) Escalfem força oli en una paella i quan estigui ben calent, cap al foc!

El farciment pot ser literalment el que es vulgui. Per que us en feu una idea, ahir les vam fer de restes: paneer masala i cigrons estofats!

Seitó a la vinagreta

Una de les tapes més típiques que hi ha per aquí a Màlaga són els "boquerones fritos". A mí, però, m'agraden més en vinagre...

uns quants seitons (250 grams per exemple)
vinagre (jo ho faig amb vinagre de xerès)
oli
all
ceba
farina
llorer (potser alguna altra espècia?)
pebre vermell

Primer de tot, netejar el peix; amb les estisores és un moment. Després enfarinar-lo i passar-lo per la paella perquè es faci una mica. El retirem. A la mateixa paella, hi coem un all i una ceba tallada a llunes. Mica en mica anem afegim oli i vinagre i les espècies i deixem que tot plegat faci xup xup uns minuts. Quan és del nostre gust, ho aboquem al mateix recipient on tenim els seitons. Ho deixem reposar durant un dia, que agafi gust.

Ara no ho recordo, però dic jo que serà la mateixa recepta per fer sardines a la vinagreta, no?

Vieires al forn

Aka "El horror de Leti", per haver sigut ella la qui m'ha ensenyat aquesta recepta que, pel que he llegit, és d'origen gallec (com el nom "vieira"). Ella, això sí, la fa "a la basca".

Netejar i salar les vieires. Posar una paella al foc i coure-hi una ceba fins que estigui transparent, afegir-hi llavors una mica de paprika, i, si es vol, trossets de pernil. Després i afegirem farina de galeta, MOLTA farina de galeta, fins a tenir una pasta cruixent que farem servir per, en un recipient per anar al forn, cobrir les vieires. Tot seguit cap al forn, a altes temperatures uns 15-20 minuts.

Es veu que aquest plat és un entrant... si no fas com nosaltres i hi poses un poquetes vieires, que atipen molt. Per decorar-lo, si les vieires anaven amb closca, es pot posar la barreja dintre d'aquesta, amb un tall de llimona al costat pel amanir-ho.

Tigres

També anomenats "chichis" a Gasteiz segons la Leti, són bàsicament aquella tapa tan deliciosa que consisteix en musclos barrejats amb beixamel i arrebossats dins de la seva closca. Jo els he provat a Madrid, i els trobava tant a faltar, bé, tots els Spanish de Blizz els trobàvem tant a faltar, que vam decidir que fossin els protagonistes de l'últim sopar d'entre setmana, dedicat a les tapes. Va ser tot un èxit!!

Posar a bullir 2 kilos de musclos dins d'una olla tapada amb un dit d'aigua. Un cop fets, arrancarlos de les closques i tallarlos a trocets amb unes tisores. Guardar, sobretot, les closques!

Ara, la beixamel. La beixamenl es fa en una cassola, amb una mica de mantega barrejada amb farina a la que s'hi va afegint llet poc a poc i sense deixar de remenar fins que queda una pasta homogènia que just abans de que arrenqui a bullir es fa més espesa (quan comença a bullir ja està feta i s'ha de retirar del foc). També s'hi pot afegir una mica de pebre o de nou moscada durant la cocció. Doncs bé, jo sempre faig curt de beixamel, i no les tenia totes amb les mesures que es necessitaven per a tal quantitat de musclos, així que per una vegada vaig preferir tirar sobre segur i comprar la beixamel aquesta ja preparada de casa Maizena que només has de tirar dins de la llet bullint i remenar durant dos minuts. I no estava gens malament, no.

Ara toca muntar els tigres. S'agafa una mitat de closca i s'omple amb la barreja de la beixamel i els musclos trocejats. S'arreboça amb farina de galeta i ou... i a fregir-los a la paella! Compte que esquitxen molt, davantal obligatori.

I vosaltres... de quina manera els anomeneu a la vostra terra?

Croquetes

Què fer amb el pollastre del caldo un cop bullit? Doncs croquetes!! Un dels meus menjars preferits, em porten records d'excursions infantils a la muntanya.

Tritura el pollastre i aprofitant la trituradora, treu el pollastre i posa-hi una ceba o dues (no tota serà per les croquetes però pots guardar la que et sobri a la nevera uns dies, però en un pot de vidre tapat i no molts dies).
Un cop tinguis les dues coses triturades prepara una paella amb oli i sofregeix una mica la ceba (dues cullerades soperes per ejemple, tot segons la quantitat de pollastre que tinguis) després hi tires el pollastre i una mica de sal si està soso, i ho remenes. A continuació una raig de llet y també dues cullerades soperes de farina blanca i ho vas remenant tot. La pasta ha de quedar lligada i ho treus del foc després que haig fet "xup-xup" una mica i ves remenant que no s'enganxi (produra tenir el foc més aviat baixet i no marxar de devant de la paella).

Oh-oh, m'acabo d'adonar que no tinc minipímer, quina frustació. Però bueno, al segle passat tampoc en tenien i bé que feien croquetes no? A veure, que la recepta no està acabada. Un cop es té la pasta, el saber popular diu que es millor deixar-la reposar i fer les croquetes l'endemà. I per fer-les... doncs feu la forma amb les mans, i les arrebosseu amb farina de galeta i a la paella.